TEMA 2
L’AVALUACIÓ DE L’ESTAT DE LA VÍCTIMA
ÍNDEX O SUMARI
1. Les funcions vitals de l’organisme 1.1. La funció neurològica 1.2. La funció respiratòria 1.3. La funció circulatòria 1.4. L’aturada cardiorespiratòria
2. L’avaluació de les funcions vitals 2.1. L’avaluació neurològica 2.2. L’avaluació de la respiració 2.3. L’avaluació de la circulació 2.4. La temperatura corporal 2.5. El dolor
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV) 4.1. Avaluació de les víctimes 4.2. Classificació segons la prioritat Triatge i targetes de selecció de l’OMS
3. Com s’avalua l’estat de la víctima 3.1. Nivells d’urgència mèdica 3.2. L’avaluació d’emergènciaValoració de la consciènciaValoració de la respiració3.3. L’avaluació urgent
1. Les funcions vitals de l’organisme
L’organisme humà té tres funcions vitals essencials:
La neurològica
La respiratòria
La circulatòria.
El correcte funcionament d’aquestes funcions garanteix la vida i el manteniment de totes les activitats corporals.
1. Les funcions vitals de l’organisme
a) La funció neurològica
El sistema nerviós és el responsable de: La regulació i la coordinació de totes les accions del cos. Cada centre nerviós controla activitats diferents i la lesió d’una àrea pot afectar funcions concretes com la visió, la mobilitat, la parla o el raonament.
El cervell, el cerebel, la medul·la espinal i el tronc encefàlic tenen funcions específiques: Les activitats inconscients, els actes reflexos i les activitats motores bàsiques. La medul·la espinal actua com a via de transmissió de les ordres entre el cervell i la resta del cos, i el sistema nerviós disposa d’un complex sistema de protecció (crani, columna vertebral..)
1. Les funcions vitals de l’organisme
b) La funció respiratòria
La respiració és: El procés mitjançant el qual s’aporta oxigen (O₂) a les cèl·lules i s’expulsa diòxid de carboni (CO₂). Les cèl·lules utilitzen l’oxigen per produir energia necessària per mantenir la vida, la temperatura corporal i el funcionament del cervell.
1. Les funcions vitals de l’organisme
b) La funció respiratòria
La respiració és el procés mitjançant el qual s’aporta oxigen (O₂) a les cèl·lules i s’expulsa diòxid de carboni (CO₂). Les cèl·lules utilitzen l’oxigen per produir energia necessària per mantenir la vida, la temperatura corporal i el funcionament del cervell.
1. Les funcions vitals de l’organisme
b) La funció respiratòria
El procés respiratori té dues fases: Respiració externa: als pulmons, on l’oxigen passa a la sang i el CO₂ s’expulsa a l’exterior. Respiració interna: a nivell cel·lular, on la sang distribueix l’oxigen a les cèl·lules i recull el CO₂ produït.
1. Les funcions vitals de l’organisme
b) La funció respiratòria
L’aparell respiratori inclou: Les vies respiratòries (fosses nasals, boca, faringe, laringe, tràquea i bronquis) I els pulmons, formats per una xarxa d’alvèols on es produeix l’intercanvi gasós. La ventilació pulmonar consisteix en el moviment cíclic d’inspiració i espiració que permet omplir i buidar els alvèols.
1. Les funcions vitals de l’organisme
c) La funció circulatòria
L’aparell circulatori o cardiovascular està format per : la sang, els vasos sanguinis (artèries, capil·lars i venes) i el cor. Té la funció de: Transportar la sang per tot l’organisme, per a distribuir oxigen i nutrients a les cèl·lules i recollir les substàncies de rebuig.
El cicle cardíac alterna dues fases: Sístole: el cor es contreu i impulsa la sang. Diàstole: el cor es relaxa i s’omple.
1. Les funcions vitals de l’organisme
c) La funció circulatòria
El sistema elèctric del cor controla el ritme dels batecs mitjançant impulsos nerviosos coordinats. Quan els impulsos es descoordinen (fibril·lació ventricular), la sang deixa de bombar-se correctament i es tracta d’una emergència mèdica.
Cómo funciona el corazón
Sistema elèctric
1. Les funcions vitals de l’organisme
d) L’aturada cardiorespiratòria
Quan s’interromp l’arribada d’oxigen als òrgans, especialment al cervell, poden produir-se danys irreversibles en 4-6 minuts. Les causes poden ser un infart, asfíxia, intoxicació per gasos, electrocució o sobredosi. Davant d’una aturada cardiorespiratòria (ACR) cal iniciar immediatament la ressuscitació cardiorespiratòria (RCP).
2. L’avaluació de les funcions vitals
2. L’avaluació de les funcions vitals 2.1. L’avaluació neurològica 2.2. L’avaluació de la respiració 2.3. L’avaluació de la circulació 2.4. La temperatura corporal 2.5. El dolor
Per valorar l’estat de la víctima, cal observar i mesurar les funcions vitals següents:
la consciència
la respiració
la circulació
la temperatura corporal
el dolor.
2. L’avaluació de les funcions vitals
a) L’avaluació neurològica
S’ha de parlar a la víctima amb un volum adequat i moure-la amb suavitat. La seva resposta indica el nivell de consciència: Si respon: la respiració i la circulació funcionen. Si no respon: pot tractar-se d’una emergència.
La consciència és la capacitat d’una persona per rebre i avaluar informació sobre ella mateixa i el seu entorn.
2. L’avaluació de les funcions vitals
b) L’avaluació de la respiració
La freqüència respiratòria normal/habitual és de: - 12-16 respiracions per minut en adults - i d’unes 40 en nounats. S’observa també: L’amplitud respiratòria (aproximadament 500 cm³) Si hi ha dolor amb els moviments respiratoris, que pot indicar lesions o fractures.
2. L’avaluació de les funcions vitals
c) L’avaluació de la circulació
Consisteix en la presa del pols: Adult en repòs: 60-70 batecs/minut. Absència de pols: emergència vital. El pols és la dilatació de les artèries quan es transmet l’impuls cardíac. Es pot prendre a : Radial i caròtida → les més habituals. Humeral → en nadons o criatures. Femoral → útil en emergències. Poplítia i pediosa → per valorar la circulació a cames o peus.
2. L’avaluació de les funcions vitals
c) L’avaluació de la circulació
Freqüència cardíaca segons l’edat: 0-6 mesos: 100-140 bpm 6-12 mesos: 100-120 bpm 1-6 anys: 90-110 bpm 7-10 anys: 80-100 bpm 11-14 anys: 70-90 bpm 15-18 anys: 65-80 bpm Adults: 60-70 bpm
2. L’avaluació de les funcions vitals
d) La temperatura corporal
La temperatura normal oscil·la entre 36 i 37,5 °C. S’ha de valorar de manera aproximada, especialment en infants i persones grans, ja que tenen més risc de patir alteracions.
2. L’avaluació de les funcions vitals
d) La temperatura corporal
La temperatura normal oscil·la entre 36 i 37,5 °C. S’ha de valorar de manera aproximada, especialment en infants i persones grans, ja que tenen més risc de patir alteracions.
2. L’avaluació de les funcions vitals
e) El dolor
El dolor és un símptoma molt important en primers auxilis perquè orienta sobre possibles lesions. Un dolor molt intens pot provocar pèrdua de consciència. Cal Tranquil·litzar la víctima, col·locar-la en una posició còmoda i no administrar medicaments.
2. L’avaluació de les funcions vitals
la respiració
la circulació
el dolor.
la consciència
la temperatura corporal
1. Consciència: parlar-li, cridar-la suaument, sacsejar l’espatlla. 2. Respiració: observar el tòrax, escoltar i sentir durant 10 s. 3. Circulació: buscar el pols radial o caròtida i comptar 15 s. 4. Temperatura: valorar si la pell és càlida, freda o suada. 5. Dolor: preguntar què sent i en quina zona.
2. L’avaluació de les funcions vitals
la respiració
la circulació
el dolor.
la consciència
la temperatura corporal
Activitat: Som el primer equip de rescat
2. L’avaluació de les funcions vitals
A l’avaluació de les funcions vitals hem estudiat cada funció vital per separat. Hem vist cada signe vital i ja sabem identificar-los i quin és l'ordre general d'identificació. I ara, al següent punt, a com s’avalua l’estat de la víctima estudiarem com s’avalua, ordre i procediment. És a dir, és el protocol complet d’avaluació en una emergència i que també determina el nivell d’urgència.
3. Com s’avalua l’estat de la víctima
3. Com s’avalua l’estat de la víctima 3.1. Nivells d’urgència mèdica 3.2. L’avaluació d’emergènciaValoració de la consciènciaValoració de la respiració3.3. L’avaluació urgent
L’avaluació de l’estat de la víctima és el primer pas fonamental en qualsevol actuació de primers auxilis. Permet saber si la persona corre perill de mort immediat o si necessita una atenció urgent però no vital. En funció d’això, es decideix com actuar i en quin ordre.
3. Com s’avalua l’estat de la víctima
3.1. Nivells d’urgència mèdics
Segons el risc que presenta la víctima, es poden establir tres nivells: 1. Risc vital: - Les lesions posen en perill la vida immediatament. - Exemples: aturada cardiorespiratòria, hemorràgia greu, asfíxia, pèrdua massiva de sang. - Cal actuar de seguida, començant maniobres de RCP o control d’hemorràgia. 2. Risc funcional - No hi ha perill de mort immediat, però si no s’actua, pot quedar una seqüela o una pèrdua de funció. - Exemples: fractures, cremades moderades, lesions musculars o nervioses. 3. Sense risc - Les lesions són lleus i es recuperen espontàniament. - Exemples: talls petits, cops lleus, rascades, etc.
3. Com s’avalua l’estat de la víctima
3.2. L’avaluació d’emergència
L’objectiu és descobrir si hi ha risc vital. S’ha de fer ràpidament, però de forma ordenada i amb calma. 1. Valoració de la consciència - Apropar-se amb seguretat, parlar-li i preguntar-li: “Estàs bé?”. - Si no respon, sacsejar-la suaument per comprovar si reacciona. - Si respon, la vida no està en perill immediat. - Si no respon, s’ha de comprovar la respiració i el pols. 2. Valoració de la respiració - Obrir la via aèria inclinant el cap enrere i aixecant el mentó. - Veure, escoltar i sentir si respira durant màxim 10 segons. - Si respira → posar-la en posició lateral de seguretat i vigilar-la. - Si no respira o fa respiracions agòniques → iniciar RCP immediatament. 3. Valoració de la circulació - Comprovar el pols carotidi (al coll) o radial (al canell). - Si no té pols, confirmar aturada cardiorespiratòria i continuar amb RCP fins que arribi ajuda.
3. Com s’avalua l’estat de la víctima
3.3. L’avaluació urgent
Quan s’ha descartat risc vital, es fa una avaluació més detallada per identificar lesions o danys específics. 1. Exploració física Observar tot el cos sense moure massa la víctima. Fixar-se en:- Hemorràgies visibles- Ferides, deformitats o zones inflamades- Canvis de color a la pell- Reacció al dolor 2. Preguntar per antecedents Sempre que la víctima estiga conscient, preguntar:- Si té malalties prèvies o pren tractaments mèdics.- Si té al·lèrgies.- Si ha pres algun medicament, beguda o tòxic recentment. 3. Registrar les observacions Anotar els signes vitals observats (respiració, pols, color, temperatura). Descriure el comportament i les respostes de la víctima. Comunicar-ho al personal sanitari o al 112 quan arribi l’ajuda.
3. Com s’avalua l’estat de la víctima
Resum
1. Assegura l’escena (seguretat pròpia i de la víctima). 2. Valora consciència → si no respon, comprova respiració. 3. Si no respira o no té pols → RCP immediata. 4. Si respira i té pols → avaluació urgent (explorar lesions). 5. Comunica i acompanya fins a l’arribada d’ajuda.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV) 4.1. Avaluació de les víctimes 4.2. Classificació segons la prioritat Triatge i targetes de selecció de l’OMS
Un IMV és una situació en què hi ha diverses persones afectades al mateix temps (accident de trànsit, incendi, explosió, esfondrament, intoxicació col·lectiva…) i no hi ha recursos suficients per atendre totes les víctimes alhora. La prioritat ja no és atendre la primera víctima que veiem, sinó optimitzar els recursos per salvar el màxim nombre de vides. Aquest procés es diu triatge.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.1. Avaluació de les víctimes
Abans d’apropar-se a cap víctima, el socorrista ha de: 1. Assegurar la pròpia seguretat - Identificar riscos: foc, fuites de gas, trànsit, electricitat, estructures inestables… - Si l’escena no és segura, no s’entra. 2.Valorar el nombre de víctimes - Comptar aproximadament quantes persones estan afectades. - Informar el 112 de la magnitud de l’incident. 3. Identificar possibles ajudants - Persones que puguen caminar - Altres testimonis o participants
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.2. Primera intervenció: crida d’ajuda i separació de víctimes
La persona socorrista ha de cridar amb veu forta: “Si em sentiu i podeu caminar, veniu cap a mi.” Les persones que responen a aquesta ordre: - tenen funcions vitals preservades, - són considerades de baixa prioritat, - i es col·loquen en una zona segura. Això permet concentrar-se en els que no poden moure’s.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.3. Avaluació d’emergència a les víctimes immòbils
S’atén primer la víctima més pròxima i després es continua amb la resta. Per a cada víctima que no es pot moure, es fa una avaluació molt ràpida (menys de 30 segons): Respira? Té pols? Respon a estímuls? Hi ha hemorràgies greus? Aquests criteris permeten assignar-li una categoria de triatge.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.3. Avaluació d’emergència a les víctimes immòbils
Mètode START
Mètode START= Simple Triage and Rapid Treatment El mètode START és el sistema internacional utilitzat per classificar víctimes en incidents amb múltiples víctimes (IMV). Permet decidir ràpidament quina prioritat té cada persona en menys de 30 segons. S’utilitza quan hi ha molts ferits i pocs recursos. L’objectiu és salvar el màxim nombre de vides.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.3. Avaluació d’emergència a les víctimes immòbils
Mètode START
Quin és l’objectiu del START? Identificar víctimes en risc vital immediat.Classificar-les segons la seua prioritat.Assignar un color de triatge.Permetre que els equips d’emergència actuen de manera ordenada i eficient.Evitar perdre temps en persones que ja estan mortes o estan lleus. El START és ràpid, senzill i pràctic.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
Mètode START L’algoritme pas a pas
4.3. Avaluació d’emergència a les víctimes immòbils
1. “Pots caminar?” – Si la víctima pot caminar → VERD (III) – Si no → continuar 2. Respira? – No respira → obrir via aèria • Si no respira després → NEGRE (0) • Si respira → VERMELL (I) – Si respira → continuar 3. Respiracions > 30 per minut? – Sí → VERMELL – No → continuar 4. Circulació (pols o reompliment capil·lar > 2 segons?) – Sí → VERMELL – No → continuar 5. Obedeix ordres senzilles? – No → VERMELL – Sí → GROC (II)
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
Mètode START
4.3. Avaluació d’emergència a les víctimes immòbils
Tres exemples pràctics de triatge START Exemple 1: Respira, FR 20, pols normal, obeeix = GROC Exemple 2: No respira, s’obre via aèria i comença a respirar = VERMELL Exemple 3: Camina = VERD
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.4. Classificació segons la prioritat (Triaje o Triatge)
Triatge: Classificació de les víctimes en categories d’acord amb el seu pronòstic vial i funcional, per determinar l’ordre en què cal atendre-les i evacuar-les.
L’IMV no busca atendre a tothom al moment, sinó: Salvar el màxim nombre de vides amb els recursos disponibles. Per això, es prioritzen: - els que poden sobreviure amb una atenció ràpida, - i s’ajornen els casos lleus i els casos irrecuperables.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.4. Classificació segons la prioritat (Triaje o Triatge)
1. VERMELL (I) – Prioritat màxima Risc vital, necessita atenció immediata. Exemples: Respiració absent però recuperable Hemorràgies greus Xoc Obstruccions de la via aèria Cremades greus
2. GROC (II) – Prioritat intermèdia Lesions greus però estable. Pot esperar. Exemples: Fractures importants Cremades moderades Dolor intens sense risc vital Traumatismes sense compromís respiratori
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.4. Classificació segons la prioritat (Triaje o Triatge)
3. VERD (III) – Prioritat mínima Pot caminar, lesions lleus. Exemples: Talls lleus Contusions Malestar lleu Dolor localitzat no incapacitant
4. NEGRE (0) – Mort o insalvable No respira després d’obrir la via aèria. No s’inverteixen recursos perquè no hi ha possibilitat de supervivència en el context d’un IMV.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.5. Targetes de selecció de l’OMS
S’utilitzen cartes de colors (vermell, groc, verd i negre) que s’enganxen o posen a prop de la víctima per identificar la prioritat. Això facilita: - l’organització, - la comunicació amb els equips d’emergències, - i l’ordre en el transport a l’hospital.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.5. Targetes de selecció de l’OMS
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.5. Targetes de selecció de l’OMS
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
Errors freqüents d'avaluació
No comprovar consciència abans de mirar la respiració. No obrir correctament la via aèria. Comptar respiracions molt ràpid (cal fer-ho 10 segons). No saber trobar el pols carotidi. No fer la pregunta inicial “Pots caminar?”. Confondre respiració agònica amb respiració normal. Començar maniobres abans de classificar per START.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
Errors freqüents d'avaluació
Quina és la primera pregunta del mètode START?A) Respira? B) Pots caminar? C) Té pols? Una víctima respira però no obeeix ordres. Quin color és? A) Groc B) Verd C) Vermell Una víctima té reompliment capil·lar de 4 segons. Quin color és? A) Groc B) Verd C) Vermell Si una víctima no respira i no respon després d’obrir via aèria: A) Verd B) Negre C) Groc
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
Errors freqüents d'avaluació
Quina és la primera pregunta del mètode START?A) Respira? B) Pots caminar? C) Té pols? Una víctima respira però no obeeix ordres. Quin color és? A) Groc B) Verd C) Vermell Una víctima té reompliment capil·lar de 4 segons. Quin color és? A) Groc B) Verd C) Vermell Si una víctima no respira i no respon després d’obrir via aèria: A) Verd B) Negre C) Groc
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
És dissabte de matí. El teu grup és el primer a arribar a un accident de trànsit a la carretera que va d'Estamariu cap a La seu d'Urgell.Hi ha involucrats dos cotxes que han col·lidit lateralment després de derrapar en una zona amb gel. Quan arribeu, veieu sis víctimes disperses en diferents punts de l’escena. L’escena és segura (no hi ha fuita de benzina ni foc), però hi ha persones cridant i gent confosa. El vostre objectiu és classificar totes les víctimes segons START.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
DESCRIPCIÓ DE LES SIS VÍCTIMESVíctima 1 – Dona d’uns 40 anys (fora del vehicle) Està dempeus, cridant i caminant cap a vosaltres. Diu que se li ha torçat el turmell i que no pot tornar al cotxe. Dades: Respira bé Parla de manera coherent Es desplaça sola → Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Víctima 2 – Home de 55 anys (al costat del cotxe 1) Està assegut, conscient però molt pàl·lid. Respira ràpid. Té una hemorràgia al braç que no para. Dades: FR aproximada: 32 rpm Pols ràpid i dèbil Orientat, respon preguntes → Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Víctima 3 – Jove de 18 anys (a terra, boca amunt) Inconscient. No respira quan arribeu. Dades: No respira S’obri via aèria i continua sense respirar → Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Víctima 4 – Nena de 10 anys (interior del vehicle 2) Plora, respira ràpid però respon ordres. Té una ferida oberta al front i diu que li fa molt mal la cama. Dades: Respira 25 rpm Obedeix ordres Pols normal Ferida sagnant però no massiva → Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Víctima 5 – Home d’uns 30 anys (fora del vehicle) Està estirat a terra, respira però sembla confós. Quan li parleu, no contesta correctament. No pot dir-vos com es diu. Dades: Respira 20 rpm Pols present No obeeix ordres simples No es pot posar dempeus →Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Víctima 6 – Dona de 60 anys (a dins del cotxe 1) Respira amb dificultat, tos profunda. Es queixa de dolor al pit. Quan li parleu, sí respon però està molt espantada. Dades: FR: 28 rpm Pols present Obeeix ordres No pot caminar Dificultat respiratòria → Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Per grups de 3 heu de:
- Llegir totes les víctimes.
- Aplicar l’algoritme START pas a pas
- Assignar color de triatge a cadascuna (verd, groc, vermell, negre).
- Justificar la decisió en 1 línia (FR, pols, obediència, etc.).
- Posar el resultat final en una taula.
Primers Auxilis - L’AVALUACIÓ DE L’ESTAT DE LA VÍCTIMA
Elena
Created on November 6, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Geographical Challenge: Drag to the map
View
Decisions and Behaviors in the Workplace
View
Tangram Game
View
Process Flow: Corporate Recruitment
View
Weekly Corporate Challenge
View
Wellbeing and Healthy Routines
View
Match the Verbs in Spanish: Present and Past
Explore all templates
Transcript
TEMA 2
L’AVALUACIÓ DE L’ESTAT DE LA VÍCTIMA
ÍNDEX O SUMARI
1. Les funcions vitals de l’organisme 1.1. La funció neurològica 1.2. La funció respiratòria 1.3. La funció circulatòria 1.4. L’aturada cardiorespiratòria
2. L’avaluació de les funcions vitals 2.1. L’avaluació neurològica 2.2. L’avaluació de la respiració 2.3. L’avaluació de la circulació 2.4. La temperatura corporal 2.5. El dolor
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV) 4.1. Avaluació de les víctimes 4.2. Classificació segons la prioritat Triatge i targetes de selecció de l’OMS
3. Com s’avalua l’estat de la víctima 3.1. Nivells d’urgència mèdica 3.2. L’avaluació d’emergènciaValoració de la consciènciaValoració de la respiració3.3. L’avaluació urgent
1. Les funcions vitals de l’organisme
L’organisme humà té tres funcions vitals essencials:
La neurològica
La respiratòria
La circulatòria.
El correcte funcionament d’aquestes funcions garanteix la vida i el manteniment de totes les activitats corporals.
1. Les funcions vitals de l’organisme
a) La funció neurològica
El sistema nerviós és el responsable de: La regulació i la coordinació de totes les accions del cos. Cada centre nerviós controla activitats diferents i la lesió d’una àrea pot afectar funcions concretes com la visió, la mobilitat, la parla o el raonament.
El cervell, el cerebel, la medul·la espinal i el tronc encefàlic tenen funcions específiques: Les activitats inconscients, els actes reflexos i les activitats motores bàsiques. La medul·la espinal actua com a via de transmissió de les ordres entre el cervell i la resta del cos, i el sistema nerviós disposa d’un complex sistema de protecció (crani, columna vertebral..)
1. Les funcions vitals de l’organisme
b) La funció respiratòria
La respiració és: El procés mitjançant el qual s’aporta oxigen (O₂) a les cèl·lules i s’expulsa diòxid de carboni (CO₂). Les cèl·lules utilitzen l’oxigen per produir energia necessària per mantenir la vida, la temperatura corporal i el funcionament del cervell.
1. Les funcions vitals de l’organisme
b) La funció respiratòria
La respiració és el procés mitjançant el qual s’aporta oxigen (O₂) a les cèl·lules i s’expulsa diòxid de carboni (CO₂). Les cèl·lules utilitzen l’oxigen per produir energia necessària per mantenir la vida, la temperatura corporal i el funcionament del cervell.
1. Les funcions vitals de l’organisme
b) La funció respiratòria
El procés respiratori té dues fases: Respiració externa: als pulmons, on l’oxigen passa a la sang i el CO₂ s’expulsa a l’exterior. Respiració interna: a nivell cel·lular, on la sang distribueix l’oxigen a les cèl·lules i recull el CO₂ produït.
1. Les funcions vitals de l’organisme
b) La funció respiratòria
L’aparell respiratori inclou: Les vies respiratòries (fosses nasals, boca, faringe, laringe, tràquea i bronquis) I els pulmons, formats per una xarxa d’alvèols on es produeix l’intercanvi gasós. La ventilació pulmonar consisteix en el moviment cíclic d’inspiració i espiració que permet omplir i buidar els alvèols.
1. Les funcions vitals de l’organisme
c) La funció circulatòria
L’aparell circulatori o cardiovascular està format per : la sang, els vasos sanguinis (artèries, capil·lars i venes) i el cor. Té la funció de: Transportar la sang per tot l’organisme, per a distribuir oxigen i nutrients a les cèl·lules i recollir les substàncies de rebuig.
El cicle cardíac alterna dues fases: Sístole: el cor es contreu i impulsa la sang. Diàstole: el cor es relaxa i s’omple.
1. Les funcions vitals de l’organisme
c) La funció circulatòria
El sistema elèctric del cor controla el ritme dels batecs mitjançant impulsos nerviosos coordinats. Quan els impulsos es descoordinen (fibril·lació ventricular), la sang deixa de bombar-se correctament i es tracta d’una emergència mèdica.
Cómo funciona el corazón
Sistema elèctric
1. Les funcions vitals de l’organisme
d) L’aturada cardiorespiratòria
Quan s’interromp l’arribada d’oxigen als òrgans, especialment al cervell, poden produir-se danys irreversibles en 4-6 minuts. Les causes poden ser un infart, asfíxia, intoxicació per gasos, electrocució o sobredosi. Davant d’una aturada cardiorespiratòria (ACR) cal iniciar immediatament la ressuscitació cardiorespiratòria (RCP).
2. L’avaluació de les funcions vitals
2. L’avaluació de les funcions vitals 2.1. L’avaluació neurològica 2.2. L’avaluació de la respiració 2.3. L’avaluació de la circulació 2.4. La temperatura corporal 2.5. El dolor
Per valorar l’estat de la víctima, cal observar i mesurar les funcions vitals següents:
la consciència
la respiració
la circulació
la temperatura corporal
el dolor.
2. L’avaluació de les funcions vitals
a) L’avaluació neurològica
S’ha de parlar a la víctima amb un volum adequat i moure-la amb suavitat. La seva resposta indica el nivell de consciència: Si respon: la respiració i la circulació funcionen. Si no respon: pot tractar-se d’una emergència.
La consciència és la capacitat d’una persona per rebre i avaluar informació sobre ella mateixa i el seu entorn.
2. L’avaluació de les funcions vitals
b) L’avaluació de la respiració
La freqüència respiratòria normal/habitual és de: - 12-16 respiracions per minut en adults - i d’unes 40 en nounats. S’observa també: L’amplitud respiratòria (aproximadament 500 cm³) Si hi ha dolor amb els moviments respiratoris, que pot indicar lesions o fractures.
2. L’avaluació de les funcions vitals
c) L’avaluació de la circulació
Consisteix en la presa del pols: Adult en repòs: 60-70 batecs/minut. Absència de pols: emergència vital. El pols és la dilatació de les artèries quan es transmet l’impuls cardíac. Es pot prendre a : Radial i caròtida → les més habituals. Humeral → en nadons o criatures. Femoral → útil en emergències. Poplítia i pediosa → per valorar la circulació a cames o peus.
2. L’avaluació de les funcions vitals
c) L’avaluació de la circulació
Freqüència cardíaca segons l’edat: 0-6 mesos: 100-140 bpm 6-12 mesos: 100-120 bpm 1-6 anys: 90-110 bpm 7-10 anys: 80-100 bpm 11-14 anys: 70-90 bpm 15-18 anys: 65-80 bpm Adults: 60-70 bpm
2. L’avaluació de les funcions vitals
d) La temperatura corporal
La temperatura normal oscil·la entre 36 i 37,5 °C. S’ha de valorar de manera aproximada, especialment en infants i persones grans, ja que tenen més risc de patir alteracions.
2. L’avaluació de les funcions vitals
d) La temperatura corporal
La temperatura normal oscil·la entre 36 i 37,5 °C. S’ha de valorar de manera aproximada, especialment en infants i persones grans, ja que tenen més risc de patir alteracions.
2. L’avaluació de les funcions vitals
e) El dolor
El dolor és un símptoma molt important en primers auxilis perquè orienta sobre possibles lesions. Un dolor molt intens pot provocar pèrdua de consciència. Cal Tranquil·litzar la víctima, col·locar-la en una posició còmoda i no administrar medicaments.
2. L’avaluació de les funcions vitals
la respiració
la circulació
el dolor.
la consciència
la temperatura corporal
1. Consciència: parlar-li, cridar-la suaument, sacsejar l’espatlla. 2. Respiració: observar el tòrax, escoltar i sentir durant 10 s. 3. Circulació: buscar el pols radial o caròtida i comptar 15 s. 4. Temperatura: valorar si la pell és càlida, freda o suada. 5. Dolor: preguntar què sent i en quina zona.
2. L’avaluació de les funcions vitals
la respiració
la circulació
el dolor.
la consciència
la temperatura corporal
Activitat: Som el primer equip de rescat
2. L’avaluació de les funcions vitals
A l’avaluació de les funcions vitals hem estudiat cada funció vital per separat. Hem vist cada signe vital i ja sabem identificar-los i quin és l'ordre general d'identificació. I ara, al següent punt, a com s’avalua l’estat de la víctima estudiarem com s’avalua, ordre i procediment. És a dir, és el protocol complet d’avaluació en una emergència i que també determina el nivell d’urgència.
3. Com s’avalua l’estat de la víctima
3. Com s’avalua l’estat de la víctima 3.1. Nivells d’urgència mèdica 3.2. L’avaluació d’emergènciaValoració de la consciènciaValoració de la respiració3.3. L’avaluació urgent
L’avaluació de l’estat de la víctima és el primer pas fonamental en qualsevol actuació de primers auxilis. Permet saber si la persona corre perill de mort immediat o si necessita una atenció urgent però no vital. En funció d’això, es decideix com actuar i en quin ordre.
3. Com s’avalua l’estat de la víctima
3.1. Nivells d’urgència mèdics
Segons el risc que presenta la víctima, es poden establir tres nivells: 1. Risc vital: - Les lesions posen en perill la vida immediatament. - Exemples: aturada cardiorespiratòria, hemorràgia greu, asfíxia, pèrdua massiva de sang. - Cal actuar de seguida, començant maniobres de RCP o control d’hemorràgia. 2. Risc funcional - No hi ha perill de mort immediat, però si no s’actua, pot quedar una seqüela o una pèrdua de funció. - Exemples: fractures, cremades moderades, lesions musculars o nervioses. 3. Sense risc - Les lesions són lleus i es recuperen espontàniament. - Exemples: talls petits, cops lleus, rascades, etc.
3. Com s’avalua l’estat de la víctima
3.2. L’avaluació d’emergència
L’objectiu és descobrir si hi ha risc vital. S’ha de fer ràpidament, però de forma ordenada i amb calma. 1. Valoració de la consciència - Apropar-se amb seguretat, parlar-li i preguntar-li: “Estàs bé?”. - Si no respon, sacsejar-la suaument per comprovar si reacciona. - Si respon, la vida no està en perill immediat. - Si no respon, s’ha de comprovar la respiració i el pols. 2. Valoració de la respiració - Obrir la via aèria inclinant el cap enrere i aixecant el mentó. - Veure, escoltar i sentir si respira durant màxim 10 segons. - Si respira → posar-la en posició lateral de seguretat i vigilar-la. - Si no respira o fa respiracions agòniques → iniciar RCP immediatament. 3. Valoració de la circulació - Comprovar el pols carotidi (al coll) o radial (al canell). - Si no té pols, confirmar aturada cardiorespiratòria i continuar amb RCP fins que arribi ajuda.
3. Com s’avalua l’estat de la víctima
3.3. L’avaluació urgent
Quan s’ha descartat risc vital, es fa una avaluació més detallada per identificar lesions o danys específics. 1. Exploració física Observar tot el cos sense moure massa la víctima. Fixar-se en:- Hemorràgies visibles- Ferides, deformitats o zones inflamades- Canvis de color a la pell- Reacció al dolor 2. Preguntar per antecedents Sempre que la víctima estiga conscient, preguntar:- Si té malalties prèvies o pren tractaments mèdics.- Si té al·lèrgies.- Si ha pres algun medicament, beguda o tòxic recentment. 3. Registrar les observacions Anotar els signes vitals observats (respiració, pols, color, temperatura). Descriure el comportament i les respostes de la víctima. Comunicar-ho al personal sanitari o al 112 quan arribi l’ajuda.
3. Com s’avalua l’estat de la víctima
Resum
1. Assegura l’escena (seguretat pròpia i de la víctima). 2. Valora consciència → si no respon, comprova respiració. 3. Si no respira o no té pols → RCP immediata. 4. Si respira i té pols → avaluació urgent (explorar lesions). 5. Comunica i acompanya fins a l’arribada d’ajuda.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV) 4.1. Avaluació de les víctimes 4.2. Classificació segons la prioritat Triatge i targetes de selecció de l’OMS
Un IMV és una situació en què hi ha diverses persones afectades al mateix temps (accident de trànsit, incendi, explosió, esfondrament, intoxicació col·lectiva…) i no hi ha recursos suficients per atendre totes les víctimes alhora. La prioritat ja no és atendre la primera víctima que veiem, sinó optimitzar els recursos per salvar el màxim nombre de vides. Aquest procés es diu triatge.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.1. Avaluació de les víctimes
Abans d’apropar-se a cap víctima, el socorrista ha de: 1. Assegurar la pròpia seguretat - Identificar riscos: foc, fuites de gas, trànsit, electricitat, estructures inestables… - Si l’escena no és segura, no s’entra. 2.Valorar el nombre de víctimes - Comptar aproximadament quantes persones estan afectades. - Informar el 112 de la magnitud de l’incident. 3. Identificar possibles ajudants - Persones que puguen caminar - Altres testimonis o participants
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.2. Primera intervenció: crida d’ajuda i separació de víctimes
La persona socorrista ha de cridar amb veu forta: “Si em sentiu i podeu caminar, veniu cap a mi.” Les persones que responen a aquesta ordre: - tenen funcions vitals preservades, - són considerades de baixa prioritat, - i es col·loquen en una zona segura. Això permet concentrar-se en els que no poden moure’s.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.3. Avaluació d’emergència a les víctimes immòbils
S’atén primer la víctima més pròxima i després es continua amb la resta. Per a cada víctima que no es pot moure, es fa una avaluació molt ràpida (menys de 30 segons): Respira? Té pols? Respon a estímuls? Hi ha hemorràgies greus? Aquests criteris permeten assignar-li una categoria de triatge.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.3. Avaluació d’emergència a les víctimes immòbils
Mètode START
Mètode START= Simple Triage and Rapid Treatment El mètode START és el sistema internacional utilitzat per classificar víctimes en incidents amb múltiples víctimes (IMV). Permet decidir ràpidament quina prioritat té cada persona en menys de 30 segons. S’utilitza quan hi ha molts ferits i pocs recursos. L’objectiu és salvar el màxim nombre de vides.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.3. Avaluació d’emergència a les víctimes immòbils
Mètode START
Quin és l’objectiu del START? Identificar víctimes en risc vital immediat.Classificar-les segons la seua prioritat.Assignar un color de triatge.Permetre que els equips d’emergència actuen de manera ordenada i eficient.Evitar perdre temps en persones que ja estan mortes o estan lleus. El START és ràpid, senzill i pràctic.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
Mètode START L’algoritme pas a pas
4.3. Avaluació d’emergència a les víctimes immòbils
1. “Pots caminar?” – Si la víctima pot caminar → VERD (III) – Si no → continuar 2. Respira? – No respira → obrir via aèria • Si no respira després → NEGRE (0) • Si respira → VERMELL (I) – Si respira → continuar 3. Respiracions > 30 per minut? – Sí → VERMELL – No → continuar 4. Circulació (pols o reompliment capil·lar > 2 segons?) – Sí → VERMELL – No → continuar 5. Obedeix ordres senzilles? – No → VERMELL – Sí → GROC (II)
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
Mètode START
4.3. Avaluació d’emergència a les víctimes immòbils
Tres exemples pràctics de triatge START Exemple 1: Respira, FR 20, pols normal, obeeix = GROC Exemple 2: No respira, s’obre via aèria i comença a respirar = VERMELL Exemple 3: Camina = VERD
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.4. Classificació segons la prioritat (Triaje o Triatge)
Triatge: Classificació de les víctimes en categories d’acord amb el seu pronòstic vial i funcional, per determinar l’ordre en què cal atendre-les i evacuar-les.
L’IMV no busca atendre a tothom al moment, sinó: Salvar el màxim nombre de vides amb els recursos disponibles. Per això, es prioritzen: - els que poden sobreviure amb una atenció ràpida, - i s’ajornen els casos lleus i els casos irrecuperables.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.4. Classificació segons la prioritat (Triaje o Triatge)
1. VERMELL (I) – Prioritat màxima Risc vital, necessita atenció immediata. Exemples: Respiració absent però recuperable Hemorràgies greus Xoc Obstruccions de la via aèria Cremades greus
2. GROC (II) – Prioritat intermèdia Lesions greus però estable. Pot esperar. Exemples: Fractures importants Cremades moderades Dolor intens sense risc vital Traumatismes sense compromís respiratori
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.4. Classificació segons la prioritat (Triaje o Triatge)
3. VERD (III) – Prioritat mínima Pot caminar, lesions lleus. Exemples: Talls lleus Contusions Malestar lleu Dolor localitzat no incapacitant
4. NEGRE (0) – Mort o insalvable No respira després d’obrir la via aèria. No s’inverteixen recursos perquè no hi ha possibilitat de supervivència en el context d’un IMV.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.5. Targetes de selecció de l’OMS
S’utilitzen cartes de colors (vermell, groc, verd i negre) que s’enganxen o posen a prop de la víctima per identificar la prioritat. Això facilita: - l’organització, - la comunicació amb els equips d’emergències, - i l’ordre en el transport a l’hospital.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.5. Targetes de selecció de l’OMS
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
4.5. Targetes de selecció de l’OMS
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
Errors freqüents d'avaluació
No comprovar consciència abans de mirar la respiració. No obrir correctament la via aèria. Comptar respiracions molt ràpid (cal fer-ho 10 segons). No saber trobar el pols carotidi. No fer la pregunta inicial “Pots caminar?”. Confondre respiració agònica amb respiració normal. Començar maniobres abans de classificar per START.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
Errors freqüents d'avaluació
Quina és la primera pregunta del mètode START?A) Respira? B) Pots caminar? C) Té pols? Una víctima respira però no obeeix ordres. Quin color és? A) Groc B) Verd C) Vermell Una víctima té reompliment capil·lar de 4 segons. Quin color és? A) Groc B) Verd C) Vermell Si una víctima no respira i no respon després d’obrir via aèria: A) Verd B) Negre C) Groc
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
Errors freqüents d'avaluació
Quina és la primera pregunta del mètode START?A) Respira? B) Pots caminar? C) Té pols? Una víctima respira però no obeeix ordres. Quin color és? A) Groc B) Verd C) Vermell Una víctima té reompliment capil·lar de 4 segons. Quin color és? A) Groc B) Verd C) Vermell Si una víctima no respira i no respon després d’obrir via aèria: A) Verd B) Negre C) Groc
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
És dissabte de matí. El teu grup és el primer a arribar a un accident de trànsit a la carretera que va d'Estamariu cap a La seu d'Urgell.Hi ha involucrats dos cotxes que han col·lidit lateralment després de derrapar en una zona amb gel. Quan arribeu, veieu sis víctimes disperses en diferents punts de l’escena. L’escena és segura (no hi ha fuita de benzina ni foc), però hi ha persones cridant i gent confosa. El vostre objectiu és classificar totes les víctimes segons START.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
DESCRIPCIÓ DE LES SIS VÍCTIMESVíctima 1 – Dona d’uns 40 anys (fora del vehicle) Està dempeus, cridant i caminant cap a vosaltres. Diu que se li ha torçat el turmell i que no pot tornar al cotxe. Dades: Respira bé Parla de manera coherent Es desplaça sola → Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Víctima 2 – Home de 55 anys (al costat del cotxe 1) Està assegut, conscient però molt pàl·lid. Respira ràpid. Té una hemorràgia al braç que no para. Dades: FR aproximada: 32 rpm Pols ràpid i dèbil Orientat, respon preguntes → Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Víctima 3 – Jove de 18 anys (a terra, boca amunt) Inconscient. No respira quan arribeu. Dades: No respira S’obri via aèria i continua sense respirar → Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Víctima 4 – Nena de 10 anys (interior del vehicle 2) Plora, respira ràpid però respon ordres. Té una ferida oberta al front i diu que li fa molt mal la cama. Dades: Respira 25 rpm Obedeix ordres Pols normal Ferida sagnant però no massiva → Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Víctima 5 – Home d’uns 30 anys (fora del vehicle) Està estirat a terra, respira però sembla confós. Quan li parleu, no contesta correctament. No pot dir-vos com es diu. Dades: Respira 20 rpm Pols present No obeeix ordres simples No es pot posar dempeus →Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Víctima 6 – Dona de 60 anys (a dins del cotxe 1) Respira amb dificultat, tos profunda. Es queixa de dolor al pit. Quan li parleu, sí respon però està molt espantada. Dades: FR: 28 rpm Pols present Obeeix ordres No pot caminar Dificultat respiratòria → Heu de decidir color.
4. Actuació en incidents amb múltiples víctimes (IMV)
CAS PRÀCTIC
Per grups de 3 heu de: