EL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA.
INTRODUCCIÓ
El que abans es coneixía com una fàbrica textil, avui en dia és un museu on es conserven els aspectes d'aquella fàbrica, per fer la idea de com era.
PARTS DE LA FÀBRICA
LA BURRA:
És la par fonamental d'una fàbrica. El que dona energia a tota la fàbrica.
LES CARBONERES:
Les carboneres eren els espais o magatzems on es guardaven el carbó
LES CALDERES:
És la màquina que cremava el carbó i amb l'escalfo creava el vapor.
LA XIMENELLA:
Unica sortida del fum negre del carbó.
LA NAU INDUSTRIAL:
La forma peculiar del sostre tenia unes funciens específques.
EL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA.
PROCÈS DE PRODUCCIÓ
Aquesta fàbrica es dedicava al procès textil. És el conjunt de passos per convertir la fibra en pr oducció de roba.
EL PROCÉS TÈXTIL:
TREBALLADORS DE LA FÀBRICA
A la fàbrica hi treballaven homes, dones i nens. Cadascú tenien diferents rols i saralis.
L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL:
PERSONATGE IMPORTANT DE LA CIUTAT
LLUÍS MUNCUNILL:
VALORACIÓ PERSONAL
AINA SAIZ I ALLISON VELASQUEZ
LA BURRA
Se l'anomenava així perquè igual que una burra real era que feia tota la força i treballava per moure les màquines de la fàbrica era el motor principal que proporcionava l'energia mecànica a tot conjunt.
El vapor produït a les calderes entrava en un cilindre i empenyia un pistó aquests moviments d'anada i tornada transmetia mitjançant una biela i un manubri a una gran roda o volant es distribuïa a totes les màquines de la fàbrica a través d'un sistema de corretges i permetent que totes funcionessin alhora.
LES CARBONERES
Les carboneres eren els espais o magatzems on es guardaven el carbó que alimentava les calderes de vapor de la fàbrica estaven situades a prop de les calderes per facilitar el subministrament del carbó al foc hi treballaven o operaris encarregats de descarregar hi havia treballadors que descarregaven el carbó dels vaixells o dels carros les condicions eren dures.
LES CALDERES
Les calderes de la fàbrica, col·locades en una sala a part i a prop de la màquina de vapor i la xemeneia, escalfaven l'aigua fins que es converteix en vapor, el qual, per un conducte, va cap a la burra. En ser un mitjà per l'energia de les fàbriques, sempre havia d'estar funcionant les 24 hores. Estaven fetes de ferro i envoltades de maons per mantenir les altes temperatures.
LA XEMENEIA
La xemeneia servia per expulsar el fum i els gasos produïts per la combustió del carbó a les calderes. Les xemeneies industrials antigues estaven fetes de maó i morter, ja que aquest material resistia bé la calor i permetia construir estructures altes i sòlides. Representen una època en què la ciutat creixeria molt gràcies a les fàbriques de vapor. Són, per tant, testimonis històrics i elements característics del paisatge urbà, com a Terrassa. Són béns pr otegits per la seva importància històrica, cultural i arquitectònica. Conservar-los vol dir preservar la memòria de la ciutat i mantenir viva la seva identitat industrial.
LA NAU INDUSTRIAL
Les dimensions de la nau industrial són d'11.000 m² amb una ximeneia de 42 metres d'alçada.. Arquitectònicament, en destaca la coberta. Aquesta està formada per 161 voltes de maó pla, que es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra, i se sosté sobre 300 columnes de ferro, colat.
Per aconseguir la il·luminació feien servir cobertes amb voltes catalanes i lluernes permetien l’entrada de llum o obertures laterals a les façanes que aporten llum natural a tota la nau.
PROCÈS TÈXTIL
1. BATUAR
S'ocupa de l'obertura dels flocs i treu impureses.
2. CARDA OBRIDORA
Separa les fibres i transforma la llana en una capa lleugera anomenada vel.
3. CARDA METXERA
Transforma el vel en metxes.
4. GIL
Estira i aprima les metxes fent-les més regulars
5. PENTINADORA
Estira i pentina les cintes eliminants les curtes i deixant les llargues i paral·leles.
L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL:
DIFERÈNCIES EN TASQUES
DIFERÈNCIES EN SALARIS
Hi havia una diferència de tasques i categories laborals. Els homes s’ocupaven de tasques més qualificades o de més responsabilitat com, mecànics, encarregats o tècnics de màquines. Mentre que les dones feien feines manuals, filar cosir, plegar o revisar teixits. I els nens feien tasques auxiliars com: portar material, netejar o ajudar a les màquines. I també perilloses com netejar les xemeneies.
Les dones cobraven menys que els homes encara que fessin la mateixa feina. El seu salari podria ser la meitat o menys del que cobraven els homes. La diferència es justificava socialment perquè es considerava que els homes mantenien la família, mentre que les dones “ajudaven” amb un sou complementari.El nens cobraven menys que les dones i els diners que guanyaven anaven per a la família no per a ells.
LLUÍS MUNCUNILL
La Masia Freixa de Terrassa al principi no era una casa, sinó una fàbrica tèxtil on es feien teixits de llana i alpaca. El seu propietari i persona que la va encarregar, Josep Freixa i Argemí, era un industrial tèxtil molt important. Al cap d’uns anys, quan la fàbrica va deixar de funcionar, va voler transformar-la en la seva casa familiar.L’edifici es conserva en molt bon estat per les reformacions i manteniments per preservar les voltes, els arcs i els revestiments blancs.
Lluís Muncunill va néixer el 25 de febrer de 1868 i va morir el 15 abril 1931 amb 63 anys. Fou un arquitecte modernista català. Va desenvolupar la seva activitat principal a Terrassa, Va ser arquitecte municipal de la ciutat i deixeble de Gaudí. Una de les construccions més emblemàtiques que va fer va ser la Masia Freixa i el que avui es coneix com a Sala Muncunill.
VALORACIÓ PERSONAL
El que més ens ha agradat de la visita al museu és anant fent fotos a tot anant comprenent com anirien les coses en el seu ordre. També anant per terrassa amb el Google Maps per fer-nos fotos a les xemeneies. El que menys ens ha agradat és que en un principi no trobàvem les coses, la informació o tenia un altre nom, això ens va fer confondre molt.
EL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA.
Aina Saiz Solé
Created on October 31, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Interactive Hangman
View
Secret Code
View
Branching Scenario: Academic Ethics and AI Use
View
The Fortune Ball
View
Repeat the Sequence Game
View
Pixel Challenge
View
Word Search: Corporate Culture
Explore all templates
Transcript
EL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA.
INTRODUCCIÓ
El que abans es coneixía com una fàbrica textil, avui en dia és un museu on es conserven els aspectes d'aquella fàbrica, per fer la idea de com era.
PARTS DE LA FÀBRICA
LA BURRA:
És la par fonamental d'una fàbrica. El que dona energia a tota la fàbrica.
LES CARBONERES:
Les carboneres eren els espais o magatzems on es guardaven el carbó
LES CALDERES:
És la màquina que cremava el carbó i amb l'escalfo creava el vapor.
LA XIMENELLA:
Unica sortida del fum negre del carbó.
LA NAU INDUSTRIAL:
La forma peculiar del sostre tenia unes funciens específques.
EL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA.
PROCÈS DE PRODUCCIÓ
Aquesta fàbrica es dedicava al procès textil. És el conjunt de passos per convertir la fibra en pr oducció de roba.
EL PROCÉS TÈXTIL:
TREBALLADORS DE LA FÀBRICA
A la fàbrica hi treballaven homes, dones i nens. Cadascú tenien diferents rols i saralis.
L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL:
PERSONATGE IMPORTANT DE LA CIUTAT
LLUÍS MUNCUNILL:
VALORACIÓ PERSONAL
AINA SAIZ I ALLISON VELASQUEZ
LA BURRA
Se l'anomenava així perquè igual que una burra real era que feia tota la força i treballava per moure les màquines de la fàbrica era el motor principal que proporcionava l'energia mecànica a tot conjunt.
El vapor produït a les calderes entrava en un cilindre i empenyia un pistó aquests moviments d'anada i tornada transmetia mitjançant una biela i un manubri a una gran roda o volant es distribuïa a totes les màquines de la fàbrica a través d'un sistema de corretges i permetent que totes funcionessin alhora.
LES CARBONERES
Les carboneres eren els espais o magatzems on es guardaven el carbó que alimentava les calderes de vapor de la fàbrica estaven situades a prop de les calderes per facilitar el subministrament del carbó al foc hi treballaven o operaris encarregats de descarregar hi havia treballadors que descarregaven el carbó dels vaixells o dels carros les condicions eren dures.
LES CALDERES
Les calderes de la fàbrica, col·locades en una sala a part i a prop de la màquina de vapor i la xemeneia, escalfaven l'aigua fins que es converteix en vapor, el qual, per un conducte, va cap a la burra. En ser un mitjà per l'energia de les fàbriques, sempre havia d'estar funcionant les 24 hores. Estaven fetes de ferro i envoltades de maons per mantenir les altes temperatures.
LA XEMENEIA
La xemeneia servia per expulsar el fum i els gasos produïts per la combustió del carbó a les calderes. Les xemeneies industrials antigues estaven fetes de maó i morter, ja que aquest material resistia bé la calor i permetia construir estructures altes i sòlides. Representen una època en què la ciutat creixeria molt gràcies a les fàbriques de vapor. Són, per tant, testimonis històrics i elements característics del paisatge urbà, com a Terrassa. Són béns pr otegits per la seva importància històrica, cultural i arquitectònica. Conservar-los vol dir preservar la memòria de la ciutat i mantenir viva la seva identitat industrial.
LA NAU INDUSTRIAL
Les dimensions de la nau industrial són d'11.000 m² amb una ximeneia de 42 metres d'alçada.. Arquitectònicament, en destaca la coberta. Aquesta està formada per 161 voltes de maó pla, que es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra, i se sosté sobre 300 columnes de ferro, colat.
Per aconseguir la il·luminació feien servir cobertes amb voltes catalanes i lluernes permetien l’entrada de llum o obertures laterals a les façanes que aporten llum natural a tota la nau.
PROCÈS TÈXTIL
1. BATUAR
S'ocupa de l'obertura dels flocs i treu impureses.
2. CARDA OBRIDORA
Separa les fibres i transforma la llana en una capa lleugera anomenada vel.
3. CARDA METXERA
Transforma el vel en metxes.
4. GIL
Estira i aprima les metxes fent-les més regulars
5. PENTINADORA
Estira i pentina les cintes eliminants les curtes i deixant les llargues i paral·leles.
L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL:
DIFERÈNCIES EN TASQUES
DIFERÈNCIES EN SALARIS
Hi havia una diferència de tasques i categories laborals. Els homes s’ocupaven de tasques més qualificades o de més responsabilitat com, mecànics, encarregats o tècnics de màquines. Mentre que les dones feien feines manuals, filar cosir, plegar o revisar teixits. I els nens feien tasques auxiliars com: portar material, netejar o ajudar a les màquines. I també perilloses com netejar les xemeneies.
Les dones cobraven menys que els homes encara que fessin la mateixa feina. El seu salari podria ser la meitat o menys del que cobraven els homes. La diferència es justificava socialment perquè es considerava que els homes mantenien la família, mentre que les dones “ajudaven” amb un sou complementari.El nens cobraven menys que les dones i els diners que guanyaven anaven per a la família no per a ells.
LLUÍS MUNCUNILL
La Masia Freixa de Terrassa al principi no era una casa, sinó una fàbrica tèxtil on es feien teixits de llana i alpaca. El seu propietari i persona que la va encarregar, Josep Freixa i Argemí, era un industrial tèxtil molt important. Al cap d’uns anys, quan la fàbrica va deixar de funcionar, va voler transformar-la en la seva casa familiar.L’edifici es conserva en molt bon estat per les reformacions i manteniments per preservar les voltes, els arcs i els revestiments blancs.
Lluís Muncunill va néixer el 25 de febrer de 1868 i va morir el 15 abril 1931 amb 63 anys. Fou un arquitecte modernista català. Va desenvolupar la seva activitat principal a Terrassa, Va ser arquitecte municipal de la ciutat i deixeble de Gaudí. Una de les construccions més emblemàtiques que va fer va ser la Masia Freixa i el que avui es coneix com a Sala Muncunill.
VALORACIÓ PERSONAL
El que més ens ha agradat de la visita al museu és anant fent fotos a tot anant comprenent com anirien les coses en el seu ordre. També anant per terrassa amb el Google Maps per fer-nos fotos a les xemeneies. El que menys ens ha agradat és que en un principi no trobàvem les coses, la informació o tenia un altre nom, això ens va fer confondre molt.