Guía de intervención 2.0 cat

Guia d'intervenció

Un model metodològic per a dissenyar i executar actuacions orientades a promoure una alimentació saludable i sostenible a partir de les particularitats del context d'intervenció.

VINCLES QUE ALIMENTEN

Avançant cap a un model alimentari arrelat al territori

Executat per

Amb el suport

PRESENTACIÓ

“Quan les aranyes teixeixen juntes, poden lligar un lleó.”

Proverbi etiop

PER QUÈ

COM SORGEIX

aquesta guia

una guia d'intervenció

un modeld'intervenció

PER QUÈ

HÀBITS de consum i MODEL alimentaris

Segons el Llibre blanc de l'Alimentació Sostenible a Espanya, un consum alimentari responsable hauria d'apostar per:

• Dietes basades en aliments d'origen vegetal, amb una reducció important del consum de productes d'origen animal (sobretot carns i lactis).
• La disminució del consum d'aliments molt processats, rics en sucres afegits, edulcorants, greixos de mala qualitat, farines refinades, sal i potenciadors del sabor, en favor d'aliments frescos o poc transformats.
• El consum d'aliments de temporada i de proximitat, produïts d'una manera sostenible (respectuosa amb el medi ambient i el benestar social i econòmic, i sempre que sigui possible, sota tècniques agroecològiques i de benestar animal).
• La minimització del consum d'aliments envasats en plàstics.
• La reducció dràstica del malbaratament alimentari.

Els reptes

per el canvi

canvi de model

Hàbits de consum

de la societatespanyola actual

La necessitat d'un

PILARS del modelo d'intervenció

El model d’intervenció que proposem s’assenta en tres pilars fonamentals (enfocaments), que s’articulen entorn de la participació com a eix transversal.

Abordar l'alimentació como a FET SOCIAL

Abordar l'alimentació des de laSALUT COMUNITÀRIA

La PARTICIPACIÓ com a element clau al llarg de tot el procés

Els hàbits es recolzen i s'actualitzen a les XARXES CONVIVENCIALS

Tot i que resulta habitual abordar l’alimentació des de l’àmbit de la salut, no és tan clar l’ús d’una metodologia que faci una lectura de les problemàtiques associades a l’alimentació i que defineixi una sèrie d’intervencions des del marc de la salut comunitària .Partir d’una lectura de les problemàtiques associades a l’alimentació que deixi de banda els condicionants socials i econòmics que ens travessen implica una postura culpabilitzadora, que responsabilitza les persones dels canvis necessaris per introduir millores en els seus hàbits.

de la salut, perquè és evident que poder alimentar-se és un dels requisits per a poder gaudir de bona salut... I comunitària, perquè entenem que la salut està molt vinculada als condicionants socials: no podem parlar d’alimentació sense parlar dels determinants socials... Tant les causes com les respostes només poden entendre’s i construir-se des de l’àmbit comunitari.”*

Des del principi el vinculem amb el tema

* Frases textuals extretes de les entrevistes dutes a terme a la primera fase del projecte.

TASC - PDC Poblenou

Si ampliem la mirada i traslladem les problemàtiques de l’àmbit individual al social, es fa evident la necessitat que les respostes que es plantegin parteixin també de l’àmbit comunitari: si la problemàtica és social, les respostes necessàriament hauran de ser socials i no individuals.

Considerem que només a partir d’aquest enfocament podem aspirar a definir i implementar, amb les persones d’un entorn determinat, respostes arrelades en les necessitats, característiques i potencialitats del context, que garanteixin la viabilitat i sostenibilitat de les accions que s’hi duguin a terme.

Tot i que en gran part de les intervencions que es duen a terme actualment es té en compte la dimensió cultural de l’alimentació, en molts casos només s’hi contempla quan es treballa amb persones vinculades a processos migratoris.

Hi ha una dificultat per a entendre el benestar i la salut en totes les seves dimensions. Allò cultural també nodreix el cos, i sovint es deixa de banda. Se solen fragmentar els conceptes de salut i alimentació.”

“Hi ha una cosa emocional també: la teva cultura, la teva pertinença, els teus sabors.”

La Botiga

“Estem obertes a promoure productes frescos que són més representatius d’altres cultures gastronòmiques.”

Economato Social

“Nosaltres ens centrem en tot el procés de sociabilitat que hi ha al voltant de l’acte de menjar.”

Fundació Mescladís

L’Etnogràfica

Entendre l’alimentació com un fet social entorn del qual s’articulen innombrables dinàmiques implica obrir la mirada més enllà del component nutricional, identificant les múltiples dimensions que entren en joc i condicionen els nostres hàbits alimentaris.

En el nostre entorn conviuen diverses maneres d’entendre l’alimentació que caldrà contemplar necessàriament si volem avançar cap a un model alimentari que no deixi ningú fora. Considerem clau desmuntar el relat hegemònic actual, que parteix de la idea de tradició culinària local com si fos una cosa pura i estàtica. Només generant un canvi de relat —visibilitzant i posant en valor els relats que donen compte del paper relacional i simbòlic dels aliments— podrem avançar cap a un model alimentari de totes i per a totes, que garanteixi el dret a una alimentació adequada per a tothom. Això implica qüestionar-nos el model alimentari que volem construir amb una mirada interseccional, atenent i garantint la representació de les diversitats alimentàries del nostre entorn en les actuacions que duguem a terme.

Fomentar les activitats transversals (intercanvis, concursos gràfics, revista, etc.) per a la convivència i crear un espai de

reflexió per a reforçar els vincles d'una comunitat són els nostres pilars, més enllà de la mateixa hostaleria.”

“Treballem des d'una perspectiva ambiental per a millorar els hàbits. Una de les activitats més rellevants és Cuinem al canvi, una activitat que vol ser un altaveu per a promocionar un estil de vida diferent i més saludable.”

Centre Cívic El Sortidor

Fundació Mescladís

Qualsevol intervenció orientada a promoure una alimentació saludable i sostenible implica necessàriament propiciar canvis d'hàbits.

Considerem que no es tracta només de difondre informació sinó de propiciar un entorn que afavoreixi el canvi d'hàbits.

Partint de la premissa que els hàbits s’assenten i s’actualitzen en les xarxes convivencials , proposem enfocar el procés posant al centre les relacions que es donen en un determinat context, per definir les actuacions a realitzar (identificant els col·lectius i espais estratègics on treballar) i apostant per un efecte contagi.

Actualment, és àmpliament acceptada la necessitat de comptar amb la participació dels agents territorials en qualsevol mena d’intervenció que es plantegi. No obstant això, no és tan habitual incorporar la seva participació des de l’inici del procés.Moltes de les intervencions orientades a promoure millores en l’alimentació centren les seves actuacions en la necessitat de conscienciar a les persones, de fer-les veure una realitat que nosaltres (com a expertes) ja hem revelat. Els supòsits sobre els quals descansa aquest posicionament tenen innombrables conseqüències en l’àmbit metodològic: en tant que nosaltres sabem alguna cosa que l’altra persona no sap, alguna cosa que hem de transmetre, partim d’una relació desigual de poder-saber en què l’altra persona no té res a aportar

Pensant en qualsevol mena

L'Etnogràfica

d’intervenció, el que falta és consciència... i espais d’expressió i escolta. Si no comences per aquí, no hi ha possibilitat de transformació.”

En lloc de construir amb altres persones, el que solem fer és transmetre, i això ens porta directament a pensar i fer per altres persones. En síntesi, el que es fa habitualment és generar projectes i després convidar a participar les suposades beneficiàries.

Partim del que les persones saben i fan per identificar col·lectivament els problemes que associen a l’alimentació, i així poder cercar després alternatives col·lectives per resoldre’ls. Persones reflexives i arrelades, portadores d’històries i vinculades al context que les envolta. Persones capaces de reflexionar sobre els seus problemes i de definir i valorar alternatives per a solucionar-los.

Aquest enfocament implica tenir en compte l’escenari específic on té lloc la intervenció, així com els determinants polítics, socials i econòmics del context.

EN RESUM

Així doncs, no volem només incorporar la participació un cop definides les intervencions, sinó obrir-les des de l’inici per tal de dur a terme una contextualització de l’alimentació: saber què s’entén per menjar bé i, alhora, determinar els obstacles que s’identifiquen per menjar bé. Aquesta construcció col·lectiva aportarà el punt de partida per definir, a través de la participació, quin tipus d’intervencions s’haurien de dur a terme, amb qui, quan, etc.La participació dels agents del territori no acaba amb la definició de les actuacions. La seva implicació en el seguiment i la millora contínua de les intervencions serà una de les claus per garantir la viabilitat i la sostenibilitat dels processos posats en marxa. En definitiva, es tracta d’assegurar l’accés a la participació en totes les decisions que afecten tant la manera com ens alimentem com els impactes associats a això.

Proposem un recorregut mitjançant el qual els diferents actors plantegen els problemes i les solucions, amb metodologies i eines que fomenten la creació d’espais de reflexió i diàleg col·lectius.

Durant les proves pilot, l’enfocament proposat va tenir molt bona acollida per part dels agents que treballen en l’àmbit comunitari. Tanmateix, no va resultar una premissa tan evident en els espais o grups del territori que estaven duent a terme activitats vinculades a l’alimentació. En alguns casos, les participants arriben a aquests espais amb preocupacions individuals (sovint estètiques) o amb la necessitat de conèixer la dieta més adequada per resoldre problemes de salut específics. En d’altres, els grups es plantegen com a espais de trobada on predominen la socialització i l’intercanvi per sobre de les preocupacions per incorporar hàbits més saludables i sostenibles.

En contextos en què existeixen problemàtiques considerades més urgents (atur, accés a l’habitatge, solitud no volguda, manca d’infraestructures per a determinats col·lectius, etc.), avançar cap a una alimentació més saludable i sostenible no sol percebre’s com un problema prioritari. Encara menys en el cas de població en situació de vulnerabilitat, per a la qual l’obstacle principal és l’accés als aliments. Això dificulta que veïnes i veïns s'involucrin des de l'inici, atès que no existeix una preocupació prèvia compartida que els mobilitzi per a iniciar un treball participatiu.

Aquí es fa evident el caràcter artesanal del model a l’hora de definir les estratègies per aproximar-nos al territori. En una de les proves pilot, van ser les festes populars les que van funcionar com l’espai des del qual abordar l’alimentació com a fet social, amb un enfocament comunitari i tenint en compte les diversitats alimentàries del barri. En una altra, ens vam recolzar en un grup ja constituït per propiciar un debat sobre l’alimentació des d’aquests tres enfocaments. A través d’una sèrie de tallers inspirats en la tècnica del fotovoz, van emergir múltiples sentits i visions que van definir què entenen les participants per menjar bé (“menjo diferent si estic sola o en companyia”, “cuino i menjo allò que em recorda el meu país o els meus familiars”, “compro a la cooperativa quan tinc més diners”, “cuino per cuidar les persones que estimo”, etc.).

Hem de ser conscients des de l’inici que els processos comunitaris són lents, requereixen molta dedicació per part de l’equip, estan condicionats per la disponibilitat de temps de les persones amb qui volem treballar, i es veuen interromputs per moments de baixa capacitat de resposta (estiu, períodes festius, vacances, etc.). Tot això s’agreuja quan es tracta de projectes amb terminis preestablerts, que difícilment s’ajusten als ritmes d'un procés comunitari. Després de dur a terme les proves pilot, considerem que hauria estat enriquidor utilitzar des de l'inici estratègies diferents en cadascuna: dissenyar en un lloc un procés a escala de barri (com es va fer a totes dues proves) i, en un altre, focalitzar-nos en un grup concret ja constituït, a partir del qual anar desplegant la metodologia i expandint-la progressivament.

METODOLOGIA del model d'intervenció

L'equip tècnic juga un paper clau tant a l'hora de definir les estratègies i eines que s'utilitzaran en cada fase, com al moment de planificar i implementar les tècniques participatives i dur a terme les activitats. Si bé dissenyar i acompanyar aquest tipus de processos no requereix una formació específica, sí que són necessàries una sèrie d'actituds i aptituds que s'adquireixen, bàsicament, a partir de l'experiència d'haver passat prèviament per processos similars. El tipus de procés que proposem implica moltes hores de dedicació (presència al territori, treball intern, planificació de les activitats, anàlisis de la informació que es va generant, etc.). Abans d'iniciar un procés d'aquest tipus, el primer que haurem de fer com a equip és valorar si comptem amb el temps, les capacitats i els recursos necessaris.

Un enfocament participatiu i comunitari implica presència al territori, tant per conèixer què està passant com perquè es conegui l’equip. En arribar al territori, serà necessari generar confiança envers la proposta, posant l’èmfasi en els elements diferencials que aportarà el procés, en els productes que s’espera aconseguir i en allò que quedarà instal·lat.

Hem de ser conscients que al territori ja estan passant coses, ja existeixen unes dinàmiques i uns espais de treball funcionant que caldrà conèixer i tenir en compte a l'hora de plantejar qualsevol intervenció.

El procés ha d'avançar sempre respectant els temps dels agents del territori, però l'equip ha de ser al mateix temps proactiu. En lloc d'esperar que es donin les condicions ideals, haurem de ser creatives a l'hora de proposar activitats per a evitar deixar llargs períodes en què no passi res, ja que això té un efecte desmobilitzador.

A més, l'equip ha de ser autocrític i revisar la forma en què està portant el procés. Si una convocatòria no funciona, en lloc de responsabilitzar al fet que la gent no està habituada a participar, pensar què podríem haver fet d'una altra manera.

En el model que proposem, l'equip tècnic...

... actua com a facilitador i no com a expert temàtic. La seva tasca principal és garantir que les participants comptin amb la informació necessària i un espai adequat per a la reflexió i el debat. El seu paper no serà mai el d'avaluar les aportacions dels qui participen, sinó el de generar un ambient propici perquè les persones puguin expressar, argumentar i aportar les seves idees.

... no ha d'ocupar el lloc de les expertes vivencials. No es tracta que l'equip construeixi propostes per a ser validades per les participants, sinó que siguin les mateixes participants els qui arribin a aquestes propostes en espais de reflexió col·lectiva.

... ha de garantir, a més, que es considerin tots els elements rellevants en els debats, que seran introduïts estratègicament, convidant a una reflexió més profunda i integral i deixant la interpretació en mans dels qui participen.

Hem estructurat el model d’intervenció en quatre fases que, tot i seguir un ordre seqüencial, caldrà tenir presents des del començament, atès que estan estretament interconnectades. En altres paraules, per tal d’assolir els objectius plantejats a les Fases 2, 3 i 4, serà imprescindible basar-nos en la informació i les dinàmiques generades a les fases anteriors.

Executar el Pla d'Acció

Aproximacióal territori

FASE 4

FASE 2

Monitoreigi seguiment

Definir un Pla d'Acció

FASE 1

FASE 3

Qualsevol intervenció orientada a transformar un context convivencial ha de començar per conèixer aquest context. Quan parlem de conèixer el context ens referim a construir coneixement de manera col·laborativa amb els propis agents implicats. Podem partir de diagnòstics previs, però sempre pondrem aquesta informació a disposició de les persones participants, per a analitzar-la i enriquir-la. Les dades adquireixen significat quan s’analitzen col·lectivament.

Aquest primer pas és fonamental, perquè garanteix que tothom parteixi del mateix punt i que disposem d’una anàlisi compartida de les situacions sobre les quals ens proposem intervenir.

Avançarem en una sèrie de tasques, algunes de simultànies i d’altres de seqüencials.

Aproximacióal territorio

Començara generar un grup motor

Identificar què es mou al barrio

Contextualitzar la temàtica

Definirun horizó futur comú

FASE 1

És fonamental realitzar un mapatge de les entitats i les seves relacions. Construir a partir del que ja existeix.”

UpSocial

Por on comencem

Atès que el model que proposem apunta a treballar a partir dels sentirs i de les pràctiques quotidianes, cal identificar els agents i els espais clau del territori que funcionen com a espais de socialització i convivència. Incorporar aquesta perspectiva permetrà que les accions proposades en la següent fase es basin en els espais, tant formals com informals, que donen sentit i forma a les accions quotidianes de la gent.

DONAR A CONÈIXER EL PROJECTE

A l’inici d’aquesta fase és fonamental dissenyar una estratègia perquè al territori se sàpiga que s’engegarà un projecte per millorar l’alimentació. La presència en festes i celebracions, així com les visites a grups que ja treballin al voltant de l’alimentació, són claus tant per presentar-nos i donar a conèixer el projecte com per conèixer agents i connectar amb les dinàmiques de treball comunitàries del territori.

Aproximación al territorio

Totes les activitats d’aquesta tasca estaran orientades a generar informació entorn dels agents i dels espais clau del territori (QUI i ON).

Identificar qué se mueve en el barrio

FASE 1

Fases

Fase 1

Com ho fem

Proposem una sèrie d’activitats i tècniques que poden orientar-nos a l’hora de definir una estratègia d’aproximació al territori. No és necessari utilitzar exactament les que proposem, però sí generar la informació associada a cadascuna d’elles.

CALENDARI DE FESTES I ESDEVENIMENTS

CONTACTE AMB AGENTS

CHECKLIST D'AGENTS I EQUIPAMENTS

ASPECTES GEOGRÀFICS- ESPACIALS

MAPATGE DE ACTORS

INFORMANTS CLAU

Fases

Fase 1

Al Poblenou no hi ha cap diagnòstic de salut dels últims 15 anys. Vam pensar que calia recollir dades per orientar l’acció.”

TASC - PDC Poblenou

No partirem mai de l’alimentació en abstracte, sinó contextualitzada espai-temporalment, vinculant-la a unes xarxes convivencials i a unes pràctiques concretes. Aquesta tasca estarà orientada a definir un punt de partida inicial, un diagnòstic compartit de la realitat sobre la qual intervenirem: com s’entén l’alimentació i quins obstacles s’identifiquen per poder alimentar-se d’una manera saludable i sostenible.

Començar preguntant què és menjar bé i què ho impedeix ens permet recuperar l’alimentació com a fet social, desplegant totes les dimensions que la travessen. A més dels elements vinculats directament a l’àmbit nutricional, poden aparèixer altres problemàtiques sobre les quals es vulgui incidir (dificultats d’accés als aliments, manca de temps per cuinar o fer la compra, malestar per haver de menjar soles, entre d’altres).

Aproximacióal territori

Totes les activitats d’aquesta tasca estaran orientades a definir de manera participada què s’entén per menjar bé i què ho impedeix (QUÈ).

Contextualitzar la temàtica

FASE 1

Fases

Fase 1

PASSAR DEL PLA FORMAL A L'INFORMAL

L’equip ha d’estar disposat a sortir de la seva zona de confort. Treballar amb els espais i agents formals sol resultar més fàcil, però necessàriament ens hem d’atrevir a fer el salt als espais i agents informals.En cas contrari, no serà possible recollir les veus de les protagonistes ni generar un procés inclusiu i sostenible.

Com ho fem

Per contextualitzar l’alimentació, realitzarem dues tasques: recopilar informació ja existent (dades secundàries) i sortir a escoltar.

o o o

o o o

Les dades secundàries ens aportaran un primer panorama general sobre les característiques sociodemogràfiques de la població i sobre la situació en què es troben la salut* i l’alimentació.

L’habitual és començar fent entrevistes (individuals o grupals) als agents del territori vinculats més directament amb la salut i l’alimentació.

Tanmateix, per a poder recollir les veus de les protagonistes, necessàriament haurem de passar dels espais i agents formals als informals.

Però encara ens falten les veus de les protagonistes. L'objectiu és aterrar l’alimentació en l’aquí i l’ara, a partir dels sentits i sentirs que les mateixes persones implicades aporten des del context específic en què treballem, deixant parlar a qui hi conviu.Començarem, per tant, plantejant preguntes que despleguin les múltiples dimensions que abasta l’alimentació, posant en relleu les interrelacions que la nodreixen i l’omplen de significats en un context convivencial determinat.

Podem fer observació participant en els esdeveniments programats, apropar-nos als llocs on es reuneix la gent i fer servir qualsevol , organitzar un i/o convocar .

tècnica de visualització

tallers participatiuos

fotovoz

Tota la informació que es vagi generant es posarà a disposició de les participants en la fase següent per analitzar-la i elaborar un diagnòstic compartit.

*A l'adreça web de la ASPB es poden consultar els diagnòstics de salut per barris.

Fases

Fase 1

Per definir què es considera alimentació sostenible… es va elaborar un decàleg. Es va consensuar què s’hi havia d’incloure. Tothom havia d’estar d’acord en allò que es considerava saludable i sostenible. Alguns aspectes es van descartar perquè els veien molt difícils.”

UpSocial

Tot i que les referències de la literatura oficial sobre què s’entén per hàbits d’alimentació saludable i sostenible representen l’horitzó genèric cap on volem avançar, creiem que cal que siguin les mateixes persones implicades les qui reflexionin i consensuïn cap a on volen avançar, què volen aconseguir amb les actuacions que es plantegin.

Aquest horitzó comú, que es pot formular en termes de criteris o com un escenari desitjat, serà clau en la fase següent, ja que orientarà les actuacions que es decideixi impulsar, així com la manera de dur-les a la pràctica.

Aproximació al territori

Totes les activitats d’aquesta tasca estaran orientades a definir de manera participada quins canvis volem i podem incorporar per avançar cap a una alimentació més saludable i sostenible (CAP A ON).

Definir unhoritzó futur comú

FASE 1

Fases

Fase 1

GRUP MOTOR

Constituir el grup motor no és un pas concret, sinó un objectiu a tenir en compte mentre es donan els passos de les Fases 1 i 2. No cal esperar a constituir un grup motor per començar a actuar. S’ha d’anar avançant amb la mirada posada en la identificació de persones que mostrin interès a implicar-se de manera més sostinguda en el procés, al mateix temps que es van generant espais i obrint canals de participació.

Com a resultat d’aquesta fase, hauríem de comptar també amb un grup de persones que hagin mostrat interès a implicar-se en el procés d’una manera més continuada: el grup motor. És habitual que en aquests primers moments només comptem amb uns quants aliats: personal tècnic de les entitats, alguns dirigents de les associacions més actives del territori i algunes persones de la comunitat que, a títol personal, s’hi hagin anat vinculant.

Al principi no és tan important la quantitat de persones implicades com la possibilitat de generar un clima de treball favorable que permeti anar constituint un primer nucli de treball basat en el respecte i la confiança, que vagi sumant i atraient altres actors al procés.

Aproximacióal territori

Totes les activitats d’aquesta tasca estaran orientades a generar un espai de treball inclusiu des del qual anar definint les estratègies i els passos a seguir (AMB QUI).

Començara generar un grup motor

FASE 1

Fase 2

Fases

En aquesta segona fase avançarem des de la priorització de les problemàtiques fins a la definició del Pla d’Acció, partint sempre de tot el material generat en la fase anterior. Mentre que en la Fase 1 podem realitzar activitats amb diferents grups o col·lectius per separat, en aquesta fase s'intentarà garantir la implicació de tots els agents amb els quals hem treballat. Això no implica que hagin d’assistir als tallers totes les persones, però sí assegurar que les diferents veus i perfils estiguin presents i puguin actuar com a ponts amb els seus grups de referència, recollint i traslladant la informació. Proposem avançar en les següents tasques:

Definir un Pla d'Acció

Dissenyar unPla d'Acció

Definir les actuacions

Posar en comú la informació generada

Prioritzar problemàtiques

Seleccionar el públic objetiu

FASE 2

Mapatge d'actors

Diagnòstic compartit

Què s'entén per menjar bé?

Què s'entén per sostenibilitat?

Quins són els obstacles per a menjar bé?

Horitzó futur comú

POSAR EN COMÚ LA INFORMACIÓ

FASE 2 Definir un PLA D'ACCIÓ

FASE 1 APROXIMACIÓ al territori

Abans d’abordar l’elaboració del Pla d’Acció, caldrà posar en comú tota la informació recopilada i generada durant la Fase 1. Això és fonamental si volem que les actuacions que es plantegin estiguin lligades a les característiques específiques del context en què treballem i a les inquietuds i possibilitats de les persones que hi conviuen.

Definir un Pla d'Acció

Com ho fem

RETORNAR LA INFORMACIÓ

DIFONDRE LA INFORMACIÓ

SISTEMATITZAR LA INFORMACIÓ GENERADA

Posar en comú la informació generada

FASE 2

Fase 3

Fase 2

Fases

Es tracta d’anar buscant tot el temps un equilibri entre els ideals i els possibles... transicionar d’un model a un altre.”

La Botiga

En funció de les inquietuds, predisposició i interessos dels grups i sectors implicats, podem arribar a plans més o menys desenvolupats (des d’esbossar i consensuar unes línies d’actuació fins a concretar detalladament per a cada proposta els recursos, calendaris de treball i responsabilitats).

El fonamental és que les intervencions siguin definides, negociades i consensuades pels agents implicats. En cas contrari, tot el procés quedaria en un diagnòstic elaborat amb la gent i un document que simplement aconselli línies d’intervenció.

PROCÉS I PRODUCTE

Tot i que no només és important el producte que s’obtingui sinó també el recorregut que es faci, l’execució del Pla d’Acció constitueix l’objectiu últim cap al qual orientem tot el procés.

Executar el Pla d'Acció

FASE 3

Fase 4

Fases

Durant la implementació de les actuacions acordades, és probable que sorgeixin elements o situacions imprevistes davant les quals haurem de reaccionar, realitzant els ajustos necessaris. Per això, és fonamental disposar de mecanismes de seguiment que permetin detectar i abordar aquestes situacions; mecanismes que, en definitiva, possibilitin monitorar el procés i analitzar com l’estem desenvolupant. Aquests mecanismes, destinats a recollir i sistematitzar informació de manera articulada, permetran incorporar canvis en el Pla d’Acció a mesura que evolucioni el context. L'objectiu és definir canals que ens mantinguin connectades amb la realitat en què estem intervenint, amb els sentirs, preocupacions i percepcions del territori. Per garantir la retroalimentació i mesurar l’impacte de les actuacions, s’articularan moments de consulta i moments de difusió.

Monitoreigi seguiment

• Adequats a l’experiència. Han d’estar orientats per la programació definida i dissenyats específicament segons les particularitats de l’experiència.
• Àgils en el procediment. No han d’implicar processos feixucs ni requerir massa temps o recursos (econòmics, tècnics, humans, etc.).
• Col·lectius. Han de realitzar-se amb la participació dels diversos actors o xarxes que formen part del procés.
• Articulats. Integrar-se en els espais existents de treball i presa de decisions, evitant crear estructures paral·leles.

Els mecanismes de seguiment han de ser:

FASE 4

EINES

Podem diferenciar dos grans tipus d’eines a les quals recórrer al llarg del procés:

Prioritzarem sempre les eines participatives sobre les qualitatives, utilitzant aquestes últimes exclusivament quan necessitem conèixer les percepcions d'aquells perfils als quals no podem arribar amb els tallers. Pot passar que, en determinats moments, sigui complicat quadrar agendes o trobar una data i un horari que permetin l’assistència de totes les persones amb qui volem treballar. En aquests casos, serà necessari ponderar les diferents opcions i apostar per aquella que resulti més adequada per seguir avançant i enriquint el procés. En alguns casos, convindrà esperar fins a trobar el moment adient per fer una convocatòria àmplia. En d’altres, pot ser més pertinent avançar mitjançant diverses reunions amb grups reduïts.

GRUPS DE DISCUSSIÓ

o o o

o o o

o o o

S’utilitzen quan volem conèixer les relacions de sentit i els arguments de persones que es constitueixen com a grup específicament en ser convocades. Per configurar aquests grups cal garantir que entre les persones participants no hi hagi postures oposades, però sí diferents arguments (heterogeneïtat inclusiva).

ENTREVISTES GRUPALS

o o o

o o o

S’utilitzen quan es volen conèixer les percepcions i valoracions d’un grup ja constituït (grups de joves que assisteixen al casal de barri, grup de consum, grup de persones vinculades a una AFA, etc.).

ENTREVISTES INDIVIDUALS

Es realitzen habitualment a persones amb càrrecs de representació (que, alhora, no solen acudir a les convocatòries dels tallers) o que tenen una informació molt elaborada sobre el tema (un representant formal d’institucions, per exemple).

o o o

Eines qualitatives

Tallers participatius

TÈCNIQUES DE VISUALITZACIÓ

MAPATGE D'ACTORS

TALLERS DE PROGRAMACIÓ

EL SEMÀFOR

FOTOVOZ

CATÀLEG DE TÈCNIQUES

Els tallers participatius permeten enriquir i potenciar el coneixement en tant es duen a terme a través de processos col·lectius de reflexió. Les visions inicials de cada participant es retroalimenten generant processos d'intel·ligència col·lectiva.

Per a què serveixen

Són l’eina fonamental per generar espais de trobada on reflexionar sobre una temàtica, ja sigui per realitzar un diagnòstic (Fase 1), proposar intervencions (Fase 2) o executar-les i fer-ne seguiment (Fases 3 i 4).

Són espais de trobada dissenyats per promoure i facilitar que les persones participants s’expressin en condicions horitzontals.Això exigeix una planificació acurada per part de l’equip tècnic, encarregat d’assegurar que aquestes condicions es mantinguin. En aquest sentit, totes les dinàmiques utilitzades al taller han de facilitar el diàleg i la reflexió, generant resultats tangibles per a les persones assistents.

Què són

Poden organitzar-se tant per a grups grans com per a un nombre reduït de participants. La mida del grup no és un condicionant. Si es preveu la participació de més de deu persones, serà convenient dividir-les en grups petits.L’espai on es desenvolupa el taller és més rellevant del que sovint es pensa. Tot i que un espai còmode i accessible no garanteix l’èxit d’un taller, sí que contribueix significativament a generar un bon clima de treball.

taller participatiu

Perquè un sigui efectiu, és essencial definir clarament l’objectiu que el motiva. No és recomanable organitzar un taller que no tingui com a resultat un producte concret. Només així les persones assistents podran identificar l’impacte de la seva participació.Així mateix, és crucial explicitar el lloc que ocupa el taller dins del procés general: com s’ha arribat fins a aquest punt, quins productes previs serveixen de base, quin resultat es busca amb el taller i com es donarà continuïtat al treball. Aquesta claredat facilita a les persones participants comprendre el propòsit del taller i contribueix al fet que s'involucrin en el procés. Existeixen moltes que podem fer servir als tallers; l’important és seleccionar-ne les més adequades segons els objectius definits i fer-hi les adaptacions necessàries. Fins i tot podem crear tècniques específiques per a cada cas concret.

tècniques

Catàleg de tècniques

Elements a contemplaral dissenyar i realitzar un taller

• Partir sempre de la pràctica, del que les persones saben, viuen i senten.
• Avançar de manera ordenada, progressiva i al ritme de les persones participants.
• Sistematitzar les aportacions, agrupant percepcions similars, ressaltant elements nous i aspectes contradictoris.
• Contextualitzar allò individual i parcial dins del social, el col·lectiu, l’històric i l’estructural, per comprendre integralment el coneixement inicial del qual partim.

accessible i no estereotipat, en totes les formes de comunicació, ja sigui escrita, oral o visual.

Usar unllenguatge inclusiu

tenint en compte les responsabilitats familiars, els espais de cura, els horaris i l’accessibilitat, assegurant que siguin adequats i permetin la participació de totes les persones.

Adaptar condicionsi horaris

convidant a participar mitjançant estratègies de comunicació inclusives i diverses, utilitzant múltiples canals, formats i llenguatges, inclosos diferents idiomes.

Diversificarla convocatòria

valorant les expressions i pràctiques culturals no hegemòniques i evitant l’exotització, el paternalisme, la victimització i l’infantilisme.

Respectar la diversitat cultural

evitant atribuir-les a característiques culturals i reconeixent els factors estructurals que les generen i perpetuen.

No culturitzar les desigualtats

Catàleg de tècniques

Què són

tècniques de visualització

Las formen part d’un conjunt d’eines que provenen del DRP (Diagnòstic Rural Participatiu), adaptades per ser utilitzades també en contextos urbans. La producció d’informació a partir del contacte directe amb la realitat i el seu registre en formats gràfics i visuals permet treballar des d’allò vivencial i quotidià, evitant tòpics o estereotips que sovint apareixen a nivell discursiu. En convidar les persones a compartir elements dels seus contextos immediats, històries i dia a dia, es genera una major motivació i es facilita la participació de qui té dificultats o no està acostumat a expressar-se en públic.

Per a què serveixen

Són molt útils per recollir postures en espais de trobada informal. Tanmateix, la riquesa d’aquestes tècniques s’incrementa quan s’apliquen en grups, tot i que es poden ajustar per aplicar-les de manera individual. Les representacions gràfiques generades amb aquestes tècniques són un recurs cabdal per socialitzar la informació amb altres agents implicats i per divulgar l’experiència. És preferible que les persones participants siguin qui comparteixin els resultats, recolzant-se en els documents elaborats.

aspectes geogràfic-espacials

Podem distingir un grup d’eines centrades en l’anàlisi d’ , i un altre orientat a l’anàlisi d’ .

aspectes històric-temporals

Catàleg de tècniques

aspectes geogràfic-espacials

Les tècniques de visualització que aborden es fan servir per a recollir i articular les percepcions associades a l'ús de l'espai mitjançant la seva localització i visualització gràfica. Permeten abordar aspectes geogràfic-espacials, o aspectes socials des de la dimensió geogràfic-espacial. Poden ser útils per a:

• identificar serveis, infraestructures, botigues, espais de reunió, entre altres;
• conèixer l'apropiació que realitzen diferents col·lectius dels espais (ús, accessibilitat, etc.);
• comprendre com perceben els espais altres col·lectius;
• analitzar els moviments de les persones o reconstruir rutes habituals.

MAPES PARLANTS

TRANSECTE O DERIVA

Tècniques de visualització

Catàleg de tècniques

És molt útil a l’inici de la Fase 1 i sol ser una de les primeres tècniques per prendre contacte amb la realitat del territori. Fins i tot en contextos coneguts, fer transectes en el moment inicial permet explorar altres aspectes de la realitat i pot servir per establir els primers contactes al territori, donar a conèixer el procés i presentar-nos com a equip. Constitueix una eina clau per connectar amb sectors de la població menys organitzats que podrien interessar-se pel procés.

Per a què serveixe

Consisteix en un recorregut realitzat en grup, amb parades en punts que representen fites o moments clau. A partir d’aquestes parades, sorgeixen opinions, emocions, records i idees que es matisen col·lectivament i es recullen en una representació gràfica.

Què és

Podem planificar diversos transectes en diferents zones o transectes temàtics. També podem dissenyar-los de manera que permetin recollir opinions de persones o grups trobats durant el recorregut (amb gravacions de veu o vídeo, per exemple).

transecte

Per planificar un és fonamental comptar amb informants clau amb qui dissenyarem el recorregut, les parades i les temàtiques a indagar. Un cop fet el recorregut, el grup anota els resultats, ordenant-los en categories que recullen tant els temes inicials com els elements sorgits espontàniament. Per registrar el material generat, podem utilitzar càmera de vídeo, gravadora, fotografies o un quadern a mode de bitàcola.

Tècniques de visualització

Catàleg de tècniques

Per a què serveixen

• localitzar els equipaments i recursos existents en una àrea;
• identificar espais clau per a la ciutadania (espais de convivència, de trobada...);
• treballar les percepcions associades als espais en relació amb la seva importància, ús i accessibilitat.

Proporcionen una visió sintetitzada del territori, així com de les temàtiques sobre les quals es decideixi treballar.Poden permetre:

Són dibuixos o representacions de les característiques geogràfico-espacials d’una àrea determinada (comunitat, barri, plaça, ciutat...).

Què són

Podem treballar sobre mapes simplificats ja existents (fotografies aèries, mapes del cadastre) o bé dibuixar-los durant l’aplicació de la tècnica.

mapes parlants

Per elaborar podem partir de la informació recollida prèviament a través de transectes, o bé construir-los en una sessió de treball on diversos grups, per separat, elaborin els mapes per després comparar-los o utilitzar-los com a suport per incorporar-hi informació obtinguda amb altres tècniques.

Tècniques de visualització

Catàleg de tècniques

aspectes històric-temporals

Les tècniques de visualització que aborden estan orientades a realitzar anàlisis temporals que permetin identificar seqüències històriques d’esdeveniments o canvis significatius percebuts per les participants al llarg del temps, sobre una determinada temàtica, discutint-ne alhora la seva importància. Amb aquestes tècniques no pretenem recollir informació per documentar la història (això es pot fer a través de fonts secundàries), sinó entendre com les persones creen i recreeen la història a partir dels esdeveniments i canvis viscuts. Introduir i recuperar aquesta dimensió històrica permet aproximar-nos amb més elements a la problemàtica actual i comprendre millor els pensaments, actes i comportaments presents.

RELLOTGE D'ACTIVITATS

És una variació de l’horari diari. En lloc de treballar sobre una línia recta, es fa servir un cercle on es marquen les diferents hores i activitats realitzades.Permet visualitzar de manera més gràfica i intuïtiva la distribució del temps, fent més evident la concentració o absència d’activitats en determinades franges horàries.

12

CRONOLOGIA HISTÒRICA

A diferència del perfil històric, que recull lliurement els temes i dates rellevants tal com apareixen en el discurs de les participants, en la cronologia es defineixen prèviament una sèrie de temes i intervals temporals. A l’hora de definir aquests temes cal tenir present que han d’estar relacionats entre ells i, en alguns casos, poden explicar-se o interpretar-se mútuament. És recomanable treballar cada interval des del present cap enrere, abordant tots els temes definits per a cada període i anotant-hi o dibuixant-hi els comentaris a la casella corresponent.

Tema 1

Tema 2

HORARIDIARI

S’utilitza per identificar pautes de treball diàries i les seves implicacions en l’ús del temps. És especialment útil per abordar la perspectiva de gènere, per exemple, comparant les tasques realitzades al llarg d’un dia típic, el temps dedicat a cadascuna i les diferències en la seva distribució. També permet fer altres comparacions temporals rellevants (abans/ara, estiu/hivern, dies feiners/dies festius, etc.). Es parteix d’una línia que representa un dia, subdividida per hores, franges (matí-tarda-vespre) o altres unitats que indiquin canvis d’activitat. Al llarg de la línia es van anotant les diferents activitats realitzades.

Mañana

Tarde

Noche

CALENDARID'ACTIVITATS

És una altra variació de l’horari diari, amb els mateixos objectius, però prenent com a unitat temporal el mes, el trimestre o l’any, segons l’aspecte que es vulgui explorar.Ajuda a identificar canvis estacionals o periòdics en les activitats, útils per comprendre ritmes de treball, moments de sobrecàrrega o períodes de menor activitat.

Otoño

Invierno

Primavera

Verano

PERFIL HISTÒRIC

Permet recuperar informació sobre una unitat d’anàlisi (comunitat, organització, programa, unitat familiar) i ordenar-la de manera cronològica. No cal una guia de preguntes tancada: la informació va sorgint seqüencialment, sobre aquells aspectes positius i negatius que han marcat la vida individual, familiar o col·lectiva. També apareixen de manera espontània les dates que les persones participants consideren clau en la seva història. L’elaboració del perfil històric permet comprendre els canvis del passat i les seves causes, cosa que facilita entendre la seva influència en el present i el futur.

Tècniques de visualització

Catàleg de tècniques

Què és

fotovoz (photovoice)

El és una metodologia participativa que combina la fotografia amb la narració per explorar problemàtiques de la realitat de les persones participants.A partir d’una pregunta inicial, permet documentar les diferents perspectives que conviuen al voltant d’una temàtica en un context determinat. Les participants fan fotografies per respondre a la pregunta, que després es presenten, debaten i organitzen en grup. Com a resultat del treball, el grup defineix també el format en què es compartirà el material generat, que s’utilitzarà en campanyes d'incidència política o comunitària.

Per a què serveixe

• indagar les característiques específiques d’una temàtica en un context determinat, a partir del relat, les vivències i les històries de les protagonistes;
• promoure una reflexió crítica sobre la temàtica dins del grup, a partir de les aportacions de les participants;
• amplificar el debat dins la comunitat, compartint els resultats obtinguts a través d’un format visual.

El fotovoz té tres objectius principals:

Catàleg de tècniques

Què és

mapatge d'actors

El és una tècnica que es fa servir per identificar els agents d’un context determinat que estan abordant la temàtica que ens interessa, així com les relacions que s’estableixen entre ells. Ens ofereix una imatge fixa de les dinàmiques existents al territori, de les activitats que s’hi duen a terme i dels perfils als quals s’adrecen.

Per a què serveix

• agents amb els quals caldrà comptar;
• actuacions, projectes o espais que funcionen com a punts nodals;
• activitats o projectes que es podrien articular entre si;
• perfils amb sobreoferta d’activitats i perfils amb els quals no s’està treballant.

S’utilitza per a l’anàlisi de xarxes convivencials i pot ser útil per identificar:

Catàleg de tècniques

Exemple

Per a què serveixe

S’utilitza per articular i donar coherència a les actuacions proposades, garantint que estiguin alineades amb l’horitzó comú definit.També pot ser útil per al seguiment de les actuacions o per a la seva avaluació final. Quan s’utilitza amb aquesta finalitat, es poden incorporar subcel·les per valorar aspectes específics com responsabilitats, calendari, etc.

És una tècnica que permet aprofundir en l’anàlisi de les actuacions, valorant en quina mesura contribueixen a assolir els objectius plantejats o si compleixen els criteris establerts (horitzó comú).

Què és

Les actuacions contribueixen a avançar cap a l'horitzó comú?

Tallers amb majors per a elaborar i compartir esmorzars sostenibles

Tallers amb joves per a dissenyar una tapa que sigui protagonista en les festes populars

...

Les persones joves funcionen com a agents promotors d'un canvi d'hàbits

Les festes populars promouen hàbits saludables i sostenibles

Es potencia la cuina del casal com a espai de trobada i promoció d'hàbits saludables

semàfor

Per aplicar la tècnica del , s’elabora una matriu on es creuen, d’una banda, les actuacions (que encara poden ser idees inicials) i, de l’altra, les pautes amb què les valorarem (criteris, escenari desitjat, objectius). Aquestes pautes funcionen com a filtres pels quals fem passar cadascun dels elements de les files. El resultat de la valoració es representa de manera visual amb colors:

• verd (indica una valoració positiva, és a dir, que l’element ha passat el filtre);
• vermell (assenyala que l’element no passa el filtre);
• groc (Indica que l’element requereix ajustos o reformulacions per tal que la valoració sigui positiva).

Catàleg de tècniques

Per a què serveixen

S'utilitzen per a posar la mirada en els diferents elements que són claus en un pla d'acció:

• l'agrupació d'actuacions amb un objectiu comú;
• la definició dels agents implicats;
• els recursos necessaris;
• els terminis d'execució.

Els tallers de programació permeten analitzar en profunditat les actuacions definides a fi d'articular-les en un pla d'acció coherent i viable, que permeti avançar cap a l'horitzó comú acordat.

Què són

Proposem una sèrie de matrius sobre les quals treballar en els . En general, per a abordar totes les matrius serà necessària una jornada intensiva de treball o diversos tallers consecutius.

tallers de programació

Matriz 2

Definir actividades y agentes responsables

Matriz 5

Consolidar los productos de las matrices anteriores

2.

1.

...

Definir activitats i agents responsables

Programa "A"

Projectes

Activitats

Actor 1

Actor 2

...

1.1. 1.2. ...

2.1. 2.2. ...

Matriz 1

Agrupar actuaciones y definir finalidad

Projecte 2

Projecte 1

...

Projecte 1

...

Llistat d'actuacions

Finalitat / objetiu

Programa "A"

Programa "B"

Agrupar actuacions i definir finalitat

1. 2. ... 1. 2. ...

...

Consolidar els productes de les matrius anteriors

Programa

Projecte

Activitats

Finalitat

Actors

Recursos

Temporalitat

"A"

"B"

Matriz 4

Plazos temporales

Activitat 1.2.

Activitat 1.1.

...

Terminis temporals

Programa "A"

Projecte 1

Curt termini

Llarg termini

Mitjà termini

2.

1.

...

Definir estratègies i recursos

Programa "A"

Projectes

Activitats

Depèn de nosaltres

Amb uns altres

Fora de control

Autogestió

Finançament

Estratègies

Recursos

(recursos disponibles)

(recursos per gestionar)

Matriz 3

Definir estrategias y recursos

Catàleg de tècniques

A modo de SÍNTESI

Participació al llarg de tot el procés

Importància del context

Salut comunitària com a pilar fonamental

Diagnosi compartida

ASPECTES CLAU del model

L’alimentació com a fet social

Procés inclusiu i obert

Xarxes convivencials i canvi d’hàbits

Solucions més efectives i sostenibles

FASE 1: Aproximació al territori

PER A QUÈ

COM

Identificar què es mou al barrio

PER A QUÈ

COM

Contextualitzar la temàtica

PER A QUÈ

COM

Definir un horitzó comú

PER A QUÈ

COM

Començar a generar un grup motor

FASE 2: Definir un Pla d'Acció

PER A QUÈ

COM

Posar en comú la informació

FASES i PASSOSdel model

PER A QUÈ

COM

Prioritzar problemàtiques

PER A QUÈ

COM

Seleccionar el pùblic objetiu

PER A QUÈ

COM

Definir les actuacions

PER A QUÈ

COM

Disenyar un Pla d'Acció

FASE 3: Executar el Pla d'Acció

FASE 4: Monitoreig i seguiment

PER A QUÈ

COM

Moments de consulta

PER A QUÈ

COM

Moments de difusió

Agraïm a les entitats que van participar en la primera etapa del projecte, compartint les seves visions, inquietuds i modes de fer. Les particularitats que aporten valor afegit a les experiències amb les quals conversem van ser clau a l'hora de definir els pilars del model d'intervenció. I per descomptat, el nostre agraïment als agents territorials dels dos barris en els quals es van implementar les proves pilot, que van jugar un paper clau al llarg de tot el projecte.

Barcelona, desembre de 2025.

Prioritzar problemàtiques

Com a resultat de la Fase 1, haurem identificat una sèrie de problemàtiques sobre les quals es vol intervenir (obstacles per menjar bé). També haurem identificat altres actuacions que ja s’estan implementant al territori.

A partir del creuament d’aquests dos elements, definirem quines són les problemàtiques prioritàries a abordar, ja sigui perquè no existeixen accions orientades a resoldre-les o perquè les que existeixen necessiten ser reforçades amb noves actuacions.

Prioritzar problemàtiques

FASE 2: Definir un Pla d'Acción

PER QUÈ

un model d'intervenció

En l'actualitat, els extensos debats, projectes i recerques que analitzen el model alimentari des dels seus diferents vessants, identifiquen una sèrie de reptes als quals ens enfrontem per a propiciar un canvi de model. En el projecte ens vam proposar afegir i indagar un nou repte que considerem fonamental: repensar com es dissenyen i implementen les intervencions orientades a promoure la incorporació d'hàbits més saludables i sostenibles. Quin és el nostre paper en aquestes intervencions, com estem pensant l'alimentació, des de quin lloc ens posicionem a l'hora de proposar els canvis necessaris, quin model alimentari estem promovent, a qui estem deixant fos, són adequades les eines que utilitzem? Per què no poden les veïnes i veïns reflexionar sobre l'impacte dels seus hàbits alimentaris, per què no poden analitzar quins són els obstacles per a poder alimentar-se d'una forma saludable i sostenible segons les seves preferències, per què no poden definir quin tipus d'alimentació consideren més adequada per a la seva unitat familiar? En definitiva, per què no poden decidir quins canvis volen i estan en condicions d'incorporar? El problema no és si les persones reuneixen les qualitats idònies per a això, sinó com és possible dissenyar intervencions comptant amb la diversitat de la ciutadania i la saturació d'informació, apel.lant a la seva capacitat reflexiva per a avaluar les conseqüències dels seus actes. En aquest sentit, el model d'intervenció és una invitació a dissenyar i fer possibles processos que permetin reflexionar, debatre i definir quin tipus d'actuacions són pertinents, per a així acompanyar les persones en un recorregut que generi les condicions propícies en el seu entorn i que promogui un canvi d'hàbits efectiu.

PER QUÈ

una guia d'intervenció

La guia aspira a ser una eina que serveixi d'orientació a altres entitats a l'hora de definir i implementar actuacions relacionades amb l'alimentació. Si bé es proposen uns principis generals, el disseny de la intervenció serà sempre artesanal, fet a mida i en funció de nombroses variables que ho condicionen: les particularitats de cada territori, les característiques de l'equip, els temps i recursos disponibles, entre altres. Més que com un model tancat, es planteja com un recurs per a dissenyar i executar els projectes prenent com a punt de partida una sèrie de passos que considerem fonamentals; com un recorregut que ens permeti fer-nos les preguntes necessàries per a construir intervencions específiques per a l'entorn en el qual treballem, comptant amb la participació de veïnes i veïns, des de la seva definició fins a la seva avaluació i seguiment.

DIFONDREla informació

És fonamental que les persones que participin en les següents etapes d’aquesta fase tinguin accés a aquesta informació, ja que serà la base per als passos següents. Podem elaborar un dossier que reculli aquesta informació, o bé dissenyar una campanya de difusió tenint en compte els canals pels quals circula la informació en el territori.

Tenint en compte la informació generada a la Fase 1 (obstacles per menjar bé) i les actuacions que ja s’estan implementant al territori.

Per recollir informació que ens permeti saber com ho estem fent i fer els ajustos necessaris al Pla d’Acció.

• Dades secundàries
• Anar a escoltar (entrevistes, tallers participatius)

Informantsclau

Identificar aquelles persones que, per la seva implicació i/o llarga permanència al territori, puguin actuar com a informants clau. Els informants clau poden aportar una informació molt valuosa per identificar què es mou al barri, facilitar el contacte amb altres persones i/o agents, així com difondre el projecte al territori. Idealment, haurien de formar part del grup motor.

Perquè les actuacions responguin a les característiques i particularitats del context.

La necessitat d'un

canvi de model

Avui dia ningú posa en dubte el fet que el nostre model alimentari i la nostra dieta no són sostenibles, ni per al medi ambient ni per a la salut de les persones. Això ha obert un extens debat i ha posat a moltes persones a investigar, generant una gran quantitat de projectes i articles que analitzen el model alimentari des dels seus diferents vessants. Tanmateix, el model alimentari té un fort impacte en les estratègies polítiques a desenvolupar en els pròxims anys. El canvi és necessari i, esperem, arribarà. El que està per veure és el temps que prendrà aconseguir-lo. Els canvis a gran escala no són fàcils, especialment si afecten els fonaments del sistema i es donen inèrcies difícils d'aturar. Segons la FAO, “les dietes sostenibles són aquelles que generen un impacte ambiental reduït i que contribueixen a la seguretat alimentària i nutricional i al fet que les generacions actuals i futures portin una vida saludable. A més, protegeixen i respecten la biodiversitat i els ecosistemes, són culturalment acceptables, accessibles, econòmicament justes i assequibles i nutricionalment adequades, innòcues i saludables, optimitzant els recursos naturals i humans”. Com pot veure's, es tracta d'una definició complexa que inclou necessàriament un canvi en el model alimentari. Aquest canvi ha de donar resposta a dos dels principals reptes de l'alimentació a escala mundial des del punt de vista de la salut: els 820 milions de persones que es fiquen al llit amb fam cada dia (1.300 milions si parlem d'inseguretat alimentària) i els 2.000 milions de persones adultes amb sobrepès. A més, ha de donar resposta als problemes i reptes ambientals actuals, transformant-se en un model que tingui un baix impacte sobre els ecosistemes, si es té en compte que la producció d'aliments utilitza el 48% dels recursos de la terra i el 70% de l'aigua. No es pot parlar d'alimentació sostenible sense considerar tots els processos i actors que intervenen en la producció d'aliments, del camp a la taula. A causa de les interconnexions que actualment es donen en el sistema alimentari a escala mundial, és necessari que s'abordi des de tots els nivells, sense oblidar que no es pot parlar de sostenibilitat si no es garanteix l'accés a aliments suficients i sans a tota la població mundial. Per tant, sota el paraigua del concepte d'alimentació sostenible s'incorporen molts tipus de processos, actors i conceptes que ens parlen de producció ecològica, protecció de la biodiversitat, consum local i de temporada, cadenes curtes de distribució, comerç just, seguretat alimentària, sobirania alimentària, dietes saludables, reducció de residus i malbaratament alimentari. Una de les claus per a aconseguir el canvi en el model alimentari és el canvi en la dieta de la població. En els últims temps s'ha fet un esforç per definir en què consisteix una dieta sostenible. Una de les més conegudes és la dieta planetària proposada per la comissió EAT-Lancet, que en 2019 va fixar objectius mundials per a dietes saludables i per a la producció sostenible d'aliments. La comissió proposa augmentar la quantitat i la diversitat d'aliments d'origen vegetal; reduir el consum d'aliments d'origen animal -especialment la carn vermella-; prioritzar els greixos insaturats; i limitar els grans refinats, els aliments ultraprocessats i els sucres afegits. Aquesta proposta és una bona base per a la transició cap a una dieta sostenible, més encara si els aliments són de producció agroecològica i contribueixen a tancar la bretxa metabòlica entre el camp i la ciutat.

El model subratlla la necessitat d’abordar les múltiples dimensions vinculades a l’alimentació, centrant-se en el valor simbòlic dels aliments i qüestionant models hegemònics per garantir que tots els sabers i pràctiques alimentàries hi estiguin representats.

Contacto conagentes

Iniciar los contactos con los agentes del territorio, empezando por los espacios formales (Mesas de Salud o similares, espacios de coordinación, etc.). Comenzar por los espacios formales, donde habitualmente se reúne personal técnico y no suele haber tanta presencia de vecinos y vecinas, no debe hacernos perder de vista la necesidad de buscar estrategias para llegar a los espacios informales en los que se reúne e interactúa la gente. Para esto, podemos recurrir a las , acercándonos a los sitios identificados previamente.

técnicas de visualización

Hàbits de consum

de la societat espanyola actual

Segons un estudi de 2019 de Blas Morente, la població espanyola està avançant cap a una dieta en la qual es consumeix tres vegades més carn, lactis i sucre, i tres vegades menys fruita, verdures i cereals que la recomanada. Aquesta mateixa tendència es recull en altres estudis i es veu reflectida en l'informe Com s'alimenta Barcelona?, on es constata que s'ha reduït el consum de fruita, verdures i cereals, mentre augmenta el consum d'aliments processats i rics en greixos saturats, sucre i sal (Binimelis i Roca, 2021). Segons l'informe de consum alimentari 2023 elaborat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el consum d'hortalisses ha disminuït un 12% des de 2019. A més, el perfil dels qui consumeixen hortalisses fresques se situa en llars formades per persones majors de 50 anys, mentre que els formats per menors de 35 anys les consumeixen per sota de l'indicat. Així i tot, les fruites, hortalisses, patates fresques, llet i derivats lactis representen el 42% del volum de l'alimentació consumida en 2023. El canvi en el consum d'aquests productes es reflecteix també en la manera de cuinar. Disminueixen les preparacions casolanes i s'opta cada vegada més per ajudes culinàries (salses preparades, brous envasats, etc.) i plats preparats que només és necessari escalfar. D'altra banda, guanyen rellevància les dietes flexitarianes (consumir carn menys de 6 vegades a la setmana), vegetarianes i veganes. Tot i que les dades semblen indicar una certa tendència a adoptar una dieta basada principalment en la reducció del consum de carn, les persones que es declaren vegetarianes o veganes són només el 3,5% de la població. A mes, l'informe dona compte que el canal de compra prioritari és el supermercat, on es ven el 50% de l'alimentació, mentre que la botiga tradicional tan sols distribueix el 12%. Aquesta realitat posa en evidència el paper central que juguen unes poques empreses propietàries de la major part de la gran distribució, que, amb les seves polítiques comercials i de màrqueting, tenen un gran poder d'influència en els hábits de consum de la ciutadania.

• Identificar i convidar persones que mostrin interès i tinguin disponibilitat.
• Generar espais i canals per participar en el procés.

S’aborda l’alimentació des de l’àmbit de la salut comunitària, reconeixent que els hàbits alimentaris estan influïts per determinants històrics, socials i culturals. Aquest enfocament promou solucions col·lectives que responguin a les realitats socials i econòmiques de l’entorn.

Per identificar els perfils més adequats, ja que poden tenir un efecte multiplicador.

• Checklist d’agents i equipaments
• Calendari de festes i esdeveniments
• Contacte amb agents
• Informants clau
• Aspectes geogràfics i espacials
• Mapeig d’actors

Per saber d’on partim, quins són els agents clau del territori, els espais de convivència, els recursos existents i les iniciatives en marxa.

SS’aposta per la participació des de la definició fins al seguiment de les intervencions, promovent un enfocament inclusiu que garanteix que les veus de la comunitat siguin escoltades i tingudes en compte en totes les etapes.

Checklist agentsi equipaments

Podem començar revisant el llistat d’agents territorials amb els quals articular la intervenció, que pot funcionar com una mena de check list a l’inici, sobretot per garantir que no deixem cap actor fora. Per bé que aquesta indagació pot ser útil per obtenir una idea general d’allò que es mou en el nostre context d’intervenció, serà el contacte amb els agents del territori el que farà possible elaborar un mapa més acurat que es nodreixi de les vivències i pràctiques quotidianes de les persones amb qui volem treballar. Veure o descarregar la .

checklist

A partir del mapeig d’actors i de les problemàtiques prioritzades.

• Tallers de programació

A partir de la premissa que els hàbits vinculats amb l’alimentació prenen forma en les xarxes convivencials, es ressalta la importància de crear, a nivell comunitari, les condicions propícies per al canvi d’hàbits.

Anar conformant un nucli de treball que s’impliqui en el procés que estem iniciant i que en pugui garantir la continuïtat.

Calendari de festes i esdeveniments

Anar confeccionant un calendari amb les festes populars i els esdeveniments que se celebren al territori. Aquest calendari serà clau tant per apropar-nos i participar en els esdeveniments (conèixer els agents i donar a conèixer el projecte) com en el moment de planificar les actuacions.

Consensuar cap a on volem avançar amb les actuacions.

Mapatged'actors

Realitzar un taller per elaborar un . Això ens donarà una primera imatge dels agents i de les seves relacions, i ens proporcionarà pistes per continuar contactant amb els actors que ens falti incorporar. Aquest primer mapa es podrà anar complementant a mesura que anem recollint més informació.

mapa d'actors

Contacte ambagents

Iniciar els contactes amb els agents del territori, començant pels espais formals (Taules de Salut, Comissió de festes, espais de coordinació, etc.). Començar pels espais formals, on habitualment es reuneix personal tècnic i no sol haver-hi tanta presència de veïnes i veïns, no ens ha de fer perdre de vista la necessitat de cercar estratègies per arribar als espais informals on la gent es reuneix i interactua. Per a això, podem recórrer a , apropant-nos als espais identificats prèviament.

tècniques de visualització

• Definir què mesurarem.
• Escollir o dissenyar els instruments que utilitzarem.
• Fer els ajustos.

Perquè les actuacions siguin coherents, integrals i estratègiques.

SISTEMATITZARla informació

Caldrà un treball intern (que pot ser assumit pel grup motor o per un grup més ampli) de sistematització de tots els productes que hem anat generant en la Fase 1.
Per agilitzar aquesta tasca, és important que després de cada activitat realitzada durant la fase d’aproximació al territori, es vagin recollint en documents els resultats, acords i posicionaments que s’hagin identificat. En primer lloc, farem una nova lectura de tot el material generat. Segurament, en dissenyar les primeres activitats de la Fase 1, haurem partit d’uns blocs temàtics que s’hauran anat modificant a mesura que avançàvem en l’aproximació al territori.
Aquests nous blocs, que poden subdividir-se en temes i subtemes, ens poden servir com a estructura base per consolidar la informació.
Per a cadascun, cercarem una sèrie de frases textuals o titulars que hagin anat apareixent, que reflecteixin les posicions i reflexions generades amb les tècniques utilitzades.

RETORNARla informació

El moment del retorn es pot dissenyar com una exposició en la qual els agents que hagin participat fins al moment comparteixin en primera persona la feina feta i els resultats obtinguts. Si hem utilitzat algunes tècniques de visualització, seran els productes elaborats els que s’exposaran. En cas d’haver emprat altres eines, serà necessari traslladar els resultats a formats més visuals. En qualsevol cas, es recomana que les participants s'impliquin en l'elaboració d'aquests formats.

La construcció col·lectiva del que significa menjar bé en cada context facilita la identificació d’obstacles i oportunitats, assegurant que les intervencions siguin pertinents i efectives.

• Sistematitzar el material generat durant la Fase 1
• Retornar la informació
• Difondre la informació

Seleccionar el públic ojetiu

Un cop prioritzades les problemàtiques a abordar, i recolzant-nos en el mapa d’actors elaborat en la Fase 1, identificarem els col·lectius diana: agents o grups informals que concentren un alt nombre de relacions, fet que els converteix en els perfils més adequats, en tant que poden tenir un efecte multiplicador.

També pot passar que ens interessi orientar les actuacions a agents o grups que apareguin aïllats, precisament per afavorir la seva vinculació amb espais i agents locals.

Seleccionar el públic objetiu

FASE 2: Definir un Pla d'Acció

COM SURGEIX

aquesta guia

El projecte Vincles que alimenten: avançant cap a un model alimentari arrelat al territori sorgeix en el marc d’Agròpolis, un espai de diàleg i participació impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, integrat per entitats compromeses amb la transformació del sistema alimentari de la ciutat des dels valors de la sobirania alimentària i l'agroecologia. Es tracta d'un projecte d'intercooperació, impulsat per la , i la *. Inspirat en una experiència reeixida duta a terme a París per a fomentar el reciclatge de residus, el projecte s'inicia amb la idea d'explorar un model similar orientat a promoure una alimentació saludable i sostenible. El que proposa l'experiència de París és aprofitar les relacions socials existents en un territori per a definir amb el veïnat estratègies que impulsin canvis d'hàbits, concentrant recursos i generant així un impacte més significatiu. En la primera etapa del projecte (2024), després de realitzar una sèrie d'entrevistes amb entitats que impulsaven experiències relacionades amb l'alimentació a Barcelona**, es va iniciar un procés de reflexió interna per establir els principis bàsics que haurien d'orientar un model d'intervenció que contempli les característiques específiques del territori. Com a tancament de la primera etapa del projecte, elaborem una primera versió d'aquesta guia: una proposta de model d'intervenció, organitzada en fases, amb diferents eines que poden utilitzar-se per a aconseguir els objectius associats a cadascuna. En la segona etapa del projecte (2025), es van implementar dues proves pilot en els barris de Sant Genís d'Agudells i Roquetes, amb l'objectiu de posar a prova el model proposat. Les troballes i dificultats que vam trobar en portar a la pràctica aquest model van generar una sèrie de lliçons apreses que hem incorporat en aquesta nova versió de la guia.

Antígona Procesos Participativos

Associació cultural

Associació Vida Sana

i gastronòmica Manjaretti

* A la primera fase del projecte, també va col·laborar . . ** En l'annex 1 de la pot consultar-se el llistat d'entitats a les quals hem entrevistat, així com els criteris a partir dels quals es va realitzar la selecció.

La Cuina que canta

primera versió de la guia

En implicar la comunitat en el disseny i la implementació de les solucions, s’obtenen intervencions més efectives i sostenibles. En conèixer la seva pròpia realitat, les persones són capaces de proposar solucions més adequades al context, garantint una major adhesió i un impacte a llarg termini.

Els reptes

per el canvi

El primer repte al qual ens enfrontem és la manca d’una guia alimentària nacional que compleixi els criteris de la FAO. Es tractaria d’una guia creada i impulsada pels organismes públics competents i assumida pel sector sanitari, que actuï com a palanca per conscienciar la població sobre la necessitat d’adoptar una dieta sana i sostenible. L’any 2022, el Ministeri de Consum, juntament amb l’AESAN, va proposar una sèrie de recomanacions dietètiques saludables i sostenibles amb l’objectiu que puguin ser avaluades i incorporades en una futura revisió de les guies alimentàries actuals. El segon repte és fer arribar a la ciutadania la importància d’adoptar una dieta més sostenible. Per això, la seva participació en el disseny d’estratègies és fonamental si volem augmentar-ne la implicació i afavorir el canvi. El tercer repte, el més difícil de tots, és proporcionar un entorn propici que faciliti l’adquisició d’hàbits més sostenibles. Això implica múltiples accions, que van des d’un etiquetatge clar i inequívoc que permeti identificar aliments sostenibles fins a la normalització de la dieta sostenible en els diferents espais on les persones consumidores accedeixen als aliments (supermercats, restaurants, menjadors col·lectius d’escoles i hospitals, cafeteries d’universitats i centres formatius, mitjans de transport, etc.). Algunes de les propostes impulsades des del govern central -com la incorporació d’aliments de proximitat i ecològics en els criteris de compra pública destinats a menjadors escolars, hospitals i residències de la tercera edat, o la regulació dels productes disponibles a les màquines de vending en centres sanitaris- són passos necessaris perquè el missatge arribi a la població. A més, aquesta dieta ha de ser assequible i fàcil d’adoptar, amb impostos reduïts per als aliments més sostenibles i estructures de barri que facilitin, per exemple, la compra de proximitat. En tots aquests canvis, és imprescindible tenir en compte les persones en situació de vulnerabilitat, ja que són les que troben més dificultats per accedir a una alimentació adequada, sana i sostenible. L’actual crisi econòmica dificulta l’accés a aquest tipus de dieta fins i tot a persones que no es consideren vulnerables, que es veuen obligades a concentrar els seus recursos en altres necessitats bàsiques, com ara l’habitatge.

Dissenyar un Pla d'Acció

Aquest pas aportarà una visió global de les accions previstes i permetrà articular-les de manera coherent i aprofitar els recursos del territori.

En un exercici col·lectiu ( ), analitzarem i operativitzarem cada actuació tenint en compte una sèrie d’elements clau per a la seva implementació.
 Anirem avançant des de l’agrupació d’actuacions en àmbits, detallant-ne la finalitat, la definició d’agents responsables i recursos necessaris, així com els terminis d’execució.

tallers de

• Cal contemplar el calendari d’activitats del territori (festa major, festivitats religioses, mercat de productors i productores, etc.), articulant les actuacions amb els espais i temps en què habitualment conflueixen les persones.

• Analitzar la seqüència d’execució de les actuacions, garantint que no quedin lapses “buits” ni massa actuacions simultànies que puguin saturar les persones implicades.

• Ajustar el calendari de manera que des de l’inici hi hagi actuacions a curt termini. Tot i que les actuacions a llarg termini solen implicar canvis més profunds, els èxits a curt termini ajudaran a generar confiança i credibilitat en el procés.

A l’hora de definir els terminis d’execució

programació

Dissenyar unPla d'Acció

FASE 2: Definir un Pla d'Acció

Per comptar amb un diagnòstic compartit, definir què s’entén per menjar bé i quins obstacles s’identifiquen per menjar bé.

• Escenari desitjat
• Criteris
• Decàleg

El model reconeix que cada territori té dinàmiques, recursos i reptes específics. Per això, les intervencions s’han d’adaptar a les característiques pròpies de l’entorn i aprofitar-ne les potencialitats, evitant replicar fórmules alienes.

Considerant les problemàtiques prioritzades, el públic objectiu i el que ja s’està fent.

Per mantenir informada la població sobre els avenços i donar a conèixer el projecte en altres contextos.

Per abordar les problemàtiques prioritzades i avançar cap a l’horitzó de futur acordat.

El procés permet que qualsevol persona interessada s’hi pugui sumar, tant de manera puntual com mantenint una vinculació més activa i constant.

• Butlletins, campanyes a xarxes socials, reunions informatives.
• Parades o punts mòbils en espais de trobada, festes i esdeveniments.
• Memòria del procés.
• Intercanvis amb altres projectes similars.

Definir les actuacions

Un cop definides les problemàtiques sobre les quals intervenir i els grups estratègics amb els quals treballar, estarem en condicions de dissenyar les actuacions a realitzar. L'objectiu en aquest moment no és detallar la forma en què es duran a terme (això es farà en el següent pas), sinó pensar quines actuacions ens acosten més a l'horitzó comú definit en la Fase 1.

La tècnica del pot servir-nos per avaluar fins a quin punt les actuacions proposades ens acosten a l’horitzó comú acordat.

Podem elaborar prèviament un repertori d’actuacions que implementades en altres contextos i que ens resultin inspiradores. En tot cas, és el moment de ser creatives tenint en compte el treball fet durant la fase d’aproximació al territori.

semàfor

Definir les actuacions

FASE 2: Definir un Pla d'Acció

Perquè el pla d’acció abasti els principals obstacles identificats.

Aspectesgeogràfics-espacials

Utilitzar alguna de les per explorar aspectes geogràfics i espacials ( , ). Això aportarà una imatge compartida dels agents i dels espais clau entorn dels quals s’articulen les dinàmiques quotidianes al territori.

tècniques de visualització

transecte

mapa parlante