CAPÍTOL 1
Context i Marc Conceptual
Fonaments teòrics per comprendre la desigualtat de gènere al món laboral
MARC CONCEPTUAL
Què és la desigualtat laboral?
Què és la precarietat laboral?
Definició
Definició
La desigualtat laboral és un fenomen estructural que es manifesta quan diferents grups de persones no tenen les mateixes oportunitats, condicions, tracte o resultats dins del mercat de treball. Afecta a les persones per qüestions de gènere, origen, edat, classe social, diversitat funcional, entre d'altres factors.
La precarietat laboral fa referència a una forma d’ocupació marcada per la inestabilitat i manca de garanties socials i econòmiques. Això inclou treballs amb contractes no permanents o temporals, jornades parcials involuntàries, salaris baixos, falta de protecció social i drets laborals, i escasses possibilitats de promoció o avanç professional.
Alguns components clau
Elements característics
Bretxa salarial de gènere
- Inestabilitat contractual
- Baixos salaris, remuneracions insuficients
- Manca de drets socials
- Oportunitats professionals restringides
- Absència de representació col·lectiva o protecció legal
Diferència en retribucions per treballs equivalents
Segregació ocupacional
Concentració desigual per sectors i nivells
Accessos i oportunitats diferencials
Obstacles estructurals i culturals
IMPACTE DE GÈNERE
La precarietat laboral i el seu impacte en les dones
La precarietat laboral fa referència a una forma d'ocupació marcada per la inestabilitat i manca de garanties socials i econòmiques. Inclou treballs amb contractes temporals, jornades parcials involuntàries, salaris baixos, falta de protecció social i escasses possibilitats de promoció.
Què suposa la precarietat per a les dones?
- Sobrerrepresentació en treballs precaris: Les dones es concentren majoritàriament en sectors i ocupacions amb més temporalitat, parcialitat i salaris inferiors.
- Desavantatges en protecció social i pensions: La discontinuïtat en la vida laboral (per interrupcions vinculades a cura de persones dependents o fills i filles) redueix les cotitzacions i, per tant, afecta la protecció social futura incloent pensions més baixes.
- Segregació laboral i bretxa salarial: La segregació horitzontal i vertical contribueixen a sous més baixos i a oportunitats limitades de promoció. Això intensifica la precarietat perquè es perpetua en ocupacions menys valorades i menys ben remunerades.
- Vulnerabilitat socioeconòmica: La precarietat genera inseguretat de futur perquè les dones, fins i tot treballant, poden no disposar d’ingressos suficients per cobrir necessitats bàsiques, la qual cosa contribueix a la feminització de la pobresa.
- Impactes combinats amb tasques de cura: La combinació de treball precaritzat amb responsabilitats de cura (família, infants, persones dependents) agreuja la situació. Aquesta doble càrrega limita la capacitat per accedir a ocupacions de millor qualitat i contribueix a desigualtats estructurals al mercat laboral.
"Situació en què la persona treballadora existeix sense predictibilitat ni seguretat, afectant no només el seu salari sinó també el seu benestar material i psicològic"
— Perspectiva sociològica
Cicle Estructural
Desigualtat ↔ Precarietat
La desigualtat genera precarietat, que alhora amplifica la desigualtat
CONCEPTES CLAU
Divisió social i sexual del treball
Treball Domèstic i de Cures
Treball Productiu
Activitats que impliquen la fabricació de béns o serveis destinats al consum. Es caracteritza per:
Activitats no remunerades per atendre necessitats bàsiques de la llar. Inclou:
Tasques domèstiques tradicionals (neteja, cuina), activitats de gestió de la llar (compres, fer gestions...), tasques de cura directa (infants, dependents)
Valor econòmic reconegut
Remuneració i regulació per lleis
Activitats no remunerades
Horaris, salaris i drets establerts
Treball poc visible i socialment no reconegut
Tradicionals. associat als homes
Majoritàriament assumit per dones
35,8%
9,8%
87,4%
de la població inactiva dedicada a la cura d’altres persones son dones
de la població inactiva per cura de fills i filles o persones depenents son homes
de les excedències demanades per cura dels fills i filles son demanades per dones
Doble Presència / Doble Jornada
Invisibilització del treball de cures
Situació en què una mateixa persona ha de respondre a les demandes del treball domèstic i del treball assalariat simultàniament, generant augment de càrregues laborals i risc per a la salut.
Malgrat ser indispensable per al sosteniment de la vida, el treball domèstic i reproductiu no rep reconeixement econòmic ni social i no es reflecteix en estadístiques oficials.
SEGREGACIÓ OCUPACIONAL
Segregació horitzontal i vertical
Segregació Horitzontal
Segregació Vertical
Distribució desigual de dones i homes a través de diferents sectors i ocupacions.
Dones sobrerrepresentades en nivells jeràrquics baixos i subrepresentades en càrrecs de responsabilitat.
Dones majoritàries en:
Cures i educació
Sanitat
Sostre de vidre
Administració
Serveis personals
Barrera invisible que impedeix l'accés als nivells més alts
Terra enganxós
Conseqüències: Sectors amb major presència femenina acostumen a tenir salaris més baixos, menys prestigi i pitjors condicions de treball, la qual cosa contribueix directament a la bretxa salarial de gènere. Limita les oportunitats d’accés a ocupacions amb majors salaris i estabilitat, perpetuant un mercat segmentat i menys equitatiu.
Dones atrapades en nivells baixos amb poc salari
Precipici de vidre
Accés a càrrecs en moments de crisi, amb alt risc de fracàs
Representació femenina per categories professionals (Catalunya)
35,5%
55,9%
66,8%
Dones en direcció i gerència
Dones en professions científiques
Dones en ocupacions administratives
Bretxa salarial
Impacte vital
Bretxa salarial de gènere
La bretxa salarial no només reflecteix desigualtat econòmica immediata, sinó que afecta la pensió, l'estabilitat econòmica i l'autonomia de les dones al llarg de la seva vida.
La bretxa salarial de gènere és la diferència mitjana entre els salaris percebuts per dones i homes per treballs equivalents o comparables. No sempre respon a diferències de qualificació, sinó que sovint és resultat de desigualtats estructurals. Es pot mesurar de dues maneres:
La bretxa salarial afecta:
Bretxa bruta
Bretxa ajustada
Pensions més baixes
Estabilitat econòmica
Diferència percentual entre el salari mitjà d'homes i dones sense ajustar per característiques laborals.
Té en compte factors com sector, tipus de contracte, antiguitat o nivell de formació, identificant la part atribuïble a discriminació.
Autonomia de les dones
Capital humà devaluat
Exemple: Maria i Joan fan funcions equivalents. Tot i tenir la mateixa experiència, Maria cobra un 14,3% menys.
Dades Catalunya 2023
Salari brut anual mitjà
32.721€
Homes
Salari brut anual mitjà
27.241€
Dones
20%
és actualment la bretxa salarial de gènere al món, segons les últimes dades disponibles de l’OIT
Diferència: 5.480€ anuals (-16,8%)
Altres conceptes clau
Bretxa de pensions
Diferència entre la pensió mitjana de dones i homes (623,62 €/mes en jubilació), conseqüència acumulada de la bretxa salarial i parcialitat laboral.
Bretxa digital de gènere
Desigualtat en competències digitals i accés a tecnologies, amb menys dones en programació o dades, sous més baixos i menys promoció.
Discriminació directa
Tracte desigual explícit per raó de gènere. Exemple: No contractar dones embarassades perquè "podrien faltar per maternitat".
Contractació parcial involuntària
Quan persones (majoritàriament dones) treballen a temps parcial perquè no troben feina a jornada completa, no per decisió pròpia.
Doble presència / Doble jornada
Combinació de treball remunerat i tasques domèstiques que assumeixen sobretot dones. Exemple: 8h a l'oficina + 3-4h a casa per cura de fills.
Discriminació indirecta
Pràctiques neutres que afecten més un gènere. Exemple: Exigir disponibilitat total per a un càrrec, afectant més dones amb responsabilitats de cura.
Precarietat estructural
Formes de treball inestables i mal remunerades que afecten especialment dones: temporalitat, parcialitat, contractes discontinus.
Conciliació
Possibilitat de compatibilitzar l'espai personal amb el familiar, laboral i social, permetent el desenvolupament en tots els àmbits de la vida.
Discriminació per maternitat
Considerada discriminació directa per raó de sexe. Moltes dones veuen acomiadades improcedament o amb no renovació de contracte.
Horaris inflexibles
Horaris laborals rígids que dificulten la conciliació amb tasques de cura, penalitzant qui assumeix responsabilitats familiars.
Corresponsabilitat
Responsabilitat compartida per donar resposta a les necessitats de cura, amb igualtat de drets i deures en l'equilibri de cuidar i ser cuidat.
Discriminació múltiple
Quan al fet de ser dona s'hi afegeix una altra vulnerabilitat (diversitat funcional, migrant, raça...). Crea situacions de doble o triple discriminació.
Informe "Desigualtat de gènere al món laboral"
Context i Marc Conceptual
Fonaments teòrics per comprendre la desigualtat de gènere al món laboral
GRÀCIES!
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya
Capitol 1_Context i Marc Conceptual.pptx
Barabara Educació
Created on January 17, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Business Proposal
View
Project Roadmap Timeline
View
Step-by-Step Timeline: How to Develop an Idea
View
Artificial Intelligence History Timeline
View
Mind Map: The 4 Pillars of Success
View
Big Data: The Data That Drives the World
View
Momentum: Onboarding Presentation
Explore all templates
Transcript
CAPÍTOL 1
Context i Marc Conceptual
Fonaments teòrics per comprendre la desigualtat de gènere al món laboral
MARC CONCEPTUAL
Què és la desigualtat laboral?
Què és la precarietat laboral?
Definició
Definició
La desigualtat laboral és un fenomen estructural que es manifesta quan diferents grups de persones no tenen les mateixes oportunitats, condicions, tracte o resultats dins del mercat de treball. Afecta a les persones per qüestions de gènere, origen, edat, classe social, diversitat funcional, entre d'altres factors.
La precarietat laboral fa referència a una forma d’ocupació marcada per la inestabilitat i manca de garanties socials i econòmiques. Això inclou treballs amb contractes no permanents o temporals, jornades parcials involuntàries, salaris baixos, falta de protecció social i drets laborals, i escasses possibilitats de promoció o avanç professional.
Alguns components clau
Elements característics
Bretxa salarial de gènere
Diferència en retribucions per treballs equivalents
Segregació ocupacional
Concentració desigual per sectors i nivells
Accessos i oportunitats diferencials
Obstacles estructurals i culturals
IMPACTE DE GÈNERE
La precarietat laboral i el seu impacte en les dones
La precarietat laboral fa referència a una forma d'ocupació marcada per la inestabilitat i manca de garanties socials i econòmiques. Inclou treballs amb contractes temporals, jornades parcials involuntàries, salaris baixos, falta de protecció social i escasses possibilitats de promoció.
Què suposa la precarietat per a les dones?
"Situació en què la persona treballadora existeix sense predictibilitat ni seguretat, afectant no només el seu salari sinó també el seu benestar material i psicològic"
— Perspectiva sociològica
Cicle Estructural
Desigualtat ↔ Precarietat
La desigualtat genera precarietat, que alhora amplifica la desigualtat
CONCEPTES CLAU
Divisió social i sexual del treball
Treball Domèstic i de Cures
Treball Productiu
Activitats que impliquen la fabricació de béns o serveis destinats al consum. Es caracteritza per:
Activitats no remunerades per atendre necessitats bàsiques de la llar. Inclou:
Tasques domèstiques tradicionals (neteja, cuina), activitats de gestió de la llar (compres, fer gestions...), tasques de cura directa (infants, dependents)
Valor econòmic reconegut
Remuneració i regulació per lleis
Activitats no remunerades
Horaris, salaris i drets establerts
Treball poc visible i socialment no reconegut
Tradicionals. associat als homes
Majoritàriament assumit per dones
35,8%
9,8%
87,4%
de la població inactiva dedicada a la cura d’altres persones son dones
de la població inactiva per cura de fills i filles o persones depenents son homes
de les excedències demanades per cura dels fills i filles son demanades per dones
Doble Presència / Doble Jornada
Invisibilització del treball de cures
Situació en què una mateixa persona ha de respondre a les demandes del treball domèstic i del treball assalariat simultàniament, generant augment de càrregues laborals i risc per a la salut.
Malgrat ser indispensable per al sosteniment de la vida, el treball domèstic i reproductiu no rep reconeixement econòmic ni social i no es reflecteix en estadístiques oficials.
SEGREGACIÓ OCUPACIONAL
Segregació horitzontal i vertical
Segregació Horitzontal
Segregació Vertical
Distribució desigual de dones i homes a través de diferents sectors i ocupacions.
Dones sobrerrepresentades en nivells jeràrquics baixos i subrepresentades en càrrecs de responsabilitat.
Dones majoritàries en:
Cures i educació
Sanitat
Sostre de vidre
Administració
Serveis personals
Barrera invisible que impedeix l'accés als nivells més alts
Terra enganxós
Conseqüències: Sectors amb major presència femenina acostumen a tenir salaris més baixos, menys prestigi i pitjors condicions de treball, la qual cosa contribueix directament a la bretxa salarial de gènere. Limita les oportunitats d’accés a ocupacions amb majors salaris i estabilitat, perpetuant un mercat segmentat i menys equitatiu.
Dones atrapades en nivells baixos amb poc salari
Precipici de vidre
Accés a càrrecs en moments de crisi, amb alt risc de fracàs
Representació femenina per categories professionals (Catalunya)
35,5%
55,9%
66,8%
Dones en direcció i gerència
Dones en professions científiques
Dones en ocupacions administratives
Bretxa salarial
Impacte vital
Bretxa salarial de gènere
La bretxa salarial no només reflecteix desigualtat econòmica immediata, sinó que afecta la pensió, l'estabilitat econòmica i l'autonomia de les dones al llarg de la seva vida.
La bretxa salarial de gènere és la diferència mitjana entre els salaris percebuts per dones i homes per treballs equivalents o comparables. No sempre respon a diferències de qualificació, sinó que sovint és resultat de desigualtats estructurals. Es pot mesurar de dues maneres:
La bretxa salarial afecta:
Bretxa bruta
Bretxa ajustada
Pensions més baixes
Estabilitat econòmica
Diferència percentual entre el salari mitjà d'homes i dones sense ajustar per característiques laborals.
Té en compte factors com sector, tipus de contracte, antiguitat o nivell de formació, identificant la part atribuïble a discriminació.
Autonomia de les dones
Capital humà devaluat
Exemple: Maria i Joan fan funcions equivalents. Tot i tenir la mateixa experiència, Maria cobra un 14,3% menys.
Dades Catalunya 2023
Salari brut anual mitjà
32.721€
Homes
Salari brut anual mitjà
27.241€
Dones
20%
és actualment la bretxa salarial de gènere al món, segons les últimes dades disponibles de l’OIT
Diferència: 5.480€ anuals (-16,8%)
Altres conceptes clau
Bretxa de pensions
Diferència entre la pensió mitjana de dones i homes (623,62 €/mes en jubilació), conseqüència acumulada de la bretxa salarial i parcialitat laboral.
Bretxa digital de gènere
Desigualtat en competències digitals i accés a tecnologies, amb menys dones en programació o dades, sous més baixos i menys promoció.
Discriminació directa
Tracte desigual explícit per raó de gènere. Exemple: No contractar dones embarassades perquè "podrien faltar per maternitat".
Contractació parcial involuntària
Quan persones (majoritàriament dones) treballen a temps parcial perquè no troben feina a jornada completa, no per decisió pròpia.
Doble presència / Doble jornada
Combinació de treball remunerat i tasques domèstiques que assumeixen sobretot dones. Exemple: 8h a l'oficina + 3-4h a casa per cura de fills.
Discriminació indirecta
Pràctiques neutres que afecten més un gènere. Exemple: Exigir disponibilitat total per a un càrrec, afectant més dones amb responsabilitats de cura.
Precarietat estructural
Formes de treball inestables i mal remunerades que afecten especialment dones: temporalitat, parcialitat, contractes discontinus.
Conciliació
Possibilitat de compatibilitzar l'espai personal amb el familiar, laboral i social, permetent el desenvolupament en tots els àmbits de la vida.
Discriminació per maternitat
Considerada discriminació directa per raó de sexe. Moltes dones veuen acomiadades improcedament o amb no renovació de contracte.
Horaris inflexibles
Horaris laborals rígids que dificulten la conciliació amb tasques de cura, penalitzant qui assumeix responsabilitats familiars.
Corresponsabilitat
Responsabilitat compartida per donar resposta a les necessitats de cura, amb igualtat de drets i deures en l'equilibri de cuidar i ser cuidat.
Discriminació múltiple
Quan al fet de ser dona s'hi afegeix una altra vulnerabilitat (diversitat funcional, migrant, raça...). Crea situacions de doble o triple discriminació.
Informe "Desigualtat de gènere al món laboral"
Context i Marc Conceptual
Fonaments teòrics per comprendre la desigualtat de gènere al món laboral
GRÀCIES!
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya