DICCIONARI D'OPRESSIONS
DICCIONARI D'OPRESSIONS
Persona amb identitat Trans
Gènere
No-monogàmies ètiques
Orientació del desig
Expressió de gènere
Homofòbia/LGTBI+fòbia
Bifòbia
Classe social
Color de la pell/ètnia
Monoparentalitat/ Monomarentalitat
DICCIONARI D'OPRESSIONS
Religió / Discriminació religiosa
Situació administrativa
Sud global
Racialització
Supervivent de violència masclista
Misogínia
Mercantilització dels cossos de les dones
Síndrome de la impostora
Cosificació (convertir en coses)
Sostre de vidre
Terra enganxós
Escala trencada
Pornificació
Precipici de vidre
Sostre de vidre
No-monogàmies ètiques
La monogàmia, a banda d’una pràctica concreta o un estil relacional, es pot considerar una expectativa cultural que configura una estructura social vinculada als conceptes de parella heterosexual reproductiva, amor romàntic o família nuclear. Aquesta estructura es pot conceptualizar com a monogàmia obligatòria, deixa al marge d’allò acceptable altres formes de connexió més o menys intimes.
Gènere
Conjunt de característiques culturals artificials, construïdes i imposades a cada societat i època a dones i homes en funció del seu sexe, amb l’objectiu de produir, reproduir i justificar la posició subordinada de les dones. El gènere s’imposa a les persones per mitjà de la socialització diferenciada i la violència directa i indirecta, no és una identitat o un sentiment. El sistema sexe-gènere actua a partir de quatre components:
- Estatus: valor social i poder diferencial que condiciona l’accés a l’autonomia i el benestar material. Amb poques variacions, s’atribueix als homes un estatus central i dominant i a les dones un estatus subaltern i dependent.
- Rols socials: la divisió sexual i social del treball. En la nostra societat, tradicionalment, s’ha atribuït a les dones les tasques de cura, el treball reproductiu o l’espai privat, i als homes la provisió, la producció o l’espai públic.
- Comportaments esperats: actituds i conductes promogudes per la socialització diferenciada de conformitat amb els estatus i rols socials reservats a dones i homes. Per exemple, esperar obediència i emocionalitat de les dones i lideratge i racionalitat dels homes, i alhora reprimir en elles i en ells els comportaments contraris als que s’esperen.
- Marcadors: modificacions físiques o estètiques diferenciades en dones i homes que varien segons la cultura o la moda. Per exemple: cabell curt o llarg considerat d’homes o de dones, practicar circumcisió als nois i cliteridectomia a les noies, perforacions de diferents parts del cos, etc., assignar tipus de vestit o complements diferenciats a dones (vels que cobreixen parts del cos, colors específics segons estatus marital, etc.) i a homes (kipa entre jueus ortodoxos, turbants entre àrabs i sikhs, etc.)
Persona amb identitat Trans
Aquella persona que s’identifica amb un gènere diferent del que se li va assignar en néixer. El terme trans engloba multitud d’identitats, inclou dones i homes transsexuals, transgènere, persones no-binàries, agèneres, travestís, entre d’altres. També es reconeixen com a trans algunes persones que practiquen el cross-dressing, performances drag-kings o drag-queens.
Orientació del desig
Atracció (física, emocional, romàntica, estètica, o qualsevol altre tipus d’atracció) que sent una persona per altres persones. El desig està marcat socialment per l’heteronormativitat, entre d’altres, sortir d’aquestes normativitats pot implicar càstigs socials.
Expressió de gènere
És la manifestació externa de la identitat de gènere mitjançant la roba, el pentinat, etc. L’expressió de gènere (independentment de la identitat de gènere) és l’element principal que es té en compte en societat per assignar-te al grup dones o al grup homes. L’expressió de gènere no indica necessàriament identitat de gènere ni, encara menys, orientació sexual.
Color de la pell/ètnia
Qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència per raó de raça, color de pell, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals.
Classe social
Una forma d’estratificació social basada en l’existència d’uns grups d’individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup. Aquestes característiques vinculants poden ser de caràcter econòmic, cultural o social, i poden estar generats o ser generadors d’interessos o objectius comuns que reforcin el sentiment de pertinença a un grup. Les classes socials no són grups tancats i un individu pot canviar de grup de forma més o menys voluntària (segons les circumstàncies).
Homofòbia/LGTBI+fòbia
L’homofòbia és l’aversió o discriminació contra les persones homosexuals. Sol implicar odi, hostilitat o desaprovació envers persones d’aquesta orientació sexual, i sovint, envers la idea mateixa de diversitat sexual. S’anomena “homòfoba” la persona que té aquest prejudici.
Bifòbia
La bifòbia és la por, la discriminació o l’odi cap a la bisexualitat i les persones bisexuals com a individus. No inclou necessàriament l’homofòbia ni l’heterofòbia, perquè hi ha estereotips específics per als bisexuals. Pot adoptar la forma de negació que la bisexualitat sigui una autèntica orientació sexual o d’estereotips negatius sobre les persones que són bisexuals (com les creences que són promiscues o deshonestes). Altres formes de bifòbia inclouen l’esborrament bisexual.
Monoparentalitat/ Monomarentalitat
La llar monoparental és una família formada per un o més fills/es i un dels dos progenitors. Per tant, són llars monoparentals en tots aquells casos que els progenitors estan separats, en divorci o que no mantenen cap mena de contacte amb els fills/es. Fet que fa que el fill/a o els fills/es siguin acompanyats per un sol pare/mare diàriament, o familiars que comparteixen habitatge i ajuda econòmica.
Edatisme / discriminació per edat
L’edatisme (en anglès ageism) o vellisme és la discriminació vers una persona per la seva edat a través d’estereotips socials i prejudicis (…). També, trobem edatisme cap adolescents i infants (…), és “malauradament” comú sentir o pensar que actualment la joventut es troba en risc d’abandonar els estudis, caure en drogoaddiccions, en la delinqüència i de patir embarassos no desitjats. En moltes ocasions, s’han rebutjat les seves idees perquè són massa joves, o assumint que han de comportar-se de certa manera a la seva edat. És usual que les persones de mitjana edat desqualifiquin els/les joves, establint paràmetres de comparació amb una societat (la de la seva pròpia joventut), que ja no existeix i la qual no tornarà. Per tant, la idea d’una joventut en risc s’implica en tot el col·lectiu que el forma. També, es pot destacar l’efebifòbia, què és la por o el rebuig irracional al jovent.
Diversitat funcional
Les persones amb diversitat funcional son diferents, des del punt de vista biofísic, de la major part de la població. Al tenir característiques diferents, i donades les condicions de l’entorn generades per la societat, es veuen obligades a realitzar les mateixes tasques d’una forma diferent. Dins del paraigües de Diversitat Funcional estarien les persones amb sordera o que per moure’s necessiten fer ús d’una cadira de rodes.
Neurodiversitat
La neurodiversitat és un enfocament de l’aprenentatge i de la discapacitat que argumenta que diverses condicions neurològiques són el resultat de variacions normals del genoma humà. Aquest mot creuat de «neurologia» i «diversitat» es va originar a finals de la dècada del 1990 per afirmar que les diferències neurològiques havien de ser reconegudes i respectades com una categoria social, de la mateixa manera que es fa amb el gènere, l’ètnia, l’orientació sexual o la discapacitat física, com un desafiament a les visions predominants que tracten la diversitat neurològica com una patologia.
Ruralitat
El fet de viure en àrees rurals pot ser un eix d’opressió donat que pot portar a aïllament, sobretot si es combina amb altres eixos d’opressió (gènere, orientació, diversitat funcional…) i en contrast amb el fet de viure amb àrees urbanes o properes, amb més possibilitats de comunicació i de trobar col·lectius de suport. També pot ser un motiu de discriminació, en cas de donar-se prejudicis polítics i/o socials sobre amb el fet de viure al món rural.
Cossos no normatius
S’inclouen aquí tot un conjunt d’opressions marcades per cànons de bellesa i/o per allò que culturalment s’ha entès com a “norma” a la qual es pressuposa s’adeqüen els cossos humans. Entre aquí la discriminació des de la grassofòbia i també totes les opressions vinculades a la pressió estètica. En aquest eix també es poden incloure les persones afectades per la diversitat funcional, donada la diversitat de cossos enfrontada a la “norma!.
Racialització
El racisme és el fet d’afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l’avantatge econòmic, polític i social d’un grup en relació als altres. Històricament, el racisme ha servit per a justificar l’imperialisme, l’esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l’etnocentrisme i el xovinisme cultural. La creença que el caràcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raça no és necessàriament racisme, atès que aquesta diferència pot afirmar-se sense implicar una falta d’equitat de valor. Però l’aplicació d’aquesta creença al bregar amb membres d’aquesta raça, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les “races”, és conegut com a prejudici racial
Sud global
Sud global és un terme utilitzat en estudis postcolonials i transnacionals que pot referir-se tant al tercer món com al conjunt de països en vies de desenvolupament. També pot incloure a les regions més pobres (en general al sud) de països rics (del nord global). El sud global és un terme que estén el concepte de país en vies de desenvolupament. Habitualment es refereix a tots aquells països que tenen una història interconnectada de colonialisme, neocolonialisme i una estructura social i econòmica amb grans desigualtats en nivells de vida, esperança de vida o accés a recursos
Religió / Discriminació religiosa
La discriminació religiosa o discriminació per religió consisteix en tractar a una persona o grups de persones de forma no favorable per les seves creences religioses. Aquesta discriminació es pot donar en formes legals, institucionals, en l‘habitatge o en la feina. En la seva vida quotidiana, molts membres de comunitats religioses o de creences s’enfronten a la discriminació basada en la seva religió o creença. Estan indegudament restringits en el gaudi dels seus drets civils, culturals, econòmics, polítics i socials. Com a tal, els membres de certes comunitats religioses o de creences sofreixen discriminació en el seu accés a l’educació pública, als serveis de salut o a les publicacions públiques.
Situació administrativa
Qualsevol de les situacions en què una persona es pot trobar als Països Catalans, sia la que defineix l’estat d’una persona immigrada, sia la de regularitat o irregularitat segons si la persona té o no té una autorització de residència o de residència i de treball que l’habiliti per al lliure exercici dels seus drets.
Supervivent de violència masclista
Haver patit de forma recurrent i continuada violència masclista en l’àmbit de la parella, en relacions heterosexuals per part d’homes cis.
Malalties cròniques
Les persones en aquesta situació tenen més problemes per relacionar-se i adaptar-se al món, sigui per raons físiques i/o psíquiques i l’atenció mèdica que necessitin.
Misogínia
Odi, aversió, desconfiança, por o prejudici envers les dones, que es manifesta en qualsevol context, privat o públic. El pensament misogin és present a la cultura a través de les creences religioses i a la cultura popular de tots els temps, i també a l’art i la literatura, la filosofia, el dret, les ciències, els mitjans audiovisuals, etc. Nombroses cultures i tradicions han creat la seva propia mitologia de la dona malvada, que busca perjudicar els homes o aprofitar-se’n seduint-los i manipulant-los sexualment. La idea, profundament arrelada, que les dones representen un perill latent per als homes és un puntal ideològic del sistema patriarcal, ja que justifica la necessitat masculina de controlar-les i sotmetre-les. La misogínia és part de la deshumanització que converteix les dones en coses.
Cosificació (convertir en coses)
Procés de deshumanització i reducció a objectes de les dones, els seus cossos i la seva imatge, a disposició de la societat patriarcal i el domini masculí. A la pràctica és el contrari de la consideració de les dones com a éssers humans de ple dret. Totes les pràctiques i representacions vinculades a l’explotació sexual i reproductiva parteixen de la cosificació de les dones, reduïdes a cossos i funcions biològiques. La cosificació és la condició prèvia a la mercantilització.
Mercantilització dels cossos de les dones
Conversió dels cossos de les dones o de les seves funcions biològiques en una mercaderia de consum. Els cossos de les dones pateixen una doble mercantilització: una mercantilització sexual per part del sistema prostitucional i les activitats que la promocionen, com la pornografia, i una mercantilització reproductiva per part de les agències de ventres de lloguer i de les clíniques de reproducció assistida que comercien amb l’extracció d’òvuls. L’acceptació social de la mercantilització del cos de les dones és una conseqüència de la ideologia neoliberal, que mercantilitza tots els aspectes de la vida a través de transformar els desitjos en drets a canvi de diners (els desitjos sexuals dels homes de totes les classes socials i el desig de tenir fills biològics d’homes i dones de classes mitjanes i altes).
Síndrome de la impostora
Fenomen psicològic de falta de confiança en si mateixes que afecta especialment les dones i, en general, les persones en posicions socials subalternes. Consisteix en la internalització de les expectatives socials negatives sobre les pròpies capacitats i mèrits quan les dones ocupen llocs de responsabilitat laboral, acadèmica o política tradicionalment ocupats per homes. Aquesta síndrome produeix inseguretat i angoixa, i genera un gran desgast per l’alta autoexigència que comporta per a les dones perquè pensen que ocupen un lloc que no els correspon. Alhora, acaba funcionant com una profecia autocomplerta davant dels possibles fracassos, la qual cosa en dificulta la seva gestió. I en els casos més extrems, acaba portant les dones a l’autoboicot per evitar l’èxit. Vegeu, per exemple, “El síndrome de la impostora. Por qué las mujeres siguen sin creer en ellas mismas” (Península), de la periodista Elisabeth Cadoche i la psicoterapeuta Anne de Montarlot.
Sostre de vidre
Expressió que s’utilitza per il·lustrar les barreres invisibles que impedeixen a les dones progressar fins a ocupar llocs directius o de més responsabilitat i lideratge en entorns en els quals han de competir amb homes (món laboral, polític, associatiu, etc.) El sostre de vidre existeix a causa dels prejudicis misògins i els mecanismes sexistes que aquests entorns reprodueixen i que, per defecte, no les tenen en compte tot i la seva qualificació o capacitat. És una expressió atribuïda a Marilyn Loden (1978). Les polítiques de discriminació positiva, com ara la contractació equilibrada de personal o les quotes per promoure la paritat en les llistes electorals, són fonamentals per lluitar contra el sostre de vidre.
Terra enganxós
Complementari al concepte sostre de vidre (que designa les barreres invisibles que troben les dones per progressar en qualsevol àmbit pels prejudicis sexistes), el terra enganxós es refereix al fet que les dones perceben com a pròpies les responsabilitats domèstiques i de cura, la qual cosa els impedeix desenvolupar tot el seu potencial laboral i personal. Interioritzar aquesta pressió social les empeny a realitzar dobles jornades laborals (dins i fora de casa) i patir la síndrome de la superdona (superwoman), o bé a renunciar al mercat laboral i a la participació social en tots els àmbits. Les dues situacions resulten frustrants i limitadores, i repercuteixen en l’empitjorament de la salut física i mental de les dones. A més, això fa que les dones siguin majoria en posicions laborals de rang inferior, ocupacions menys qualificades, mal pagades, menys estables i a temps parcial, i que es reprodueixi la dependència econòmica de les dones, malgrat que assumeixen desproporcionadament les tasques domèstiques i de cura imprescindibles per al manteniment de la societat.
Precipici de vidre
Fenomen que descriu perquè les dones estan sobrerepresentades en les posicions de lideratge en temps de crisi, en situacions en què tenen més probabilitats de fracassar, ja que el seu sacrifici, si fracassen, es considera un cost més baix per al col·lectiu que si fracassa un home (Ryan i Haslam, 2005). Per a les dones en contextos polítics i de les grans empreses, el cost d’oportunitat de retirar-se en aquests moments és més elevat perquè és probable que no tinguin cap altra oportunitat, mentre que els homes, si s’esperen, sí que en poden tenir més. Un exemple històric és l’inici de la carrera política de Margaret Thatcher quan, davant dels efectes de la crisi del petroli al Regne Unit, va ser escollida com a candidata dels conservadors per dur a terme el desmantellament neoliberal de l’estat del benestar, amb gran malestar social i alts costos polítics. Un altre exemple és com després de la dimissió de Cameron, davant la incertesa per fer efectiu el Brexit, es va escollir una altra dona, Teresa May. Vegeu també l’article de la Sara Berbel a eldiario.es.
Escala trencada
L’escala trencada està relacionada amb el sostre de vidre i es refereix al fet que les dones ja es veuen discriminades en els primers estadis dels seus itineraris laborals o carreres professionals. En igualtat de condicions, amb la mateixa formació mitjana o sent principiants, les dones sovint queden estancades i no aconsegueixen promocions perquè les interrupcions laborals (maternitat, conciliació, cura, etc) les penalitzen. La investigació revela que això no es deu ni a una qualificació menor ni a una menor ambició: les dones no només experimenten els prejudicis que actuen com a barreres per arribar als llocs més alts sinó també obstacles que les afecten en els primers graons i pels mateixos motius, és a dir, menys expectatives sobre les seves capacitats, aspiracions i compromís amb la feina.
Pornificació
La pornificació es basa en la sexualització del cos de les dones per fer-lo excitant davant de la mirada masculina en qualsevol circumstància, fent que les imatges de contextos comunicatius que, a priori, no estan relacionats amb el sexe ens traslladin directament a un «escenari pornogràfic». Aquesta representació pornogràfica transmet el missatge que les dones no són subjectes, sinó que el valor de les dones es limita a ser objectes de reclam per al públic masculí. Les imatges que es difonen promouen una aparença estètica, de vestimenta, posicions i moviments del cos, etc., que condicionen, tant de manera subtil com explícita, l’imaginari sobre les relacions socials i sexuals entre dones i homes i s’integren a la vida quotidiana fins a estar completament normalitzades. Pamela Paul ho va descriure a Pornified. How pornography is transforming our lives, our relationships and our families (2005).
- Cita siempre al autor/a
Subraya una cifra o dato relevante en este espacio
DICCIONARI D'OPRESSIONS
David Bataller Terol
Created on December 15, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Terrazzo Presentation
View
Visual Presentation
View
Relaxing Presentation
View
Modern Presentation
View
Colorful Presentation
View
Modular Structure Presentation
View
Chromatic Presentation
Explore all templates
Transcript
DICCIONARI D'OPRESSIONS
DICCIONARI D'OPRESSIONS
Persona amb identitat Trans
Gènere
No-monogàmies ètiques
Orientació del desig
Expressió de gènere
Homofòbia/LGTBI+fòbia
Bifòbia
Classe social
Color de la pell/ètnia
Monoparentalitat/ Monomarentalitat
DICCIONARI D'OPRESSIONS
Religió / Discriminació religiosa
Situació administrativa
Sud global
Racialització
Supervivent de violència masclista
Misogínia
Mercantilització dels cossos de les dones
Síndrome de la impostora
Cosificació (convertir en coses)
Sostre de vidre
Terra enganxós
Escala trencada
Pornificació
Precipici de vidre
Sostre de vidre
No-monogàmies ètiques
La monogàmia, a banda d’una pràctica concreta o un estil relacional, es pot considerar una expectativa cultural que configura una estructura social vinculada als conceptes de parella heterosexual reproductiva, amor romàntic o família nuclear. Aquesta estructura es pot conceptualizar com a monogàmia obligatòria, deixa al marge d’allò acceptable altres formes de connexió més o menys intimes.
Gènere
Conjunt de característiques culturals artificials, construïdes i imposades a cada societat i època a dones i homes en funció del seu sexe, amb l’objectiu de produir, reproduir i justificar la posició subordinada de les dones. El gènere s’imposa a les persones per mitjà de la socialització diferenciada i la violència directa i indirecta, no és una identitat o un sentiment. El sistema sexe-gènere actua a partir de quatre components:
Persona amb identitat Trans
Aquella persona que s’identifica amb un gènere diferent del que se li va assignar en néixer. El terme trans engloba multitud d’identitats, inclou dones i homes transsexuals, transgènere, persones no-binàries, agèneres, travestís, entre d’altres. També es reconeixen com a trans algunes persones que practiquen el cross-dressing, performances drag-kings o drag-queens.
Orientació del desig
Atracció (física, emocional, romàntica, estètica, o qualsevol altre tipus d’atracció) que sent una persona per altres persones. El desig està marcat socialment per l’heteronormativitat, entre d’altres, sortir d’aquestes normativitats pot implicar càstigs socials.
Expressió de gènere
És la manifestació externa de la identitat de gènere mitjançant la roba, el pentinat, etc. L’expressió de gènere (independentment de la identitat de gènere) és l’element principal que es té en compte en societat per assignar-te al grup dones o al grup homes. L’expressió de gènere no indica necessàriament identitat de gènere ni, encara menys, orientació sexual.
Color de la pell/ètnia
Qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència per raó de raça, color de pell, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals.
Classe social
Una forma d’estratificació social basada en l’existència d’uns grups d’individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup. Aquestes característiques vinculants poden ser de caràcter econòmic, cultural o social, i poden estar generats o ser generadors d’interessos o objectius comuns que reforcin el sentiment de pertinença a un grup. Les classes socials no són grups tancats i un individu pot canviar de grup de forma més o menys voluntària (segons les circumstàncies).
Homofòbia/LGTBI+fòbia
L’homofòbia és l’aversió o discriminació contra les persones homosexuals. Sol implicar odi, hostilitat o desaprovació envers persones d’aquesta orientació sexual, i sovint, envers la idea mateixa de diversitat sexual. S’anomena “homòfoba” la persona que té aquest prejudici.
Bifòbia
La bifòbia és la por, la discriminació o l’odi cap a la bisexualitat i les persones bisexuals com a individus. No inclou necessàriament l’homofòbia ni l’heterofòbia, perquè hi ha estereotips específics per als bisexuals. Pot adoptar la forma de negació que la bisexualitat sigui una autèntica orientació sexual o d’estereotips negatius sobre les persones que són bisexuals (com les creences que són promiscues o deshonestes). Altres formes de bifòbia inclouen l’esborrament bisexual.
Monoparentalitat/ Monomarentalitat
La llar monoparental és una família formada per un o més fills/es i un dels dos progenitors. Per tant, són llars monoparentals en tots aquells casos que els progenitors estan separats, en divorci o que no mantenen cap mena de contacte amb els fills/es. Fet que fa que el fill/a o els fills/es siguin acompanyats per un sol pare/mare diàriament, o familiars que comparteixen habitatge i ajuda econòmica.
Edatisme / discriminació per edat
L’edatisme (en anglès ageism) o vellisme és la discriminació vers una persona per la seva edat a través d’estereotips socials i prejudicis (…). També, trobem edatisme cap adolescents i infants (…), és “malauradament” comú sentir o pensar que actualment la joventut es troba en risc d’abandonar els estudis, caure en drogoaddiccions, en la delinqüència i de patir embarassos no desitjats. En moltes ocasions, s’han rebutjat les seves idees perquè són massa joves, o assumint que han de comportar-se de certa manera a la seva edat. És usual que les persones de mitjana edat desqualifiquin els/les joves, establint paràmetres de comparació amb una societat (la de la seva pròpia joventut), que ja no existeix i la qual no tornarà. Per tant, la idea d’una joventut en risc s’implica en tot el col·lectiu que el forma. També, es pot destacar l’efebifòbia, què és la por o el rebuig irracional al jovent.
Diversitat funcional
Les persones amb diversitat funcional son diferents, des del punt de vista biofísic, de la major part de la població. Al tenir característiques diferents, i donades les condicions de l’entorn generades per la societat, es veuen obligades a realitzar les mateixes tasques d’una forma diferent. Dins del paraigües de Diversitat Funcional estarien les persones amb sordera o que per moure’s necessiten fer ús d’una cadira de rodes.
Neurodiversitat
La neurodiversitat és un enfocament de l’aprenentatge i de la discapacitat que argumenta que diverses condicions neurològiques són el resultat de variacions normals del genoma humà. Aquest mot creuat de «neurologia» i «diversitat» es va originar a finals de la dècada del 1990 per afirmar que les diferències neurològiques havien de ser reconegudes i respectades com una categoria social, de la mateixa manera que es fa amb el gènere, l’ètnia, l’orientació sexual o la discapacitat física, com un desafiament a les visions predominants que tracten la diversitat neurològica com una patologia.
Ruralitat
El fet de viure en àrees rurals pot ser un eix d’opressió donat que pot portar a aïllament, sobretot si es combina amb altres eixos d’opressió (gènere, orientació, diversitat funcional…) i en contrast amb el fet de viure amb àrees urbanes o properes, amb més possibilitats de comunicació i de trobar col·lectius de suport. També pot ser un motiu de discriminació, en cas de donar-se prejudicis polítics i/o socials sobre amb el fet de viure al món rural.
Cossos no normatius
S’inclouen aquí tot un conjunt d’opressions marcades per cànons de bellesa i/o per allò que culturalment s’ha entès com a “norma” a la qual es pressuposa s’adeqüen els cossos humans. Entre aquí la discriminació des de la grassofòbia i també totes les opressions vinculades a la pressió estètica. En aquest eix també es poden incloure les persones afectades per la diversitat funcional, donada la diversitat de cossos enfrontada a la “norma!.
Racialització
El racisme és el fet d’afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l’avantatge econòmic, polític i social d’un grup en relació als altres. Històricament, el racisme ha servit per a justificar l’imperialisme, l’esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l’etnocentrisme i el xovinisme cultural. La creença que el caràcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raça no és necessàriament racisme, atès que aquesta diferència pot afirmar-se sense implicar una falta d’equitat de valor. Però l’aplicació d’aquesta creença al bregar amb membres d’aquesta raça, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les “races”, és conegut com a prejudici racial
Sud global
Sud global és un terme utilitzat en estudis postcolonials i transnacionals que pot referir-se tant al tercer món com al conjunt de països en vies de desenvolupament. També pot incloure a les regions més pobres (en general al sud) de països rics (del nord global). El sud global és un terme que estén el concepte de país en vies de desenvolupament. Habitualment es refereix a tots aquells països que tenen una història interconnectada de colonialisme, neocolonialisme i una estructura social i econòmica amb grans desigualtats en nivells de vida, esperança de vida o accés a recursos
Religió / Discriminació religiosa
La discriminació religiosa o discriminació per religió consisteix en tractar a una persona o grups de persones de forma no favorable per les seves creences religioses. Aquesta discriminació es pot donar en formes legals, institucionals, en l‘habitatge o en la feina. En la seva vida quotidiana, molts membres de comunitats religioses o de creences s’enfronten a la discriminació basada en la seva religió o creença. Estan indegudament restringits en el gaudi dels seus drets civils, culturals, econòmics, polítics i socials. Com a tal, els membres de certes comunitats religioses o de creences sofreixen discriminació en el seu accés a l’educació pública, als serveis de salut o a les publicacions públiques.
Situació administrativa
Qualsevol de les situacions en què una persona es pot trobar als Països Catalans, sia la que defineix l’estat d’una persona immigrada, sia la de regularitat o irregularitat segons si la persona té o no té una autorització de residència o de residència i de treball que l’habiliti per al lliure exercici dels seus drets.
Supervivent de violència masclista
Haver patit de forma recurrent i continuada violència masclista en l’àmbit de la parella, en relacions heterosexuals per part d’homes cis.
Malalties cròniques
Les persones en aquesta situació tenen més problemes per relacionar-se i adaptar-se al món, sigui per raons físiques i/o psíquiques i l’atenció mèdica que necessitin.
Misogínia
Odi, aversió, desconfiança, por o prejudici envers les dones, que es manifesta en qualsevol context, privat o públic. El pensament misogin és present a la cultura a través de les creences religioses i a la cultura popular de tots els temps, i també a l’art i la literatura, la filosofia, el dret, les ciències, els mitjans audiovisuals, etc. Nombroses cultures i tradicions han creat la seva propia mitologia de la dona malvada, que busca perjudicar els homes o aprofitar-se’n seduint-los i manipulant-los sexualment. La idea, profundament arrelada, que les dones representen un perill latent per als homes és un puntal ideològic del sistema patriarcal, ja que justifica la necessitat masculina de controlar-les i sotmetre-les. La misogínia és part de la deshumanització que converteix les dones en coses.
Cosificació (convertir en coses)
Procés de deshumanització i reducció a objectes de les dones, els seus cossos i la seva imatge, a disposició de la societat patriarcal i el domini masculí. A la pràctica és el contrari de la consideració de les dones com a éssers humans de ple dret. Totes les pràctiques i representacions vinculades a l’explotació sexual i reproductiva parteixen de la cosificació de les dones, reduïdes a cossos i funcions biològiques. La cosificació és la condició prèvia a la mercantilització.
Mercantilització dels cossos de les dones
Conversió dels cossos de les dones o de les seves funcions biològiques en una mercaderia de consum. Els cossos de les dones pateixen una doble mercantilització: una mercantilització sexual per part del sistema prostitucional i les activitats que la promocionen, com la pornografia, i una mercantilització reproductiva per part de les agències de ventres de lloguer i de les clíniques de reproducció assistida que comercien amb l’extracció d’òvuls. L’acceptació social de la mercantilització del cos de les dones és una conseqüència de la ideologia neoliberal, que mercantilitza tots els aspectes de la vida a través de transformar els desitjos en drets a canvi de diners (els desitjos sexuals dels homes de totes les classes socials i el desig de tenir fills biològics d’homes i dones de classes mitjanes i altes).
Síndrome de la impostora
Fenomen psicològic de falta de confiança en si mateixes que afecta especialment les dones i, en general, les persones en posicions socials subalternes. Consisteix en la internalització de les expectatives socials negatives sobre les pròpies capacitats i mèrits quan les dones ocupen llocs de responsabilitat laboral, acadèmica o política tradicionalment ocupats per homes. Aquesta síndrome produeix inseguretat i angoixa, i genera un gran desgast per l’alta autoexigència que comporta per a les dones perquè pensen que ocupen un lloc que no els correspon. Alhora, acaba funcionant com una profecia autocomplerta davant dels possibles fracassos, la qual cosa en dificulta la seva gestió. I en els casos més extrems, acaba portant les dones a l’autoboicot per evitar l’èxit. Vegeu, per exemple, “El síndrome de la impostora. Por qué las mujeres siguen sin creer en ellas mismas” (Península), de la periodista Elisabeth Cadoche i la psicoterapeuta Anne de Montarlot.
Sostre de vidre
Expressió que s’utilitza per il·lustrar les barreres invisibles que impedeixen a les dones progressar fins a ocupar llocs directius o de més responsabilitat i lideratge en entorns en els quals han de competir amb homes (món laboral, polític, associatiu, etc.) El sostre de vidre existeix a causa dels prejudicis misògins i els mecanismes sexistes que aquests entorns reprodueixen i que, per defecte, no les tenen en compte tot i la seva qualificació o capacitat. És una expressió atribuïda a Marilyn Loden (1978). Les polítiques de discriminació positiva, com ara la contractació equilibrada de personal o les quotes per promoure la paritat en les llistes electorals, són fonamentals per lluitar contra el sostre de vidre.
Terra enganxós
Complementari al concepte sostre de vidre (que designa les barreres invisibles que troben les dones per progressar en qualsevol àmbit pels prejudicis sexistes), el terra enganxós es refereix al fet que les dones perceben com a pròpies les responsabilitats domèstiques i de cura, la qual cosa els impedeix desenvolupar tot el seu potencial laboral i personal. Interioritzar aquesta pressió social les empeny a realitzar dobles jornades laborals (dins i fora de casa) i patir la síndrome de la superdona (superwoman), o bé a renunciar al mercat laboral i a la participació social en tots els àmbits. Les dues situacions resulten frustrants i limitadores, i repercuteixen en l’empitjorament de la salut física i mental de les dones. A més, això fa que les dones siguin majoria en posicions laborals de rang inferior, ocupacions menys qualificades, mal pagades, menys estables i a temps parcial, i que es reprodueixi la dependència econòmica de les dones, malgrat que assumeixen desproporcionadament les tasques domèstiques i de cura imprescindibles per al manteniment de la societat.
Precipici de vidre
Fenomen que descriu perquè les dones estan sobrerepresentades en les posicions de lideratge en temps de crisi, en situacions en què tenen més probabilitats de fracassar, ja que el seu sacrifici, si fracassen, es considera un cost més baix per al col·lectiu que si fracassa un home (Ryan i Haslam, 2005). Per a les dones en contextos polítics i de les grans empreses, el cost d’oportunitat de retirar-se en aquests moments és més elevat perquè és probable que no tinguin cap altra oportunitat, mentre que els homes, si s’esperen, sí que en poden tenir més. Un exemple històric és l’inici de la carrera política de Margaret Thatcher quan, davant dels efectes de la crisi del petroli al Regne Unit, va ser escollida com a candidata dels conservadors per dur a terme el desmantellament neoliberal de l’estat del benestar, amb gran malestar social i alts costos polítics. Un altre exemple és com després de la dimissió de Cameron, davant la incertesa per fer efectiu el Brexit, es va escollir una altra dona, Teresa May. Vegeu també l’article de la Sara Berbel a eldiario.es.
Escala trencada
L’escala trencada està relacionada amb el sostre de vidre i es refereix al fet que les dones ja es veuen discriminades en els primers estadis dels seus itineraris laborals o carreres professionals. En igualtat de condicions, amb la mateixa formació mitjana o sent principiants, les dones sovint queden estancades i no aconsegueixen promocions perquè les interrupcions laborals (maternitat, conciliació, cura, etc) les penalitzen. La investigació revela que això no es deu ni a una qualificació menor ni a una menor ambició: les dones no només experimenten els prejudicis que actuen com a barreres per arribar als llocs més alts sinó també obstacles que les afecten en els primers graons i pels mateixos motius, és a dir, menys expectatives sobre les seves capacitats, aspiracions i compromís amb la feina.
Pornificació
La pornificació es basa en la sexualització del cos de les dones per fer-lo excitant davant de la mirada masculina en qualsevol circumstància, fent que les imatges de contextos comunicatius que, a priori, no estan relacionats amb el sexe ens traslladin directament a un «escenari pornogràfic». Aquesta representació pornogràfica transmet el missatge que les dones no són subjectes, sinó que el valor de les dones es limita a ser objectes de reclam per al públic masculí. Les imatges que es difonen promouen una aparença estètica, de vestimenta, posicions i moviments del cos, etc., que condicionen, tant de manera subtil com explícita, l’imaginari sobre les relacions socials i sexuals entre dones i homes i s’integren a la vida quotidiana fins a estar completament normalitzades. Pamela Paul ho va descriure a Pornified. How pornography is transforming our lives, our relationships and our families (2005).
- Cita siempre al autor/a
Subraya una cifra o dato relevante en este espacio