PORTAFOLIS CARLA BALCELLS

PORTAFOLIS CARLA BALCELLS

SESSIONS 1-10

SESSIÓ 5

SESSIÓ 4

SESSIÓ 2

SESSIÓ 1

SESSIÓ 3

Materials educatius.

Món lletrat.

Explorant contes i espais

Explorem, debatim i arribem a conclusions plegats.

Sortida Escola Salipota: escola propera i viva.

SESSIÓ 10

SESSIÓ 9

SESSIÓ 7

SESSIÓ 6

SESSIÓ 8

Mites i llegendes sobre projectes.

Visita escola Sant Ignasi.

Innovador?

El joc com a estratègia educativa.

Planificar una intervenció competencial.

SESSIÓ 1

Explorem, debatim i arribem a conclusions plegats.

EXPLICACIÓ DEL FUNCIONAMENT DEL PORTAFOLI

DEBAT SOBRE DIFERENTS ESCOLES

TREBALL EN GRUP

ANÀLISI DE L'ESCOLA CORRESPONENT I EXTRACCIÓ DE CONCLUSIONS

ESCOLA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

ESCOLA LA IMMACULADA

ESCOLA SANMUNTADA

ESCOLA PETIT ROIG

POSADA EN COMÚ I DEBAT FINAL EN GRAN GRUP

SESSIÓ 2

Explorant contes i espais.

QÜESTIONARI SOBRE ELS ESPAIS DE L'AULA

PRESENTACIÓ DE LES NOSTRES AULES IDEALS

EXPLICACIÓ D'UN CONTE EN CERCLE PER PART DE LA ANNA

MOSTRA DE DIFERENTS CONTES PER TREBALLAR LA LITERATURA INFANTIL.

DINÀMICA DE DIBUIX GUIADA: CREACIÓ D'UN MONSTRE.

REFLEXIÓ SOBRE ELS CONTES

SESSIÓ 3

Sortida Escola Salipota: escola propera i viva.

FAMÍLIES

METODOLOGIA

INFORMACIÓ GENERAL

AULES I AMBIENTS

PATIS I ESPAIS DE JOC

ACTIVITATS I SORTIDES

SESSIÓ 4

Món lletrat

INTRODUCCIÓ A LA CULTURA LLETRADA A TRAVÉS DE CONTES, POESIES I HISTÒRIES.

REFLEXIÓ SOBRE LA IMPORTÀNCIA DE LA LITERATURA EN EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE, EL VOCABULARI I LA IMAGINACIÓ.

CONEIXAMENT DE DIFERENTS AUTORS DE POESIA INFANTIL

MIQUEL DESCLOT

JOANA RESPALL

PERE QUART

JOAN BROSSA

ROL DEL/LA MESTRE/A

SESSIÓ 5

Materials educatius

INTRODUCCIÓ AL CONCEPTE DE MATERIALS EDUCATIUS I LA SEVA FUNCIÓ EN L'APRENENTATGE.

REFLEXIÓ SOBRE QUÈ ENTENEM PER MATERIAL: TOT ALLÒ QUE PERMET APRENDRE, CREAR, CONSTRUIR I INVENTAR.

TIPUS DE MATERIALS TREBALLATS

CRITERIS PER LA TRIA DE MATERIALS

MATERIALS QUEAFAVOREIXEN

CLASSIFICACIÓ DE MATERIALS

SESSIÓ 6

El joc com a estratègia educativa

IMPORTÀNCIA DEL JOC

REFLEXIÓ INICIAL SOBRE EL JOC.

CARACTERÍSTIQUES DEL JOC INFANTIL

FUNCIONS DEL JOC

TEORIES DEL JOC

ROL DE LA MESTRE

SESSIÓ 7

Innovador?

REFLEXIÓ SOBRE LA INNOVACIÓ EDUCATIVA

CONTEXT I INTENCIÓ DE L'ARTICLE

CRÍTICA A LA INNOVACIÓ EDUCATIVA

ADOPCIONS SUPERFICIALS

ALTRES RISCOS DETECTATS

CRÍTIQUES CORRENTS PEDAGÒGICS

SESSIÓ 8

Planificar una intervenció competencial

LECTURA INDIVIDUAL D'UN ARTICLE PEDAGÒGIC.

ARTICLE TREBALLAT "REFLEXIONS SOBRE ALGUNS PROBLEMES DE L'ANOMENADA INNOVACIÓ EDUCATIVA" DE GINO FERRI.

POSADA EN COMÚ AMB TOT EL GRUP CLASSE PER COMPARTIR IDEES I REFLEXIONS.

IDEES PRINCIPALS

XERRADA

SESSIÓ 9

Visita escola Sant Ignasi

PATI I ESPAIS EXTERIORS

CONTEXTUALITZACIÓ I PRESENTACIÓ DEL CENTRE

ESPAIS DESTACATS

PAPER DE LES FAMÍLIES

CAUS

SESSIÓ 10

Mites i llegendes sobre projectes

QUÈ ÉS EL TREBALL PER PROJECTES?

DEFINICIÓ DE PROJECTE (THOMAS, 2000)

TREBALL PER PROJECTES COM A FILOSOFIA

EVOLUCIÓ DEL TREBALL PER PROJECTES

ASPECTES CLAU DEL TREBALL PER PROJECTES

TREBALL PER PROJECTES COM A FILOSOFIA

NO ÉS NOMÉS UNA METODOLOGIA, SINÓ UNA MANERA D'ENTENDRE L'EDUCACIÓ.

IMPLICA CANVIS EN:

EL PROTAGONISME DELS INFANTS.

EL ROL DEL MESTRE.

LA RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES.

L'AVALUACIÓ

EL TREBALL EN EQUIP DEL PROFESSORAT.

ROL DEL/LA MESTRE

EXPLICAR I LLEGIR CONTES. FOMENTAR LA CREACIÓ D'HISTÒRIES INVENTADES PELS INFANTS. CONVERSAR I INVESTIGAR A PARTIR DELS CONTES. TREBALLAR NO NOMÉS CONTES, SINÓ TAMBÉ POESIA, RODOLINS I JOCS DE PARAULES.

EVOLUCIÓ DEL TREBALL PER PROJECTES

ABANS

TEMA PROPSAT PEL MESTRE O PEL GRUP.

APRENENTATGE CENTRAT A SABER MOLTES COSES D'UN TEMA.

PROJECTES SOVINT DE MEDI.

PARTEIX DE REPTES O SITUACIONS REALS I PROPERES.

S'APROFUNDEIX EN PREGUNTES COMPLEXES.

ARA

APRENENTATGE TRANSVERSAL I INTERDISCIPLINARI.

MÉS PROTAGONISME DELS INFANTS.

TRANSFORMACIÓ DELS ESPAIS ARRAN DE LA PANDÈMIA, ESPECIALMENT DEL PATI.

PRESENTACIÓ DEL CENTRE PER PART DE DUES MESTRES D'I4 I I5.

CENTRE AMB ALTA IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES I TREBALL COL·LABORATIU ENTRE ETAPES.

ESPAIS: LLUM, ATELIER, CONSTRUCCIONS, DESCOBERTES, MINIMONS, ART.

ELECCIÓ LLIURE SEGONS INTERESSOS DELS INFANTS.

TEMPS MÍNIM A CADA ESPAI PER EVITAR DISPERSIÓ.

ORGANITZACIÓ PER COLORS.

ÚS DE FOTOGRAFIES PER GESTIONAR L'AUTONOMIA.

AFAVOREIXEN LA PRESA DE DECISIONS, L'AUTOGESTIÓ I LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.

CARACTERÍSTIQUES DEL JOC INFANTIL.

• PROPORCIONA PLAER.
• ÉS LLIURE I ESPONTANI.
• NO TÉ UNA FINALITAT EXTERNA.
• ES VIU EN EL PRESENT.
• IMPLICA FICCIÓ I IMAGIACIÓ.
• ÉS UA ACTIVITAT UNIVERSAL.

FORT SENTIMENT DE COMUNITAT EDUCATIVA.

PARTICIPACIÓ ACTIVA EN LA CREACIÓ I MANTENIMENT DELS ESPAIS.

COL·LABORACIÓ PUNTUAL ALS CAUS.

METODOLOGIA

APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT

ACTIVITATS MANIPULATIVES AMB SENTIT PEDAGÒGIC

ÈMFASI EN ART, MÚSICA I TEATRE, MOLT PRESENTS AL DIA A DIA

ELS INFANTS ESCULLEN LES ACTIVITATS ALS AMBIENTS (ART, CONSTRUCCIONS, LLUMS I FOSCOR, JOC SIMBÒLIC)

ESPAIS DESTACATS

BIBLIOPATI

PATI DE RODES AMB ESPAI D'ART

GIMNÀS DE TRONCS.

HORT ESCOLAR, ANTIC GALLINER, HOTEL D'INSECTES I BASSA.

HORT COM A RECURS DE REGULACIÓ EMOCIONAL PER A INFANTS AMB NECESSITATS ESPECIALS

PATI I ESPAIS EXTERIORS

RECONSTRUCCIÓ DEL PATI AMB EL PROGRAMA "ESCOLES VERDES"

PATI NATURAL AMB ELEMENTS ORGÀNICS I ZONES VERDES.

ÚS DEL PATI COM A ESPAI D'APRENENTATGE.

PATI COMPARTIT ENTRE INFANTIL I PRIMÀRIA.

NO JUGAR A FUTBOL A L'HORA DE PATI; EVITA CONFLICTES I FOMENTA ALTRES JOCS.

ORGANITZACIÓ FLEXIBLE DEL TEMPS (ESMORXAR I PATI SEGONS NECESSITATS DEL GRUP.

PATIS I ESPAIS DE JOC

PATI DE PRIMÀRIA: ESPAIS DIVIDITS PER EVITAR CONFLICTES

JOCS: SIMBÒLIC, DE CONSTRUCCIÓ, SOBRE RODES, LLIURE I AMB MATERIALS VARIATS.

MATERIALS: SORRAL, CASETES, HAMAQUES, TRONCS, ESTRIS DE CUINA, PALES I CUBS

NO TOTS ELS ESPAIS PERMETEN JUGAR A PILOTA PER FOMENTAR LA DIVERSITAT DE JOCS

INFORMACIÓ GENERAL

ESCOLA DE BARRI, PETITA I ENVOLTADA DE NATURA A MANRESA

DOS EDIFICIS: INFANTIL I PRIMÀRIA

TÉ UNS 30 ANYS DE TRAJECTÒRIA

ORGANITZACIÓ PER INTERNIVELLS: I3, I4, I5 JUNTS; PRIMÀRIA 1R-2N JUNTS, 3R, 4T, 5È I 6È

CRÍTICA A LA INNOVACIÓ EDUCATIVA

• MOLTS CANVIS ES FAN PER MODA I NO PER CONVICCIÓ PEDAGÒGICA.
• S'ADOPTEN METODOLOGIES I MATERIALS SENSE ENTENDRE'N ELS FONAMENTS.
• RISC D'INCOHERÈNCIES EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA.

ALTRES RISCOS DETECTATS

• NEUROCIÈNCIA CONVERTIDA EN UNA MODA EDUCATIVA.
• IDEALITZACIÓ D'AUTORS SENSE RIGOR CIENTÍFIC.
• CONFUSIÓ ENTRE ESTÈTICA I DECORACIÓ DELS ESPAIS EDUCATIUS.
• PROJECCIÓ DE NECESSITATS ADULTES SOBRE ELS INFANTS.

ROL DE LA MESTRA

• SABER QUAN I COM INETRVENIR.
• ACOMPANYAR SENSE INTERFERIR.
• RESPECTAR ELS RITMES DELS INFANTS.
• REFLEXIONAR I COMPARTIR LA PRÀCTICA EDUCATIVA.

QUÈ ÉS EL TREBALL PER ROJECTES?

• ÉS UNA OPCIÓ METODOLÒGICA ACTIVA.
• L'INFANT ÉS EL PROTAGONISTA DEL SEU APRENENTATGE.
• ES BASA EN L'ACCIÓ, LA INVESTIGACIÓ, LA CURIOSITAT I LA CONVERSA.
• EL/LA MESTRE/A ADOPTA UN ROL DE GUIA I ACOMPANYANT.
• ES PLANTEGEN PREGUNTES I REPTES INVESTIGABLES.
• INCLOU METACOGNICIÓ, AVALUACIÓ CONTINUA I UN PRODUCTE FINAL O CONCLUSIONS.

CRÍTIQUES A CORRENTS PEDAGÒGICS

• REGGIO EMILIA: REDUCCIÓ DEL SEU PENSAMENT A MODES COM LA TAULA DE LLUM O ELS AMBIENTS DE LLIURE CIRCULACIÓ.
• PEDAGOGIA SISTEMÀTICA: MANCA DE BASE CIENTÍFICA I ÚS DE CONCEPTES SUBJECTIUS.
• PSICOLOGIES HUMANISTES: LA MIRADA TERAPÈUTICA NO HA DE FORMAR PART DE L'ESCOLA PÚBLICA.

IDEES PRINCIPALS

NECESSITAT DE CANVI EDUCATIU, PERÒ AMB REFLEXIÓ I FONAMENT TEÒRIC.

CRÍTICA A LA "INOVACIÓ EDUCATIVA" SENSE CRITERI NI ANÀLISI.

RISC D'IMITAR MODES PEDAGÒGIQUES (MONTESSORI, WALDORF, REGGIO EMILIA) DE MANERA SUPERFICIAL.

REBUIG DE CORRENTS SENSE BASE CIENTÍFICA DINS L'ESCOLA PÚBLICA.

MALENTESOS EN CONCEPTES CLAU COM: - ESTÈTICA (CONFOSA AMB DECORACIÓ) - LLIBERTAT (SENSE UNA COPARTICIÓ REAL)

DEFENSA D'UNA INNOVACIÓ RESPONSABLE, AMB COMPROMÍS SOCIAL, ÈTIC I POLÍTIC.

FAMÍLIES

MOLT IMPLICADES EN LA VIDA ESCOLAR

PODEN ACCEDIR AL PATI QUAN ACABA LA JORNADA ESCOLAR DURANT UNA HORA

REBEN INFORMACIÓ DEL QUE FAN ELS INFANTS CADA DIA A TRAVÉS D'UN CARTELL O PISSARRA FORA DE L'AULA

REFLEXIÓ SOBRE ELS CONTES

• SÓN VERSÀTILS I NO TENEN EDAT CONCRETA.
• S'ADAPTEN AL GRUP CLASSE.
• IMPORTÀNCIA DE LES IMATGES I DELS DIFERENTS ESTILS.
• AFAVOREIXEN LA IMAGINACIÓ I TRACTEN TOT TIPUS DE TEMES.

IMPORTÀNCIA DEL JOC

EL JOC PERMET APRENDRE DE MANERA NATURAL I SIGNIFICATIVA.

AUTORS DE REFERÈNCIA

TONUCCI

EINSTEIN

EMMI PIKLER

PIAGET

EL JOC PERMET APRENDRE DE MANERA NATURAL I SIGNIFICATIVA.

EL JOC ÉS UNA FORMA D'INVESTIGACIÓ.

RESPECTAR EL RITME, L'AUTONOMIA I NO FORÇAR PROCESSOS.

L'INFANT APRÈN PERQUÈ JUGA, NO A L'INREVÈS.

FUNCIONS DEL JOC

SOCIAL I EMOCIONAL

COGNITIVA

FÍSICA

CREATIVA

AFAVOREIX LA SOCIALITZACIÓ I LA CREACIÓ DE VINCLES.

PERMET EXPRESSAR EMOCIONS

DESENVOLUPA EL PENSAMENT, EL LLENGUATGE I LA PERCEPCIÓ.

MILLORA LA MOTRICITAT, LA COORDINACIÓ I L'EQUILIBRI

ESTIMULA LA IMAGINACIÓ I LA CREATIVITAT.

• SOVINT ES PERCEP NOMÉS COM DIVERSIÓ.
• NO SEMPRE ES RECONEIX COM A EINA D'APRENENTATGE.
• EL JOC ES CLAU PEL DESENVOLUPAMENT GLOBAL DE L'INFANT.

CONTEXT I INTENCIÓ DE L'ARTICLE

• EXISTÈNCIA D'UN FORT DESIG DE CANVI DINS EL SISTEMA EDUCATIU CATALÀ.
• PAPER CLAU DE L'ESCOLA PÚBLICA COM A MOTOR DE TRANSFORMACIÓ.
• L'ARTICLE VOL GENERAR REFLEXIÓ I QÜESTIONAR CERTES PRÀCTIQUES D'INNOVACIÓ.
• ADVERTÈNCIA SOBRE EL PERILL DE TRANSFORMAR L'EDUCACIÓ SENSE UNA BASE SÒLIDA NI REFLEXIÓ PROFUNDA

ADOPCIONS SUPERFICIALS

• ÚS CRÍTIC DE METODOLOGIES COM WALFORF O MONTESSORI.
• SOBREDIMENSIÓ DELS MATERIALS COM A SUPOSADA GARANTIA D'APRENENTATGE.
• ÚS DE CONCEPTES PEDAGÒGICS FORA DE CONTEXT, COM "L'AMBIENT COM A TERCER MESTRE"

ASPECTES CLAU

• AUTONOMIA DELS INFANTS.
• REPTES COGNITIUS.
• REFLEXIÓ SOBRE QUÈ I COM S'HA APRÈS.
• DESENVOLUPAMENT D'HABILITATS D'APRENENTATGE.
• MESTRE/A COM A GUIA.
• OBERTURA A LES FAMÍLIES.
• TREBALL EN EQUIP DEL PROFESSORAT.
• CURRÍCULUM INTERDISCIPLINARI
• CONFIANÇA EN INFANTS CAPAÇOS DE PENSAR, DECIDIR I INVESTIGAR.

TEORIES DEL JOC

TEORIES CLÀSSIQUES

JOC COM A DESCÀRREGA D'ENERGIA.

JOC COM A DESCANS.

JOC COM A PREPARACIÓ PER A LA VIDA ADULTA.

TEORIES MODERNES

JOC COM A AUTOEXPRESSIÓ.

JOC COM A COMPENSACIÓ DE FRUSTRACIONS.

PIAGET: JOC I DESENVOLUPAMENT COGNITIU.

VIGOTSKY: JOC I ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROPER.

JOC COM A TRANSMISSOR DE CULTURA I REFLEX DEL CONTEXT.

DEFINICIÓ DE PROJECTE (THOMAS, 2000)

• TASQUES COMPLEXES A PARTIR DE PREGUNTES O PROBLEMES REALS.
• IMPLICA DISSENY, INVESTIGACIÓ, PRESA DE DECISIONS I TREBALL AUTÒNOM.
• CULMINA EN UNA PRESENTACIÓ O PRODUCTE REAL.

XERRADA

VISITA DE LA CRISTINA. EXPLICACIÓ DEL PROJECTE DE L'HORT QUE DESENVOLUPEN A LA SEVA ESCOLA. VALORACIÓ DE L'HORT COM A PROJECTE EDUCATIU AMB SENTIT I CONTINUÏTAT