Júlia Valverde Molina Socials 4t d'ESO 1r trimestre

Júlia Valverde Molina Socials 4t d'ESO 1r trimestre

Les revolucions liberals. La conquesta dels drets individuals i col·lectius

Índex

Conclusió

Activitats

Objectius

Apunts

Reflexió de les activitats

Objectius

- Fer uns bons apunts per a que em serveixin per a estudiar l'examen, ja que no hi ha llibre digital i s'han de fer a mà. - Tenir una bona base d'estudis per a fer un bon examen. - Fer una bona crapeta d'aprenentatge per a que m'ajudi a pujar la meva mitja de socials, ja que la d'examens sol ser notable i m'agradaria pujar-la.

Sessió 1

- Fer uns bons apunts per a que em serveixin per a estudiar l'examen, ja que no hi ha llibre digital i s'han de fer a mà. - Tenir una bona base d'estudis per a fer un bon examen. - Fer una bona crapeta d'aprenentatge per a que m'ajudi a pujar la meva mitja de socials, ja que la d'examens sol ser notable i m'agradaria pujar-la.

Sessió 1

La guerra d'independència / revolució americana

• Arribada de colons anglesos a la costa oriental d’america del Nord el 1607. Creen tretze colonies dependents de la corona britànica.

• S.XIII 1.300.000 persones. No és una societat estamental, sinó racial.Població negra con a esclaus que treballaven extenses plantacions agrícoles del sud. Practicament no quedava població indigena.

• Paguen molts imposots a la metropoli i aquesta té el monopoli comercial.

• No tenen representants polítics en el parlament de Londres.

• Tenen una assamblees amb una certa autonomia.Recapten impostos.

• Nord de les colónies molta població burgesa impregnada de les idees de la il·lustració: igualtat, llibertat.

• 1764-1767, rei Jordi III fa lleis impositives, resposta colons boicot productes britanics.

Sessió 1

• 1773, Gran Bretanya estableix les Tea Acts, donant el monopoli de la venda del te a la Campanya Anglesa de les Indies Orientals i com a resposta es produeix el “Motí del te de Boston” assaltant els vaixells del port.
• Les colonies, menys Georgia elaboren una llista de greuges i trenquen relacions metropòli.

• 1775, Gran Bretanya envia tropes per acabar per acabar amb les insurreccions. Comença la guerra d’independència.

• Repressió inicial i organitza d’un exercit comandat per George Washinton.

• França. Espanya (rivals polítics a Europa) i els Països Baixos (rival comercial) ajuden els colons.

• 1776 Thomas Jefferson redacta la Declaració dels drets de l’home de Virgínia.

• 4 juliol 1776 delegats dde les tretze colònies a Filadelfia fa la Declaració d’independecia.

• 1778 pau de Versalles i reconoeixement de la independència .

• La revolució americanava ser la primera de les revolucions burgeses que es va produir a llarg del segle següent, i la primera insurrecció colonial contra metropòli

Sessió 2

Pares fundadors de la nació: George Washington John Adams Benjamin Franklin Thomas Jefferson

Sessió 2

El congrés de Viena / Restauració a l'absolutisme

• 1814-1815. Tota Europa menys l’Imperi otomà. Potencies principals: Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Austria. Aletres com França o Espanya no intentavem les decesions principals.
• Gran recursos austríac Metter ich. (sistema Metternich).

• Restauració de les monarquies absolutes i del principi del legislamitat (dret diví) pel qual és tornava a posar en el tro basant-se en drets històrics

- Alguns monarques com Lluís XVII elaboran cartes otorgades. Concessió de drets al poble per part del rei que és qui té la sobirania

• Restauració de l'antic règim i persecució de les idees liberals (francmaçoneria)

• Reorganització d'europa buscant l'equilibri

- Fronteres a França amb de Napoleó - Creació de nous estats coixí. Regne dels Països Baixos, Bèlgiques, Suècia i Noruega. - Repartiment equilibrat de terres entre les potències vendedores. - Gran Bretanya s'expandeix a altres continents i controlen illes com Malta.

Sessió 2

• Intervenció militar per mantenir l'absolutisme i l'ordre establert contra possibles revolucions

- Santa Aliança. Principis cristians absolutistes. Rússia Austria i Prússia i posteriorment altres * La Santa aliança intervendrà al 1821, amb tropes austríaques als regne de napols i Silícia, hi ha el 1823 Espanya amb tropes franceses. - Quadruple aliança: Rússia, Austria, Prússia i Gran Bretanya (més tard quadruple) Inconvenients: - Fort sentiment nacionaliste en territoris units artificialment o ocupats - Idees liberals molt esteses per tot Europa

Sessió 2

Liberalisme i nacionalisme al S.XIX

• Romanticisme: corrent cultural del segle XIX que defensa la llibertat, l'individualisme i l'expressió del sentiments sobre la raó, valoració del caràcter propi de cada poble (tradicions, història, llengua...)

• Burgesia amb poder econòmic però amb l'absolutisme no té poder polític. Si identifica amb la seva terra i cultura.

• Idees liberals de la il·lustració i de la revolució francesa i d’època napoleònica. Sobirania nacional, separació de poders i limitació de poders al rei, llibertats de l'individu. Constitucions

• Republiques i monarquies constitucionals amb parlaments representatius (sufragi sensatari o universal)
• Les idees de la Il·lustració i la Revolució francesa (exèrcit napoleònic) = llibertat individual, separació de poders i limitació de poders del rei.
• Triomf de la llibertat econòmica.

• Societats secretes formades per burgesos.

Sessió 3

Nacionalisme

• Abans del s. XIX, nació significava geogràfic (residint en un indret).Dimensió política: col·lectiu de persones que tenen en comú la cultura, la llengua, la història... i decideixen viure plegats en un estat que els representi.

El nacionalisme agafa dos camins:

• Nacionalisme de separació: Imperis plurinacionals, com l’austríac i l’otomà, on nacions lluiten per la seva independència (Grècia, Croàcia, Belgica...).

• Nacionalisme d’unificació: Nacions dividides en diversos Estats, com Itàlia i Alemanya.

Sessió 3

Les revolucions del 1820:

• Espanya: Alçament militar contra el reaccionari de la burgesia liberal.

• Rafael del Riego (pronunciament). Trienni liberal (1820-1823). Intervenció de la Santa Aliança (100.000 fills de Sant Lluís). Restauració de l’absolutisme de Ferran VII.

• Regne de les Dues Sicílies i Sardenya: Insurrecció liberal reprimida per la Santa Aliança, promulgació d’una Constitució liberal.Intervenció de tropes austríaques en nom de Santa Aliança. Restauració de l’absolutisme

• Grècia: Guerra d’independència. Revolta contra l’Imperi Otomà. Reconeixement de la seva independència al 1822.
• Llatinoamèrica: Colonies americanes — Convenció de 1808. Creen repúbliques liberals.

Sessió 3

Les revolucions del 1830

• França: Carles X és enderrocat del poder i puja al poder Lluís Felip d’Orleans → monarquia liberal.

• Llibertat guiant el poble, obra de Delacroix → representa la Revolució liberal a França.

• Bèlgica s'independitza dels països baixos 1831 i constitueix una monarquia constitucional

• Polònia dominada per l'imperi rus s'aixeca però serà durament reprimida “revolució dels cadets”.

• A Prússia, Suïssa, Itàlia es va estendre la revolució però va acabar fracassant.

Sessió 3

Les revolucions del 1848 (La primavera dels pobles)

• Revolució liberal i nacionalista per tota Europa, la primera vegada també popular (revolta obrera, jornada de treball, dret de vaga...).
• Lluís Napoleó Bonaparte, fill del germà petit de Napoleó Bonaparte. Durant l’imperi napoleònic el seu pare va ser el rei d’Holanda. Primer va ser president de la República el 1848 i va acabar com a emperador el 1852 segons les seves idees en Napoleó III. Durant la guerra francoprussiana va caure del poder.

Sessió 3

Balança de les revolucions

• Per canvis socioeconòmics i la pressió de policia alguns monarques van aprovar constitucions als seus països

• Ampliació progressiva del dret de sufragi impulsant la democràcia

• Creació de nous ha estats com grècia o bèlgica i modificació de les fronteres del congrés de viena

• Unificació nacionals a itàlia i alemanya polònia no ho va aconseguir

• Intensificació de les reivindicacions nacionalistes dins d'antics imperis com la otomà

• Impuls reivindicacions del moviment obrer en països industrialitzats

Sessió 4

Unificació italiana:

• L'actual Italia estava dividida durant la primera meitat del segle XIX en molts estats, alguns independents i altres sota el domini de l'imperi austríac

• Apareix el moviment del fissorgimiento el qual és un moviment cultural i nacional que defensava la unió de tots els territoris de parla italiana

• Al nord del regne del Piemont -Sardenya amb el rei Víctor Manuel II de savoia i el primer ministre Cavour volen liderar la unió i crear un estat amb
• una monarquia parlamentària

• Al sud Garibaldi (l’heroi dels dos móns) vol unir tots el territoris i fer d’italia una república

Sessió 4

Fases de la unificació:

• 1859 El rei del Piemont Sardenya, Víctor Manuel II, i França (Napoleó III) ajuden el Piemont a derrotar contra Àustria. Guanyen i la Llombardia passa a ser italiana.

• 1860-1861 Garibaldi amb el seu exèrcit dels camises roges conquerí el sud del Regne de les dues Sicílies (Nàpols i Sicília) i el Piemont annexà el nord i centre d’Itàlia. (Toscana, Estats Pontificis —excepte Roma—, Venècia, Mòdena i Parma).

• 1861 es proclama rei Víctor Manuel II i Itàlia es proclama a unificada.

• 1866 Prússia (unificació alemanya) i el regne del Piemont ajuden els prussians (unificació alemanya). I aconsegueixen des d’Àustria.

• 1870 Amb la guerra Franco-Prussiana (unificació alemanya), França retira el seu exèrcit dels Estats Pontificis i el Piemont ocupa Roma, que passa a ser la capital d’Itàlia.

Sessió 4

Unificació alemana:

• Els protagonistes seran Prússia com a estat impulsor i el rei Guillem primer I; Otto bon Bismarck, el canceller (primer ministre).

Sessió 4

Fases:

• El 1815 el territori alemany estava dividit en 39 estats. Tots d’aquests són independents els uns dels altres, però en comú la mateixa llengua. El congrés de Viena els va agrupar en l’anomenada confederació Germànica, que estava presidida per Àustria.
• El 1834: Prússia crea l’unió duanera (conjunt sense aranzels) sense la participació d’Àustria.

• 1848: (Primavera dels pobles) a Frankfurt es proclamen per crear l’unificació, però el rei de Prússia no accepta.

• 1864–1865: Guerra contra Dinamarca, invasió dels territoris de la nord.

• 1866–1869: Prússia s'enfronta a Austria (guerra a itàlia per a anixonar-se al davant d'Hosteien). Guanya i crea la confederació d'alemanya i
• guanyen i es queden amb els territoris de Alsàcia i Lorena on hi havia molta gent de parla alemanya

• 1871: Es proclama el Iln Reich i Guillem primer és nomenat kaiser (emperador) amb Bismarck com a canceller.

Activitat 1

Aquest text és un fragment de la Declaració d’Independència dels Estats Units. Va ser escrit el 4 de juliol de 1776 per Thomas Jefferson i altres representants de les tretze colònies americanes. Era un moment tens amb la Corona britànica, a causa dels impostos i el control polític que hi havia sobre les colònies. És una proclamació política que explica les raons per les quals volen independitzar-se d’Anglaterra i ser un país lliure. El text dicta que tots els éssers humans neixen iguals i amb uns drets inflexibles, com ara: la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. També assegura que els governs només són legítims si respecten aquests drets i que, si no ho fan, el poble pot canviar-los o abolir-los. Finalment, proclamen que les colònies són estats lliures i independents. Després d’aquesta declaració, va començar la Guerra d’Independència, que acabaria amb el naixement dels Estats Units. És un fragment molt important, perquè marca l’inici d’una nova etapa, basada en la llibertat, la igualtat i els drets humans (tot i que no eren per a tothom, a l'inici). Al meu parer, és un text inspirador. Ens ensenya què la justícia i la llibertat són pensaments pels quals s'ha de lluitar per tal d'aconseguir-los.

Activitat 2

Eren els membres d'una societat secreta que defensaven el liberalisme i les idees de la il·lustració, tot i que regnava l'absolutisme. Això va passar en el S. XIX (dominació napoleonica).

Carbonaris:

Nàpols, Itàlia.

Els membres es dividien en mestres i aprenents, i estaven dirigits pel consell suprem. El seu objectiu era aconseguir una constitució. Eren partidaris de la república i algunes reformes.

Van provocar pràcticament sols la revolta de Nàpols de 1820, tot i que va fracassar. També van ser participants de la revolta de Piemont i de diverses més fins el 1835.

Molts carbonaris es van exiliar després de la revolta de Piemont, i d'altres, després de la revolta de 1831 (pràcticament van deixar d'existir).

Activitat 2

Eren els seguidors de Giuseppe Mazzini, un polític, escriptor i defensor de la democràcia (idees de liberalisme, igualtat i sobriania nacional) i de la unificació i independència italiana.

Mazzinians:

Itàlia.

Eren italians defensors de l'unificació i l'independència.Tenien idees liberalistes i igualitaries. Buscaven la sobirania Nacional i ser una república

Van contribuir a l'unificació d'Itàlia.També van ser imprescindibles en quant a la definició dels moviments moderns a Europa, a causa de la democràcia que defensaven.

No van aconseguir la república. L'unificació italiana es va donar, però no va haver cap reforma social ni política.Finalment, Giuseppe Mazzini va morir quan l'anaven a arrestar per segon cop a Itàlia.

Activitat 2

(S.XVIII-S.XIX). Lord Byron va ser un polític i poeta dels més importants del romanticisme. Era un defensor de la sobriania nacional i un antipatriotisme.

Lord Byron:

Naixement a Londres, Regne Unit. Defunció a Mesolongi, Grècia.

Era poeta, polític i aristòcrata.Les classes conservadores estaven en la seva contra. Va morir després d'intervenir en l'independència grega.

Va lluitar pels drets del treballador i per l'independència nacional.Va lluitar al costat dels grecs en la seva guerra d'independència contra els ottomans.

Va morir després d'intervenir en l'independència grega.

Activitat 3

a. Busca informació i digues per a cada espai en blanc quins personatges representen i la seva simbologia.

• La dona del centre representa la llibertat.

• El nen de la dreta representa el poble jove, el futur de França i la energia revolucionaria.

• El burgués representa la burgesia lliberal recolza a la revolució.

• El treballador o campesí representa el poble treballador els campesins els obrers etc…

• Els morts representa el preu de la llibertat i els màrtirs de la revolució.

Activitat 3

b. Explica què va succeir a París el 1830. Abans del 1830, França estava governada pel rei Carles X de la dinastia Borbó que volia tornar a instalar un règim absolutista és a dir tenir tot el poder concentrat en el rei, això anava en contra dels ideals liberals i republicans sorgits després de la revolució francesa (1789) i de l’imperi napoleònic. Carles X: -Limitar la llibertat de la prensa. -Dissoldre la cambra dels diputats. -Reduir el dret de vot.

Activitat 3

c. Què simbolitza aquesta pintura? Simbolitza la lluita del poble per la llibertat, la categoria de clases socials davant de l'opressió també el valor i sacrifici necessaris per aconseguir una justícia i la esperança de una nació renovada.

Reflexió de les activitats

Les activitats d'aquest tema no han estat malament. Si que és cert que s'havia de fer una recerca una mica àmplia, però en sí no eren difiícils. M'han ajudat a entendre millor algunes coses i fets històrics. Les he fet lo més completes que sabut, malgrat que alguna infromació d'internet pot no ser gaire fiable.

Conclusió

Jo conclueixo amb la meva carpeta d’aprenentatge que: - He fet els millors apunts que he sabut fer (tant d’ordenats, com amb la informació més completa que he sabut fer). - He intentat entendre tot el que s'ha explicat a classe, tot i que no m'ha resultat un tema gaire fàcil. - He fet les activitats amb temps i, segons jo, ben fetes.