Richard Wagner - Ride of The Valkyries
EL TEXT ARGUMENTATIU
1r batxillerat
PER XAVI PEIRÓ
UN TEXT IMPRESCINDIBLE PER A LA VOSTRA VIDA
ÍNDEX
6.TIPUS D’ARGUMENTS
1. DEFINICIÓ
2. ÀMBITS
7. MODALITZACIÓ
3. ELEMENTS
8.CONNECTORS
4. ESTRUCTURA
9. GÈNERES ARGUMENTATIUS
5. ESTRATÈGIA ARGUMENTATIVA
10. RECAPITULACIÓ
11. PRÀCTICA
1. DEFINICIÓ
Argumentar vol dir:
Un text argumentatiu pretén convéncer i modificar el punt de vista del destinatari sobre un tema polèmic o controvertit mitjançant el raonament.
- Anar més enllà de la simple opinió. - Raonar les idees proposades. - Contrarestar les idees contràries. - Fer creïbles els propis valors i les pròpies idees.- Arribar a conclusions convincents. - Persuadir (mitjançant emocions).
- Presentar-se com a representant o membre d'un col·lectiu.
- Presentar-se com a expert en el tema.
- Presentar-se amb unes característiques pròximes al receptor.
- Presentar-se com a persona honrada, sincera, responsable, preocupada...
- Falsa modèstia (negar els mèrits propis per a guanyar-se la simpatia de l'auditori).
LEGITIMACIÓ DE L'EMISSOR
Per a poder convéncer algú, han de tenir predisposició a escoltar-nos.Hi ha diferents estratègies per tal de legitimar l'emissor, com ara:
Àmbit social (premsa: articles d’opinió, cartes al director; ràdio i televisió: debats, col·loquis, taules rodones, publicitat...)
Àmbit acadèmic (exàmens i treballs)
2. ÀMBITS
Àmbit interpersonal (opinions i discussions amb els amics, a casa...)
Àmbit cientificotècnic i literari (argumentació de teories, defensa o acusació en un jutjat, assaig literari...)
Hauré de convéncer els meus pares... Els diré que hem quedat per a estudiar; o millor, que aniré amb les meues amigues al cinema; o potser que vaig de sopar amb la meua cosina... Xe! Ja vorem què m'invente per persuadir-los!
Dissabte vindràs a ma casa a jugar a la Play?
TESI que es defensa (o idea de fons), és a dir, la postura de l’emissor respecte al tema.
TEMA al voltant del qual girarà l’argumentació. Sol ser polèmic.
3. ELEMENTS DEL TEXT ARGUMENTATIU
Els ARGUMENTS són les raons, les proves o els exemples amb què l’autor intenta demostrar la tesi.
CONCLUSIÓ que reforça la postura de l’emissor.
Un CONTRAARGUMENT és un argument contrari a la tesi que es defensa. L’ús dels contraarguments serveix per a donar més solidesa a l’argumentació.
La introducció presenta el tema de la controvèrsia. Intenta captar l’interés del destinatari. S'explicita el punt de vista o l’opinió que es vol defensar. En textos breus ja s’hi apunta la tesi.
4. ESTRUCTURA
El desenvolupament és la part més extensa i conté els arguments i els contraarguments presentats de manera ordenada i clara, introduïts per connectors.
La conclusió reforça la tesi inicial i resumeix els principals arguments que la sostenen. Síntesi, doncs, dels aspectes tractats i comprovació de l’opinió o tesi enunciada en la introducció. Tanca el text.
5. ESTRATÈGIA ARGUMENTATIVA
La manera de distribuir la tesi i els arguments i contraarguments al llarg de les tres parts pot variar segons l’estratègia argumentativa utilitzada, que pot ser:
Enquadrada o circular
Dialèctica
Sintètica o inductiva
Analítica o deductiva
Inclou la tesi pròpia i l’antítesi o punt de vista contrari. Es demostra la falsedat de l’opinió contrària perquè el receptor compartisca la veracitat de la tesi proposada.
El raonament va del general (tesi) al particular (arguments). Partint de la tesi, s’exposen uns fets que porten a la conclusió.
El raonament va del particular al general. Partint de l’exposició de fets particulars, s’arriba a la tesi, que opera com a conclusió.
Proposa la tesi en la introducció, enumera els arguments i exposa una altra vegada la tesi a tall de conclusió.
6. TIPUS D’ARGUMENTS
Per analogia o exemples: Es refereix a un fet concret que es pot prendre com a exemple generalitzable. Exemple: Tesi: Per estalviar energia i reduir la contaminació, cal promoure l’ús de la bicicleta. Argument per analogia: En altres països amb més consciència ecològica, com Holanda, s’utilitza habitualment aquest mitjà de transport.
D'aproximació:L’ús d’exemples o anècdotes pròximes al receptor per guanyar versemblança.
Exemple: Tesi: El tabac provoca malalties cardiovasculars. Argument amb exemple: El meu iaio va patir un infart com a conseqüència del consum de tabac i ara ha deixat de fumar.
D’autoritat: Els arguments d’autoritat consisteixen a aportar al nostre discurs una veu que avale la tesi defensada; les autoritats poden ser persones, entitats, organitzacions o informes.
Exemple: Tesi: Llegir ens fa més lliures. Argument d’autoritat: Francesco Tonucci, important pedagog italià, afirma que «Proposar als xiquets que llegisquen un llibre ha de ser un regal, no un deure».
De causa: Solen ser molt forts però alhora delicats, ja que poden generar fal·làcies argumentatives. Els arguments causals, doncs, aporten causes en suport de la tesi defensada. Exemple: Tesi: Moltes joves patixen anorèxia. Argument de causa: Les desfilades de moda i el cinema mostren uns cossos massa prims.
TIPUS D’ARGUMENTS
TIPUS D’ARGUMENTS
De conseqüència: Intenta justificar una idea utilitzant com a argument l’efecte, o conseqüència, que se’n deriva d’un fet.
Exemple: Tesi: S’han de respectar les normes de l’institut. Argument de conseqüència: si el professorat t’agafa el mòbil et poden obrir un expedient disciplinari.
Cal vigilar i no caure en l'ús de fal·làcies (forma d'argumenta-ció defectuosa).
La seua finalitat no és només atacar l'altre, sinó reforçar la teua pròpia tesi demostrant que has analitzat tots els punts de vista i que els teus arguments són més sòlids. Com funciona el mecanisme de contraargumentació?:
EL CONTRAARGUMENT
1. Concessió (opcional): Es reconeix una part de veritat en la idea contrària per semblar objectiu. ("És cert que...", "Es podria pensar que..."). 2. Refutació: Es presenta la prova o el raonament que invalida eixa idea. ("Tanmateix, les dades demostren que..."). 3. Conclusió parcial: Es reafirma la tesi inicial gràcies a la victòria sobre l'argument contrari.
• Pronoms i verbs en primera persona (jo crec que..., a mi em sembla que..., pense que...).
• Termes valoratius (que expressen l’opinió de l’autor):
• Substantius amb connotacions positives o negatives: premi, càstig, èxit, fracàs...
• Adjectius valoratius: bo, magnífic, roín, horrorós...
• Verbs: fracassar, assassinar, agradar, gaudir...
• Adverbis de manera: bé, malauradament, eficaçment, afortunadament...
• Adverbis de quantitat: molt, massa, poc, gens... • ...
7. LA MODALITZACIÓ
Modalitzar un text és introduir-hi paraules o expressions que indiquen l’opinió de l’autor/a respecte de la informació que dona. Els textos argumentatius utilitzen diferents recursos per a expressar l’opinió, com ara:
Sincerament, em sembla una vergonya absoluta que el govern encara no haja mogut ni un dit per solucionar aquest desastre mediambiental. És evident que ens estan prenent el pèl amb promeses buides; potser ja va sent hora que ens plantem i diguem prou a tanta incompetència.
Quin està modalitzat? Per què? Marques?
Sincerament, em sembla una vergonya absoluta que el govern encara no haja mogut ni un dit per solucionar aquest desastre mediambiental. És evident que ens estan prenent el pèl amb promeses buides; potser ja va sent hora que ens plantem i diguem prou a tanta incompetència.
La modalització
8. CONNECTORS
Ordenar i afegir idees:en primer lloc, en segon lloc, a més a més, també, finalment...
Introduir exemples: per exemple, a tall d’exemple, com ara...
Per a relacionar els arguments, i els paràgrafs, s’utilitzen uns elements d’enllaç que s’anomenen connectors i que poden tenir funcions diferents:
Introduir idees oposades: per contra, no obstant això, tanmateix, però, a pesar de, malgrat...
Finalitzar: en definitiva, en conclusió, comptat i debatut, al capdavall, per finalitzar...
Introduir una conseqüència: per tant, així doncs, en conseqüència, per consegüent...
Introduir una causa: a causa de, ja que, perquè, per aquesta raó/motiu, atés que...
9. GÈNERES ARGUMENTATIUS
Article d'opinió
Debat
Crítica cultural
Assaig
Discurs polític
Editorial
Publicitat
10. RECAPITULEM...
L'OBJECTIU DEL TEXT ARGUMENTATIU ÉS CONVÉNCER EL RECEPTOR.
HA D'INCORPORAR EL TEMA, LA TESI, ARGUMENTS, UN CONTRAARGUMENT (OPCIONAL) I LA CONCLUSIÓ.
TÉ UNA ESTRUCTURA TRIPARTITA: INTRODUCCIÓ, DESENVOLUPAMENT (ARGUMENTACIÓ) I CONCLUSIÓ (SOLEN COINCIDIR PER PARÀGRAFS).
L'ESTRATÈGIA ARGUMENTATIVA I ELS TIPUS D'ARGUMENTS PODEN SER DIVERSOS.
RECURSOS LINGÜÍSTICS: MODALITZACIÓ I CONNECTORS.
GÈNERES ARGUMENTATIUS: ARTICLE D'OPINIÓ, DEBAT, ASSAIG...
- Abans de preparar o escriure un text argumentatiu, és molt convenient de fer-ne un esquema, per tal de tenir ben clares les idees amb les quals s’intentarà convéncer... A més d'això, t'ajudarà a dividir el text en diferents paràgrafs.
RECOMANACIONS
- És molt bona idea abans d’escriure el text definitiu, fer un esborrany. Rellegir-lo i fer-hi correccions (ortografia, expressions, tornar a redactar alguna idea que no quede clara, etc.).
- Recorda que has d'introduir connectors per enllaçar les idees i els paràgrafs.
PRESENTACIÓ DEL TEXT ARGUMENTATIU I (10:00)
11. PRACTIQUEM
Un límit necessari en la selva digitalEn els últims dies, el debat sobre la prohibició de l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys ha arribat a la primera línia política. Des del meu punt de vista, la proposta del govern espanyol és una mesura imprescindible i urgent per a protegir el desenvolupament integral dels adolescents. En primer lloc, cal considerar la salut mental; estudis recents vinculen l'ús prematur de xarxes amb l'augment d'ansietat, depressió i trastorns de la imatge corporal. D'altra banda, aquestes plataformes estan dissenyades amb algoritmes que generen una addicció conductual difícil de gestionar per a un cervell encara en formació. Finalment, la mesura garantiria la seguretat, reduint l'exposició a perills com el ciberassetjament o l'accés a continguts inapropiats. És cert que molts crítics argumenten que aquesta prohibició vulnera la llibertat individual i el dret a la informació dels joves. No obstant això, la llibertat sense maduresa es converteix en risc, i de la mateixa manera que limitem l'alcohol o el tabac, l'Estat ha d'actuar quan un entorn digital posa en perill el benestar públic. En conclusió, restringir l'accés als 16 anys no és un acte de censura, sinó una mesura de prudència necessària per a garantir una joventut més sana i lliure de dependències digitals.
INTRODUCCIÓ
En els últims dies, el debat sobre la prohibició de l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys ha arribat a la primera línia política. Des del meu punt de vista, la proposta del govern espanyol és una mesura imprescindible i urgent per a protegir el desenvolupament integral dels adolescents.
LA TESI APAREIX SUBRATLLADA
En primer lloc, cal considerar la salut mental; estudis recents vinculen l'ús prematur de xarxes amb l'augment d'ansietat, depressió i trastorns de la imatge corporal. En segon lloc, aquestes plataformes estan dissenyades amb algoritmes que generen una addicció conductual difícil de gestionar per a un cervell encara en formació. Finalment, la mesura garantiria la seguretat, reduint l'exposició a perills com el ciberassetjament o l'accés a continguts inapropiats.
DESENVOLUPAMENT
ELS TRES ARGUMENTS ESTAN SUBRATLLATS
DESENVOLUPAMENT
És cert que molts crítics argumenten que aquesta prohibició vulnera la llibertat individual i el dret a la informació dels joves. No obstant això, la llibertat sense maduresa es converteix en risc, i de la mateixa manera que limitem l'alcohol o el tabac, l'Estat ha d'actuar quan un entorn digital posa en perill el benestar públic.
EL CONTRAARGUMENT ESTÀ SUBRATLLAT
CONCLUSIÓ
LA REAFIRMACIÓ DE LA TESI APAREIX SUBRATLLADA
En conclusió, restringir l'accés als 16 anys no és un acte de censura, sinó una mesura de prudència necessària per a garantir una joventut més sana i lliure de dependències digitals.
Escolliu un tema dels proposats i redacteu un text argumentatiu d'unes 15 línies (entre 150 i 180 paraules). Heu d'incloure tres arguments i un contraargument. Feu ús dels connectors.
- L'impacte dels influencers. Són referents positius que democratitzen la comunicació o fomenten valors buits i consumisme?
- Videojocs i violència. Són un entreteniment inofensiu que millora l'agudesa visual o una eina que desensibilitza davant la violència?
- L'ús del valencià al carrer. Per què el seu ús baixa entre els joves? És una qüestió de prestigi social o falta de referents en l'oci (Tik-Tok, Twitch)?
- Pagar per la música i el cinema. Tenen sentit les subscripcions (Spotify/Netflix) o el contingut en internet hauria de ser gratuït per definició?
- Relacions sentimentals i Apps. Estan les aplicacions i les xarxes canviant la nostra manera d'estimar cap a un model de "consum" ràpid?
- L'obsessió pel físic (gimnàs i suplements). És el culte al cos una forma de salut o una nova pressió estètica perillosa (vigorèxia)?
- Eixir de festa i consum d'alcohol. Està massa normalitzat el consum de begudes alcohòliques com a única forma de diversió juvenil?
- El dret al vot als 16 anys. Si un jove té responsabilitat penal i pot treballar, hauria de poder votar també als setze?
"NO FACES DE LA TEUA IGNORÀNCIA UN ARGUMENT". JOAN FUSTER
És un gènere periodístic en què es mostra l'opinió general que defensa el periòdic o revista que el publica sobre un tema d'actualitat.
- És el gènere argumentatiu i periodístic per excel·lència.
- En un article d'opinió es mostra el punt de vista sobre un tema d'actualitat o d'interés per al públic.
- Normalment, la idea és convéncer que la postura que estem defensant és la correcta.
- Es tracta d'un tipus de text particular, ja que es basa en la reciprocitat.
- Un mínim de dues persones defensen postures diferents sobre un mateix tema i intenten convéncer
altres participants o el públic que els escolta de la seua postura.
- Aquesta tipologia textual també es caracteritza per l'oralitat.
Amb l'ús de fal·làcies es pot aconseguir:
- Qüestionar la credibilitat de l'adversari a partir de l'insult, la desqualificació personal, la mentida...
- Incitar la compassió del destinatari en comptes de demostrar la validesa del que es defensa.
- Opinió d'una persona o una institució que no són especialistes en la qüestió que es discuteix.
- Fonamentar en els interessos i les emocions d'un grup o majoria, i no en la lògica racional.
La principal característica de la publicitat és convéncer el públic consumidor de les
qualitats positives d'un producte o conducta a partir d'un suport visual, escrit o oral.
Anàlisi dels connectors:1. Per a introduir la tesi i l'opinió: "Des del meu punt de vista...": És una fórmula clàssica per a introduir la subjectivitat de manera elegant. Altres opcions serien: Al meu parer, Al meu entendre o Personalment. 2. Per a estructurar el cos (Ordre): S'ha utilitzat una gradació lògica que ajuda el corrector a seguir el teu fil argumental: "En primer lloc...", "En segon lloc...", "Finalment...". Truc: Si vols un nivell més culte, pots fer servir: D’una banda / D’altra banda o D’entrada / En un altre ordre de coses. 3. Per a introduir el contraargument (Contrast) Aquesta és la part més important per a demostrar maduresa lingüística: - "És cert que...": Serveix per a fer la concessió (admetre que l'altra part té un argument). - "No obstant això...": És el connector de contrast per excel·lència. Indica que ara rebatràs la idea anterior. - "De la mateixa manera que...": S’usa per a fer una analogia o comparació, reforçant la lògica de la teua refutació. 4. Per a tancar el text (Conclusió) "En conclusió...": Avisa al lector que el text s'acaba i que vas a resumir la tesi. També podries usar: En definitiva, En suma o Per tot plegat. -- ⚠️Consell extra sobre puntuació: Fixa't que tots aquests connectors van seguits d'una coma quan comencen una frase. Exemple: "Finalment*, la mesura garantiria la seguretat..."* Si no poses la coma, el text perd ritme i es considera una falta de cohesió textual.
De la mateixa manera que el debat, es tracta d'un text basat, principalment, en l'oralitat, però ací tan sols necessitem una figura política que intentarà convéncer l'electorat sobre les qualitats, beneficis o millores que aporten les idees del seu partit amb la finalitat d'aconseguir vots.
És un gènere literari argumentatiu en què l'autor condensa en poques paraules l'opinió o les sensacions que li provoquen determinades idees, fets o pensaments.
És un gènere periodístic en què s'exposa l'opinió sobre algun tema relacionat amb la cultura, ja siga una representació teatral, el llançament d'un disc nou, un espectacle de dansa, una novel·la...
1r.BAT_TEXT ARGUMENTATIU (2025-26)
XAVI PEIRÓ CARBÓ
Created on January 29, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Blackboard Presentation
View
Genial Storytale Presentation
View
Historical Presentation
View
Psychedelic Presentation
View
Memories Presentation
View
Animated Chalkboard Presentation
View
Chalkboard Presentation
Explore all templates
Transcript
Richard Wagner - Ride of The Valkyries
EL TEXT ARGUMENTATIU
1r batxillerat
PER XAVI PEIRÓ
UN TEXT IMPRESCINDIBLE PER A LA VOSTRA VIDA
ÍNDEX
6.TIPUS D’ARGUMENTS
1. DEFINICIÓ
2. ÀMBITS
7. MODALITZACIÓ
3. ELEMENTS
8.CONNECTORS
4. ESTRUCTURA
9. GÈNERES ARGUMENTATIUS
5. ESTRATÈGIA ARGUMENTATIVA
10. RECAPITULACIÓ
11. PRÀCTICA
1. DEFINICIÓ
Argumentar vol dir:
Un text argumentatiu pretén convéncer i modificar el punt de vista del destinatari sobre un tema polèmic o controvertit mitjançant el raonament.
- Anar més enllà de la simple opinió. - Raonar les idees proposades. - Contrarestar les idees contràries. - Fer creïbles els propis valors i les pròpies idees.- Arribar a conclusions convincents. - Persuadir (mitjançant emocions).
LEGITIMACIÓ DE L'EMISSOR
Per a poder convéncer algú, han de tenir predisposició a escoltar-nos.Hi ha diferents estratègies per tal de legitimar l'emissor, com ara:
Àmbit social (premsa: articles d’opinió, cartes al director; ràdio i televisió: debats, col·loquis, taules rodones, publicitat...)
Àmbit acadèmic (exàmens i treballs)
2. ÀMBITS
Àmbit interpersonal (opinions i discussions amb els amics, a casa...)
Àmbit cientificotècnic i literari (argumentació de teories, defensa o acusació en un jutjat, assaig literari...)
Hauré de convéncer els meus pares... Els diré que hem quedat per a estudiar; o millor, que aniré amb les meues amigues al cinema; o potser que vaig de sopar amb la meua cosina... Xe! Ja vorem què m'invente per persuadir-los!
Dissabte vindràs a ma casa a jugar a la Play?
TESI que es defensa (o idea de fons), és a dir, la postura de l’emissor respecte al tema.
TEMA al voltant del qual girarà l’argumentació. Sol ser polèmic.
3. ELEMENTS DEL TEXT ARGUMENTATIU
Els ARGUMENTS són les raons, les proves o els exemples amb què l’autor intenta demostrar la tesi.
CONCLUSIÓ que reforça la postura de l’emissor.
Un CONTRAARGUMENT és un argument contrari a la tesi que es defensa. L’ús dels contraarguments serveix per a donar més solidesa a l’argumentació.
La introducció presenta el tema de la controvèrsia. Intenta captar l’interés del destinatari. S'explicita el punt de vista o l’opinió que es vol defensar. En textos breus ja s’hi apunta la tesi.
4. ESTRUCTURA
El desenvolupament és la part més extensa i conté els arguments i els contraarguments presentats de manera ordenada i clara, introduïts per connectors.
La conclusió reforça la tesi inicial i resumeix els principals arguments que la sostenen. Síntesi, doncs, dels aspectes tractats i comprovació de l’opinió o tesi enunciada en la introducció. Tanca el text.
5. ESTRATÈGIA ARGUMENTATIVA
La manera de distribuir la tesi i els arguments i contraarguments al llarg de les tres parts pot variar segons l’estratègia argumentativa utilitzada, que pot ser:
Enquadrada o circular
Dialèctica
Sintètica o inductiva
Analítica o deductiva
Inclou la tesi pròpia i l’antítesi o punt de vista contrari. Es demostra la falsedat de l’opinió contrària perquè el receptor compartisca la veracitat de la tesi proposada.
El raonament va del general (tesi) al particular (arguments). Partint de la tesi, s’exposen uns fets que porten a la conclusió.
El raonament va del particular al general. Partint de l’exposició de fets particulars, s’arriba a la tesi, que opera com a conclusió.
Proposa la tesi en la introducció, enumera els arguments i exposa una altra vegada la tesi a tall de conclusió.
6. TIPUS D’ARGUMENTS
Per analogia o exemples: Es refereix a un fet concret que es pot prendre com a exemple generalitzable. Exemple: Tesi: Per estalviar energia i reduir la contaminació, cal promoure l’ús de la bicicleta. Argument per analogia: En altres països amb més consciència ecològica, com Holanda, s’utilitza habitualment aquest mitjà de transport.
D'aproximació:L’ús d’exemples o anècdotes pròximes al receptor per guanyar versemblança. Exemple: Tesi: El tabac provoca malalties cardiovasculars. Argument amb exemple: El meu iaio va patir un infart com a conseqüència del consum de tabac i ara ha deixat de fumar.
D’autoritat: Els arguments d’autoritat consisteixen a aportar al nostre discurs una veu que avale la tesi defensada; les autoritats poden ser persones, entitats, organitzacions o informes. Exemple: Tesi: Llegir ens fa més lliures. Argument d’autoritat: Francesco Tonucci, important pedagog italià, afirma que «Proposar als xiquets que llegisquen un llibre ha de ser un regal, no un deure».
De causa: Solen ser molt forts però alhora delicats, ja que poden generar fal·làcies argumentatives. Els arguments causals, doncs, aporten causes en suport de la tesi defensada. Exemple: Tesi: Moltes joves patixen anorèxia. Argument de causa: Les desfilades de moda i el cinema mostren uns cossos massa prims.
TIPUS D’ARGUMENTS
TIPUS D’ARGUMENTS
De conseqüència: Intenta justificar una idea utilitzant com a argument l’efecte, o conseqüència, que se’n deriva d’un fet. Exemple: Tesi: S’han de respectar les normes de l’institut. Argument de conseqüència: si el professorat t’agafa el mòbil et poden obrir un expedient disciplinari.
Cal vigilar i no caure en l'ús de fal·làcies (forma d'argumenta-ció defectuosa).
La seua finalitat no és només atacar l'altre, sinó reforçar la teua pròpia tesi demostrant que has analitzat tots els punts de vista i que els teus arguments són més sòlids. Com funciona el mecanisme de contraargumentació?:
EL CONTRAARGUMENT
1. Concessió (opcional): Es reconeix una part de veritat en la idea contrària per semblar objectiu. ("És cert que...", "Es podria pensar que..."). 2. Refutació: Es presenta la prova o el raonament que invalida eixa idea. ("Tanmateix, les dades demostren que..."). 3. Conclusió parcial: Es reafirma la tesi inicial gràcies a la victòria sobre l'argument contrari.
• Pronoms i verbs en primera persona (jo crec que..., a mi em sembla que..., pense que...). • Termes valoratius (que expressen l’opinió de l’autor): • Substantius amb connotacions positives o negatives: premi, càstig, èxit, fracàs... • Adjectius valoratius: bo, magnífic, roín, horrorós... • Verbs: fracassar, assassinar, agradar, gaudir... • Adverbis de manera: bé, malauradament, eficaçment, afortunadament... • Adverbis de quantitat: molt, massa, poc, gens... • ...
7. LA MODALITZACIÓ
Modalitzar un text és introduir-hi paraules o expressions que indiquen l’opinió de l’autor/a respecte de la informació que dona. Els textos argumentatius utilitzen diferents recursos per a expressar l’opinió, com ara:
Sincerament, em sembla una vergonya absoluta que el govern encara no haja mogut ni un dit per solucionar aquest desastre mediambiental. És evident que ens estan prenent el pèl amb promeses buides; potser ja va sent hora que ens plantem i diguem prou a tanta incompetència.
Quin està modalitzat? Per què? Marques?
Sincerament, em sembla una vergonya absoluta que el govern encara no haja mogut ni un dit per solucionar aquest desastre mediambiental. És evident que ens estan prenent el pèl amb promeses buides; potser ja va sent hora que ens plantem i diguem prou a tanta incompetència.
La modalització
8. CONNECTORS
Ordenar i afegir idees:en primer lloc, en segon lloc, a més a més, també, finalment...
Introduir exemples: per exemple, a tall d’exemple, com ara...
Per a relacionar els arguments, i els paràgrafs, s’utilitzen uns elements d’enllaç que s’anomenen connectors i que poden tenir funcions diferents:
Introduir idees oposades: per contra, no obstant això, tanmateix, però, a pesar de, malgrat...
Finalitzar: en definitiva, en conclusió, comptat i debatut, al capdavall, per finalitzar...
Introduir una conseqüència: per tant, així doncs, en conseqüència, per consegüent...
Introduir una causa: a causa de, ja que, perquè, per aquesta raó/motiu, atés que...
9. GÈNERES ARGUMENTATIUS
Article d'opinió
Debat
Crítica cultural
Assaig
Discurs polític
Editorial
Publicitat
10. RECAPITULEM...
L'OBJECTIU DEL TEXT ARGUMENTATIU ÉS CONVÉNCER EL RECEPTOR.
HA D'INCORPORAR EL TEMA, LA TESI, ARGUMENTS, UN CONTRAARGUMENT (OPCIONAL) I LA CONCLUSIÓ.
TÉ UNA ESTRUCTURA TRIPARTITA: INTRODUCCIÓ, DESENVOLUPAMENT (ARGUMENTACIÓ) I CONCLUSIÓ (SOLEN COINCIDIR PER PARÀGRAFS).
L'ESTRATÈGIA ARGUMENTATIVA I ELS TIPUS D'ARGUMENTS PODEN SER DIVERSOS.
RECURSOS LINGÜÍSTICS: MODALITZACIÓ I CONNECTORS.
GÈNERES ARGUMENTATIUS: ARTICLE D'OPINIÓ, DEBAT, ASSAIG...
- Abans de preparar o escriure un text argumentatiu, és molt convenient de fer-ne un esquema, per tal de tenir ben clares les idees amb les quals s’intentarà convéncer... A més d'això, t'ajudarà a dividir el text en diferents paràgrafs.
RECOMANACIONS
- És molt bona idea abans d’escriure el text definitiu, fer un esborrany. Rellegir-lo i fer-hi correccions (ortografia, expressions, tornar a redactar alguna idea que no quede clara, etc.).
- Recorda que has d'introduir connectors per enllaçar les idees i els paràgrafs.
PRESENTACIÓ DEL TEXT ARGUMENTATIU I (10:00)
11. PRACTIQUEM
Un límit necessari en la selva digitalEn els últims dies, el debat sobre la prohibició de l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys ha arribat a la primera línia política. Des del meu punt de vista, la proposta del govern espanyol és una mesura imprescindible i urgent per a protegir el desenvolupament integral dels adolescents. En primer lloc, cal considerar la salut mental; estudis recents vinculen l'ús prematur de xarxes amb l'augment d'ansietat, depressió i trastorns de la imatge corporal. D'altra banda, aquestes plataformes estan dissenyades amb algoritmes que generen una addicció conductual difícil de gestionar per a un cervell encara en formació. Finalment, la mesura garantiria la seguretat, reduint l'exposició a perills com el ciberassetjament o l'accés a continguts inapropiats. És cert que molts crítics argumenten que aquesta prohibició vulnera la llibertat individual i el dret a la informació dels joves. No obstant això, la llibertat sense maduresa es converteix en risc, i de la mateixa manera que limitem l'alcohol o el tabac, l'Estat ha d'actuar quan un entorn digital posa en perill el benestar públic. En conclusió, restringir l'accés als 16 anys no és un acte de censura, sinó una mesura de prudència necessària per a garantir una joventut més sana i lliure de dependències digitals.
INTRODUCCIÓ
En els últims dies, el debat sobre la prohibició de l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys ha arribat a la primera línia política. Des del meu punt de vista, la proposta del govern espanyol és una mesura imprescindible i urgent per a protegir el desenvolupament integral dels adolescents.
LA TESI APAREIX SUBRATLLADA
En primer lloc, cal considerar la salut mental; estudis recents vinculen l'ús prematur de xarxes amb l'augment d'ansietat, depressió i trastorns de la imatge corporal. En segon lloc, aquestes plataformes estan dissenyades amb algoritmes que generen una addicció conductual difícil de gestionar per a un cervell encara en formació. Finalment, la mesura garantiria la seguretat, reduint l'exposició a perills com el ciberassetjament o l'accés a continguts inapropiats.
DESENVOLUPAMENT
ELS TRES ARGUMENTS ESTAN SUBRATLLATS
DESENVOLUPAMENT
És cert que molts crítics argumenten que aquesta prohibició vulnera la llibertat individual i el dret a la informació dels joves. No obstant això, la llibertat sense maduresa es converteix en risc, i de la mateixa manera que limitem l'alcohol o el tabac, l'Estat ha d'actuar quan un entorn digital posa en perill el benestar públic.
EL CONTRAARGUMENT ESTÀ SUBRATLLAT
CONCLUSIÓ
LA REAFIRMACIÓ DE LA TESI APAREIX SUBRATLLADA
En conclusió, restringir l'accés als 16 anys no és un acte de censura, sinó una mesura de prudència necessària per a garantir una joventut més sana i lliure de dependències digitals.
Escolliu un tema dels proposats i redacteu un text argumentatiu d'unes 15 línies (entre 150 i 180 paraules). Heu d'incloure tres arguments i un contraargument. Feu ús dels connectors.
"NO FACES DE LA TEUA IGNORÀNCIA UN ARGUMENT". JOAN FUSTER
És un gènere periodístic en què es mostra l'opinió general que defensa el periòdic o revista que el publica sobre un tema d'actualitat.
Amb l'ús de fal·làcies es pot aconseguir:
La principal característica de la publicitat és convéncer el públic consumidor de les qualitats positives d'un producte o conducta a partir d'un suport visual, escrit o oral.
Anàlisi dels connectors:1. Per a introduir la tesi i l'opinió: "Des del meu punt de vista...": És una fórmula clàssica per a introduir la subjectivitat de manera elegant. Altres opcions serien: Al meu parer, Al meu entendre o Personalment. 2. Per a estructurar el cos (Ordre): S'ha utilitzat una gradació lògica que ajuda el corrector a seguir el teu fil argumental: "En primer lloc...", "En segon lloc...", "Finalment...". Truc: Si vols un nivell més culte, pots fer servir: D’una banda / D’altra banda o D’entrada / En un altre ordre de coses. 3. Per a introduir el contraargument (Contrast) Aquesta és la part més important per a demostrar maduresa lingüística: - "És cert que...": Serveix per a fer la concessió (admetre que l'altra part té un argument). - "No obstant això...": És el connector de contrast per excel·lència. Indica que ara rebatràs la idea anterior. - "De la mateixa manera que...": S’usa per a fer una analogia o comparació, reforçant la lògica de la teua refutació. 4. Per a tancar el text (Conclusió) "En conclusió...": Avisa al lector que el text s'acaba i que vas a resumir la tesi. També podries usar: En definitiva, En suma o Per tot plegat. -- ⚠️Consell extra sobre puntuació: Fixa't que tots aquests connectors van seguits d'una coma quan comencen una frase. Exemple: "Finalment*, la mesura garantiria la seguretat..."* Si no poses la coma, el text perd ritme i es considera una falta de cohesió textual.
De la mateixa manera que el debat, es tracta d'un text basat, principalment, en l'oralitat, però ací tan sols necessitem una figura política que intentarà convéncer l'electorat sobre les qualitats, beneficis o millores que aporten les idees del seu partit amb la finalitat d'aconseguir vots.
És un gènere literari argumentatiu en què l'autor condensa en poques paraules l'opinió o les sensacions que li provoquen determinades idees, fets o pensaments.
És un gènere periodístic en què s'exposa l'opinió sobre algun tema relacionat amb la cultura, ja siga una representació teatral, el llançament d'un disc nou, un espectacle de dansa, una novel·la...