Estructures del dia a dia: Sta. Susanna

Estructures del dia a dia: Sta. Susanna

Nadia Martinez Garcia i Amina Esthel Jarra González 3r d'ESO, Grup C Curs 2025-2026 Ies Ramon Turró i Darder

índex

Estructura piramidal

Introducció

Estructura laminar i de carcassa

Estructura pèrgola

Conclusió

Estructura modular lleugera

Bibliografia

Estructura penjant

Estructura marquesina

Gràcies per la vostra atenció

introducció

Al nostre dia a dia, passem per molts llocs, i per moltes situacións, però, sóm realment conscients de com sónn els objectes que ens envolten i ens la fan més fàcil?,bé, en la gran majoria dels cassos, la resposta seria no. És per això mateix que, en aquest projecte us mostrarem una llista determinada d'estructures i us ensenyarem la magnitud del pesament i ordre que hi ha al darrere de la seva creació. Som-hi!

Estructura laminar/carcassa

1. La seva estructura depèn de la seva forma prima i constant, no del gruix del seu material
2. Treballa sota esforços de membrana (en aquest cas, de compressió i tracció superficials).
3. No està formada per diferents parts, sinó que , per una sola peça contínua que s'assebla a una closca.
4. La seva forma ondulada fa que tingui una bona rigidesa sense la necessitat de grans espesors.

ESTRUCTURA MODULAR LLEUGERA

1. Està sotmessa als següents esforços: ----Esforç de compressió en els elements verticals. -Esforç de tracció i flexió en les plataformes i pasarel·les. -Esorç de cisallament en les unions metàl·liques. -Vibració i càrrega dinàmica.
2. Materials i comportament: -Plàstic -Fusta -Acer
3. Seguritat estriuctural: Els elements han d'estar ben collats al sòl i complir amb les normes de joc segur.

ESTRUCTURA penjant

1. Està basada en elements lineals (tirants o barres metàl·liques) que pengen sobre el sostre ii sostenen un element longitudinal, en aquest cas el conducte.
2. Materials i comportament: -Els tirants estàn sotmessos a un esforç de tracció. -El conducte, està dissenyat alt i prim per així poder suportar el seu propi pes i les vibracions internes de l'aire.
3. El sistema no forma part de l'esquelet principal de l'estructura, sinó que és una estructura auxiliar suspesa.

ESTRUCTURA MARQUESINA/LAMINADA

1. Tipus d'estructures: Marquesina o voladís fixat a la façana, sense suports davanters visibles 2. Bigues de fusta laminada. 3. Esta sotmessa als següents esforços: - Flexió: Per l'acció del propi pes. -Cisallament: A la zona propera a l'ancoratge amb el mur -Tracció i compressió: Dins de les bigues de fusta 4. Funció: protegir l'accés o passadis exterior del sol o la pluja i aportar un disseny modern i lleuguer. 5. Elements visibles bigues horitzontals, plafons de cobertura i lluminàries lineals sobre el voladís

ESTRUCTURA PIRAMIDAL

1. Tipus d'estructura: Es una estructura piramidal o poligonal,probablement metàl.lica, amb pendent cap als costats. 2. Materials principals: Estructura principal d'acer, coberta metal.lica amb xapa perfilada 3. Elements visibles: Coberta inclinada amb juntes de xapa, punt central superior parallamps i façana de vidre i estructura metàl.lica inferior. 4. Forces o esforços principals. Compressió i tracció a les encavellades o bigues principals, Flexió per càrrega de vent i pes propi, Tallant en els punts d'unió i suports, Tracció per l'acció del vent d'aspiració sobre la coberta. 5. Funció: cobrir un espai ampli protegint-lo de la pluja i el sol i permetre una bona ventilació.

estructura pergola

What you read: Interactivity and animation can turn the most boring content into something fun. At Genially, we use AI (Awesome Interactivity) in all our designs, so you can level up with interactivity and make your content something that adds value and engages.

1. Tipus d'estructura: Pèrgola o cobert lleuguer, de tipus rectangular i obert als costats. 2. Materials principals: Estructures de fusta (pilars i bigues) i possiblement un revestiment superior lleuguer. 3. Elements visbibles: Pilars verticals, bigues horitzontals, coberta plana i zones d'ombra; tot muntat amb unions simples de fusta. 4. Forces principals: Compressió: als pilars, Flexió i tracció: a les bigues per suportar el pes propi i el vent. Tallant: a les unions entre pilars i bigues 5. Funció: Crear una zona d'ombra i refugi dins d'un pati o parc, protegint del sol i millorat el confort a l'exterior.

'Your content is liked, but it engages much more if it is interactive'

conclusions

Al llarg del dia ens envolten tota mena d'estructures; cadires que ens suporten, parets que ens donen cobert, ponts que uneixen els nostres camins, parcs que ens permeten gaudir de la tranquil·litat, etc. Normalment, no ens hi fixem en aquestes, passem de llarg, i deixem que suportin, no només esforços sinó que, també, el pes del nostre dia a dia. De les nostres vides.

"L'arquitectura comença quan col·loques ds maons amb cura. Allà comença tot."

bIBLIOGRAFIA:

• Imatges: Inèdites- Amina Esthel Jarra González & Nadia Martinez Garcia.

Ludwig Mies van der Rohe

• Estructures Laminars

• Estructures Modulars

• Informació general sobre estructures: Tecnologia i Digitalització, ESO C.

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

TENIU ALGUNA PREGUNTA?

introducció

Al nostre dia a dia, passem per molts llocs, i per moltes situacións, però, sóm realment conscients de com sónn els objectes que ens envolten i ens fan la més fàcil?,bé, en la gran majoria dels cassos, la resposta seria no. És per això mateix que, en aquest projecte us mostrarem una llista determinada d'estructures i us ensenyarem la magnitud del pesament i ordre que hi ha al darrere de la seva creació. Som-hi!

sabies què...

Les estructures lamiinars com aquestes es van posar molt de moda cap al segle XX gràcies a l'arquitecte espanyol Félix Candela Outeriño, que contruia cobertes de formigó tan primes que, de vegades, només tenien dos o tres centímetres de gruix!

sabies què...

Va ser cap al segle XIX quan les estructures penjants van ser àmpliament desenvolupades. Tot això amb , per exemple, estructures com el pont de Brooklyn (1883), el qual va ser reinterpretat anys després per arquitectes com ara Frei Otto.

sabies què...

Va ser cap al segle XIX quan les estructures penjants van ser àmpliament desenvolupades. Tot això amb , per exemple, estructures com el pont de Brooklyn (1883), el qual va ser reinterpretat anys després per arquitectes com ara Frei Otto.

sabies què...

Els parcs infantils modulars com els que veiem avui dia, van començar a dissenyar-se seriosament cap als anys 60, quan els arquitectes parlaven del terme d' "arquitectura de joc". Un dels pioners va ser Aldo van Eyck, que va dissenyar més de 700 parcs infantil modulars per tot Amsterdam!