Un dia entrenant amb un atleta paralímpic
Començar
En Marcos Pérez és un atleta d’esport adaptat que competeix en la categoria de triatló. S’està preparant per participar en els Jocs Paralímpics de Los Angeles 2028. L’any 2018, arran d’un accident de trànsit, va patir una amputació a la cama esquerra. Tot i que fa ja anys d’aquest episodi, encara a vegades sent com si la seva cama li fes mal. És el dolor postamputació. Malgrat això, recorda que ha d’entrenar: es lleva amb agilitat del llit i es pren la medicació.
Continuar
Seguint el plàning marcat amb el seu entrenador, avui toca practicar la modalitat d’atletisme. Preparant-se la motxilla, s’adona que la pròtesi de córrer té una petita esquerda en la pestanya posterior del socket. El seu entrenador li envia un missatge: "Vols que passem pel centre ortoprotètic per a revisar la pròtesi o bé ho deixem per a després i fas la sessió completa?".
Descansar al matí i anar a l’Institut Desvern de Protètica a la tarda
Fer la sessió completa i revisar la pròtesi a la tarda
Anar a l’Institut Desvern de Protètica ara i entrenar més tard
En Marcos arriba a l’Institut Desvern de Protètica. En dues hores li solucionen el problema, però la reparació costa 350€. S’ho ha de pagar ell perquè no li arriba per costejar-se totes les despeses amb la beca del Plan ADOP. Com va una mica just de temps, haurà de fer una sessió més curta. A més, el seu centre habitual d’entrenament està tancat per obres, així que decideix anar directament a la Fundació ASPACE, que és l’alternativa que li queda més a prop. Agafa l’autobús de la línia 63 i va cap allà.
Continuar
El Club Atletisme Nou Barris —el seu centre habitual de treball— estarà tancat fins al febrer perquè estan arreglant uns desperfectes del sector sud de la pista. Com a alternativa d’instal·lacions adaptades, pot anar a la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física o a la Fundació ASPACE Catalunya. A quin centre entrenarà en Marcos?
A la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física
A la Fundació ASPACE Catalunya
En Marcos es queda al sofà llegint un llibre que ha començat fa poc. A mesura que avança el matí, es troba millor i avança també les tasques de casa.
Continuar
En Marcos arriba al centre d’entrenament, es registra i es comença a canviar. En acabat, va a pista i comença la sessió. La pròtesi de córrer respon prou bé, però nota que la gambada del costat prostètic és lleugerament més curta i això l’obliga a compensar amb el maluc esquerre. No és la primera vegada que li succeeix i el fisioterapeuta observa una sobrecàrrega. Com respon en Marcos?
Canvia a la bici estàtica per a salvar la sessió i dedicar temps a la recuperació
Manté la intensitat perquè la fatiga mental l’espanta — vol estar segur del seu fons
Redueix la intensitat i treballa la tècnica
El trajecte per a arribar és de 20 minuts en metro, amb l’L4. En Marcos continua?
Sí
No
A l’altura de la parada Maragall, pugen al seu vagó una mare i un fill. El nen, petit i ingenu, mira espantat i sense discreció el monyó de la seva cama esquerra. Comença a fer-li preguntes a la mare, que se sent profundament incòmode i nerviosa. Parlant amb el nen en un to prou alt perquè la conversa deixi de ser ja privada, es refereix a en Marcos amb el terme “esguerrat”. Ell ho escolta. Com reacciona en Marcos?
Esbronca a la dona i es posa de mal humor. Decideix marxar a casa i no entrenar
Intenta reeducar des de la paciència i serenitat
Fa com si res, però en el fons li genera una mica de malestar
El trajecte per a arribar és d’1 hora i 3 minuts en metro (L1) i autobús (150). En Marcos continua?
Sí
No
Després d’entrenar, en un dels menjadors, en Marcos es troba a un delegat de la federació que el convida a l’acte Barcelona Ciutat Europea de l’Esport 2026, una trobada d’esportistes celebrada a l’Auditori Fòrum CCIB. És aquesta tarda a les 18:00h. Què fa en Marcos?
Decideix anar-hi i confirma l’assistència
Agraeix la invitació, però la declina. Prefereix arreglar la pròtesi aquesta tarda
Durant el còctel de l’esdeveniment, després de les conferències, en Marcos s’uneix a un grup d’assistents. Un d’ells comenta, somrient: “La veritat és que venir aquí ja és tota una victòria per a vosaltres”. Com decideix actuar?
Avisa el representant de la federació i li exposa la situació
Respon amb calma i autoritat: “Soc aquí pels meus resultats i mèrits com a esportista”
En Marcos s'ha fet respectar, però l’ambient continua sent incòmode. Al llarg de la conversa, l'home continua ignorant-lo i centrant-se només en els atletes olímpics. Al final, en Marcos decideix no donar més importància a l’assumpte. Canvia de grup i xerra amb Núria Marquès i Jordi Morales.
Continuar
Un representant de la federació intervé i denuncia en públic la situació viscuda. Assegura que l’organització té tolerància zero amb comentaris com aquest, els quals menystenen a les persones amb discapacitat i als atletes paralímpics. Recalca: “En Marcos és aquí per ser campió d’Europa i pels seus nombrosos mèrits esportius, no per caritat o per condescendència.” En conseqüència, després de tot això, l’assistent que ha dit el comentari –que era un dels patrocinadors de l’acte– es mostra avergonyit i demana disculpes a en Marcos, que se sent molt reconfortat pel suport rebut.
Continuar
De tornada a casa, deixa les claus i la bossa sense pressa. Es treu la pròtesi i deixa que el silenci ompli l’espai. A la dutxa, l’aigua ho neteja tot; també els pensaments. Quan acaba, sopa tranquil i el dia, finalment, s’acaba.
Finalitzar
En el fons sent una mica de remordiments perquè últimament està baixant el ritme d’entrenaments i ho sap. Sempre té una veu interior dins seu que li recorda la importància de no aturar-se en l’esport paralímpic. Si deixa d’entrenar i de ser dels millors, sap que difícilment rebrà beques públiques. Es considera un privilegiat; pocs són els afortunats que aconsegueixen ser-ne beneficiaris. D’aquestes ajudes per a costejar-se les despeses dels viatges, els entrenaments i el material depèn gran part de l’èxit. És una por amb la qual encara ha d’aprendre a conviure.
Finalitzar
Fi de la simulació
La simulació que acabes de viure vol reproduir la rutina de molts atletes paralímpics. L’esport adaptat no és només esforç físic: és gestió del dolor, del temps i dels recursos. Entendre aquesta complexitat és el primer pas per mirar l’esport paralímpic amb una mirada més justa i conscient.
Un dia entrenant amb un atleta paralímpic
Arnau Escobar
Created on December 27, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Teaching Challenge: Transform Your Classroom
View
Branching Scenario Mission: Innovating for the Future
View
Branching Scenarios Challenge Mobile
View
Branching Scenario: Academic Ethics and AI Use
View
Branching Scenario: College Life
View
Strategic Decisions: Branching Scenario
View
Branching Scenarios Challenge
Explore all templates
Transcript
Un dia entrenant amb un atleta paralímpic
Començar
En Marcos Pérez és un atleta d’esport adaptat que competeix en la categoria de triatló. S’està preparant per participar en els Jocs Paralímpics de Los Angeles 2028. L’any 2018, arran d’un accident de trànsit, va patir una amputació a la cama esquerra. Tot i que fa ja anys d’aquest episodi, encara a vegades sent com si la seva cama li fes mal. És el dolor postamputació. Malgrat això, recorda que ha d’entrenar: es lleva amb agilitat del llit i es pren la medicació.
Continuar
Seguint el plàning marcat amb el seu entrenador, avui toca practicar la modalitat d’atletisme. Preparant-se la motxilla, s’adona que la pròtesi de córrer té una petita esquerda en la pestanya posterior del socket. El seu entrenador li envia un missatge: "Vols que passem pel centre ortoprotètic per a revisar la pròtesi o bé ho deixem per a després i fas la sessió completa?".
Descansar al matí i anar a l’Institut Desvern de Protètica a la tarda
Fer la sessió completa i revisar la pròtesi a la tarda
Anar a l’Institut Desvern de Protètica ara i entrenar més tard
En Marcos arriba a l’Institut Desvern de Protètica. En dues hores li solucionen el problema, però la reparació costa 350€. S’ho ha de pagar ell perquè no li arriba per costejar-se totes les despeses amb la beca del Plan ADOP. Com va una mica just de temps, haurà de fer una sessió més curta. A més, el seu centre habitual d’entrenament està tancat per obres, així que decideix anar directament a la Fundació ASPACE, que és l’alternativa que li queda més a prop. Agafa l’autobús de la línia 63 i va cap allà.
Continuar
El Club Atletisme Nou Barris —el seu centre habitual de treball— estarà tancat fins al febrer perquè estan arreglant uns desperfectes del sector sud de la pista. Com a alternativa d’instal·lacions adaptades, pot anar a la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física o a la Fundació ASPACE Catalunya. A quin centre entrenarà en Marcos?
A la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física
A la Fundació ASPACE Catalunya
En Marcos es queda al sofà llegint un llibre que ha començat fa poc. A mesura que avança el matí, es troba millor i avança també les tasques de casa.
Continuar
En Marcos arriba al centre d’entrenament, es registra i es comença a canviar. En acabat, va a pista i comença la sessió. La pròtesi de córrer respon prou bé, però nota que la gambada del costat prostètic és lleugerament més curta i això l’obliga a compensar amb el maluc esquerre. No és la primera vegada que li succeeix i el fisioterapeuta observa una sobrecàrrega. Com respon en Marcos?
Canvia a la bici estàtica per a salvar la sessió i dedicar temps a la recuperació
Manté la intensitat perquè la fatiga mental l’espanta — vol estar segur del seu fons
Redueix la intensitat i treballa la tècnica
El trajecte per a arribar és de 20 minuts en metro, amb l’L4. En Marcos continua?
Sí
No
A l’altura de la parada Maragall, pugen al seu vagó una mare i un fill. El nen, petit i ingenu, mira espantat i sense discreció el monyó de la seva cama esquerra. Comença a fer-li preguntes a la mare, que se sent profundament incòmode i nerviosa. Parlant amb el nen en un to prou alt perquè la conversa deixi de ser ja privada, es refereix a en Marcos amb el terme “esguerrat”. Ell ho escolta. Com reacciona en Marcos?
Esbronca a la dona i es posa de mal humor. Decideix marxar a casa i no entrenar
Intenta reeducar des de la paciència i serenitat
Fa com si res, però en el fons li genera una mica de malestar
El trajecte per a arribar és d’1 hora i 3 minuts en metro (L1) i autobús (150). En Marcos continua?
Sí
No
Després d’entrenar, en un dels menjadors, en Marcos es troba a un delegat de la federació que el convida a l’acte Barcelona Ciutat Europea de l’Esport 2026, una trobada d’esportistes celebrada a l’Auditori Fòrum CCIB. És aquesta tarda a les 18:00h. Què fa en Marcos?
Decideix anar-hi i confirma l’assistència
Agraeix la invitació, però la declina. Prefereix arreglar la pròtesi aquesta tarda
Durant el còctel de l’esdeveniment, després de les conferències, en Marcos s’uneix a un grup d’assistents. Un d’ells comenta, somrient: “La veritat és que venir aquí ja és tota una victòria per a vosaltres”. Com decideix actuar?
Avisa el representant de la federació i li exposa la situació
Respon amb calma i autoritat: “Soc aquí pels meus resultats i mèrits com a esportista”
En Marcos s'ha fet respectar, però l’ambient continua sent incòmode. Al llarg de la conversa, l'home continua ignorant-lo i centrant-se només en els atletes olímpics. Al final, en Marcos decideix no donar més importància a l’assumpte. Canvia de grup i xerra amb Núria Marquès i Jordi Morales.
Continuar
Un representant de la federació intervé i denuncia en públic la situació viscuda. Assegura que l’organització té tolerància zero amb comentaris com aquest, els quals menystenen a les persones amb discapacitat i als atletes paralímpics. Recalca: “En Marcos és aquí per ser campió d’Europa i pels seus nombrosos mèrits esportius, no per caritat o per condescendència.” En conseqüència, després de tot això, l’assistent que ha dit el comentari –que era un dels patrocinadors de l’acte– es mostra avergonyit i demana disculpes a en Marcos, que se sent molt reconfortat pel suport rebut.
Continuar
De tornada a casa, deixa les claus i la bossa sense pressa. Es treu la pròtesi i deixa que el silenci ompli l’espai. A la dutxa, l’aigua ho neteja tot; també els pensaments. Quan acaba, sopa tranquil i el dia, finalment, s’acaba.
Finalitzar
En el fons sent una mica de remordiments perquè últimament està baixant el ritme d’entrenaments i ho sap. Sempre té una veu interior dins seu que li recorda la importància de no aturar-se en l’esport paralímpic. Si deixa d’entrenar i de ser dels millors, sap que difícilment rebrà beques públiques. Es considera un privilegiat; pocs són els afortunats que aconsegueixen ser-ne beneficiaris. D’aquestes ajudes per a costejar-se les despeses dels viatges, els entrenaments i el material depèn gran part de l’èxit. És una por amb la qual encara ha d’aprendre a conviure.
Finalitzar
Fi de la simulació
La simulació que acabes de viure vol reproduir la rutina de molts atletes paralímpics. L’esport adaptat no és només esforç físic: és gestió del dolor, del temps i dels recursos. Entendre aquesta complexitat és el primer pas per mirar l’esport paralímpic amb una mirada més justa i conscient.