CLASSES SOCIALSDEL SEGLE XIX
Xavi Domínguez
2n BATX B INS de Sales Història d'Espanya
Classes dirigents o burgeses
- alta burgesia- antiga aristocràcia - altes jerarquies del clergat, de l'exèrcit i de l'administració
- Classe social dominant en l’economia i la política, especialment a les ciutats.
- Exercien influència a través de empreses, negocis, banques i càrrecs polítics.
- Representaven els valors del progrés, el treball, la propietat privada i la modernitat.
Activitats econòmiques: principalment comerç, indústria i banca. Alguns eren industrialistes, propietaris de fàbriques tèxtils, siderúrgiques o mineres. Altres involucrats en finances, transport i inversions o professionals liberals: metges, advocats, enginyers...
El sufragi censatari i la seva representació al Senat les van convertir en un bloc de poder i un potent grup de pressió.
Riquesa i influència: Societat rica o molt rica (depenent de propietats i capital). Gran poder econòmic i social. Superen a la noblesa terratinent econòmicament gràcies a la industrialització. Estil de vida i treball: Vivien a la ciutat amb comoditats modernes; treball no físic (dirigir negocis, gestionar finances...) Optaven a tenir servents i accés a educació i cultura o activitats d' oci com teatre, música, viatges...
Classes mitjanes
Conjunt intermedi entre poderosos i assalariats. Representava aproximadament un 15% de la societat. Reflecteixen la polarització social i la feble industrialització i urbanització.
Paper dins la societat: Les classes mitjanes eren el conjunt intermedi entre els poderosos i els assalariats, amb un paper de pont entre l’aristocràcia/burgesia i els treballadors. Activitats econòmiques: Propietaris mitjans de terres, comerciants urbans i petits fabricants, professionals liberals (advocats, escrivans, notaris, registradors, arquitectes, constructors, metges, apotecaris...) o Funcionaris de l’Estat (amb un increment de llocs per desenvolupament de l’administració pública).
Estil de vida i condicions de treball: Vida urbana amb accés a activitats culturals i d’oci, com hipòdroms i espectacles. Condicions de treball més estables que les dels assalariats comuns, però inestabilitat laboral depenent de canvis polítics (especialment per funcionaris).
Nivell de riquesa o influència: Moderada riquesa i influència social, amb respecte dins la societat però poc poder polític; la seva posició podia variar segons els canvis polítics.
Classes populars
Sector de la població que tenia pocs recursos econòmics i poca influència social o política, però que formaven la majoria de la societat.
Formades per: pagesia, artesans i oficis urbans, proletariat industrial i grups marginats (sense treball per diverses condicions)
Paper dins la societat: Eren la força de treball essencial per l’economia agrícola i industrial. Tot i la seva importància, tenien poca capacitat de decisió política o econòmica i depenien dels propietaris, patrons i institucions de caritat.
Estil de vida i condicions de treball: Camp: Jornades llargues, menys de 200 dies de treball l’any, salaris baixos, alimentació escassa, dependència del propietari. Ciutat (artesania i serveis): Salaris baixos, jornades llargues, feina precària, especialment per a dones i nens. Indústria (ex. tèxtil): Jornades de 12-14 hores, condicions insalubres, sense protecció laboral ni social, disciplina estricta. Grups marginats: Vivien en la pobresa extrema, depenent de l’ajuda eclesiàstica o municipal.
Activitats econòmiques:- Pagesia: Jornalers, arrendataris i petits propietaris treballant la terra. Contracte habitual: emfiteusi
- Artesans i oficis urbans: Menestrals, petits comerciants i funcionaris, bugaderes, planxadores, costureres, dides...
- Proletariat industrial: La major part treballava a l'indústria tèxtil catalana (ex. cotonera), la minera o la siderometalúrgica.
- Grups marginats: Persones sense treball estable per malaltia, vellesa, viudetat o orfandat; depenien de la caritat.
Nivell de riquesa i influència molt baix: no tenien propietats importants ni influència política.
La seva força era només la disponibilitat de treball.
Xavi Domínguez - Classes socials del segle XIX
Xavi Domínguez
Created on November 2, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Interactive Image with Information
View
Interactive Human Body Image
View
Interactive Artwork Image
View
Interactive Product Image
View
Essential Square Interactive Image
View
Akihabara Vertical Interactive Image
View
Interactive Nature Image
Explore all templates
Transcript
CLASSES SOCIALSDEL SEGLE XIX
Xavi Domínguez
2n BATX B INS de Sales Història d'Espanya
Classes dirigents o burgeses
- Formades per:
- alta burgesia- antiga aristocràcia - altes jerarquies del clergat, de l'exèrcit i de l'administracióActivitats econòmiques: principalment comerç, indústria i banca. Alguns eren industrialistes, propietaris de fàbriques tèxtils, siderúrgiques o mineres. Altres involucrats en finances, transport i inversions o professionals liberals: metges, advocats, enginyers...
El sufragi censatari i la seva representació al Senat les van convertir en un bloc de poder i un potent grup de pressió.
Riquesa i influència: Societat rica o molt rica (depenent de propietats i capital). Gran poder econòmic i social. Superen a la noblesa terratinent econòmicament gràcies a la industrialització. Estil de vida i treball: Vivien a la ciutat amb comoditats modernes; treball no físic (dirigir negocis, gestionar finances...) Optaven a tenir servents i accés a educació i cultura o activitats d' oci com teatre, música, viatges...
Classes mitjanes
Conjunt intermedi entre poderosos i assalariats. Representava aproximadament un 15% de la societat. Reflecteixen la polarització social i la feble industrialització i urbanització.
Paper dins la societat: Les classes mitjanes eren el conjunt intermedi entre els poderosos i els assalariats, amb un paper de pont entre l’aristocràcia/burgesia i els treballadors. Activitats econòmiques: Propietaris mitjans de terres, comerciants urbans i petits fabricants, professionals liberals (advocats, escrivans, notaris, registradors, arquitectes, constructors, metges, apotecaris...) o Funcionaris de l’Estat (amb un increment de llocs per desenvolupament de l’administració pública).
Estil de vida i condicions de treball: Vida urbana amb accés a activitats culturals i d’oci, com hipòdroms i espectacles. Condicions de treball més estables que les dels assalariats comuns, però inestabilitat laboral depenent de canvis polítics (especialment per funcionaris).
Nivell de riquesa o influència: Moderada riquesa i influència social, amb respecte dins la societat però poc poder polític; la seva posició podia variar segons els canvis polítics.
Classes populars
Sector de la població que tenia pocs recursos econòmics i poca influència social o política, però que formaven la majoria de la societat.
Formades per: pagesia, artesans i oficis urbans, proletariat industrial i grups marginats (sense treball per diverses condicions)
Paper dins la societat: Eren la força de treball essencial per l’economia agrícola i industrial. Tot i la seva importància, tenien poca capacitat de decisió política o econòmica i depenien dels propietaris, patrons i institucions de caritat.
Estil de vida i condicions de treball: Camp: Jornades llargues, menys de 200 dies de treball l’any, salaris baixos, alimentació escassa, dependència del propietari. Ciutat (artesania i serveis): Salaris baixos, jornades llargues, feina precària, especialment per a dones i nens. Indústria (ex. tèxtil): Jornades de 12-14 hores, condicions insalubres, sense protecció laboral ni social, disciplina estricta. Grups marginats: Vivien en la pobresa extrema, depenent de l’ajuda eclesiàstica o municipal.
Activitats econòmiques:- Pagesia: Jornalers, arrendataris i petits propietaris treballant la terra. Contracte habitual: emfiteusi
- Artesans i oficis urbans: Menestrals, petits comerciants i funcionaris, bugaderes, planxadores, costureres, dides...
- Proletariat industrial: La major part treballava a l'indústria tèxtil catalana (ex. cotonera), la minera o la siderometalúrgica.
- Grups marginats: Persones sense treball estable per malaltia, vellesa, viudetat o orfandat; depenien de la caritat.
Nivell de riquesa i influència molt baix: no tenien propietats importants ni influència política. La seva força era només la disponibilitat de treball.