Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

GENERES LITERARIS I MÉTRICA CATALANA

Jana Queralt Albarracin

Created on October 31, 2025

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Explainer Video: AI for Companies

Explainer Video: Keys to Effective Communication

Corporate CV

Flow Presentation

Discover Your AI Assistant

Urban Illustrated Presentation

Geographical Challenge: Drag to the map

Transcript

LITERATURA

GENERES LITERARIS I MÉTRICA CATALANA

GÈNERES LITERARIS
  • Art de la paraula (oral o escrita) amb intenció estètica.
  • Diferència entre textos literaris i no literaris.

narrativa, teatre i poesia.

NARRATIVA

CARACTARSTIQUES

  • Explica fets en un temps i espai determinats.
  • Té personatges i sovint narrador.
  • Sol estar escrita en prosa.
ELEMENTS
  • Narrador/punt de vista:
  • Intern: protagonista, testimoni o múltiple.
  • Extern: objectiu o omniscient.
  • Personatges:
  • Segons el paper: principals, secundaris, figurants.
  • Segons la psicologia: plans o rodons.
  • Segons la caracterització: directa o indirecta.
  • Trama: lineal, in media res, circular o fragmentada.
  • Espai: intern / extern.
  • Temps: intern (durada) / extern (època històrica).
  • Diàleg, monòleg, monòleg interior.
SUBGÈNERES
  • Narrativa culta: novel·la, conte.
  • Narrativa popular: mite, rondalla, llegenda, faula.
  • Altres: èpica, memòries, biografia, dietari, crònica, assaig...

FIGURES RETÒRIQUES
MÈTRICA CATALANA
  • Tenen una finalitat expressiva o estètica.
  • Es classifiquen segons el nivell lingüístic:
A. FIGURES FONÈTIQUES
  • Al·literació: repetició d’un so.
  • Onomatopeia: imitació d’un soroll.
B. FIGURES MORFOSINTÀCTQUES
  • Anàfora: repetició inicial.
  • Asíndeton: omissió de conjuncions.
  • Polisíndeton: repetició de conjuncions.
  • Encavallament: oració que continua al següent vers.
  • Enumeració: successió d’elements.
  • Epítet: adjectiu inherent (“neu blanca”).
  • Hipèrbaton: alteració de l’ordre.
  • Paral·lelisme: repetició d’estructures sintàctiques.
C. FiIGURES LEXOSEMÀNTIQUES
  • Antítesi: oposició d’idees.
  • Oxímoron: contraris junts (“silenci sorollós”).
  • Paradoxa: contradicció aparent amb sentit.
  • Comparació o símil: semblança explícita (“com”).
  • Metàfora: identificació implícita (“els cabells, or”).
  • Metonímia: relació de proximitat (“beure un got”).
  • Sinècdoque: la part pel tot o al revés.
  • Personificació / Prosopopeia: atributs humans a objectes o animals.
  • Hipèrbole: exageració.
  • Interrogació retòrica: pregunta sense resposta.
  • Ironia: dir el contrari del que es vol dir.
  • Sinestèsia: barreja de sensacions (“dolç so”).
  • Equívoc: joc de dobles sentits.
  • Cada línia del poema.
  • Recompte sil·làbic: fins a l’última síl·laba tònica.
  • Fenòmens vocàlics: sinalefa, elisió, diftong, hiat.
  • Cesura: pausa dins el vers → dos hemistiquis.
  • Ex.: decasíl·lab (4+6), alexandrí (6+6)
  • Art menor: ≤ 8 síl·labes.
  • Art major: ≥ 9 síl·labes.
TIPUS DE RIMA
  • Segons posició: masculina (aguda), femenina (plana).
  • Segons sons: consonant, assonant, blanca, lliure.
  • Segons esquema: creuada (ABBA), encadenada (ABAB), creu-creuada (ABBACDDC), cadeno-encadenada (ABABCDCD).
EL VERS
TEATRE

CARACTERISTIQUES

  • Fet per ser representat; predomina el diàleg directe.
ESTROCTURA
  • Acte → Escena → Quadre
TIPUS DE TEXT
  • Text escènic (per al director)
  • Text acotat (indicacions, en cursiva)
  • Text principal (diàlegs i monòlegs)
ELEMENTS TEATRALS
  • Text dramàtic, personatges, escenografia, música i so, vestuari, director/a, actors/actrius, temps i espai, públic.
SUBGÈNERES
  • Tragèdia: destí fatal, to seriós.
  • Comèdia: conflictes quotidians, final feliç.
  • Drama: entre tragèdia i comèdia, conflictes humans.
  • Altres: misteris, drames litúrgics, entremès, sainet, farsa.

L'ESTROFA
  • Grup de versos amb unitat mètrica i de sentit.
  • Isosil·làbica: mateix nombre de síl·labes.
  • Anisosil·làbica: diferent nombre de síl·labes.
  • TIPUS DE ESTROFA
  • Apariat: té 2 versos que rimen entre ells (AA o AB).
  • Tercet: té 3 versos amb rima lliure.
  • Quarteta o quartet: té 4 versos, normalment amb rima ABAB o ABBA.
  • Quinteta o quintet: té 5 versos, amb rimes variades.
  • Sexteta o sextet: té 6 versos, amb diferents rimes possibles.
  • Octava o cobla: té 8 versos, gairebé sempre de 10 síl·labes.
  • Dècima: té 10 versos, normalment de 7 síl·labes.
  • Romanç: és una composició molt llarga, amb rima assonant en els versos parells.
  • Sonet: té 14 versos (2 quartets i 2 tercets), tots de 10 síl·labes.
  • Tanka: té 5 versos curts; és una poesia d’origen japonès.
POESIA
  • CARACTERISTIQUES
  • Expressa sentiments, emocions o idees amb llenguatge simbòlic i musical.