Francesc Pi i Margall
(1824-1901)
"Feu dels homes, homes d'inflexible voluntat i ferms de cor; cultiveu son esperit per mitjà de la cultura. Uniu-los amb amor"
BIOGRAFIA
CONTEXT HISTÒRIC
POLÍTICA
MOVIMENTS SOCIALS
Informació més extensa al document.
Biografia
ORÍGENS i Formació
OBRES
Francesc Pi i Margall (1824–1901) va ser un dels intel·lectuals i polítics més rellevants del segle XIX a Espanya. Va ser advocat, pensador i republicà federal, i va destacar per les seves idees sobre la llibertat individual, la justícia social i el federalisme. Va tenir una trajectòria intensa tant en el camp literari com en el polític, arribant a ser president de la Primera República Espanyola.
LA REACCIÓN Y LA REVOLUCIÓN
INICIS POLÍTICS
FEDERALISME
LLEGAT
Context Històric
ISABEL II
Ferran VII
Restauració
Sexenni democràtic
REGNAT D'ISABEL II
Amb el pronunciament d’O’Donnell a Vicálvaro (1854), anomenat Vicalvarada, s’inicia el Bienni Progressista, en què es promulguen reformes com la Llei de Ferrocarrils, però el període acaba amb un nou cop d’estat.Pi i Margall ja participava en política dins el Partit Demòcrata, defensant els drets individuals i l’igualitarisme, però sense obtenir èxit electoral. Després del Bienni, es reprèn el domini moderantista, amb repressió política, centralisme, sufragi censatari i la Constitució conservadora de 1845. A més, les guerres colonials (a Mèxic, Cotxinxina, Santo Domingo i el Marroc) van desgastar la monarquia. Les crisis econòmiques i socials (financera, industrial i de subsistència), juntament amb el Pacte d’Ostende (1867), van provocar la caiguda definitiva d’Isabel II.
A la mort de Ferran VII, la seva filla Isabel II va ser proclamada reina sota la regència de la seva mare, Maria Cristina, fet que va desencadenar les Guerres Carlines (1833–1840, 1846–1848, 1873–1876). Els carlins, de base rural i tradicionalista, defensaven l’Església, els furs i el lema “Dios, Patria, Rey y Fueros”.
Durant aquesta etapa, es van viure grans canvis socials i polítics:
- Desamortització de Mendizábal (1836) per expropiar béns eclesiàstics i impulsar una reforma agrària, tot i que va fracassar.
- Bullangues i moviments populars a Catalunya per les males condicions de vida i el centralisme.
- Constitució progressista de 1837, que va ampliar drets, tot i que mai s’aplicà plenament.
- La regència d’Espartero (1840–1843) va acabar amb la Jamància i donà pas a una nova etapa de control moderat.
Moviments Socials
Moviment Catalanista
Moviment Cantonalista
Moviment Obrer
CAUSES:
- Descontentament general a causa de la crisi econòmica i social
- El govern de la I República no aplica reformes ràpides
- Crisi política i militar, volen el retorn del centralisme.
L'Espanya Republicana durant el moviment Cantonal.
el moviment obrer
CAUSES
La industrialització va crear una societat classista dominada per la burgesia i el proletariat, marcada per la desigualtat i per unes condicions de treball molt dures, especialment a les colònies industrials controlades pels propietaris. L’atur provocat per la mecanització va impulsar els primers moviments obrers, com el ludisme, que destruïa màquines i fàbriques. A Catalunya també hi va haver bullangues i la primera vaga general (1855). Davant la repressió, els obrers es van reorganitzar en sindicats. El 1868 l’arribada de l’AIT va donar ideologia i estructura al moviment obrer, que es va dividir en dues grans corrents: l’anarquisme, partidari de l’acció directa i hegemònic a Catalunya, i el socialisme, partidari de l’acció política i organitzat en el PSOE i la UGT.
Moviment SocialisTa
Moviment anarquista
el moviment Catalanista
CAUSES
Paral·lelament al moviment obrer, a Catalunya va créixer un altre moviment social fonamental: el catalanisme, que primer va ser cultural i després polític.
CATALANISME CULTURAL: El català estava en declivi a causa del seu únic us en situacions quotidianes. Així doncs, va sorgir la Renaixença com a moviment que reivindicava l’ús del català com a llengua literària de cultura. Ex: La Pàtria (1833) va ser la primera manifestació de catalanisme cultural. Es van promoure els Jocs Florals per a donar importància a la llengua.
CATALANISME POLÍTIC: Els moviments anticentralistes del segle XIX, com les bullangues (1835–1843) i la Jamància contra Espartero, s’oposaven al centralisme del nou Estat liberal. D’aquests en va sorgir el Federalisme Republicà, que defensava una Espanya organitzada de manera federal, amb repartiment de poder i un pensament progressista i anticlerical. Valentí Almirall va ser clau en el pas del federalisme al catalanisme polític: va fundar el Centre Català (1882), va convocar el primer congrés catalanista (1880) i va exposar les seves idees a Lo Catalanisme (1886). El moviment es va dividir després entre catalanistes progressistes i conservadors.
Catalanisme Conservador
Catalanisme Progressista
Política
Francesc Pi i Margall va ser un pensador, polític i president de la Primera República Espanyola. Tenia conviccions socialistes llibertàries, federalistes i republicanes, i defensava la propietat cooperativa, l’organització social des de baix i una Espanya formada per repúbliques federades unides voluntàriament, sense imposicions ni violència. Era un dels principals representants del republicanisme federal del segle XIX i del federalisme pactista, que proposava la unió de les regions per acord i igualtat. Les seves idees van influir profundament el moviment obrer anarquista i l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) a Espanya. Va ser membre del Partit Democràtic i, més endavant, fundador i líder del Partit Republicà Democràtic Federal (1870). Durant la seva presidència, es va negar a utilitzar la repressió militar contra el moviment cantonalista, fet que va afeblir el seu govern i va contribuir al fracàs de la constitució federal.
Inspirat en pensadors com Proudhon, Hegel i Rousseau, Pi i Margall va desenvolupar un federalisme social i democràtic basat en la llibertat individual, el sufragi universal, la sobirania popular, l’autonomia regional i el rebuig de la monarquia i de l’Església.
obres
Entre el 1848 i el 1858 va publicar la col·lecció “Records i Belleses d’Espanya”, dedicada a diverses regions del país. Va escriure també "Història de la Pintura" i "Què és l’economia política? Què ha de ser?", obres prohibides per les seves crítiques al cristianisme i a la desigualtat econòmica. Les seves idees mostraven ja una clara orientació social i reformista.
Moviment Socialista
El socialisme o marxisme defensava un partit obrer i una revolució organitzada, i va arrelar a Espanya durant la Primera República. El 1870 es va crear la Federació Regional Espanyola, però diversos conflictes —insurreccions, pressió europea i tensions internes— van provocar-ne el declivi i la dissolució de la FRE i la il·legalització de l’AIT. Les disputes entre anarquistes i marxistes van culminar amb la separació dels socialistes, que fundaren la Federació Madrilenya, origen del futur PSOE. El socialisme es va consolidar amb la creació de la UGT el 1888 i amb la participació del PSOE en la Segona Internacional, destacant la seva influència a Madrid, Biscaia, Astúries i diverses ciutats catalanes.
Pablo Iglesias, fundador del PSOE
CAUSES
que van impulsar el moviment catalanista
- Fracàs del liberalisme espanyol i del centralisme.
- Falta d’autogovern des de l’aplicació del Decret de Nova Planta.
- Descontentament general, sobretot a causa de la corrupció electoral.
- Com que es modernitza l’economia catalana es busca més autonomia administrativa, sense dependència del govern central
- Influència del federalisme i de la Renaixença o altres moviments culturals.
INICIS POLÍTICS
El 1849 s’incorporà al Partit Demòcrata, que defensava els drets individuals per sobre de la llei i la Monarquia constitucional. Pi va formar part del comitè central fins al 1854, quan rebutjà que el partit es declarés monàrquic. Durant la revolució de 1854, va destacar per la seva activitat doctrinal des del diari El Eco de la Revolución..
Catalanisme Conservador
El catalanisme conservador, liderat per intel·lectuals com Guimerà, Domènech i Montaner, Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, va fundar la Lliga de Catalunya (1887), que defensava el dret i la llengua catalans, el proteccionisme i una política pròpia. El bisbe Torras i Bages impulsà el vigatanisme, un catalanisme tradicionalista i cristià. La Unió Catalanista (1891) va unificar el moviment i va aprovar les Bases de Manresa, que reclamaven autogovern, oficialitat del català i institucions pròpies. Malgrat la repressió estatal, el catalanisme es va consolidar com una força política i social clau a Catalunya.
Enric Prat de la Riba
Moviment Cantonalista
CAUSES
El moviment cantonalista va ser una revolta popular i política que va tenir lloc a Espanya el 1873, durant la primera República Espanyola. Tenia l’objectiu de transformar Espanya i organitzar-la en cantons, per tal de formar una república federal de baix a dalt, i que cada territori tingués als seus governs autònoms i autosuficients.
La insurrecció cantonal més destacada va ser la de Cartagena, que va resistir mesos i fins i tot va encunyar moneda pròpia. El govern central, dominat per republicans moderats i militars, va decidir intervenir amb força. Les tropes van assaltar la ciutat i derrotar els rebels. Així, a principis de 1874, la caiguda de Cartagena va acabar amb el moviment cantonalista.
Catalanisme Progressista
Aquesta branca del catalanisme defensava la democràcia i la modernització de Catalunya, i s'inspirava en el liberalisme polític. Valentí Almirall en va ser el màxim representant, i buscaven una Catalunya amb un autogovern, institucions pròpies, i un reconeixement de la llengua catalana.
Considerava que per aconseguir millores havia de participar en la política, i es va manifestar en entitats com el Centre Català.
Valentí Almirall
La restauració i Alfons XII
El 1875 s’inicia la Restauració Borbònica amb Alfons XII i un sistema polític bipartidista i corrupte dissenyat per Cánovas del Castillo. La Constitució de 1876 estableix una monarquia centralista, amb sobirania compartida entre rei i Corts, i drets limitats. Durant el període es desenvolupen la Tercera Guerra Carlina i la Guerra de Cuba, que acaba amb la pau de Zanjón. El sistema canovista es basa en l’alternança pactada entre conservadors i liberals (torn dinàstic), consolidada amb el Pacte del Pardo (1885) durant la regència de Maria Cristina. L’oposició —carlista, republicana i obrera— és marginada i reprimida, destacant la violència anarquista i el Procés de Montjuïc. El 1898, Espanya perd Cuba i les últimes colònies, fet conegut com el “Desastre del 98”, que provoca una crisi nacional i l’aparició de moviments com el regeneracionisme, la Generació del 98 i el catalanisme polític.
FEDERALISME
Pi defensava una reforma profunda: autonomia per a les regions històriques, i la separació de l’Església i l’Estat. Les seves idees li van costar persecucions i empresonaments. Tot i això, va continuar participant en la vida política, encara que sense aconseguir l’escó de diputat que va disputar a Espartero.
Moviment Anarquista
L’anarquisme, que defensa una societat sense estat basada en la llibertat i la igualtat econòmica, va agafar molta força durant la Primera República, especialment a Catalunya i a la pagesia andalusa. Integrats inicialment a l’AIT, el 1881 es reorganitzaren com a FTRE i iniciaren una acció sindical activa. La repressió va portar una minoria cap a l’acció directa i atemptats contra el poder, fet que desencadenà els Processos de Montjuïc. Aquesta radicalització va dividir el moviment entre anarcoterroristes i anarcosindicalistes, dels quals sorgiria més endavant la CNT.
Simbologia anarquista
ÚLTIMS ANYS I LLEGAT
Durant la Restauració va reorganitzar el partit republicà i va redactar el projecte de constitució federal (1883) i el programa de 1894. Va ser diputat durant diverses legislatures i, el 1901, va presidir els Jocs Florals de Barcelona. Va morir aquell mateix any a Madrid, deixant com a llegat un pensament clau per al federalisme, la democràcia i el republicanisme modern.
Orígens i Formació
Nascut a Barcelona el 1824, Pi i Margall va estudiar llatí i humanitats amb els Escolapis i després dret a la Universitat de Barcelona. Va formar part de la Societat Filomàtica, on va poder entrar en contacte amb el moviment romàntic. El 1847 es va traslladar a Madrid, on es va doctorar en dret i va començar a escriure en diversos diaris, com El Correo.
SEXENNI DEMOCRÀTIC
El 1868 s’inicia el Sexenni Democràtic amb la revolució de La Gloriosa, liderada per Prim, Serrano i Topete, que provoca l’exili d’Isabel II i la formació d’un govern provisional. La Constitució de 1869 introdueix drets i llibertats avançats, el sufragi universal masculí i diverses reformes econòmiques. El 1871 arriba Amadeu I de Savoia, que abdica dos anys després per la inestabilitat política. El 1873 es proclama la Primera República, marcada per fortes divisions entre republicans centralistes i federals. Els governs successius (Pi i Margall, Salmerón i Castelar) cauen enmig de la crisi i de la revolta cantonalista fins que el general Pavia fa un cop d’Estat i imposa una república autoritària.
Amadeu I de Savoia
Simbologia de la Primera República Espanyola
Regnat de Ferran VII
Pi i Margall va néixer durant la Dècada Ominosa, un període d’absolutisme en què els liberals foren perseguits. Espanya vivia una greu crisi econòmica i sanitària, amb epidèmies i dèficit públic per la pèrdua de les colònies americanes. Tot i algunes reformes (com la creació del Banc de San Fernando o el Codi de Comerç), el règim de Ferran VII va mantenir el control reial i la divisió entre els diners de la Corona i de l’Estat. L’ambient polític tancat i repressiu marcà els primers anys del futur polític republicà.
CAUSES
que van impulsar el moviment obrer
Industrialització: La creació de fàbriques i noves colònies industrials, generant la societat de classes (burgesia i proletariat). A més, afavoreix un control feudal sobre el prolateriat, a través de les colònies industrials.Condicions laborals precàries: Jornades llargues, salaris baixos, poca higiène i maltractament. Mecanització i atur: L’ús de màquines deixava molts treballadors sense feina. Ludisme. Descontentament social i inestabilitat política: Guerres carlines i crisis econòmiques agreujaven la situació social Repressió i necessitat d’organització: Es van reprimir les vagues i revoltes inicials, que va portar a la organització en sindicats.
Colònia industrial Viladomiu Nou, Llobregat, Catalunya, 1880 - 1902
Francesc Pi i Margall
Elia Masferrer Ferragutcasas
Created on November 6, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Customer Profile
View
Movie Infographic
View
Interactive QR Code Generator
View
Advent Calendar
View
Tree of Wishes
View
Witchcraft vertical Infographic
View
Halloween Horizontal Infographic
Explore all templates
Transcript
Francesc Pi i Margall
(1824-1901)
"Feu dels homes, homes d'inflexible voluntat i ferms de cor; cultiveu son esperit per mitjà de la cultura. Uniu-los amb amor"
BIOGRAFIA
CONTEXT HISTÒRIC
POLÍTICA
MOVIMENTS SOCIALS
Informació més extensa al document.
Biografia
ORÍGENS i Formació
OBRES
Francesc Pi i Margall (1824–1901) va ser un dels intel·lectuals i polítics més rellevants del segle XIX a Espanya. Va ser advocat, pensador i republicà federal, i va destacar per les seves idees sobre la llibertat individual, la justícia social i el federalisme. Va tenir una trajectòria intensa tant en el camp literari com en el polític, arribant a ser president de la Primera República Espanyola.
LA REACCIÓN Y LA REVOLUCIÓN
INICIS POLÍTICS
FEDERALISME
LLEGAT
Context Històric
ISABEL II
Ferran VII
Restauració
Sexenni democràtic
REGNAT D'ISABEL II
Amb el pronunciament d’O’Donnell a Vicálvaro (1854), anomenat Vicalvarada, s’inicia el Bienni Progressista, en què es promulguen reformes com la Llei de Ferrocarrils, però el període acaba amb un nou cop d’estat.Pi i Margall ja participava en política dins el Partit Demòcrata, defensant els drets individuals i l’igualitarisme, però sense obtenir èxit electoral. Després del Bienni, es reprèn el domini moderantista, amb repressió política, centralisme, sufragi censatari i la Constitució conservadora de 1845. A més, les guerres colonials (a Mèxic, Cotxinxina, Santo Domingo i el Marroc) van desgastar la monarquia. Les crisis econòmiques i socials (financera, industrial i de subsistència), juntament amb el Pacte d’Ostende (1867), van provocar la caiguda definitiva d’Isabel II.
A la mort de Ferran VII, la seva filla Isabel II va ser proclamada reina sota la regència de la seva mare, Maria Cristina, fet que va desencadenar les Guerres Carlines (1833–1840, 1846–1848, 1873–1876). Els carlins, de base rural i tradicionalista, defensaven l’Església, els furs i el lema “Dios, Patria, Rey y Fueros”.
Durant aquesta etapa, es van viure grans canvis socials i polítics:
Moviments Socials
Moviment Catalanista
Moviment Cantonalista
Moviment Obrer
CAUSES:
L'Espanya Republicana durant el moviment Cantonal.
el moviment obrer
CAUSES
La industrialització va crear una societat classista dominada per la burgesia i el proletariat, marcada per la desigualtat i per unes condicions de treball molt dures, especialment a les colònies industrials controlades pels propietaris. L’atur provocat per la mecanització va impulsar els primers moviments obrers, com el ludisme, que destruïa màquines i fàbriques. A Catalunya també hi va haver bullangues i la primera vaga general (1855). Davant la repressió, els obrers es van reorganitzar en sindicats. El 1868 l’arribada de l’AIT va donar ideologia i estructura al moviment obrer, que es va dividir en dues grans corrents: l’anarquisme, partidari de l’acció directa i hegemònic a Catalunya, i el socialisme, partidari de l’acció política i organitzat en el PSOE i la UGT.
Moviment SocialisTa
Moviment anarquista
el moviment Catalanista
CAUSES
Paral·lelament al moviment obrer, a Catalunya va créixer un altre moviment social fonamental: el catalanisme, que primer va ser cultural i després polític.
CATALANISME CULTURAL: El català estava en declivi a causa del seu únic us en situacions quotidianes. Així doncs, va sorgir la Renaixença com a moviment que reivindicava l’ús del català com a llengua literària de cultura. Ex: La Pàtria (1833) va ser la primera manifestació de catalanisme cultural. Es van promoure els Jocs Florals per a donar importància a la llengua.
CATALANISME POLÍTIC: Els moviments anticentralistes del segle XIX, com les bullangues (1835–1843) i la Jamància contra Espartero, s’oposaven al centralisme del nou Estat liberal. D’aquests en va sorgir el Federalisme Republicà, que defensava una Espanya organitzada de manera federal, amb repartiment de poder i un pensament progressista i anticlerical. Valentí Almirall va ser clau en el pas del federalisme al catalanisme polític: va fundar el Centre Català (1882), va convocar el primer congrés catalanista (1880) i va exposar les seves idees a Lo Catalanisme (1886). El moviment es va dividir després entre catalanistes progressistes i conservadors.
Catalanisme Conservador
Catalanisme Progressista
Política
Francesc Pi i Margall va ser un pensador, polític i president de la Primera República Espanyola. Tenia conviccions socialistes llibertàries, federalistes i republicanes, i defensava la propietat cooperativa, l’organització social des de baix i una Espanya formada per repúbliques federades unides voluntàriament, sense imposicions ni violència. Era un dels principals representants del republicanisme federal del segle XIX i del federalisme pactista, que proposava la unió de les regions per acord i igualtat. Les seves idees van influir profundament el moviment obrer anarquista i l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) a Espanya. Va ser membre del Partit Democràtic i, més endavant, fundador i líder del Partit Republicà Democràtic Federal (1870). Durant la seva presidència, es va negar a utilitzar la repressió militar contra el moviment cantonalista, fet que va afeblir el seu govern i va contribuir al fracàs de la constitució federal.
Inspirat en pensadors com Proudhon, Hegel i Rousseau, Pi i Margall va desenvolupar un federalisme social i democràtic basat en la llibertat individual, el sufragi universal, la sobirania popular, l’autonomia regional i el rebuig de la monarquia i de l’Església.
obres
Entre el 1848 i el 1858 va publicar la col·lecció “Records i Belleses d’Espanya”, dedicada a diverses regions del país. Va escriure també "Història de la Pintura" i "Què és l’economia política? Què ha de ser?", obres prohibides per les seves crítiques al cristianisme i a la desigualtat econòmica. Les seves idees mostraven ja una clara orientació social i reformista.
Moviment Socialista
El socialisme o marxisme defensava un partit obrer i una revolució organitzada, i va arrelar a Espanya durant la Primera República. El 1870 es va crear la Federació Regional Espanyola, però diversos conflictes —insurreccions, pressió europea i tensions internes— van provocar-ne el declivi i la dissolució de la FRE i la il·legalització de l’AIT. Les disputes entre anarquistes i marxistes van culminar amb la separació dels socialistes, que fundaren la Federació Madrilenya, origen del futur PSOE. El socialisme es va consolidar amb la creació de la UGT el 1888 i amb la participació del PSOE en la Segona Internacional, destacant la seva influència a Madrid, Biscaia, Astúries i diverses ciutats catalanes.
Pablo Iglesias, fundador del PSOE
CAUSES
que van impulsar el moviment catalanista
INICIS POLÍTICS
El 1849 s’incorporà al Partit Demòcrata, que defensava els drets individuals per sobre de la llei i la Monarquia constitucional. Pi va formar part del comitè central fins al 1854, quan rebutjà que el partit es declarés monàrquic. Durant la revolució de 1854, va destacar per la seva activitat doctrinal des del diari El Eco de la Revolución..
Catalanisme Conservador
El catalanisme conservador, liderat per intel·lectuals com Guimerà, Domènech i Montaner, Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, va fundar la Lliga de Catalunya (1887), que defensava el dret i la llengua catalans, el proteccionisme i una política pròpia. El bisbe Torras i Bages impulsà el vigatanisme, un catalanisme tradicionalista i cristià. La Unió Catalanista (1891) va unificar el moviment i va aprovar les Bases de Manresa, que reclamaven autogovern, oficialitat del català i institucions pròpies. Malgrat la repressió estatal, el catalanisme es va consolidar com una força política i social clau a Catalunya.
Enric Prat de la Riba
Moviment Cantonalista
CAUSES
El moviment cantonalista va ser una revolta popular i política que va tenir lloc a Espanya el 1873, durant la primera República Espanyola. Tenia l’objectiu de transformar Espanya i organitzar-la en cantons, per tal de formar una república federal de baix a dalt, i que cada territori tingués als seus governs autònoms i autosuficients.
La insurrecció cantonal més destacada va ser la de Cartagena, que va resistir mesos i fins i tot va encunyar moneda pròpia. El govern central, dominat per republicans moderats i militars, va decidir intervenir amb força. Les tropes van assaltar la ciutat i derrotar els rebels. Així, a principis de 1874, la caiguda de Cartagena va acabar amb el moviment cantonalista.
Catalanisme Progressista
Aquesta branca del catalanisme defensava la democràcia i la modernització de Catalunya, i s'inspirava en el liberalisme polític. Valentí Almirall en va ser el màxim representant, i buscaven una Catalunya amb un autogovern, institucions pròpies, i un reconeixement de la llengua catalana. Considerava que per aconseguir millores havia de participar en la política, i es va manifestar en entitats com el Centre Català.
Valentí Almirall
La restauració i Alfons XII
El 1875 s’inicia la Restauració Borbònica amb Alfons XII i un sistema polític bipartidista i corrupte dissenyat per Cánovas del Castillo. La Constitució de 1876 estableix una monarquia centralista, amb sobirania compartida entre rei i Corts, i drets limitats. Durant el període es desenvolupen la Tercera Guerra Carlina i la Guerra de Cuba, que acaba amb la pau de Zanjón. El sistema canovista es basa en l’alternança pactada entre conservadors i liberals (torn dinàstic), consolidada amb el Pacte del Pardo (1885) durant la regència de Maria Cristina. L’oposició —carlista, republicana i obrera— és marginada i reprimida, destacant la violència anarquista i el Procés de Montjuïc. El 1898, Espanya perd Cuba i les últimes colònies, fet conegut com el “Desastre del 98”, que provoca una crisi nacional i l’aparició de moviments com el regeneracionisme, la Generació del 98 i el catalanisme polític.
FEDERALISME
Pi defensava una reforma profunda: autonomia per a les regions històriques, i la separació de l’Església i l’Estat. Les seves idees li van costar persecucions i empresonaments. Tot i això, va continuar participant en la vida política, encara que sense aconseguir l’escó de diputat que va disputar a Espartero.
Moviment Anarquista
L’anarquisme, que defensa una societat sense estat basada en la llibertat i la igualtat econòmica, va agafar molta força durant la Primera República, especialment a Catalunya i a la pagesia andalusa. Integrats inicialment a l’AIT, el 1881 es reorganitzaren com a FTRE i iniciaren una acció sindical activa. La repressió va portar una minoria cap a l’acció directa i atemptats contra el poder, fet que desencadenà els Processos de Montjuïc. Aquesta radicalització va dividir el moviment entre anarcoterroristes i anarcosindicalistes, dels quals sorgiria més endavant la CNT.
Simbologia anarquista
ÚLTIMS ANYS I LLEGAT
Durant la Restauració va reorganitzar el partit republicà i va redactar el projecte de constitució federal (1883) i el programa de 1894. Va ser diputat durant diverses legislatures i, el 1901, va presidir els Jocs Florals de Barcelona. Va morir aquell mateix any a Madrid, deixant com a llegat un pensament clau per al federalisme, la democràcia i el republicanisme modern.
Orígens i Formació
Nascut a Barcelona el 1824, Pi i Margall va estudiar llatí i humanitats amb els Escolapis i després dret a la Universitat de Barcelona. Va formar part de la Societat Filomàtica, on va poder entrar en contacte amb el moviment romàntic. El 1847 es va traslladar a Madrid, on es va doctorar en dret i va començar a escriure en diversos diaris, com El Correo.
SEXENNI DEMOCRÀTIC
El 1868 s’inicia el Sexenni Democràtic amb la revolució de La Gloriosa, liderada per Prim, Serrano i Topete, que provoca l’exili d’Isabel II i la formació d’un govern provisional. La Constitució de 1869 introdueix drets i llibertats avançats, el sufragi universal masculí i diverses reformes econòmiques. El 1871 arriba Amadeu I de Savoia, que abdica dos anys després per la inestabilitat política. El 1873 es proclama la Primera República, marcada per fortes divisions entre republicans centralistes i federals. Els governs successius (Pi i Margall, Salmerón i Castelar) cauen enmig de la crisi i de la revolta cantonalista fins que el general Pavia fa un cop d’Estat i imposa una república autoritària.
Amadeu I de Savoia
Simbologia de la Primera República Espanyola
Regnat de Ferran VII
Pi i Margall va néixer durant la Dècada Ominosa, un període d’absolutisme en què els liberals foren perseguits. Espanya vivia una greu crisi econòmica i sanitària, amb epidèmies i dèficit públic per la pèrdua de les colònies americanes. Tot i algunes reformes (com la creació del Banc de San Fernando o el Codi de Comerç), el règim de Ferran VII va mantenir el control reial i la divisió entre els diners de la Corona i de l’Estat. L’ambient polític tancat i repressiu marcà els primers anys del futur polític republicà.
CAUSES
que van impulsar el moviment obrer
Industrialització: La creació de fàbriques i noves colònies industrials, generant la societat de classes (burgesia i proletariat). A més, afavoreix un control feudal sobre el prolateriat, a través de les colònies industrials.Condicions laborals precàries: Jornades llargues, salaris baixos, poca higiène i maltractament. Mecanització i atur: L’ús de màquines deixava molts treballadors sense feina. Ludisme. Descontentament social i inestabilitat política: Guerres carlines i crisis econòmiques agreujaven la situació social Repressió i necessitat d’organització: Es van reprimir les vagues i revoltes inicials, que va portar a la organització en sindicats.
Colònia industrial Viladomiu Nou, Llobregat, Catalunya, 1880 - 1902