VIES DIRECTES

Vía subcutània

Vía intramuscular

Vía intravenosa

VIES DIRECTES

Altres vies parenterals

Vía intradèrmica

Vía sublingual

Vía rectal

Vía oral

VIES INDIRECTES

Viestòpiques

Vía inhalatoria

S’introdueix el fàrmac a l’interior de la vagina. El medicament pot portar un aplicador.

VAGINAL

La via nasal també es pot utilitzar per obtenir una acció sistèmica.

NASAL

El medicament es diposita en la boca i té efecte LOCAL sobre la mucosa.

BUCAL

TRANDÈRMICA O PERCUTANIA

• S’utilitzen dispositius (pegats...) que alliberen el PA
• forma lenta i continua
• nivells plasmàtics del fàrmac.

És via indirecta. És acció sistèmica. El fàrmac s’introdueix per la boca i arriba a l’aparell digestiu, s’alliberà el principi actiu, després és absorbit per la mucosa digestiva de l’estómac o de l’intestí prim.

VIA INTRADÈRMICA

S’administra amb una agulla fina a la dermis. El fàrmac formarà una vesícula. S’utilitza per proves d’al·lèrgia L’agulla ha de formar un angle de 15 graus.

Introducció de líquids a la cavitat peritoneal.

INTRAPERITONEAL

Injecció en el líquid cefalorraquidi, a l’espai subaracnoidal amb una punció lumbar.

INTRATECAL

Injecció a l’espai epidural, amb una punció lumbar

EPIDURAL

VIA INHALATÒRIA

● Via local: S’empra per aconseguir una acció ràpida sobre la mucosa respiratòria. El fàrmac sol administrar-se pel nas i entra a les vies respiratòries altes.● Via sistèmica: La zona pulmonar està molt vascularitzada, el fàrmac arriba a la circulació de forma gairebé immediata.

• Inhaladors en pols seca
• - Inhaladors en aerosols.

VIA INTRAVENOSA

El medicament s’injecta directament a la circulació sistèmica a través d’una vena. És la via que produeix la resposta més ràpida.

• A.1. Injecció directa (bolus): S’administra una única dosi de fàrmac.
• A.2. Perfusió intravenosa: El fàrmac es dissol en sèrum i s’administra gota a gota durant un període de temps determinat. L’administració pot ser contínua o intermitent, i es realitza amb un catèter o una “palometa”.

A l’interior d’una articulació.

INTRAARTICULAR

Injecció de fàrmacs a l’interior d’una artèria. S’utilitza quan es vol limitar l’efecte del fàrmac a un òrgan específic, sense que apareguin efectes sistèmics

INTRAARTERIAL

A través de l’espai intercostal s’administra la injecció al cor.

INTRACARDÍACA

VIA SUBLINGUAL

El fàrmac es diposita sota la llengua, on es dissol i s'absorbeix. Passa directament a circulació sistèmica gràcies als vasos sanguinis amb una gran capacitat d’absorció.

INTRAMUSCULAR

El fàrmac s’injecta al teixit d’alguns dels músculs molt vascularitzats i amb suficient volum muscular, com els de la regió glútia, deltoides...

• En la punció l’agulla ha de formar un angle de 90 o amb la superfície de la pell.

VIA SUBCUTÀNIA

S’aplica un petit volum de medicament sota la dermis. S’ha d’administrar amb un angle de 45 graus.

• Exemples: Insulines, heparines i les vacunes.

El medicament es diposita al sac conjuntival. L’acció és local i les formes farmacèutiques poden ser col·liris o pomades.

OFTÀLMICA

El medicament es diposita en el conducte auditiu extern i té una acció local.

ÒTICA

El medicament s’aplica sobre la pell i per penetració arriba a fer un efecte local sobre l’epidermis o sobre els teixits adjacents.

Cutània

VIA RECTAL

La via rectal és anatòmicament el segment terminal del tub digestiu. (15-19 cm)

• Formes farmacèutiques
• - Supositoris
• - Ènemes
• - Espumes rectals
• - Cremes rectals