OBSERVATORI ASTRONÒMIC

Col·lecció Museogràfica

OBSERVATORI ASTRONÒMIC

Col·lecció científico-tècnica

entrar

Col·lecció museogràfica de l'observatori astronòmic de la universitat de valència

L'Observatori Astronòmic de la Universitat de València és un centre singular centenari, fundat l'any 1909 pel Dr. Ignacio Tarazona Blanch, i declarat d'utilitat pública l'any 1919. Posseeix un important fons històric, una magnífica col·lecció d'instruments astronòmics, fotografies i aparells relacionats, conservats com a part del seu patrimoni històric. La Col·lecció té com a objectiu principal la didàctica i la divulgació de l'astronomia a través del coneixement, ús i maneig d'instrumentació astronòmica clàssica.

SOBRE LA Col·lecció

La Col·lecció de l'Observatori Astronòmic està reconeguda com a Col·lecció Museogràfica Permanent de la GVA des de 2007. Compta amb més de 5000 peces, de les quals us oferim ací una sel·lecció de 51. Les peces que podeu visitar virtualment estan rel·lacionades, principalment, amb l'estudi del Sol, les observacions d'asteroides i el servei d'hora oficial, que l'observatori donava a la ciutat de València a principis del s. XX.

'Si vols fer un pastís de poma a partir del no res, primer has de crear l'Univers'

+ Info

Galeria

Carl Sagan

EXPOSICIó

En 1909, el professor D. Ignacio Tarazona Blanch de la Universitat de València va fundar l'Observatori Astronòmic, adquirint la instrumentació necessària per a fer recera solar, planetaria i este·lar, així com per a fins educatius i de divulgació de l'astronomia al públic. Explora ací una part de la nostra exposició permanent, amb la possibilitat d'aprendre sobre les peces i el seu funcionament. Una oportunitat per connectar amb la ciència i la història.

RADIO, TELEGRAFIA i hora

INSTRUMENTACIÓ

ALTRES PECES

INSTRUMENTACIÓ ASTRONÒMICA

INSTRUMENTACIÓ ASTRONÒMICA

Telescopi Grubb

Refractor de 6 polzades (156 mm) amb 230 cm de focal, muntura alemanya equatorial amb pesos. L'Observatori encarregà el telescopi a Grubb's de Dublín, famosa empresa victoriana. Inicialment s'instalà a la torre de la Universitat (carrer de la Nau), utilitzant-se principalment per a fotografiar les taques solars a diari, entre 1914 i 1932. Després de l'incendi que va cremar part de l'edifici en 1932 i en el que no va resultar greument danyat, el telescopi va ser traslladat a la seua ubicació actual, baix de la cúpula del carrer Blasco Ibáñez (actual seu del Rectorat). Va ser restaurat en el 2002 i s'utilitza ocasionalment per a observacions públiques.

Funcionament

ULLERA DE LLARGA VISTA

Ullera de llarga vista de llautó amb muntura altacimutal, procedent del taller d'A. Bardou (París), amb data de fabricació al voltant del 1875. Es desconeix qui la va adquirir o quan, però sabem que va arribar a l'Observatori abans de 1932, data en la qual es produí l'incendi de l'edifici de la Universitat, al carrer de la Nau. Actualment es troba al Museu de Ciències de València, fent part de l'exposició "Mart: la conquesta d'un somni".

Funcionament

CERCLE MERIDIÀ

El cercle meridià és un instrument astronòmic utilitzat per a trobar l'alçada d'un astre sobre l'horitzó en passar pel meridià del lloc (és a dir, l'arc celeste que passa pel zenit i pel sud de l'observador). Amb aquesta dada i amb l'hora exacta del pas de l'astre pel meridià, és possible obtenir amb molta precisió les coordenades celestes de l'astre. El cercle meridià ha d'estar perfectament alineat en direcció nord-sud. Aquest model de cercle meridià semi-fix va ser premiat a l'Exposició Universal de Brussel·les de l'any 1910. Va ser adquirit per l'Observatori el 1914, gràcies a les gestions de G. Bigourdan, astrònom de l'Observatori de París. El professor Ignacio Tarazona va acudir als tallers de Mailhat i va introduir algunes modificacions. Va ser instal·lat pel professor Tarazona a la vella cúpula de l'edifici del carrer la Nave, al costat del telescopi Grubb, quedant inservible després de l'incendi de 1932.

Funcionament

TEODOLIT

El teodolit és un instrument per a mesurar angles amb finalitats pròpiament topogràfiques. Aquest teodolit està dotat de microscopis micromètrics que distingeixen fins a 4'' en lectura directa. Va ser adquirit pel professor Ignacio Tarazona en el 1907 a la Casa Filotècnica de Milà per a l'Observatori Astronòmic, utilitzant-lo amb finalitats didàctiques en les seues classes a la Universitat.

Funcionament

SeXTANT

El sextant és un instrument que permet mesurar l'alçada d'un astre sobre l'horitzó i la distància angular. Coneixent l'elevació de certs astres i l'hora del dia es pot determinar la posició en què es troba l'observador. Aquest instrument, que va substituir l'astrolabi per tenir una major precisió, ha estat durant diversos segles de gran importància en la navegació marítima. Similar al quadrant o a l'octant, el sextant rep aquest nom perquè el seu arc és un sisè d'una circumferència. Aquest sextant va ser regalat per en Ignacio Tarazona en juny de 1910 a l'Observatori Astronòmic i la seua funció sempre ha estat vinculada a l'ensenyament de l'astronomia.

Funcionament

TELESCOPI REFLECTOR

Telescopi reflector Newton-Cassegrain de 50 cm d'obertura amb muntura equatorial alemanya i arrossegament per fricció. Codificadors i motors en els dos eixos. Va ser fabricat per la casa Roure (Lleida), incloent els espills. En té un primari i dos secundaris, que reflexen la llum cap als focus Newton i Cassegrain, respectivament. En 2009 se li va traure l'òptica i els espills i va ser convertit en peça d'exposició.

Funcionament

TELESCOPI refractor

Telescopi refractor “portàtil” complet, marca Carl Zeiss (Jena) amb obertura d'11 cm, distància focal de 163 cm i montura equatorial alemanya amb motor de cuerda. Portat a l'Observatori Astronòmic durant la Guerra Civil. Data, aproximadament, del 1909. Inclou caixa d'oculars original de 25,5x39x14. Actualment es conserven 4 oculars, 2 filtres, un portaoculars i un portaoculars binocular.

Funcionament

dipleidoscopi

Un dipleidoscopi permet conéixer l'hora del migdia solar amb una precisió de pocs segons. El migdia solar ve determinat pel moment en què el Sol creua el meridià del lloc (el que passa pel cènit i el Sud de l'observador). Aquest dipleidoscopi, fabricat per Edward John Dent, està construït per a una latitud de 400 N, i pot ser utilitzat al voltant d'aquesta latitud. Va ser regalat per Ignacio Tarazona a l'Observatori en 1910.

Funcionament

cámera solar

Càmera per a fotografiar el Sol amb plaques fotogràfiques de vidre de 13x18 cm, i que posteriormen va ser adaptada per a poder utilitzar pel·lícula fotogràfica mitjançant un suport de plàstic. Va ser adquirida del fabricant Ross (Londres) després de 1932.

Funcionament

CRONÒGRAF

Cronògraf model SOL VIL, de Paul Ditisheim. Utilitzat per al registre de fenòmens transitoris (trànsits planetaris, ocultacions, etc). Està dotat amb un motor de corda per a l'avanç de la cinta de paper i amb alimentació elèctrica per al moviment del registrador continu (segons) i del registrador manual (botó telegràfic visible sobre la tapa inferior). Permet registres amb una precisió de dècimes de segon. Va ser adquirit pel professor Tarazona després de visitar l'observatori de Lisboa, on utilitzaven un cronògraf com aquest, en 1921.

Funcionament

MICRÒMETRE DE FILS

Micròmetre de fils del telescopi Grubb, adquirit en 1909, de la casa Grubb (Dublín). S'utilitzava per mesurar diàmetres d'objectes xicotets (planetes, taques solars) o distàncies entre objectes (estrelles binàries...), utilitzant per a això els fils mòbils i llegint la mesura en el noni. El reticle s'il·lumina lateralment per 2 làmpades oposades de filament de carbó. Disposa de un joc d'oculars.

Funcionament

Càmera fotogràfica

Càmera fotogràfica amb xassís per a plaques fotogràfiques, disenyat per al seu ús al telescopi Grubb. Va ser construit al taller de l'Observatori Astronòmic al voltant de la dècada de 1970.

Funcionament

Càmera SOLAR

Antiga càmera solar del telescopi Grubb, adaptada als anys 70 com a càmera estel·lar. Té acoblat un xassís de 12x12 cm i s'ha utilitzat durant diversos anys en pràctiques d'astronomia. Va ser adquirida per l'Observatori Astronòmic en juny de 1914, a la casa Grubb (Dublín).

Funcionament

ascorecord

Màquina per mesurar les coordenades dels astres en imatges registrades en plaques fotogràfiques. Els motors pas a pas XY permeten realitzar mesures amb una precisió d'1 micra. Disposa de 3 càmeres CCD a la capçalera òptica i als eixos X, Y. Captura imatges de 512x152 píxels i 256 nivells de gris. El xassís suporta plaques de diferents mides. El procés de mesura automàtica es controla per ordinador. Va ser utilitzat per a mesurar posicions d'asteroides i determinar les seues òrbites. Va ser construit als tallers de l'Observatori Astronòmic de Pulkovo (Sant Petersburg, Rússia) en 1989.

Funcionament

microscopi MC-1

Màquina per mesurar coordenades en plaques fotogràfiques astronòmiques, en particular, fotografies d'asteroides, amb l'objectiu de determinar les seues òrbites amb precisió. Està dissenyat per a plaques de cel·luloide de 6 x 9 cm. Els motors pas a pas permeten mesurar coordenades xy amb una precisió de 5 micres. Està equipat amb un capçal amb una CCD i utilitza una placa digital en un ordinador. El procés de mesura és automàtic. Els residus mitjans per placa són de 1-2''. Aquest microscopi va ser dissenyat i fabricat al taller de l'Observatori Astronòmic per Álvaro López i José Luís Valdés, a principi de la dècada de 1980.

Funcionament

microscopi MC-2

Màquina per mesurar coordenades en plaques fotogràfiques astronòmiques, en particular, fotografies d'asteroides, amb l'objectiu de determinar les seues òrbites amb precisió. Està dissenyat per a plaques de cel·luloide de 6 x 9 cm. Els motors pas a pas permeten mesurar coordenades xy amb una precisió de 5 micres. Està equipat amb un capçal amb una CCD i utilitza una placa digital en un ordinador. El procés de mesura és automàtic. Els residus mitjans per placa són de 1-2''. Aquest microscopi va ser dissenyat i fabricat al taller de l'Observatori Astronòmic per Álvaro López i José Luís Valdés, a principi de la dècada de 1980.

Funcionament

nivell de bombolla

Nivell de gran precisió sense cercle horitzontal, model No. II, de la casa Carl Zeiss (Jena), per a nivellació tècnica precisa, nivellació longitudinal extensa, determinació de punts de referència en zones urbanitzades, construcció de canals, ferrocarrils, carreteres i túnels, i treballs de taquimetria en terreny pla. Permet un anivellament còmode gràcies al cargol d'inclinació fina. Es va utilitzar als anys 70 en pràctiques d'astronomia. Es conserva la seua caixa de roure, a l'exterior de la qual hi ha l'etiqueta "Viuda de Navarro". Va ser portat a l'Observatori Astronòmic durant la Guerra Civil. Data de fabricació: c. 1928

Funcionament

teodolit

Teodolit amb sistema de repetició. Es va utilitzar als anys 70 en pràctiques de geodèsia (topografia). Es tracta del model Th III de la casa Carl Zeiss (Jena) i va ser fabricat en 1936. El nombre de sèrie és 34653. Inclou la caixa, que té tirants de cuir per al seu transport a lloms d'un mul. A l'exterior porta l'etiqueta "Viuda de Navarro". Va ser traslladat a l'Observatori Astronòmic durant la Guerra Civil.

Funcionament

RADIO, TELEGRAFIA i hora

RECEPTOR DE RÀDIO DE GALENA

Receptor de ràdio de galena, de la casa F. Ducretet & E. Roger. Adquirit en 1923. L'Observatori va començar a rebre senyals horaris de ràdio des de París (que s'emitien des de la Torre Eiffel), des de 1923, substituint la recepció anterior per telègraf. Els senyals horaris permitien sincronitzar l'hora del pèndol i alimentar el repetidor principal. Estos senyals eren retransmesos per ràdio des de l'Observatori per posar en hora els rellotges elèctrics subsidiaris, distribuïts per la ciutat (Ajuntament, Port de València, Universitat...).

EMISOR-RECEPTOR DE RÀDIO DE GALENA

Emisor - receptor de ràdio de galena amb sintonitzador, en el qual no figura el fabricant. Adquirit posteriorment a 1923. L'Observatori va començar a rebre senyals horaris de ràdio des de París (que s'emitien des de la Torre Eiffel), des de 1923, substituint la recepció anterior per telègraf. Els senyals horaris permitien sincronitzar l'hora del pèndol i alimentar el repetidor principal. Estos senyals eren retransmesos per ràdio des de l'Observatori per posar en hora els rellotges elèctrics subsidiaris, distribuïts per la ciutat (Ajuntament, Port de València, Universitat...).

amplificador de telegrafia sense fils

Amplificador dels senyals del sistema de telegrafia sense fils (T.S.F.), de la casa Ateliers Ducretet & Ernest Roger (Paris). Adquirit en 1912.

RECEPTOR DE RÀDIO DE vàlvules

Receptor de ràdio de vàlvules de la marca Etablts Ducretet (Paris). Adquirit en 1923. L'Observatori va començar a rebre senyals horaris de ràdio des de París (que s'emitien des de la Torre Eiffel), des de 1923, substituint la recepció anterior per telègraf. Els senyals horaris permitien sincronitzar l'hora del pèndol i alimentar el repetidor principal. Estos senyals eren retransmesos per ràdio des de l'Observatori per posar en hora els rellotges elèctrics subsidiaris, distribuïts per la ciutat (Ajuntament, Port de València, Universitat...).

RECEPTOR DE RÀDIO DE galena

Receptor de ràdio de galena amb amplificador del senyal, de la marca Ateliers Ducretet & E. Roger (Paris). Adquirit en 1923. L'Observatori va començar a rebre senyals horaris de ràdio des de París (que s'emitien des de la Torre Eiffel), des de 1923, substituint la recepció anterior per telègraf. Els senyals horaris permitien sincronitzar l'hora del pèndol i alimentar el repetidor principal. Estos senyals eren retransmesos per ràdio des de l'Observatori per posar en hora els rellotges elèctrics subsidiaris, distribuïts per la ciutat (Ajuntament, Port de València, Universitat...).

RECEPTOR DE RÀDIO DE VÀLVULES

Receptor de ràdio de vàlvules per a senyals horaris. Caixa amb etiqueta “Fernando Casanova. Tapineria 11. València”. En esta peça falten els elements mòbils. Els components són en la seva majoria Philips. Adquirit posteriorment a 1923. L'Observatori va començar a rebre senyals horaris de ràdio des de París (que s'emitien des de la Torre Eiffel), des de 1923, substituint la recepció anterior per telègraf. Els senyals horaris permitien sincronitzar l'hora del pèndol i alimentar el repetidor principal. Estos senyals eren retransmesos per ràdio des de l'Observatori per posar en hora els rellotges elèctrics subsidiaris, distribuïts per la ciutat (Ajuntament, Port de València, Universitat...).

RECEPTOR DE RÀDIO DE VÀLVULES

Receptor de ràdio de vàlvules per a senyals horaris. Caixa amb etiqueta “Fernando Casanova. Tapineria 11. València”. Els components són en la seua majoria Philips. Adquirit posteriorment a 1923. Un altre similar està cedit al Museu Paleontològic de València. L'Observatori va començar a rebre senyals horaris de ràdio des de París (que s'emitien des de la Torre Eiffel), des de 1923, substituint la recepció anterior per telègraf. Els senyals horaris permitien sincronitzar l'hora del pèndol i alimentar el repetidor principal. Estos senyals eren retransmesos per ràdio des de l'Observatori per posar en hora els rellotges elèctrics subsidiaris, distribuïts per la ciutat (Ajuntament, Port de València, Universitat...).

RECEPTOR TELEGRàFIc

Receptor telegràfic de telegrafia sense fils. Va ser adquirit per Ignacio Tarazona en 1912, a la casa parisenca Ateliers Ducretet & E. Roger. S'utilitzava conjuntament amb el receptor de ràdio de llarga distància.

RECEPTOR DE RADIO PER A TELEGRAFIA

Receptor de ràdio de llarga distància (amb bobina regulable) per a la recepció de senyals telegràfics sense fils. Es feia servir al costat del receptor telegràfic. Va ser adquirit per Ignacio Tarazona en 1912, a la casa parisenca Ateliers Ducretet & E. Roger. És, per tant, anterior a l'època en què es rebien els senyals horaris per ràdio. Amb este receptor, i fins al 1923, es rebia la informació horària i telegrames meteorològics.

rellotge de pèndOl

Rellotge de pèndol adquirit per Ignacio Tarazona en desembre de 1911. L'esfera d'aquest rellotge és de la casa Strasse & Rohde, mentre que el pèndol és de la casa Riefler. Des de 1923, l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València rebia senyals horaris de ràdio des de París (que s'emitien des de la Torre Eiffel). Disposava per a això de diversos receptors de ràdio (actualment al museu). Els senyals horaris permitien posar en hora este pèndol, que era el principal i que s'utilitzava com a repetidor. Donava els senyals horaris a un altre pèndol elèctric, situat a la porxada de la facultat de medicina, fins als anys 50-60. A la seua vegada, aquest segon pèndol distribuïa els senyals a diversos pèndols elèctrics. Aquestos senyals eren retransmesos per ràdio des de l'Observatori per posar en hora els rellotges elèctrics subsidiaris distribuïts per la ciutat (Ajuntament, Port de València, Universitat...).

ALTRES peces

ALTRES peces

ORRERY O TELLURIUM

Orrery de tipus tellurium. Es tracta d'una representació del sistema Terra – Lluna – Sol, on un ciri fa el paper de la nostra estrella. La seua finalitat és demostrar els moviments relatius entre la Lluna (que s'ha perdut), la Terra i el Sol. El calendari premet triar la data per a vore quina seria la posició de la Terra i la Lluna respecte del Sol eixe dia concret. Es desconeix l'autor i com va aplegar a l'Observatori. Segurament és d'origen francés per què el calendari està escrit en eixa llengua. Va ser fabricat, probablement, a mitjans del segle XIX.

esfera de copèrnic

Esta esfera de fusta i paper mostra el sistema planetari basat en el model heliocèntric de Copèrnic, amb el Sol al centre, les òrbites dels sis planetes coneguts fins aleshores , rodejats per l'esfera exterior de les estrelles. En el cèrcol de cada planeta apareixen dades relatives a la seua òrbita. En el cèrcol de la Terra n'hi havia dues esferes representant el nostre planeta i la Lluna, que s'han perdut. Aquesta esfera de Copèrnic, realitzada per l'artesà Antonio Monfort (Barcelona) és una còpia, traduïda al castellà, d'una esfera similar francesa d'al voltant del 1780, quan encara no s'havien descobert els planetaes Urà i Neptú.

CÀMERA DE manxa

Càmera fotogràfica plegable de manxa. Va ser llegada a l'Observatori després de la mort de Ignacio Tarazona. Porta òptiques intercanviables i està dotada de 2 suports dobles per a plaques fotogràfiques de vidre, amb tapes de cortineta, numerades. Es desconeix l'autor. La data probable de fabricació és d'al voltant de 1910.

XASSÍS DE ROTLLO DE PEL·LICULA FOTOGRÀFICA

Xassís de rotllo de pel·lícula fotogràfica per a càmera fotogràfica de manxa model R.A.M., possiblement de principis del s. XX. Porta obturador i càmera per a insertar un rotllo de pel·lícula fotogràfica. Es desconeix el fabricant.

caixes de plaques fotogràfiques de vidre

Conjunt de caixes de cartó per a plaques fotogràfiques de les marques Varieta, Lactate i Chromo Jsolar. Després de fer vàries proves, Ignacio Tarazona va acabar utilitzant només les Varieta, produides per Grieshaber Frères & Cie. Van ser utilitzades entre 1914 i 1932 per fer fotografies diàries del Sol amb el telescopi Grubb. Es conserva al seu interior el fulletó amb les instruccions d'ús.

plaques fotogràfiques del sol

Plaques fotogràfiques de vidre amb què es captava la imatge del Sol diàriament, des del 1916 al 1932. La col·lecció inclou fotografies d'eclipsis de Sol i el trànsit de Mercuri del 1927. Les primeres proves es van realitzar entre el 1914 i el 1915. I des de l'1 de gener de 1916 fins al maig de 1932 Ignacio tarazona primer, i després Vicente Martí Ortells van fer fotografies quasi a diari del Sol. Després de l'incendi de l'observatori en 1932, es va continuar fent fotografies amb el telescopi Grubb restaurat al nou emplaçament de l'observatori, l'actual edifici del Rectorat. Només s'ha conservat una placa d'aquest període, corresponent al 29 d'octubre del 1941. Sí que s'ha conservat un quadern amb el registre de les observacions realitzades entre el juliol del 1941 i el desembre del 1942.

segell del llegat de D. ignacio tarazona

Segell creat per la Universitat amb motiu de la mort del fundador de l'Observatori Astronòmic, el Dr. Ignacio Tarazona Blanch. El segell va ser utilitzat per marcar els seus llibres i documents, que a partir de la mort van passar a ser propietat de la Universitat de València, segons el testament. Al segell figura (en castellà) la inscripció: “Llegat pel seu primer director el Dr. D. Ignacio Tarazona I Blanch. 3 de Febrer de 1924”.

FILTRE SOLAR

Filtre que s'instal·lava al Grubb per a l'observació segura del Sol. És de la casa Ross (Londres) i va ser adquirit al voltant de 1909.

Diapositives

Conjunt de 87 diapositives de vidre de les col·leccions Th. Bentzinger/Lichtbilderverlag/Stuttgart i E.A.Seemann/Seestern-Lichtbilder/Leipzig. Es tracta de diapositives amb una finalitat docent clara: les fotografies d'astres es combinen amb dibuixos i esquemes explicatius dels fenòmens i instrumental astronòmics. Estan guardades en caixes de fusta fabricades expressament per a aquest fi. Van ser adquirides per Vicente Martí Ortells el maig de 1932. Tenen anotacions d'Àlvaro López.

PLAQUES fotogràfiques ESTEREOSCÒPIQUES

Plaques fotogràfiques estereoscòpiques de vidre, marca Carl Zeiss. Els motius fotografiats són: demostració dels principis de l'espectroscòpia, Saturn, Lluna, Sol entre núvols, Alhambra a Granada, Elfer i Dolomites. Van ser adquirides per l'Observatori Astronòmic al voltant de 1930.

XASSÍS

Xassís per a plaques fotogràfiques de vidre de 13x18 cm, que s'instal·lava al Grubb per a fer fotografies del Sol i altres cosos astronòmics, a més de eclipses i trànsits planetaris. És d'autor desconegut, possiblement de la pròpia casa Grubb, i probablement es va fabricar al voltant de 1910.

XASSÍS

Xassís per a plaques fotogràfiques de vidre de 13x18 cm, que s'instal·lava al Grubb per a fer fotografies del Sol i altres cosos astronòmics, a més de eclipses i trànsits planetaris. És el xassís original del telescopi, fabricat per la casa Grubb, i data de 1909.

FOTOGRAFIES D'ASTEROIDES

Col.lecció de 1148 fotografies en pel·lícula de diferents objectes celestes, principalment planetes i asteroides. L'observació d'asteroides i la correcció de les seues efemèrides va ser una de les tasques principals de l'Observatori Astronòmic a finals del s. XX. Les fotografies daten entre 1968 i 1999. La majoria van ser realitzades per el director de l'observatori d'aquella època, Àlvaro López. Eren analitzades amb els microscopis MC1 i MC2 que formen part d'esta col·lecció.

cúpula del Telescopi Grubb

Cúpula històrica del telescopi Grubb, giratòria, d'estructura de ferro, dissenyada pel mateix Tarazona. Instal·lada el 1910 a l'edifici històric de la Universitat de València, al carrer la Nau. Estava situada a la terrassa, a la cantonada sud-oest de l'edifici. L'incendi de maig de 1932 va cremar el recobriment de cartó però l'estructura de ferro es va salvar. Quan es va construir el nou edifici de Blasco Ibáñez (actualment el Rectorat), es va instal·lar novament la cúpula original, on encara permaneix.

caixa d'oculars

Caixa portaoculars, de la marca Zeiss. Actualment conserva 4 oculars, 2 filtres, un portaoculars, i un portaoculars binocular. Els oculars pertanyen al telescopi Zeiss de la col·lecció. Està datada al voltan de 1909.

caixa MICROSCOPI

Microscopi en caixa de fusta amb portaplaques. Etiqueta a la tapa superior amb el text “Fitex C-3 Microscopis”. Microscopi amb número de sèrie M40285. És de la marca Cooke, Troughton & Simms i està datat entre 1963 i 1965.

MICROSCOPI

Microscopi per a l'anàlisi de plaques fotogràfiques de vidre. Ès de la marca Yashima (Tokio), i data d'al voltant de 1980.

Xassís per a càmera de manxa

Xassís de pel·lícula fotogràfica per a càmera de manxa. Es desconeix l'autor. Està datat al voltant de 1910-1920.

FILTRE wratten

Filtre Wratten Series 2, possiblement utilitzat per fer les fotografies del Sol. La casa Wratten va ser adquirida el 1912 per Eastman Kodak, per la qual cosa aquest filtre deu ser anterior a aquesta data.

DISC MOREUX

Estoig amb 6 discos Moreux de coordenades solars, model núm. 1. Diàmetre 100 m/m. Són de G. Thomas, Edt i estan datats al voltant de 1916.

RETICLES SOLARS

25 reticles solars. en plaques de vidre amb coordenades per al mesurament de plaques fotogràfiques astronòmiques Són d'autor desconegut i estan datats al voltant de 1916.

PLAQUES fotogràfiques DE L'OBSERVATORI DE TARIJA

Placa de vidre de l'observatori de Tarija (Bolívia). Identificada amb el número de placa 4959. L'autor és, probablement, Heino Potter, astrònom de l'observatori de Pulkovo. La data d'esta placa és el 10 d'agost de 1998. A la col·lecció es conserven 4 d'estes plaques.

MEDIDOR DE PLAQUES

Instrument de mesura de plaques fotogràfiques astronòmiques. És de la casa Carl Zeiss i està datat al voltant de 1910.

panell solar del telescopi espacial hubble

Fragment d'un dels panells solars del Telescopi Espacial Hubble. Guanyat per l'Observatori Astronòmic en un concurs de l'ESA amb motiu del 25è aniversari del telescopi. Va tornar a la Terra a la missió de reparació de 1993. En el panell s'aprecien impactes de micrometeorits.

visita

ALTRES SEUS

SEU DE L'OBSERVATORI ASTRONÒMIC

Edifici Instituts d'Investigació. Parc Científic. C/ Catedrático José Beltrán 2, 46980 Paterna, València Dilluns - divendres: 10-15hDiumenges i festius: Tancat Tancat: Agost

Observatori Astronòmic. Quinta planta de l'edifici Jeroni Muñoz, campus de Burjassot-Paterna. Concertar visita. Edifici del Rectorat de la Universitat de València, carrer Blasco Ibáñez, 3. Concertar visita. Museu Paleontològic, de València. Jardins de Vivers. Tancat dilluns. Museu de Ciències de València. Consultar horaris. Palau de Cerveró (Instituto López Piñeiro), València. Concertar visita.

CONTACTE

Edifici Instituts d'Investigació. Parc Científic de la Universitat de València C/ Catedrático José Beltrán 2, 46980 Paterna, ValènciaTlf: 963 543 483 observatori.astronomic at uv.es

https://observatori.uv.es

Sextant

S'agafa el sextant pel mànec (1) i es col·loca l'alidada (2) en la posició de 0º del semicercle graduat (3). El tub telescòpic (4) apunta a l'objecte del qual es vol conèixer l'alçada, i enfoca la seua imatge amb el cargol de focus (5). L'espill semitransparent (6) permet vore l'horitzó a través de la seua part transparent, i a la part reflectant es veu la imatge de l'horitzó reflectida per l'espill (7). A continuació, es desplaça l'alidada per tal de baixar l'imatge del Sol o l'estrella cap a l'horitzó reflectit; si s'observa el Sol, cal utilitzar els filtres solars (8). La seua alçada en graus serà la que indique l'alidada sobre el semicercle graduat (3) quan la imatge de l'objecte arribe a l'horitzó.

Cercle meridià

A la part central del cercle meridià trobem els següents elements:

- Objectiu, per on entra la llum- Tub del telescopi - Ocular, on es posa l'ull o l'instrument de registre de les imatges - Eix de rotació en alçada - Cercle graduat, on es llig el valor de l'alçada

Telescopi Grubb

Part central del telescopi, on podem distingir els següents elements:

- Mecanisme de rellotgeria, que permet al telescopi seguir automàticament el moviment dels astres per 2 hores.- Eix d'ascensió recta. Este eix del telescopi apunta cap a l'estrella Polar i serveix per a orientar-lo inicialment (posar-lo en estació).

Orrery

Detall de l'orrery, on podem vore la Terra i els engranatges que la mouen. La Lluna s'ha perdut.

Càmera de manxa

Detall de la part frontal de la càmera plegable de manxa.

Teodolit

El teodolit és un instrument per mesurar angles amb finalitats pròpiament topogràfiques. Després de nivelar-lo amb els cargols de nivell (1), cal enfocar un punt de referència amb el tub telescòpic (2). S’hi marca la seua posició en els cercles graduats (3 i 4) i s’apunta el teodolit cap a un segon objectiu. La diferència entre la posició que marquen els cercles graduats ara i en la posició anterior proporciona la distància angular horitzontal i en alçada entre els dos objectes.

Telescopi Newton-Cassegrain

La llum dels astres entra per l'apertura (1) i es reflexa a l'espill primari (2), que la dirigeix cap als espills secondaris (3). Un d'ells està inclinat 45º respecte a l'eix òptic i desvia la llum cap a l'ocular (4) situat al focus Newton. L'altre secondari reflexa la imatge cap al forat central de l'espill primari, darrere del qual es situa el focus Cassegrain (5). Al focus Cassegrain sol instal·lar-se un instrument, como ara una càmara, espectrògraf, etc.

Telescopi Grubb

Part central del telescopi, on podem distingir els següents elements:

- Contrapesos per a equilibrar el telescopi.- Eix de declinació.

Càmera de manxa

Detall de la càmera plegable de manxa. Podem vore els seguents elements:

- Manxa, que permet ajustar la distància focal- Dos xassís, on es col·loca la placa fotogràfica

Cúpula

La cúpula gira sobre un carril que permeteix el seu desplaçament. Per obrir-la i per girar-la cal estirar de les cordes que fan girar les rodes corresponents.

Cercle meridià

El cercle meridià és un instrument astronòmic utilitzat per trobar l'alçada d'un astre sobre l'horitzó en passar pel meridià que passa pel zenit i pel sud de l'observador (meridià del lloc). Dos nivells de bombolla (1), situats sobre els cercles que suporten els microscopis (2) permeten alinearlo en horitzontal sobre el terra. S'observa l'astre a través del tub telescòpic (3), que s'ha apuntat girant l'instrument al voltant de l'eix de gir (4). S'anota l'hora exacta en què l'astre passa pel meridià del lloc i es registren els valors de l'alçada marcats en aquell moment als dos cercles graduats (5), amb ajuda dels microscopis (2). Amb el valor mitjà de l'alçada i l'hora exacta de pas pel meridià del lloc, és possible calcular amb molta precisió les coordenades celestes de l'astre: ascensió recta (l'hora) i declinació (alçada).

Telescopi Grubb

Els raigs de llum dels astres travessen la lent de l'objectiu (1), on es desvien o refracten, travessant a continuació la lent de l'ocular (2), que augmenta la mida de la imatge. Per apuntar el telescopi cap a un lloc concret del cel, amb coordenades donades per ascensió recta i declinació, es gira el tub al voltant dels dos eixos amb els cargols corresponents (3). El cercador (4) permet fer un primer apuntat menys precís gràcies al seu gran camp. Per a que el telescopi faça un seguiment automàtic d'un astre concret, cal donar-li corda al mecanisme de rellotgeria (5), per a pujar els pesos (6) que controlen el mecanisme baixant poc a poc, fins a un màxim de 2 hores.

Teodolit Th III

Detall del teodolit, on podem distingir els següents elements:

- Tambor micromètric- Marca, model i nombre de sèrie del teodolit

Orrery

Detall de l'orrery, on podem vore el calendari amb en el que es tria la data per a vore quina seria la posició de la Terra i la Lluna respecte del Sol eixe dia concret.

Rellotge de pèndol

Detall del rellotge de pèndol, on podemo voer el pèndul junt a un contrapés.

Nivell de bombolla

Detall del nivell, on podem distingir els següents elements:

- Nivell de bombolla- Cargol d'ajust fi lateral - Cargol de subjecció - Objectiu

Telescopi refractor

Detall del telescopi, on podem vore:

- Tub del telescopi- Cargol on col·locar els contrapesos - Cargol de moviment fi en declinació - Cargol de moviment fi en ascenció recta - Eix de declinació, que apunta cap a l'estrella polar - Eix d'ascensió recta

Cercle meridià

Part lateral del cercle meridià, on podem distingir els següents elements:

- Microscopis per a llegir l'alçada de l'astre als cercles graduats- Cercle graduat - Nivell de bombolla, per a assegurar la posició horitzontal de l'instrument - Eix de rotació

Microscopi

Detall del microscopi, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb una càmera CCD- Xassís on es coloca la fotografía astronòmica que es vol mesurar - Motor de l'eix X

Caixa de plaques

Detall d'una caixa de plaques, amb una anotació feta per Ignacio Tarazona.

Teodolit

Part inferior del teodolit, on podem vore:

- Tres cargols de nivell, que permeten nivelar-lo en posició completament horitzontal- Cercle graduat, que marca els angles horitzonalment

Càmera fotogràfica

La llum entre per l'objectiu al centre de l'anell d'acoblament al telescopi (1) de camí a l'ocular (2) i al pla focal on es troba la placa fotogràfica dins el xassís (3).

Sextant

Part superior esquerra del sextant, on podem vore:

- Cargol de focus de l'ullera telescòpica del sextant- Mànec per a sostindre l'instrument - Joc de filtres, per a quan s'observa el Sol

Microscopi

Detall del microscopi, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb una càmera CCD- Xassís on es coloca la fotografía astronòmica que es vol mesurar - Cargol de l'eix Y - Joc de filtres òptics - Càmera CCD secundària

Càmera de manxa

Detall de la càmera plegable de manxa. Podem vore els seguents elements:

- Dos xassís per a col·locar les plaques fotogràfiques a impressionar- Manxa, que permet ajustar la distància focal

Micròmetre

Detall del micròmetre de fils, on podem distingir els següents elements:

- Cargol de desplaçament horitzontal que desplaça el fils a l'interior del micròmetre per a mesurar el tamany angular de l'astre, o la separació entre dos astres pròxims- Noni, que proporciona el valor numèric del desplaçament horitzontal dels fils - Cargols de posició, per a orientar el micròmetre - Ocular, per on mira l'observador

Orrery

Detall dels engranatges de l'orrery.

Microscopi

Es col·loca la placa fotogràfica que es vol medir en el xassís (1) del microscopi. Els motors de pas (2) aniran desplaçant-la per la taula al llarg dels eixos X (3) i Y (4), respectivament. La càmera en la capçalera òptica (5) registra les coordinades XY de cada astre individual, i aquestes dades queden enmagatzemades a l'ordinador de control.

Ullera de llarga vista

Part posterior de la ullera de llarga vista de llautó, on podem distingir els següents elements:

- Ocular amb una lent de distància focal menuda- Cargol d'alçada - Trípode de suport de la ullera - Eix d'acimut

Teodolit Th III

Detall del teodolit, on podem distingir els següents elements:

- Nivell de bombolla circular- Ocular - Anell d'enfocament de la retícula de l'ocular del teodolit

Nivell de bombolla

Detall del nivell, on podem distingir els següents elements:

- Ocular per a vore els punts de referència a mesurar- Lupa que permet vore amb detall i comoditat la posició de la bombolla dins el nivell reversible - Detall del nivell reversible

Caixa de microscopi

Full d'instruccions del microscopi i número de sèrie.

Càmera de manxa

Detall de la càmera plegable de manxa. Podem vore els seguents elements:

- Manxa, que permet ajustar la distància focal- Cargol d'enfocament, que varia la distància entre l'objectiu i la placa fotogràfica - Xassís, on es col·loca la placa fotogràfica

Microscopi

Detall del microscopi, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb una càmera CCD- Xassís on es coloca la fotografía astronòmica que es vol mesurar - Motor de l'eix X

Caixa d'oculars

Detall d'alguns dels oculars conservats en la caixa.

Càmera solar

Detall de la part anterior de la càmera solar i del adaptador per al telescopi, on podem identificar:

- Objectius - Tub - Cargol de focus - Adaptador per a instalar·la en el telescopi Grubb

Nivell de bombolla

Es comença per nivellar l'instrument amb els cargols de nivell (1) del trípode de suport (2). La nivellació s'afina a continuació amb el cargol basculant (3). El nivell estarà horitzontal quan les bambolles del dos nivells (4) i (5) estiguen al centre de les finestres respectives. La bombolla del nivell (5) s'observa mitjançant la lupa (6). El nivell (5) és reversible, és a dir, pot col.locarse tant a la dreta de l'ocular (7) com a l'esquerra. Una vegada l'instrument està nivellat, es pot començar a fer les mesures.

Càmera solar

Detall de la càmera solar, on podem distingir els següents elements:

- Xassís per a plaques fotogràfiques- Cargol per a alçar la tapa de l'objectiu - Maneta del cargol d'apertura de l'objectiu

Cronògraf

Detall del cronògraf, on podem vore:

- Roda de paper continu- Punta de metall que fa una marca per segon sobre el paper continu - Paper continu

Ullera de llarga vista

A la part anterior de la ullera de llarga vista trobem els següents elements:

- Objectiu, amb una lent de distància focal llarga- Tub de la ullera - Eix de rotació en alçada

Telescopi Grubb

A esta imatge detallada del telescopi podem distingir:

- El cercador, un mini telescopi amb pocs auments i un camp gran de visió. Permet fer l'apuntat inicial del telescopi.- Cargol per a enfocar l'ocular del telescopi.

Microscopi

Detall del microscopi, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb una càmera CCD- Xassís on es coloca la fotografía astronòmica que es vol mesurar - Cargol de l'eix X - Joc de filtres

Ascorecord

Detall de l'ascorecord, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb tres càmeres CCD- Xassís on es coloca la fotografía astronòmica que es vol mesurar - Regla graduada de l'eix X

Dipleidoscopi

En primer lloc, cal orientar-lo en direcció nord-sud, i inclinar-lo amb el cargol d'inclinació (1) per adequar-lo a la latitud del lloc d'observació. Cap al migdia, es veuen dues imatges del sol, cadascuna de les quals reflectida per un dels dos espills (2), que formen un angle entre si de 90º, i que estan protegits per un vidre transparent (3). Les imatges reflectides coincidiran en una sola just al migdia (instant en què el Sol creua el meridià que uneix els punts nord i sud de l'horitzó passant pel cènit). L'observació es pot fer amb l'ajuda d'una ullera, que s'ha perdut i que anava muntada sobre el suport (4).

Microscopi

Detall del microscopi, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb una càmera CCD- Xassís on es coloca la fotografía astronòmica que es vol mesurar - Joc de filtres - Cargol de l'eix X

Telescopi Grubb

A l'extrem del telescopi trobem l'objectiu que alberga la lent principal, de 230 cm de longitud focal.

Microscopi

Detall del microscopi, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb una càmera CCD- Xassís on es coloca la fotografía astronòmica que es vol mesurar - Cargol de l'eix Y

Ullera de llarga vista

Els raigs de llum dels astres travessen la lent de l'objectiu (1), on es desvien o refracten, travessant a continuació la lent de l'ocular (2), que augmenta la mida de la imatge. Per apuntar l'ullera cap a un lloc concret del cel, amb coordenades donades per alçada i acimut, es gira l'ullera al voltant de l'eix d'acimut (3) i de l'eix d'alçada (4), amb el cargol d'alçada (5). L'ullera està muntada sobre un trípode (6) que la suporta.

Caixa d'oculars

Detall d'alguns dels oculars conservats en la caixa de fusta

Caixa de microscopi

Detall amb el portaplaques.

Xassís

Detall del xassís, on podem vore la tapa.

Microscopi

Es col·loca la placa fotogràfica que es vol medir en el xassís (1) del microscopi. Els motors de pas (2) aniran desplaçant-la per la taula al llarg dels eixos X (3) i Y (4), respectivament. La càmera en la capçalera òptica (5) registra les coordinades XY de cada astre individual, i aquestes dades queden enmagatzemades a l'ordinador de control.

Dipleidoscopi

Detall del dipleidoscopi, on podem vore:

- Suport d'ullera (l'ullera s'ha perdut)- Cargol d'inclinació, per apuntar el dipleidoscopi cap al Sol - Espills - Vidre transparent

Sextant

Part del sextant, on podem vore:

- Cercle graduat, que marca els angles en alçada- Cargol de focus de l'ullera telescòpica - Ullera telescòpica

Segell

Detall del segell del llegat de D. Ignacio Tarazona.

GALERIA

Microscopi

Detall del microscopi, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb una càmera CCD- Filtres - Càmera CCD secundària - Xassís on es coloca la fotografía astronòmica que es vol mesurar - Cargol de l'eix Y

Telescopi refractor

Abans d'observar, el trípode (1) ha de nivellar-se amb els cargols de nivell (2). Després s'apunta el telescopi cap a les coordinades aproximades de l'astre que es vol observar. La llum entra per l'objectiu (3) on una lent convergent dirigeix la imatge cap als oculars (4). El cercador (5) permet vore un camp gran per a trobar l'astre amb més facilitat i centrar-lo. Amb els cargols de moviment fi (6 i 7) s'acaba de centrar la imatge en el camp dels oculars.

Incendi de la Universitat

Fotografia de l'incendi que, en 1932, va afectar l'ala sud-oest de l'edifici històric de la Universitat de València, on tenia la seu l'Observatori Astronòmic. En la fotografia es veu com la cúpula es va pegar foc, però l'estructura de ferro va resistir.

Placa estereoscòpica

Detall d'una placa estereoscòpica de vidre, on podem vore la Lluna.

Càmera solar

La llum del Sol penetra per l'objectiu (1) i travessa el tub (2) fins al portaplaques (3) on queda registrada la imatge solar en la placa fotogràfica de vidre. Pot instal·lar-se en el telescopi Grubb amb l'adaptador (4).

Dipleidoscopi

Detall del dipleidoscopi, on podem vore:

- Suport d'ullera (l'ullera s'ha perdut)- Espills - Vidre transparent

Receptor de ràdio

Detall de la caixa del receptor de ràdio de llarga distància.

Teodolit Th III

Detall del teodolit, on podem distingir els següents elements:

- Objectiu- Marca, model i nombre de sèrie del teodolit - Espill per a la il·luminació del cercle d'altitud

Esfera de Copèrnic

Detall de l'hemisferi nord de l'esfera de Copèrnic. Podem vore els seguents elements:

- Cercle de les estrelles fixes- Cercle de l'òrbita de Saturn - Cercle de Júpiter - Cercle de Mart - Cercle de la Terra - Cercle de Venus - Cercle de Mercuri - Sol - Cercle de l'eclíptica

Placa estereoscòpica

Detall d'una placa estereoscòpica de vidre, on podem vore la Lluna.

Cronògraf

Detall del cronògraf, on podem vore:

- Motor que desplaça el paper continu- Paper continu - Punta de metall que fa una marca per segon sobre el paper continu

Cronògraf

Detall del cronògraf, on podem vore:

- Maneta per a donar corda al motor- Paper continu - Punta de metall que fa una marca per segon sobre el paper continu

Telescopi Grubb

Part posterior del telescopi, on podem distingir els següents elements:

- Ocular- Tub del microscopi amb prisma en un extrem que permet llegir el cercle graduat de declinació - Cargols de moviment fi i fre en ascensió recta i declinació - Part del tub del telescopi

Cercle meridià

Part lateral del cercle meridià, on podem distingir els següents elements:

- Microscopis per a llegir l'alçada de l'astre als cercles graduats- Cercle graduat - Nivell de bombolla, per a assegurar la posició horitzontal de l'instrument - Eix de rotació

Diapositiva

Detall d'una diapositiva de vidre, on podem vore una nebulosa de la Via Làctia.

Telescopi reflector

Part del telescopi, on podem vore:

- Apertura del telescopi, per on capta la llum dels astres- Focus Cassegrain, on es pot instalar un ocular o un instrument (espectrògraf, càmara) - Espill primari, el primer espill on es reflexa l'imatge del cel - Dos espills secondaris, on es reflexa la imatge del primari - Contrapes per a equilibrar el telescopi - Eix de declinació, que apunta cap a l'estrella Polar - Eix d'ascensió recta

Xassís

Detall del xassís, on podem vore els cilindres on s'enrotlla la pel·lícula.

Fitxa de fotografia

Detall de la fitxa tècnica escrita a mà per Álvaro López d'una observació de l'asteroide 2-Pallas, el 6 de juliol de 1988.

Nivell de bombolla

Detall del nivell, on podem distingir els següents elements:

- Nivell reversible (es pot colocar tant a la dreta com a l'esquerra de l'ocular) amb espill subjacent / vidre esmerilat- Cargol basculant de subjecció - Nivell de bombolla - Trípode de suport amb cargols per a nivellar-lo

Ascorecord

Detall de l'ascorecord, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb tres càmeres CCD- Xassís on es coloca la fotografia astronòmica que es vol mesurar - Motor pas a pas per al desplaçament al llarg de l'eix X

Teodolit Th III

L'instrument presenta un disseny modern de teodolito patentat per Heinrich Wild el 1921. L'eix cilíndric (1) fixat a la base desmuntable(2), els coixinets de boles (3) i el nivell central (4) són només algunes de les millores tecnològiques revolucionàries. Pel que fa a la seua precisió, l'instrument és de segon ordre, i les lectures dels cercles es determinen a 2''.

Placa de vidre

Detall d'una placa fotogràfica de vidre, on podem vore un grup de taques solars al centre de l'imatge. La fotografia va ser realitzada el 5 de novembre de 1929, durant una època de particular intensitat en l'activitat solar, que es manifesta amb l'aparició de nombrosos grups de taques de gran tamany.

Càmera fotogràfica

Detall de la càmera, on podem distingir els següents elements:

- Xassís, on es munta la placa fotogràfica- Adaptador, que permet el acoblament de la càmera al telescopi - Ocular, per on mira l'observador

Cronògraf

Instrument utilitzat per al registre amb gran precisió del moment en què es produeixen fenòmens transitoris com ocultacions, passos per punts concrets del cel (transits, culminacions), etc. El paper continu (1) es va desplaçant per baix de la punta de metall (2) gràcies a un motor que funciona amb corda (3 i 4) i mou el cilindre giratori (5). La punta toca el paper gràcies a un electroimant, quan l'observador tanca el circuit elèctric en el moment precís del trànsit, fent una marca al paper. La punta funciona de manera contínua marcant el final de cada segon al paper. El cilindre es mou a la velocitat d’un gir per minut, i el minut queda marcat per l’absència de marca. El polsador telegràfic (6) s’utilitza com a registrador manual.

Telescopi refractor

Detall del telescopi, on podem vore:

- Cargols de nivell, per a col·locar el telescopi en horitzontal- Rodes per a desplaçar el telescopi al lloc d'observació - Trípode, que suporta la montura equatorial del telescopi

Placa estereoscòpica

Detall d'una placa estereoscòpica de vidre, on podem vore Saturn quasi al centre.

Rellotge de pèndol

Detall del rellotge de pèndol.

Placa estereoscòpica

Detall d'una placa estereoscòpica de vidre, on podem vore Saturn quasi al centre.

El telescopi Grubb, adquirit en 1909 per D. Ignacio Tarazona, va ser el primer instrument d'envergadura de l'observatori. Amb ell, s'han realitzat estudis del Sol i d'asteroides que han abastat pràcticament tot el segle XX. Resultat de l'activitat de recerca és la col·lecció de més de 3600 plaques fotogràfiques del Sol, i més de 1000 d'asteroides. En la col·lecció destaquen els receptors de telegrafia i rellotges de pèndol que s'utilitzaven per a donar l'hora oficial a entitats com l'ajuntament o el port de València.

Hora, Sol i asteroides

Panell solar de l'HST

Detall del panell solar, on s'aprecien els impactes de micrometeorits.

Caixa de microscopi

Detall d'ocular i portaoculars.

Càmera de manxa

Detall de la càmera plegable de manxa. Podem vore els seguents elements:

- Objectiu de la càmera, dins el qual es posa l'òptica corresponent- Cargol per a obrir l'objectiu i col·locar l'òptica - Peça per a tancar la càmera plegada - Manxa, que permet ajustar la distància focal

Micròmetre de fils

La llum entra per l'apertura (1) de camí a l'ocular (2). Els cargols (3) fixen la posició de l'instrument que pot girar respecte a l'eix òptic per a determinar l'angle de posició entre els dos astres. Abans de l'ocular n'hi ha un reticle de fils mòbils, que es poden desplaçar en horitzontal amb el cargol de fil (4). El cercle graduat o noni (5) indica el valor numèric d'aquest desplaçament.

Placa de vidre

Detall d'una placa fotogràfica de vidre, on podem vore dos grups de taques solars als cantons inferior esquerra i superior dret de l'imatge. La fotografia va ser realitzada el 8 de novembre de 1929, durant una època de particular intensitat en l'activitat solar, que es manifesta amb l'aparició de nombrosos grups de taques de gran tamany.

Teodolit Th III

Detall del teodolit, on podem distingir els següents elements:

- Objectiu- Tambor micromètric - Espill per a la il·luminació del cercle d'altitud - Nivell de libèl·lula per al cercle d'altitud - Reflector per a la libèl·lula

Sextant

Part superior del sextant, on podem vore:

- Espill semitransparent- Espill que reflexa la imatge de l'astre cap a l'espill semitransparent per a alinear-la amb l'horitzó - Filtres per a quan s'observa el Sol - Tub de l'ullera telescòpica

Càmera solar

Detall de la càmera solar, on podem distingir els següents elements:

- Objectiu, per on entra la llum del Sol (està tapat)- Cargol per a alçar la tapa de l'objectiu - Brida que permet l'acoblament del tub al cos de la càmera

Ascorecord

Es col·loca la placa fotogràfica que es vol medir en el xassís (1) de l'Ascorecord. Els motor de pas (2) i (3) aniran desplaçant-la per la taula al llarg dels eixos X (4) i Y (5), respectivament. Les tres càmeres en la capçalera òptica (6) registren les coordinades XY de cada astre individual, i aquestes dades queden enmagatzemades a l'ordinador de control.

Microscopi

Detall del microscopi, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb una càmera CCD- Xassís on es coloca la fotografía astronòmica que es vol mesurar - Joc de filtres - Càmera CCD secundària - Cargol de moviment en l'eix X

Càmera solar

Detall de la part anterior de la càmera solar i de l'adaptador per al telescopi, on podem identificar:

- Objectius - Tub - Cargol de focus - Adaptador per a instalar·la en el telescopi Grubb

Fitxa de fotografia

Detall de la fitxa tècnica escrita a mà per Álvaro López d'una observació de l'asteroide 2-Pallas, el 6 de juliol de 1988.

Telescopi reflector

Part del telescopi, on podem vore:

- Apertura del telescopi, per on capta la llum dels astres- Ocular al focus Newton, des d'on s'observa la imatge augmentada pel telescopi - Espill primari, el primer espill on es reflexa l'imatge del cel - Dos espills secondaris, on es reflexa la imatge del primari - Contrapes per a equilibrar el telescopi - Eix de declinació, que apunta cap al nord (l'estrella Polar) - Eix d'ascensió recta

Esfera de Copèrnic

Detall de l'hemisferi sud de l'esfera de Copèrnic. Podem vore els seguents elements:

- Cercle de les estrelles fixes- Cercle de l'òrbita de Saturn - Cercle de Júpiter - Cercle de Mart - Cercle de la Terra - Cercle de Venus - Cercle de Mercuri - Sol - Cercle de l'eclíptica

Medidor de plaques

Detall del medidor, on es pot vore la marca "Carl Zeiss" i part de l'escala graduada.

Teodolit

Part superior del teodolit on trobem els següents elements:

- Ocular - Cercle graduat, que marca els angles horitzonalment - Cercle graduat, que marca els angles en alçada

Càmera de manxa

Detall de la càmera plegable de manxa. Podem vore els seguents elements:

- Cargol per a obrir l'objectiu i col·locar l'òptica - Peça per a tancar la càmera plegada - Manxa, que permet ajustar la distància focal - Cargol d'enfocament, que varia la distància entre l'objectiu i la placa fotogràfica

Placa fotogràfica de vidre

Detall de la fotografia on es veu un camp d'estrelles.

Fotografia d'asteroide

Les plaques per a medir les òrbites d'asteroides s'exposaven tres vegades i, per tant, les estrelles tenen imatges triples. La imatge de l'asteroide és la continguda dins el cercle roig.

Diapositiva

Detall d'una diapositiva de vidre, on podem vore la nebulosa de Nordamèrica en la constel·lació de Leo.

Càmera solar

Detall del portaplaques, construit per albergar plaques fotogràfiques de vidre de 13x18cm.

Receptor telegràfic

Detall del receptor telegràfic per a telegrafia sense fils.

Cúpula

Com totes les cúpules astronòmiques, esta té una part que es pot obrir per a permetre que el telescopi observe el cel.

Rellotge de pèndol

Detall de l'esfera del rellotge de pèndol.

Xassís

Detall del xassís on es veu gravada una estrella i text il·legible dins d'un cercle, i números baix del cercle.

Receptor de ràdio

Detall del receptor de ràdio de llarga distància.

Micròmetre

Detall del micròmetre de fils, on podem distingir els següents elements:

- Apertura, per on s'acobla al telescopi- Cargol de desplaçament horitzontal, que desplaça els fils a l'interior del micròmetre per a mesurar el tamany angular de l'astre, o la separació entre dos astres pròxims - Cargols de posició, per a orientar el micròmetre - Ocular, per on mira l'observador

Telescopi Grubb

A la part inferior de la montura del telescopi podem vore els contrapesos que regulen el mecanisme de rellotgeria que permet al telescopi seguir automàticament el moviment dels astres durant 2 hores.

Teodolit Th III

Detall del teodolit, on podem distingir els següents elements:

- Nivell de bombolla transversal- Cargol d'ajust fi del teodolit - Palanca repetidora - Cargol d'ajust fi del nivell del cercle d'altitud - Cargol d'ajust fi per al moviment lateral - Brida per al moviment lateral - Espill per a la il·luminació del cercle horitzontal

Càmera fotogràfica

Esta càmera es muntava damunt el tub del telescopi Grubb. La llum entra per l'objectiu (1) al ser destapat a l'accionar la maneta (2) del cargol que conecta amb la tapa (3). La llum viatja fins al pla focal on es troba la placa fotogràfica dins el xassís (4).

Telescopi refractor

Detall del telescopi, on podem vore:

- Tub del telescopi- Portaocular binocular, que permet instalar dos oculars al mateix temps - Oculars - Cercador - Cargol de focus de l'ocular - Cargol de moviment fi en ascenció recta

Microscopi

Detall del microscopi, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb una càmera CCD- Xassís on es coloca la fotografía astronòmica que es vol mesurar - Motor de l'eix X - Eix Y - Transformador de corrent elèctrica

Ascorecord

Detall de l'ascorecord, on podem distingir els següents elements:

- Capçalera òptica amb tres càmeres CCD- Xassís on es coloca la fotografía astronòmica que es vol mesurar - Regla graduada en l'eix Y - Motor pas a pas per al desplaçament al llarg de l'eix Y

Caixa de plaques

Detall d'una caixa de plaques, amb una anotació feta per Ignacio Tarazona.