Endinsa't a una residència d'avis al nadal
Llum a les habitacions
COMENÇAR
SEGÜENT
La Rosa té noranta-dos anys i fa quatre que viu en una residència. Hi va entrar després d’una caiguda que li va trencar el maluc i li va fer perdre la seguretat de viure sola. Els primers mesos encara rebia visites sovint, però amb el temps aquestes es van anar espaiant fins a convertir-se en trucades breus i, finalment, en silencis llargs.
La seva rutina és gairebé sempre la mateixa. Es desperta quan entra la llum per la finestra, espera que passin a ajudar-la a vestir-se i baixa al menjador. Sap exactament què tocarà per dinar segons el dia de la setmana. No li desagrada el menjar, però menja sense gana, més per costum que per plaer.
A la residència hi ha activitats: gimnàstica suau, jocs de taula, música. La Rosa hi participa, però sovint se sent com una espectadora de la seva pròpia vida. Escolta les converses dels altres residents, molts dels quals parlen de visites recents. Ella somriu i assenteix, però no explica que fa mesos que ningú no ve a veure-la. La soledat de la Rosa no és sorollosa ni dramàtica. És silenciosa i constant. El que més li pesa no és estar sola físicament, sinó la sensació que ja no és imprescindible per a ningú. Cada nit, abans d’adormir-se, repassa mentalment els noms de les persones que havia estimat, com si així pogués mantenir-les a prop una estona més.
SEGÜENT
Quizz 1
Quizz 1
Quizz 1
Quizz 1
En Miquel té vuitanta-set anys i passa gran part del dia assegut prop d’una finestra del passadís. No és la seva habitació, però des d’allà pot veure el carrer i les persones que entren i surten. Li agrada observar els moviments, els cotxes, les famílies que arriben carregades amb bosses.
Va treballar tota la vida com a fuster i estava acostumat a tenir les mans ocupades. A la residència, però, no hi ha gairebé res per reparar ni construir. Les mans li reposen a la falda, immòbils, mentre els pensaments es mouen sense parar.
Els seus fills viuen lluny i tenen la seva pròpia vida. No hi ha mala relació, però el contacte és escàs. En Miquel ho entén racionalment, però emocionalment li costa acceptar que el temps dels altres sempre sigui més important que el seu.
Quan algú passa pel passadís, ell aixeca la mirada amb una esperança breu, que s’apaga de seguida quan comprova que no és ningú que el vingui a veure. Tot i això, torna cada dia al mateix lloc. Aquella finestra és el seu vincle amb un món del qual ja no forma part activament.
SEGÜENT
Quizz 2
Quizz 2
Quizz 2
Quizz 2
La Carmen guarda totes les fotografies en una capsa de sabates sota el llit. No les té exposades perquè diu que li fan massa mal a la vista. Són imatges de dinars familiars, celebracions, viatges curts. Un passat ple de gent que ara només existeix en paper.Va entrar a la residència quan la memòria va començar a fallar-li en coses pràctiques, però recorda perfectament les emocions. Sap qui falta, encara que de vegades no recordi exactament quan va ser l’última vegada que els va veure.
Els professionals de la residència la cuiden bé, li parlen amb paciència i la tracten amb respecte. Tot i això, hi ha una diferència clara entre ser atesa i ser estimada. La Carmen ho nota especialment els caps de setmana, quan el ritme canvia i el temps sembla més llarg.De tant en tant obre la capsa i mira les fotografies una per una. No ho fa per nostàlgia, sinó per confirmar que aquella vida va existir. Després les torna a guardar amb cura, com si fossin objectes fràgils que no es poden tocar massa sovint.
SEGÜENT
Quizz 3
Quizz 3
Quizz 3
Quizz 3
En Joan parla poc, però escolta molt. A la residència és conegut per ser educat i discret. Quan algú li pregunta com està, sempre respon “bé”, encara que no sigui del tot cert.Va perdre la seva parella fa anys i no va tenir fills. Els nebots viuen lluny i el contacte és esporàdic. No se sent abandonat, però sí desconnectat. La seva soledat no prové d’un conflicte, sinó de la desaparició gradual de vincles.
Les converses que manté durant el dia solen ser curtes: comentaris sobre el temps, sobre el menjar, sobre alguna notícia. Quan tornen tots a les habitacions, el silenci s’instal·la amb força.En Joan no demana més del que rep. Ha après a adaptar-se. Tot i això, de vegades es pregunta com hauria estat envellir envoltat de persones que el coneguessin de debò, no només pel seu nom i número d’habitació.
SEGÜENT
Quizz 4
Quizz 4
Quizz 4
Quizz 4
SOLEDAT NO DESITJADA, I MENYS PER NADAL
La soledat no desitjada és un fenomen que afecta a totes les edats, però que és comuna sobretot en persones d'edat avançada. Segons la Fundació la Caixa, el 65% de les persones de més de 65 anys experimenten sentiments de soledat no desitjada. El seu entorn és molt diferent de com havia sigut: hi ha persones que ja no estan i els fills i filles fan la seva vida, sovint allunyada dels progenitors. Les residències de gent gran són un dels espais on abunda la soledat no desitjada. La qualitat de les relacions humanes dels residents queda molt desgastada pels anys, la distància i sobretot per estar en un espai diferent del que coneixien com a casa, i tots aquests factors provoquen que siguin llocs propers a aquest sentiment. Nadal és una època en què la soledat no desitjada es pot agreujar pel fet de no poder gaudir de les relacions familiars i socials desitjades. Molts residents esperen que els vagin a buscar per tornar a casa durant una estona i altres esperen la visita d'algun familiar o amic per felicitar Nadal i l'any nou, però sovint, aquestes visites no arriben.
Les residències de gent gran tenen sales d'estar, espais on es produeix la vida social dels residents entre ells, però també on tenen lloc els contactes amb l'exterior i amb la vida que tenien abans, a través de les visites. En molts casos, familiars i amics s'asseuen per acompanyar durant una estona pares, germans o amics i amigues que viuen a la residència. Bombons, llibres, música i imatges protagonitzen aquests moments íntims. Els familiars porten objectes i records que saben que els poden fer feliços, almenys durant uns moments. Comenten les últimes novetats, expliquen notícies, escolten cançons de la seva època i passen temps junts. Solen ser estones no gaire llargues que passen entre rialles i llàgrimes. Un cop acaben les visites, moltes cadires queden buides, i són les treballadores que, a part de cuidar els residents, els fan companyia. Treballadores en femení, perquè el 86% del personal són dones, segons el baròmetre de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA).
EL PERSONAL IMPRESCINDIBLE
En les residències treballa un gran equip que es coordina per cuidar els residents. Dins la plantilla, hi ha 3 perfils professionals. El primer i el més nombrós és el personal auxiliar, encarregat d'ajudar amb les activitats bàsiques: higiene personal, vestir-se, menjar, caminar... La seva funció és essencial: cuidar. A més del suport físic, són un suport emocional molt important pels residents, ja que els acompanyen tant en moments difícils com en celebracions com Nadal. També hi ha un equip multidisciplinari, normalment format per personal mèdic i psicològic: infermeres, psicòlogues, fisioterapeutes... S'encarreguen de valorar les necessitats de cada resident. A més, existeix un personal d'oficis que s'ocupa de funcions concretes. Perruqueria, neteja de l'espai, manteniment de les instal·lacions...
Següent
Celebrar Nadal en una residència pot ser molt difícil pels avis i àvies que hi viuen. Les treballadores són un suport emocional molt important quan arriben les festes, ja que són les encarregades de fer que de dies durs en surtin somriures. Tot l'equip organitza activitats en grup per apagar, ni que sigui per uns minuts, el sentiment de soledat dels residents. A més, també hi ha organitzacions externes, com ONG o grups escolars, que preparen activitats per fer-los gaudir de les festes. La soledat no desitjada, agreujada per les festes de Nadal, és una situació poc visible però existent i estesa sobretot en les residències de gent gran de països com el nostre. Per això és important treure a la llum un fenòmen com aquest, reflexionar sobre perquè passa i pensar i executar solucions factibles per a reduïr aquest sentiment. En una societat tan individualista com l'actual, és important no perdre la comunitat, ser conscients que aquelles persones que ara se senten soles, són les que ens han cuidat i han aixecat gran part del que tenim avui, i també tenen dret a ser cuidades i acompanyades.
ACABAR
Gràcies per acompanyar-nos en aquest recorregut
Benvingut/da a la residència!
És un plaer per nosaltres, i sobretot pels avis i àvies que viuen aquí, que facis una visita i coneguis les històries que aquí dormen.
- Coneixeràs les històries d'ancians que passen aquí el nadal
- Dades i fets sobre les persones que treballen aquí
- Accions d'acompanyament que TU pots fer per acompanyar a la gent gran
Benvingut/da a la residència!
És un plaer per nosaltres, i sobretot pels avis i àvies que viuen aquí, que facis una visita i coneguis les històries que aquí dormen.
- Coneixeràs les històries d'ancians que passen aquí el nadal
- Dades i fets sobre les persones que treballen aquí
- Accions d'acompanyament que TU pots fer per acompanyar a la gent gran
Llum a les habitacions
Carla Muñoz de la Torre
Created on December 15, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Discover Your AI Assistant
View
Vision Board
View
SWOT Challenge: Classify Key Factors
View
Explainer Video: Keys to Effective Communication
View
Explainer Video: AI for Companies
View
Corporate CV
View
Flow Presentation
Explore all templates
Transcript
Endinsa't a una residència d'avis al nadal
Llum a les habitacions
COMENÇAR
SEGÜENT
La Rosa té noranta-dos anys i fa quatre que viu en una residència. Hi va entrar després d’una caiguda que li va trencar el maluc i li va fer perdre la seguretat de viure sola. Els primers mesos encara rebia visites sovint, però amb el temps aquestes es van anar espaiant fins a convertir-se en trucades breus i, finalment, en silencis llargs. La seva rutina és gairebé sempre la mateixa. Es desperta quan entra la llum per la finestra, espera que passin a ajudar-la a vestir-se i baixa al menjador. Sap exactament què tocarà per dinar segons el dia de la setmana. No li desagrada el menjar, però menja sense gana, més per costum que per plaer.
A la residència hi ha activitats: gimnàstica suau, jocs de taula, música. La Rosa hi participa, però sovint se sent com una espectadora de la seva pròpia vida. Escolta les converses dels altres residents, molts dels quals parlen de visites recents. Ella somriu i assenteix, però no explica que fa mesos que ningú no ve a veure-la. La soledat de la Rosa no és sorollosa ni dramàtica. És silenciosa i constant. El que més li pesa no és estar sola físicament, sinó la sensació que ja no és imprescindible per a ningú. Cada nit, abans d’adormir-se, repassa mentalment els noms de les persones que havia estimat, com si així pogués mantenir-les a prop una estona més.
SEGÜENT
Quizz 1
Quizz 1
Quizz 1
Quizz 1
En Miquel té vuitanta-set anys i passa gran part del dia assegut prop d’una finestra del passadís. No és la seva habitació, però des d’allà pot veure el carrer i les persones que entren i surten. Li agrada observar els moviments, els cotxes, les famílies que arriben carregades amb bosses. Va treballar tota la vida com a fuster i estava acostumat a tenir les mans ocupades. A la residència, però, no hi ha gairebé res per reparar ni construir. Les mans li reposen a la falda, immòbils, mentre els pensaments es mouen sense parar.
Els seus fills viuen lluny i tenen la seva pròpia vida. No hi ha mala relació, però el contacte és escàs. En Miquel ho entén racionalment, però emocionalment li costa acceptar que el temps dels altres sempre sigui més important que el seu. Quan algú passa pel passadís, ell aixeca la mirada amb una esperança breu, que s’apaga de seguida quan comprova que no és ningú que el vingui a veure. Tot i això, torna cada dia al mateix lloc. Aquella finestra és el seu vincle amb un món del qual ja no forma part activament.
SEGÜENT
Quizz 2
Quizz 2
Quizz 2
Quizz 2
La Carmen guarda totes les fotografies en una capsa de sabates sota el llit. No les té exposades perquè diu que li fan massa mal a la vista. Són imatges de dinars familiars, celebracions, viatges curts. Un passat ple de gent que ara només existeix en paper.Va entrar a la residència quan la memòria va començar a fallar-li en coses pràctiques, però recorda perfectament les emocions. Sap qui falta, encara que de vegades no recordi exactament quan va ser l’última vegada que els va veure.
Els professionals de la residència la cuiden bé, li parlen amb paciència i la tracten amb respecte. Tot i això, hi ha una diferència clara entre ser atesa i ser estimada. La Carmen ho nota especialment els caps de setmana, quan el ritme canvia i el temps sembla més llarg.De tant en tant obre la capsa i mira les fotografies una per una. No ho fa per nostàlgia, sinó per confirmar que aquella vida va existir. Després les torna a guardar amb cura, com si fossin objectes fràgils que no es poden tocar massa sovint.
SEGÜENT
Quizz 3
Quizz 3
Quizz 3
Quizz 3
En Joan parla poc, però escolta molt. A la residència és conegut per ser educat i discret. Quan algú li pregunta com està, sempre respon “bé”, encara que no sigui del tot cert.Va perdre la seva parella fa anys i no va tenir fills. Els nebots viuen lluny i el contacte és esporàdic. No se sent abandonat, però sí desconnectat. La seva soledat no prové d’un conflicte, sinó de la desaparició gradual de vincles.
Les converses que manté durant el dia solen ser curtes: comentaris sobre el temps, sobre el menjar, sobre alguna notícia. Quan tornen tots a les habitacions, el silenci s’instal·la amb força.En Joan no demana més del que rep. Ha après a adaptar-se. Tot i això, de vegades es pregunta com hauria estat envellir envoltat de persones que el coneguessin de debò, no només pel seu nom i número d’habitació.
SEGÜENT
Quizz 4
Quizz 4
Quizz 4
Quizz 4
SOLEDAT NO DESITJADA, I MENYS PER NADAL
La soledat no desitjada és un fenomen que afecta a totes les edats, però que és comuna sobretot en persones d'edat avançada. Segons la Fundació la Caixa, el 65% de les persones de més de 65 anys experimenten sentiments de soledat no desitjada. El seu entorn és molt diferent de com havia sigut: hi ha persones que ja no estan i els fills i filles fan la seva vida, sovint allunyada dels progenitors. Les residències de gent gran són un dels espais on abunda la soledat no desitjada. La qualitat de les relacions humanes dels residents queda molt desgastada pels anys, la distància i sobretot per estar en un espai diferent del que coneixien com a casa, i tots aquests factors provoquen que siguin llocs propers a aquest sentiment. Nadal és una època en què la soledat no desitjada es pot agreujar pel fet de no poder gaudir de les relacions familiars i socials desitjades. Molts residents esperen que els vagin a buscar per tornar a casa durant una estona i altres esperen la visita d'algun familiar o amic per felicitar Nadal i l'any nou, però sovint, aquestes visites no arriben.
Les residències de gent gran tenen sales d'estar, espais on es produeix la vida social dels residents entre ells, però també on tenen lloc els contactes amb l'exterior i amb la vida que tenien abans, a través de les visites. En molts casos, familiars i amics s'asseuen per acompanyar durant una estona pares, germans o amics i amigues que viuen a la residència. Bombons, llibres, música i imatges protagonitzen aquests moments íntims. Els familiars porten objectes i records que saben que els poden fer feliços, almenys durant uns moments. Comenten les últimes novetats, expliquen notícies, escolten cançons de la seva època i passen temps junts. Solen ser estones no gaire llargues que passen entre rialles i llàgrimes. Un cop acaben les visites, moltes cadires queden buides, i són les treballadores que, a part de cuidar els residents, els fan companyia. Treballadores en femení, perquè el 86% del personal són dones, segons el baròmetre de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA).
EL PERSONAL IMPRESCINDIBLE
En les residències treballa un gran equip que es coordina per cuidar els residents. Dins la plantilla, hi ha 3 perfils professionals. El primer i el més nombrós és el personal auxiliar, encarregat d'ajudar amb les activitats bàsiques: higiene personal, vestir-se, menjar, caminar... La seva funció és essencial: cuidar. A més del suport físic, són un suport emocional molt important pels residents, ja que els acompanyen tant en moments difícils com en celebracions com Nadal. També hi ha un equip multidisciplinari, normalment format per personal mèdic i psicològic: infermeres, psicòlogues, fisioterapeutes... S'encarreguen de valorar les necessitats de cada resident. A més, existeix un personal d'oficis que s'ocupa de funcions concretes. Perruqueria, neteja de l'espai, manteniment de les instal·lacions...
Següent
Celebrar Nadal en una residència pot ser molt difícil pels avis i àvies que hi viuen. Les treballadores són un suport emocional molt important quan arriben les festes, ja que són les encarregades de fer que de dies durs en surtin somriures. Tot l'equip organitza activitats en grup per apagar, ni que sigui per uns minuts, el sentiment de soledat dels residents. A més, també hi ha organitzacions externes, com ONG o grups escolars, que preparen activitats per fer-los gaudir de les festes. La soledat no desitjada, agreujada per les festes de Nadal, és una situació poc visible però existent i estesa sobretot en les residències de gent gran de països com el nostre. Per això és important treure a la llum un fenòmen com aquest, reflexionar sobre perquè passa i pensar i executar solucions factibles per a reduïr aquest sentiment. En una societat tan individualista com l'actual, és important no perdre la comunitat, ser conscients que aquelles persones que ara se senten soles, són les que ens han cuidat i han aixecat gran part del que tenim avui, i també tenen dret a ser cuidades i acompanyades.
ACABAR
Gràcies per acompanyar-nos en aquest recorregut
Benvingut/da a la residència!
És un plaer per nosaltres, i sobretot pels avis i àvies que viuen aquí, que facis una visita i coneguis les històries que aquí dormen.
Benvingut/da a la residència!
És un plaer per nosaltres, i sobretot pels avis i àvies que viuen aquí, que facis una visita i coneguis les històries que aquí dormen.