la situació de la dona en el temps
Un repàs històric de quines condicions ha tingut la dona al llarg del temps, des de l'Antiguitat fins a l'Edat Moderna.
Començar
Resum
Sovint tendim a pensar que la història viscuda per les dones al llarg del temps sempre ha estat la mateixa: sotmetiment i enclaustrament a la voluntat del patriarcat. Però veurem que no en totes les èpoques les dones han experimentat una restricció total de la seva llibertat. Seguidament observaràs com hi ha moments en què gaudí de més drets i també èpoques de més limitació de drets. Esperem que siguis conscient de què els drets es lluiten dia a dia i que quan menys t'ho esperes volen.
índex
7. La dona a Roma
8. Funció de la dona a Roma
9. Roma; participació política
10. Edat Mitjana: classe alta
1. La dona a l'Antic Egipte
11. Edat Mitjana: classe baixa i monges
2. Feines femenines a Egipte
12. Edat Mitjana: lleis discriminatòries
3. Egipte: consideració social
13. Edat Moderna: caça de bruixes
4. La dona a Atenes
14. Doble vara de mesura en la caça
5. La dona a Esparta
15. la caça en alguns països
6. Grècia: consideració social
la dona a l'antic egipte
Podem afirmar que la mentalitat quant a la dona a l'antic Egipte era més moderna si se la compara amb les de la Grècia o la Roma clàssica.A l'antic Egipte les dones tenien pràcticament els mateixos drets que els homes tot i que en alguns aspectes no era tan iguals. Les dones actuaven com a companyes dels seus marits: hi anaven a pescar, caçar o simplement els aconsellaven. Malgrat que políticament no solien ser iguals sí que ho eren davant la llei ja que no se les considerava com a inferiors.
les feines femenines a l'Antic egipte
Les dones egípcies podien:- administrar els seu béns
- posseir els seus propis negocis
- gaudir lliurement de la seva herència
Les dones pageses sovint col·laboraven amb els seus marits en les tasques agrícoles, i, donat el cas, assumien la gestió dels negocis.Les dones de classe mitjana-alta solien encarregar-se de la família però les més adinerades solien fer feines socialment ben considrades com ara: - escribes, funcionàries i sacerdotesses d'alt rang
- feines als tribunals i temples
- perfumistes
- cantants
Per contra, les dones de classe inferior sempre treballaven en molts àmbits com per exemple:- ploramorts
- llevadores
- teixidores
Dones egípcies tocant instruments musicals i dansant.
la consideració social de la dona a l'antic egipte
Les dones egípcies podien arribar a governar i esdevenir faraones com ara la famosa Cleòpatra en temps de Juli Cèsar.Quant al matrimoni, es formalitzava per mitjà d'un contracte on s'establia el patrimoni separat de les parts i el marit assegurava el benestar material de l'esposa. La dona no perdia el seu cognom en contraure matirmoni. Exisitia el divorci i qui el demanava havia de cedir parts dels seus béns en major o menor mesura. A mesura que Egipte rebia influència externa o invasions la figura de la dona va anar perdent consideració social i la seva situació va ser anàloga a la d'altres pobles de l'antiguitat.
La dona en la grècia clàssica: atenes
Les funcions de les dones atenenques de classe alta eren:
La dona en la polis d'Atenes no tenia cap dret jurídic ni polític i sempre estava sotmesa a l'autoritat d'un home , que segons l'edat podia ser el seu pare, el seu marit o el seu fill. El paper de la dona era el de ser esposa i no tenia veu en els contractes de matrimoni ja que era un pacte entre famílies.
Les tasques que les dones esclaves i pageses havien de fer eren:
Hi havia una doble vara de mesura: les dones no podien ser adúlteres mentre que els homes podien estar amb prostitutes o tenir concubines
LA dona en la GRÈCIa CLÀSSICA: esparta
Gaudia de més llibertat i autonomia que la d'Atenes
Podien dedicar-se al comerç i a les arts
Les nenes s'educaven a l'aire lliure i practicaven esports com la javelina, les curses o la lluita
No podien participar en l a vida política però tampoc estaven obligades a fer feines domèstiques, que s'encomonavena les esclaves
Vestien faldilla curta o roba lleugera per poder fer activitats físiques
Les dones podien prendre part en competicions esportives en honor de la deessa Hera, anomenats Jocs Hereus
consideració social de la dona grega
L'única dona escriptora de qui es té constància ha estat Safo, que es creu que pertanyia a l'aristocràcia
Aristòtil considerava que les dones havien de tenir menys drets i que la seva la funció era tenir fills i ser submisa
Plató defensava la igualtat entre homes i dones per motius pràctics: sitenen les mateixes oportunitats els fills sortirie perfectes
la dona en l'antiga roma.
Les dones romanes solien casar-se amb homes de molta més edat que elles i que amb les lleis actuals delsegle XXI fregarien el concepte de pederàstia. Entre quin rang d'edats contreien matrimoni?
La dona en l'època romana estava molt lligada al seu paper com a mater en la famíllia, la qual era la institució més important de Roma. Com en altres civilitzacions antigues, el matrimoni era una transacció política i econòmica entre el patriciat i no pas una qüestió romàntica i amorosa. Les dones romanes estaven sotmeses a la figura del pater familias, la figura masculina amb més autoritat dins l'àmbit familiar. Normalment eren subjugades pel seu marit però en absència per defunció d'aquest, es posaven sota l'autoritat del seu germà o del seu pare.
funció de la dona romana
Les dones romanes podien sortir de casa per:
La importància social de la mater es fonamentava no tan sols en els seu paper de procrear fills sinó també en formar els nens, futurs cives (ciutadans) en els deures cívics i en els valors romans: pietas, fides, gravitas, virtus, frugalitas. Les nenes eren instruïdes en ñes feines pròpies de la llar: brodar, filar, preparar la llana i activitats relacionades amb la futura funció de mater familias.
quant a la participació política DE LA DONA A ROMA:
No podien votar
No podien participar-hi
Arguments per emparar la desigualtat a Roma:
La dona en l'edat mitjana. classe alta
Activitats de les dones de classe alta
L'ideal femení segon l'art
La dona ideal de les classes altes havia de tenir un cabell ros, pell clara i uns pits grans, aquesta visió contrastava amb les classes baixes on la dona pagesa tenia la pell colrada pel sol.
De les poques activitats que podien fer eren la lectura i l'escriptura.
Funció principal
El control de la sexualitat femenina
Les dones de classe alta devien tenir cura del fills i es valorava la seva fecunditat per a assegurar la línia de successió. També Administraven les propietats i les finances del seu marit o senyor quan aquest era absent (guerres, viatges).
Les dones només podien tenir relacions sexuals amb finalitats reproductives. Es veia el desig sexual com un pecat i per això es va exalçar la castedat abans del matrimoni. Les dones nobles no podien triar amb qui casar-se ja que els matrimonis segellaven pactes polítics o financers. El pare era qui ho decidia.
les dones de classe baixa i les monges
Les dones de classe baixa feien feines domèstiques com ara cuinar però també ajudaven el seu marit en les tasques rurals al camp i als negocis en les ciutats. També tenien cura dels animals, dels fills i de l'hort.
Un sistema d'escapar del control masculí per a les dones nobles era fer-se monges ja que estava considerada una activitat respectable en dedicar la seva vida a Déu.
Les principals activitats de les monges eren: fer pregària, fer caritat i dedicar-se al cant i l'escriptura.
Les dones amb un marit pobre sense terres ni negoci de l'estament baix treballaven com a sirventes a cases dels nobles o feien de carboneres o corderes als dominis del senyor feudal
LA DISCRIMINACIÓ LEGAL
La ideologia dominant, en mans de l'Església catòlica, considerava que la dona restava subordinada a l'home. Per això entenia la sexualitat con un mitjà per tenir fills i que aquesta no havia de ser gens plaent.
Les dues lleis que més van influir en la vida de les dones van ser: el codi Justinià i la lex Julia
Codi Justinià: l'espòs feia tres advertiments per escrit i devia tenir 3 testimonis. En cas de reiteració per tercera vegada de la infidelitat, aleshores, els podia assasinar.
Lex Julia: si el marit trobava la seva dona essent infidel podia matar l'amant però si el qui els trobava era el pare, podia matar a tots dos.
LA CAÇA DE BRUIXES EN L'EDAT MODERNA
La caça de bruixes tingué lloc bàsicament entre els segles XV-XVII. Al segle XII,la figura del mag i de la bruixa es relacionaven amb curanders i màgia blanca. Però la crisi del segle XIV, en canvia la percepció i se'ls veus com heretges i aliats del dimoni.
Quantes persones va morir per la caça de bruixes?
La persistència de pràctiques paganes grecoromanes va fer que l'Eslésia catòlica comenencés a associar el diable amb les característiques físiques de les antigues divinitats grecoromanes.
la caça amb doble vara de mesura
El perfil de les dones sobre les quals requeia l'acusació de bruixeria eren més poc atractives, vivien soles, eren pobres i ancianes.
Hi havia un prejudici quant a la influència del dimoni, als bruixots se'ls temia perquè es pensava que podien reptar el dimoni.
Per contra, es creia que la dona era feble i que tenia una actitud servil davant el diable. A més es pensava que les dones que havien venut la seva ànima alimentaven criatures diabòliques através marques com pigues o berrugues.
A les dones acusades de bruixes se'ls associava un caràcter fred, rebel i independent.
La caça de bruixes en alguns països
Als Estats Units destaca el cas de les bruixes de Salem. Fou desencadenada per una histèria puritana que va portar més de 200 persones a judici. 30 persones van ser condemnades, de les qual 14 van ser executades a la forca, 14 dones i 5 homes.
3 de 4 execucions per bruixeria a Europa es van fer a Alemanya. Aquesta persecució no va ser instigada per l'Església sinó per l'alta aristocràcia
A Espanya la inquisició perseguia més als conversos que no pas a les bruixes. El cas de caça de bruixes més important es va fer a Zugarramurdi (Nafarroa) per un denúncia d'un akelarre. 53 persones van ser acusades, 11 condemnades a la fogueres, de les quals 5 van morir a la presó per les tortures.
moltes gràcies!
DIA DE LA DONA
no és només un dia
ÉS PER AVUI I PER DEMÀ
feines domèstiques
negocis a les ciutats
tasques agrícoles
Carbonera
serventa
Representació d'un aquelarre per Francisco de Goya
Cosir
la seva poca intel·ligència
12-18 anys
Cuinar
ignorància de la llei
Teixir
ESCRIPTURA
Un vegada casada, la dona romana restava sota l'autoritat de la sogra, ja que aquesta assumia el paper de la mater familias, i doncs, tenia preeminència sobre la dona del seu fill.
participar en banquets
assistir a actes i espectacles públics
CANT
CARITAT
Examen d'una bruixa de Salem de Tompkins Harrisson Matteson, 1853, public domain via Wikimedia Commons
Les vestals, les dones lliures de Roma?
Les Vestals eren dones romanes d'elit escollides per servir la deessa Vesta, gaudint de llibertats i privilegis únics com la independència legal (no necessitaven un pater familias), la propietat, el poder judicial i un gran respecte social, fet que les convertia en les dones més lliures de l'Antiga Roma malgrat el seu vot de castedat.
Fer la collita
Netejar
Criar els fills
Administrar la casa
feblesa de la dona
Quant a les herències, la dona a partir de l'Imperi va poder heretar i gestionar el seu patrimoni.
fer visites
PREGAR
La situació de la dona al llarg de la història
Antoni Llàcer
Created on January 12, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Witchcraft Presentation
View
Sketchbook Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
Explore all templates
Transcript
la situació de la dona en el temps
Un repàs històric de quines condicions ha tingut la dona al llarg del temps, des de l'Antiguitat fins a l'Edat Moderna.
Començar
Resum
Sovint tendim a pensar que la història viscuda per les dones al llarg del temps sempre ha estat la mateixa: sotmetiment i enclaustrament a la voluntat del patriarcat. Però veurem que no en totes les èpoques les dones han experimentat una restricció total de la seva llibertat. Seguidament observaràs com hi ha moments en què gaudí de més drets i també èpoques de més limitació de drets. Esperem que siguis conscient de què els drets es lluiten dia a dia i que quan menys t'ho esperes volen.
índex
7. La dona a Roma
8. Funció de la dona a Roma
9. Roma; participació política
10. Edat Mitjana: classe alta
1. La dona a l'Antic Egipte
11. Edat Mitjana: classe baixa i monges
2. Feines femenines a Egipte
12. Edat Mitjana: lleis discriminatòries
3. Egipte: consideració social
13. Edat Moderna: caça de bruixes
4. La dona a Atenes
14. Doble vara de mesura en la caça
5. La dona a Esparta
15. la caça en alguns països
6. Grècia: consideració social
la dona a l'antic egipte
Podem afirmar que la mentalitat quant a la dona a l'antic Egipte era més moderna si se la compara amb les de la Grècia o la Roma clàssica.A l'antic Egipte les dones tenien pràcticament els mateixos drets que els homes tot i que en alguns aspectes no era tan iguals. Les dones actuaven com a companyes dels seus marits: hi anaven a pescar, caçar o simplement els aconsellaven. Malgrat que políticament no solien ser iguals sí que ho eren davant la llei ja que no se les considerava com a inferiors.
les feines femenines a l'Antic egipte
Les dones egípcies podien:- ploramorts
- llevadores
- teixidores
- administrar els seu béns
- posseir els seus propis negocis
- gaudir lliurement de la seva herència
Les dones pageses sovint col·laboraven amb els seus marits en les tasques agrícoles, i, donat el cas, assumien la gestió dels negocis.Les dones de classe mitjana-alta solien encarregar-se de la família però les més adinerades solien fer feines socialment ben considrades com ara:- escribes, funcionàries i sacerdotesses d'alt rang
- feines als tribunals i temples
- perfumistes
- cantants
Per contra, les dones de classe inferior sempre treballaven en molts àmbits com per exemple:Dones egípcies tocant instruments musicals i dansant.
la consideració social de la dona a l'antic egipte
Les dones egípcies podien arribar a governar i esdevenir faraones com ara la famosa Cleòpatra en temps de Juli Cèsar.Quant al matrimoni, es formalitzava per mitjà d'un contracte on s'establia el patrimoni separat de les parts i el marit assegurava el benestar material de l'esposa. La dona no perdia el seu cognom en contraure matirmoni. Exisitia el divorci i qui el demanava havia de cedir parts dels seus béns en major o menor mesura. A mesura que Egipte rebia influència externa o invasions la figura de la dona va anar perdent consideració social i la seva situació va ser anàloga a la d'altres pobles de l'antiguitat.
La dona en la grècia clàssica: atenes
Les funcions de les dones atenenques de classe alta eren:
La dona en la polis d'Atenes no tenia cap dret jurídic ni polític i sempre estava sotmesa a l'autoritat d'un home , que segons l'edat podia ser el seu pare, el seu marit o el seu fill. El paper de la dona era el de ser esposa i no tenia veu en els contractes de matrimoni ja que era un pacte entre famílies.
Les tasques que les dones esclaves i pageses havien de fer eren:
Hi havia una doble vara de mesura: les dones no podien ser adúlteres mentre que els homes podien estar amb prostitutes o tenir concubines
LA dona en la GRÈCIa CLÀSSICA: esparta
Gaudia de més llibertat i autonomia que la d'Atenes
Podien dedicar-se al comerç i a les arts
Les nenes s'educaven a l'aire lliure i practicaven esports com la javelina, les curses o la lluita
No podien participar en l a vida política però tampoc estaven obligades a fer feines domèstiques, que s'encomonavena les esclaves
Vestien faldilla curta o roba lleugera per poder fer activitats físiques
Les dones podien prendre part en competicions esportives en honor de la deessa Hera, anomenats Jocs Hereus
consideració social de la dona grega
L'única dona escriptora de qui es té constància ha estat Safo, que es creu que pertanyia a l'aristocràcia
Aristòtil considerava que les dones havien de tenir menys drets i que la seva la funció era tenir fills i ser submisa
Plató defensava la igualtat entre homes i dones per motius pràctics: sitenen les mateixes oportunitats els fills sortirie perfectes
la dona en l'antiga roma.
Les dones romanes solien casar-se amb homes de molta més edat que elles i que amb les lleis actuals delsegle XXI fregarien el concepte de pederàstia. Entre quin rang d'edats contreien matrimoni?
La dona en l'època romana estava molt lligada al seu paper com a mater en la famíllia, la qual era la institució més important de Roma. Com en altres civilitzacions antigues, el matrimoni era una transacció política i econòmica entre el patriciat i no pas una qüestió romàntica i amorosa. Les dones romanes estaven sotmeses a la figura del pater familias, la figura masculina amb més autoritat dins l'àmbit familiar. Normalment eren subjugades pel seu marit però en absència per defunció d'aquest, es posaven sota l'autoritat del seu germà o del seu pare.
funció de la dona romana
Les dones romanes podien sortir de casa per:
La importància social de la mater es fonamentava no tan sols en els seu paper de procrear fills sinó també en formar els nens, futurs cives (ciutadans) en els deures cívics i en els valors romans: pietas, fides, gravitas, virtus, frugalitas. Les nenes eren instruïdes en ñes feines pròpies de la llar: brodar, filar, preparar la llana i activitats relacionades amb la futura funció de mater familias.
quant a la participació política DE LA DONA A ROMA:
No podien votar
No podien participar-hi
Arguments per emparar la desigualtat a Roma:
La dona en l'edat mitjana. classe alta
Activitats de les dones de classe alta
L'ideal femení segon l'art
La dona ideal de les classes altes havia de tenir un cabell ros, pell clara i uns pits grans, aquesta visió contrastava amb les classes baixes on la dona pagesa tenia la pell colrada pel sol.
De les poques activitats que podien fer eren la lectura i l'escriptura.
Funció principal
El control de la sexualitat femenina
Les dones de classe alta devien tenir cura del fills i es valorava la seva fecunditat per a assegurar la línia de successió. També Administraven les propietats i les finances del seu marit o senyor quan aquest era absent (guerres, viatges).
Les dones només podien tenir relacions sexuals amb finalitats reproductives. Es veia el desig sexual com un pecat i per això es va exalçar la castedat abans del matrimoni. Les dones nobles no podien triar amb qui casar-se ja que els matrimonis segellaven pactes polítics o financers. El pare era qui ho decidia.
les dones de classe baixa i les monges
Les dones de classe baixa feien feines domèstiques com ara cuinar però també ajudaven el seu marit en les tasques rurals al camp i als negocis en les ciutats. També tenien cura dels animals, dels fills i de l'hort.
Un sistema d'escapar del control masculí per a les dones nobles era fer-se monges ja que estava considerada una activitat respectable en dedicar la seva vida a Déu.
Les principals activitats de les monges eren: fer pregària, fer caritat i dedicar-se al cant i l'escriptura.
Les dones amb un marit pobre sense terres ni negoci de l'estament baix treballaven com a sirventes a cases dels nobles o feien de carboneres o corderes als dominis del senyor feudal
LA DISCRIMINACIÓ LEGAL
La ideologia dominant, en mans de l'Església catòlica, considerava que la dona restava subordinada a l'home. Per això entenia la sexualitat con un mitjà per tenir fills i que aquesta no havia de ser gens plaent.
Les dues lleis que més van influir en la vida de les dones van ser: el codi Justinià i la lex Julia
Codi Justinià: l'espòs feia tres advertiments per escrit i devia tenir 3 testimonis. En cas de reiteració per tercera vegada de la infidelitat, aleshores, els podia assasinar.
Lex Julia: si el marit trobava la seva dona essent infidel podia matar l'amant però si el qui els trobava era el pare, podia matar a tots dos.
LA CAÇA DE BRUIXES EN L'EDAT MODERNA
La caça de bruixes tingué lloc bàsicament entre els segles XV-XVII. Al segle XII,la figura del mag i de la bruixa es relacionaven amb curanders i màgia blanca. Però la crisi del segle XIV, en canvia la percepció i se'ls veus com heretges i aliats del dimoni.
Quantes persones va morir per la caça de bruixes?
La persistència de pràctiques paganes grecoromanes va fer que l'Eslésia catòlica comenencés a associar el diable amb les característiques físiques de les antigues divinitats grecoromanes.
la caça amb doble vara de mesura
El perfil de les dones sobre les quals requeia l'acusació de bruixeria eren més poc atractives, vivien soles, eren pobres i ancianes.
Hi havia un prejudici quant a la influència del dimoni, als bruixots se'ls temia perquè es pensava que podien reptar el dimoni.
Per contra, es creia que la dona era feble i que tenia una actitud servil davant el diable. A més es pensava que les dones que havien venut la seva ànima alimentaven criatures diabòliques através marques com pigues o berrugues.
A les dones acusades de bruixes se'ls associava un caràcter fred, rebel i independent.
La caça de bruixes en alguns països
Als Estats Units destaca el cas de les bruixes de Salem. Fou desencadenada per una histèria puritana que va portar més de 200 persones a judici. 30 persones van ser condemnades, de les qual 14 van ser executades a la forca, 14 dones i 5 homes.
3 de 4 execucions per bruixeria a Europa es van fer a Alemanya. Aquesta persecució no va ser instigada per l'Església sinó per l'alta aristocràcia
A Espanya la inquisició perseguia més als conversos que no pas a les bruixes. El cas de caça de bruixes més important es va fer a Zugarramurdi (Nafarroa) per un denúncia d'un akelarre. 53 persones van ser acusades, 11 condemnades a la fogueres, de les quals 5 van morir a la presó per les tortures.
moltes gràcies!
DIA DE LA DONA
no és només un dia
ÉS PER AVUI I PER DEMÀ
feines domèstiques
negocis a les ciutats
tasques agrícoles
Carbonera
serventa
Representació d'un aquelarre per Francisco de Goya
Cosir
la seva poca intel·ligència
12-18 anys
Cuinar
ignorància de la llei
Teixir
ESCRIPTURA
Un vegada casada, la dona romana restava sota l'autoritat de la sogra, ja que aquesta assumia el paper de la mater familias, i doncs, tenia preeminència sobre la dona del seu fill.
participar en banquets
assistir a actes i espectacles públics
CANT
CARITAT
Examen d'una bruixa de Salem de Tompkins Harrisson Matteson, 1853, public domain via Wikimedia Commons
Les vestals, les dones lliures de Roma?
Les Vestals eren dones romanes d'elit escollides per servir la deessa Vesta, gaudint de llibertats i privilegis únics com la independència legal (no necessitaven un pater familias), la propietat, el poder judicial i un gran respecte social, fet que les convertia en les dones més lliures de l'Antiga Roma malgrat el seu vot de castedat.
Fer la collita
Netejar
Criar els fills
Administrar la casa
feblesa de la dona
Quant a les herències, la dona a partir de l'Imperi va poder heretar i gestionar el seu patrimoni.
fer visites
PREGAR