OBSERVATORI DEL PLÀSTIC DE MENORCA
IMPACTES
II. I. IMPACTES A LA FAUNA
Indicador II.I.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Amb el suport de:
Ill·lustració: SEO Birdlife
Gavina camagroga
Gavina grossa i robusta, té les potes de color groc, com el bec, el qual presenta unes taques vermelles laterals. Té l’anell orbital vermell. Es distribueix de manera estesa i abundant a la costa i aigües continentals des del litoral de la península Ibèrica i nord d’Àfrica fins a l’est de la Mediterrània, nidificant a illes, penya-segats, platges, rius i edificis urbans. És una espècie molt oportunista i fortament lligada a l’home, ja que bona part dels seus recursos tròfics són producte de les activitats humanes, com ara les deixalles domèstiques i els descarts de pesca. A Menorca la podem veure tot l’any arreu del territori insular. Estatus: Sedentari abundant.
Larus michahellis
On viu?
Què menja?
Ill·lustració: SEO Birdlife
Font: SEO Birdlife
Info
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Nius i ous
Nius sense residus18 %
Nius i polls
Nius amb residus82 %
Ill·lustració: SEO Birdlife
Info
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Tipus de residus trobats
Info
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Colors de residus trobats
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
En aquesta part comparem els resultats del nostre estudi amb un estudi similar que s'ha fet a les Illes Canàries DOMÍNGUEZ-HERNÁNDEZ, C.; VILLANOVA-SOLANO, C.; ÁLVAREZ-MÉNDEZ, S. J.; PESTANO, M.; TEJERA, G.; ARIAS, Á.; DÍAZ-PEÑA, F. J.; HERNÁNDEZ-BORGES, J.; HERNÁNDEZ-SÁNCHEZ, C. Anthropogenic debris pollution in yellow-legged gull (Larus michahellis atlantis) nests in biosphere reserves of the Canary Islands. Science of the Total Environment, 2020, vol. 749, art. 175209. DOI 10.1016/j.scitotenv.2020.175209
Info
Estudi Illes Canàries
Estudi Illa de l'Aire
Nius sense residus19 %
Nius sense residus18 %
Nius amb residus81 %
Nius amb residus82 %
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Estudi Illes Canàries
Estudi Illa de l'Aire
Anàlisi
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Estudi Illes Canàries
Estudi Illa de l'Aire
Anàlisi
Fotografía: SOM Menorca
Fotografía: SOM Menorca
Fotografía: SOM Menorca
La gran adaptabilitat que mostra aquesta gavina pel que fa a l'elecció de l'hàbitat es pot fer extensiva a la seva alimentació, ja que és capaç d'ingerir gairebé qualsevol cosa, des de matèria vegetal fins a peixos, incloent-hi petits mamífers, crustacis, mol·luscs o carronyes. Hi ha dues fonts d'alimentació summament importants per a aquesta espècie: una la constitueixen els abocadors, que freqüenta en gran nombre en qualsevol època de l'any, i l'altra, els descarts produïts pels vaixells d'arrossegament, amb els quals es troba estretament relacionada.
Nius i polls
Metodologia
77 nius observats
21 a 27 d'abril de 2025
Es van anotar les dades de:
- Diàmetre niu
- Presència de residus, distingint entre:
- Filaments
- Goma/porexpan
- Plàstics urs
- Laminars
- Altres
- Es va anotar el color de cada un dels residus trobats
Metodologia
77 nius observats
21 a 27 d'abril de 2025
Es van anotar les dades de:
- Diàmetre niu
- Presència de residus, distingint entre:
- Filaments
- Goma/porexpan
- Plàstics urs
- Laminars
- Altres
- Es va anotar el color de cada un dels residus trobats
L’estudi realitzat a les Illes Canàries ha analitzat un nombre menor de nius, però ha dut a terme una anàlisi més completa dels residus (origen, composició, etc.). Una diferència important a destacar és que, a les Canàries, s’ha comptabilitzat el nombre de residus presents en cada niu, mentre que a Menorca només s’ha registrat la presència o absència de les diferents tipologies de residus definides.
Nius i ous
Metodologia
77 nius observats
21 a 27 d'abril de 2025
Es van anotar les dades de:
- Diàmetre niu
- Presència de residus, distingint entre:
- Filaments
- Goma/porexpan
- Plàstics urs
- Laminars
- Altres
- Es va anotar el color de cada un dels residus trobats
Perfil de Contaminació Terrestre i de Consum Immediat a Canàries
Les evidències de lestudi a les Illes Canàries dibuixen un perfil de contaminació clarament vinculat a fonts terrestres de consum immediat, probablement associades a activitats turístiques i recreatives. La composició dels residus és el principal indicador: una distribució equilibrada entre plàstics (34,7%), metalls (33,6%) i paper/tèxtils (35,4%). L'alt percentatge de metalls correspon gairebé íntegrament a paper d'alumini, cosa que, juntament amb una classificació per font que identifica els "envasos d'aliments" (47,8%) i els "productes d'higiene personal" (21,7%) com les categories dominants, apunta directament residus generats pel consum de menjar i beguda a l'aire lliure. De manera crucial, l'estudi va investigar la correlació entre l'abundància de residus i factors com la distància al mar o l'altitud, i va trobar una "absència de correlació significativa" amb la distància a l'abocador més proper. Aquesta troballa refuta la hipòtesi que els residus provinguin d'abocadors mal gestionats i reforça la idea que són el resultat d'un vessament localitzat per excursionistes i turistes a àrees naturals protegides.
Perfil de Contaminació Plàstica d'Origen Indeterminat a l'Aire
Per contra, les dades de l'Illa de l'Aire revelen un perfil de contaminació marcadament diferent, caracteritzat pel domini aclaparador dels plàstics (87,0% del total d'ítems). A diferència de l'estudi canari, la classificació d'aquests residus es basa en la morfologia (filaments, laminars, gomes), no en la font d'origen. Aquesta diferència metodològica impedeix una atribució directa de les fonts, però la tipologia suggereix orígens diferents dels de les Canàries. Un perfil tan dominat per plàstics filamentosos i laminars podria indicar una major influència de fonts marines, com ara fragments d'arts de pesca o restes d'escombraries flotants que arriben a les costes. Alternativament, podria estar relacionat amb fonts agrícoles, com ara restes de cobertes plàstiques, un problema conegut en molts entorns insulars del Mediterrani. La naturalesa del residu, predominantment plàstic i sense una associació clara amb productes de consum immediat, dibuixa un escenari on la contaminació podria ser més difusa i d'origen menys localitzat que l'observada a les Canàries.
Estudi Illes Canàries La raó de la predominància del gris a l'estudi de les Illes Canàries s'explica per la gran quantitat de paper d'alumini (97.5% dels metalls trobats) utilitzat per embolicar aliments, cosa que fa que el color gris sigui el més abundant en el total dels residus.
Estudi Illa de l'Aire La major prevalença de plàstics blancs es posa de manifest en els nius observats a l'Illa de l'Aire. El 59 % dels plàstics blancs provenen de plàstics laminars, com fragments de bosses de plàstic blanques. El 31 % provenen de filaments i també és el color amb més predomini dintre d'aquesta tipologia de residu. Un 10 % son fragments e poliestirè.
La gavina camagroga es mostra considerablement adaptable a l'hora d'escollir hàbitat. Per criar prefereix penya-segats marins o illes properes a la costa, però, en general, pot ocupar una gran varietat d'emplaçaments, com aiguamolls, salines, platges i aiguamolls litorals o interiors. Així mateix, és molt freqüent als voltants dels nuclis de població costaners, on pot arribar a criar amb èxit en edificacions humanes.
Al territori espanyol habiten tres subespècies: michahellis, que ocupa el litoral mediterrani, amb colonitzacions recents a Gibraltar i el golf de Cadis; atlantis, distribuïda per les costes atlàntiques peninsulars i les Canàries, i lusitanicus, que s'estén des de les costes gallegues fins a les del País Basc. L'espècie ha ampliat la seva àrea de distribució des de les costes cap a l'interior, on ocupa diversos enclavaments, com ara l'embassament de l'Ebre, alguns aiguamolls d'Orense i Toledo i trams fluvials de l'interior de Catalunya.
OBPLAME - NIUS
Plastic Free Menorca
Created on November 4, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Akihabara Connectors Infographic
View
Essential Infographic
View
Practical Infographic
View
Akihabara Infographic
View
Vision Board
View
The Power of Roadmap
View
Artificial Intelligence in Corporate Environments
Explore all templates
Transcript
OBSERVATORI DEL PLÀSTIC DE MENORCA
IMPACTES
II. I. IMPACTES A LA FAUNA
Indicador II.I.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Amb el suport de:
Ill·lustració: SEO Birdlife
Gavina camagroga
Gavina grossa i robusta, té les potes de color groc, com el bec, el qual presenta unes taques vermelles laterals. Té l’anell orbital vermell. Es distribueix de manera estesa i abundant a la costa i aigües continentals des del litoral de la península Ibèrica i nord d’Àfrica fins a l’est de la Mediterrània, nidificant a illes, penya-segats, platges, rius i edificis urbans. És una espècie molt oportunista i fortament lligada a l’home, ja que bona part dels seus recursos tròfics són producte de les activitats humanes, com ara les deixalles domèstiques i els descarts de pesca. A Menorca la podem veure tot l’any arreu del territori insular. Estatus: Sedentari abundant.
Larus michahellis
On viu?
Què menja?
Ill·lustració: SEO Birdlife
Font: SEO Birdlife
Info
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Nius i ous
Nius sense residus18 %
Nius i polls
Nius amb residus82 %
Ill·lustració: SEO Birdlife
Info
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Tipus de residus trobats
Info
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Colors de residus trobats
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
En aquesta part comparem els resultats del nostre estudi amb un estudi similar que s'ha fet a les Illes Canàries DOMÍNGUEZ-HERNÁNDEZ, C.; VILLANOVA-SOLANO, C.; ÁLVAREZ-MÉNDEZ, S. J.; PESTANO, M.; TEJERA, G.; ARIAS, Á.; DÍAZ-PEÑA, F. J.; HERNÁNDEZ-BORGES, J.; HERNÁNDEZ-SÁNCHEZ, C. Anthropogenic debris pollution in yellow-legged gull (Larus michahellis atlantis) nests in biosphere reserves of the Canary Islands. Science of the Total Environment, 2020, vol. 749, art. 175209. DOI 10.1016/j.scitotenv.2020.175209
Info
Estudi Illes Canàries
Estudi Illa de l'Aire
Nius sense residus19 %
Nius sense residus18 %
Nius amb residus81 %
Nius amb residus82 %
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Estudi Illes Canàries
Estudi Illa de l'Aire
Anàlisi
Indicador II.1. Presència de plàstics a nius de Larus michahellis a Illa de l'Aire
Estudi Illes Canàries
Estudi Illa de l'Aire
Anàlisi
Fotografía: SOM Menorca
Fotografía: SOM Menorca
Fotografía: SOM Menorca
La gran adaptabilitat que mostra aquesta gavina pel que fa a l'elecció de l'hàbitat es pot fer extensiva a la seva alimentació, ja que és capaç d'ingerir gairebé qualsevol cosa, des de matèria vegetal fins a peixos, incloent-hi petits mamífers, crustacis, mol·luscs o carronyes. Hi ha dues fonts d'alimentació summament importants per a aquesta espècie: una la constitueixen els abocadors, que freqüenta en gran nombre en qualsevol època de l'any, i l'altra, els descarts produïts pels vaixells d'arrossegament, amb els quals es troba estretament relacionada.
Nius i polls
Metodologia
77 nius observats
21 a 27 d'abril de 2025
Es van anotar les dades de:
Metodologia
77 nius observats
21 a 27 d'abril de 2025
Es van anotar les dades de:
L’estudi realitzat a les Illes Canàries ha analitzat un nombre menor de nius, però ha dut a terme una anàlisi més completa dels residus (origen, composició, etc.). Una diferència important a destacar és que, a les Canàries, s’ha comptabilitzat el nombre de residus presents en cada niu, mentre que a Menorca només s’ha registrat la presència o absència de les diferents tipologies de residus definides.
Nius i ous
Metodologia
77 nius observats
21 a 27 d'abril de 2025
Es van anotar les dades de:
Perfil de Contaminació Terrestre i de Consum Immediat a Canàries Les evidències de lestudi a les Illes Canàries dibuixen un perfil de contaminació clarament vinculat a fonts terrestres de consum immediat, probablement associades a activitats turístiques i recreatives. La composició dels residus és el principal indicador: una distribució equilibrada entre plàstics (34,7%), metalls (33,6%) i paper/tèxtils (35,4%). L'alt percentatge de metalls correspon gairebé íntegrament a paper d'alumini, cosa que, juntament amb una classificació per font que identifica els "envasos d'aliments" (47,8%) i els "productes d'higiene personal" (21,7%) com les categories dominants, apunta directament residus generats pel consum de menjar i beguda a l'aire lliure. De manera crucial, l'estudi va investigar la correlació entre l'abundància de residus i factors com la distància al mar o l'altitud, i va trobar una "absència de correlació significativa" amb la distància a l'abocador més proper. Aquesta troballa refuta la hipòtesi que els residus provinguin d'abocadors mal gestionats i reforça la idea que són el resultat d'un vessament localitzat per excursionistes i turistes a àrees naturals protegides.
Perfil de Contaminació Plàstica d'Origen Indeterminat a l'Aire Per contra, les dades de l'Illa de l'Aire revelen un perfil de contaminació marcadament diferent, caracteritzat pel domini aclaparador dels plàstics (87,0% del total d'ítems). A diferència de l'estudi canari, la classificació d'aquests residus es basa en la morfologia (filaments, laminars, gomes), no en la font d'origen. Aquesta diferència metodològica impedeix una atribució directa de les fonts, però la tipologia suggereix orígens diferents dels de les Canàries. Un perfil tan dominat per plàstics filamentosos i laminars podria indicar una major influència de fonts marines, com ara fragments d'arts de pesca o restes d'escombraries flotants que arriben a les costes. Alternativament, podria estar relacionat amb fonts agrícoles, com ara restes de cobertes plàstiques, un problema conegut en molts entorns insulars del Mediterrani. La naturalesa del residu, predominantment plàstic i sense una associació clara amb productes de consum immediat, dibuixa un escenari on la contaminació podria ser més difusa i d'origen menys localitzat que l'observada a les Canàries.
Estudi Illes Canàries La raó de la predominància del gris a l'estudi de les Illes Canàries s'explica per la gran quantitat de paper d'alumini (97.5% dels metalls trobats) utilitzat per embolicar aliments, cosa que fa que el color gris sigui el més abundant en el total dels residus.
Estudi Illa de l'Aire La major prevalença de plàstics blancs es posa de manifest en els nius observats a l'Illa de l'Aire. El 59 % dels plàstics blancs provenen de plàstics laminars, com fragments de bosses de plàstic blanques. El 31 % provenen de filaments i també és el color amb més predomini dintre d'aquesta tipologia de residu. Un 10 % son fragments e poliestirè.
La gavina camagroga es mostra considerablement adaptable a l'hora d'escollir hàbitat. Per criar prefereix penya-segats marins o illes properes a la costa, però, en general, pot ocupar una gran varietat d'emplaçaments, com aiguamolls, salines, platges i aiguamolls litorals o interiors. Així mateix, és molt freqüent als voltants dels nuclis de població costaners, on pot arribar a criar amb èxit en edificacions humanes.
Al territori espanyol habiten tres subespècies: michahellis, que ocupa el litoral mediterrani, amb colonitzacions recents a Gibraltar i el golf de Cadis; atlantis, distribuïda per les costes atlàntiques peninsulars i les Canàries, i lusitanicus, que s'estén des de les costes gallegues fins a les del País Basc. L'espècie ha ampliat la seva àrea de distribució des de les costes cap a l'interior, on ocupa diversos enclavaments, com ara l'embassament de l'Ebre, alguns aiguamolls d'Orense i Toledo i trams fluvials de l'interior de Catalunya.