Psicologia Educativa

psicologia educativa

Formació per a docents

Què és?

La psicologia educativa és la branca de la psicologia que estudia com les persones aprenen i es desenvolupen en contextos educatius. Analitza processos cognitius, emocionals i socials que influeixen en l’aprenentatge i ofereix estratègies per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge.

índex

Aportacions pràctiques per l'aula

Objectius i funcions principals

Psicologia educaiva i innovació

Corrents teòrics

Factors que influeixen en l'aprenentatge

Aprenentatge

Desenvolupament

- Analitzar etapes evolutives i dificultats- Detectar necessitats educatives especials

- Entendre com s’adquireix el coneixement- Dissenyar estratègies didàctiques eficaces

Motivació i emocions

-Potenciar l’interès i la confiança de l’alumne- Crear entorns emocionals positius

Orientació

Avaluació

- Acompanyar processos d’elecció i adaptació escolar- Orientar famílies i equips docents

- Mesurar rendiment i competències- Proposar mesures de suport i millora

Cognitivisme

Conductisme

Piaget, Bruner, Ausubel

Skinner, Pavlov, Watso

• Aprendre és construir coneixement a través de l’activitat mental.
• El docent és guia i mediador.
• Aprenentatge significatiu, organitzadors previs, mapes conceptuals.

• Aprenentatge com a canvi de conducta per mitjà del reforç i la repetició.
• Importància del control de l’ambient educatiu.
• Tècniques de reforç positiu, programes d’economia de fitxes.

Enfocament humanista

Constructivisme

Vygotsky

Rogers, Maslow

• L’aprenentatge és social i culturalment mediat.
• Zona de desenvolupament proper (ZDP): el que l’alumne pot fer amb ajuda.
• Treball cooperatiu, aprenentatge basat en projectes.

• Importància de les emocions i l’autoestima.
• El docent facilita el creixement personal i l’autonomia.
• Clima d’aula positiu, aprenentatge personalitzat.

FACTORS

Interns

Externs

ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

Aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu.

Avaluació formativa i contínua.

Integració d’emocions i habilitats socials en la planificació.

Adaptacions curriculars per a la diversitat.

PSICOLOGIA EDUCATIVA I INNOVACIÓ

EDUCACIÓ EMOCIONAL

NEUROEDUCACIÓ

“Com pots aplicar una d’aquestes tendències a la teva pròpia aula?”

APRENENTATGE ACTIU

INCLUSIÓ

DIGITALITZACIÓ

GAMIFICACIÓ

GRÀCIES

Violeta Cohen-Falah Carril

La unió entre cervell i aprenentatge

Combina neurociència, psicologia i educació per comprendre com funciona el cervell quan aprenem. Afavoreix metodologies que respecten els ritmes naturals d’atenció, emoció i memòria.ç Promou estratègies com:

• Descansos actius
• Aprenentatge multisensorial
• Emocions positives per consolidar la memòria.

Derivada de l’enfocament humanista i la psicologia positiva. L’objectiu és educar les emocions per aprendre millor. Afecta tant l’alumnat com els docents:

• Gestió emocional
• Empatia i convivència
• Clima d’aula segur i respectuós

Competència digital

La tecnologia és una eina que potencia la personalització i la motivació. Plataformes, aules virtuals i recursos interactius (Canva, Genially, Moodle, Classroom...) permeten:

• Crear entorns flexibles d’aprenentatge.
• Oferir feedback immediat i autoavaluació.
• Fomentar autonomia i aprenentatge al llarg de la vida.

L’alumne deixa de ser receptor per convertir-se en protagonista del seu aprenentatge. Metodologies innovadores:

• Aprenentatge basat en projectes.
• Aprenentatge servei.
• Aprenentatge basat en reptes o problemes.

Aprenentatge lúdic

Consisteix en utilitzar dinàmiques de joc per motivar i implicar l’alumnat. Es basa en els principis conductistes i cognitius de reforç positiu, feedback i progressió.

• Augmenta la motivació
• La persistència
• El sentit de competència.

Educació inclusiva i atenció a la diversitat

Basada en la idea que tots poden aprendre, amb suport adequat, conectada amb el principi de la Zona de Desenvolupament Proper de Vygotsky.

• Dissenyar adaptacions curriculars.
• Detectar i respondre a necessitats educatives especials.
• Promoure equitat i accessibilitat per a tot l’alumnat.