La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
Comprendre els conceptes fonamentals sobre l’ús cognitiu de la IAG per aprendre.
INICI
Introducció
La intel·ligència artificial generativa (IAG) ens ajuda a desenvolupar diverses tasques descarregant la càrrega cognitiva per fer-les. Tanmateix, el seu ús en els processos d’aprenentatge implica una interacció amb eines de la IAG com a suport i, fins i tot, com a amplificador de les capacitats humanes. Les eines d’IAG mai han de ser un substitut, ja que llavors no s’activen els processos de pensament d’ordre superior necessaris per a l’aprenentatge profund. En aquesta píndola hi aprofundirem.
Comencem
Sumari
La teoria de la càrrega cognitiva
L’ús no cognitiu
L’ús cognitiu
Propostes
La teoria de la càrrega cognitiva
La teoria de la càrrega cognitiva examina els processos mentals que intervenen en l’aprenentatge. Estableix que la memòria de treball té una capacitat limitada per processar i retenir informació nova.
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
La teoria de la càrrega cognitiva
La teoria de la càrrega cognitiva (Cognitive Load Theory, CLT), formulada per John Sweller a finals dels anys vuitanta, parteix de la idea que la memòria de treball humana té una capacitat limitada per processar informació. L’aprenentatge efectiu depèn, per tant, de la manera com s’organitza i es presenta aquesta informació, ja que un excés de càrrega pot saturar la memòria i dificultar la construcció de coneixement a llarg termini. La teoria busca optimitzar el disseny instructiu perquè l’estudiant pugui dedicar l’esforç cognitiu a comprendre, integrar i automatitzar nous esquemes mentals.
La teoria de la càrrega cognitiva
Tipus de càrrega cognitiva
La teoria distingeix tres tipus de càrrega cognitiva:
- La càrrega intrínseca està relacionada amb la complexitat inherent de la tasca o del contingut.
- La càrrega extrínseca prové de la manera com la informació és presentada o estructurada.
- La càrrega germana és l’esforç mental dedicat a comprendre profundament i a crear connexions significatives entre els coneixements nous i els previs.
L’objectiu dels docents és reduir la càrrega extrínseca innecessària i afavorir la càrrega germana per potenciar l’aprenentatge profund. Això no obstant, hi ha estudis que afirmen que no sempre és necessària aquesta reducció de càrrega extrínseca amb enfocaments didàctics com l’aprenentatge basat en problemes o l’aprenentatge autoregulat.
lectura extra
La teoria de la càrrega cognitiva
La càrrega cognitiva i la IAG
A la pràctica educativa, la teoria de la càrrega cognitiva implica dissenyar activitats que equilibrin l’esforç cognitiu: ni massa fàcils (que no activen processos mentals rellevants) ni massa complexos (que desborden la memòria de treball). En l’era de la IAG, la teoria adquireix nova rellevància: aquestes eines poden reduir la càrrega extrínseca (per exemple, automatitzant tasques o simplificant informació), però també poden disminuir la càrrega germana si els estudiants deixen de pensar críticament o de construir coneixement per si mateixos. Hem de tenir present que la IAG genera respostes probabilístiques, no pensament crític. Si no les qüestionem, ens convertim en espectadors passius. El deute cognitiu amb l’ús de la IAG es pot donar a causa del mal disseny pedagògic, la manca de cultura crítica i la comoditat humana davant l’esforç.
lectura extra
L’ús no cognitiu de la IAG
L’ús no cognitiu de la IAG es l’ús purament automatitzador de tasques.
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
L’ús no cognitiu de la IAG
L’ús no cognitiu té lloc quan la IAG es fa servir per a tasques que no impliquen profunditat cognitiva significativa —per exemple, generar presentacions en què el contingut ja s’ha treballat, corregir ortografia, millorar redaccions sense revisar-ne el contingut, obtenir idees clau per a exposició sense posar-hi pensament crític. Així doncs, pot alliberar recursos cognitius per a tasques més complexes; pot permetre un accés ràpid a informació, generar idees inicials, etc. S’ha de distingir de l’ús purament automatitzador: no tot l’ús no cognitiu és dolent —pot ser útil, com hem indicat— però té riscos si es converteix en la norma sense pensar. Aquesta descàrrega cognitiva pot disminuir la càrrega intrínseca o extrínseca, però també podria disminuir la càrrega germana, la qual cosa afectaria l’aprenentatge profund, pot afavorir l’ús superficial i pot fer que l’estudiant perdi la seva estructura mental de la informació.
lectura extra
L’ús cognitiu de la IAG
L’ús cognitiu implica una interacció en què la IAG funciona com a amplificadora de les capacitats humanes, no com a substituta.
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
L’ús cognitiu de la IAG
És l’ús de la IAG com a instrument per activar, aprendre i generar coneixement de manera profunda: no només obtenir informació, sinó processar-la, estructurar-la, reflexionar-la, aplicar-la, crear nous productes. Seguint la CLT (Cognitive Load Theory), es tracta de promoure la càrrega germana: l’esforç cognitiu que contribueix al tractament i integració de la informació en l’esquema mental de l’estudiant. I també s’ha d’incloure la metacognició i autorregulació, en què l’estudiant ha de pensar sobre la seva estratègia d’aprenentatge, i utilitzar la IAG per a la reflexió, l’autoavaluació i la revisió.
lectura extra
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
Orientacions per als docents
- Promoure que la IAG sigui ajudant i no substitut: fer que l’estudiant revisi, modifiqui, contrasti i expliqui el resultat generat.
- Dissenyar activitats que no permetin que l’eina faci el treball complet sense intervenció de l’estudiant: cal demanar aportació pròpia.
- Incorporar fases de modificació i reflexió després de l’ús de la IAG. Per exemple, comparar el model generatiu vs. la meva aportació i justificar les modificacions.
- Formular prompts que no només demanin informació, sinó que plantegin reptes de síntesi, valoració, creació. Això promou una càrrega germana.
- Establir criteris clars de quan és acceptable fer descàrrega cognitiva (per exemple, revisar ortografia o detectar conceptes clau) i quan cal que l’estudiant hi posi el seu coneixement.
+ info
Propostes d’integració
Dues propostes d’integració de la IA / IAG tenint en compte la càrrega cognitiva.
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
Dues propostes
Marc d’integració d’IA i multimèdia
El protocol ICE-IA
Khanyisile Twabu ens proposa un marc que integra la intel·ligència artificial amb la teoria de la càrrega cognitiva i la teoria cognitiva de l’aprenentatge multimèdia en un context d’aprenentatge en entorns digitals i formació a distància.
Jordi Codina ens proposa una manera d’integrar la IAG en la creació de treballs acadèmics promovent una interacció crítica progressiva humà-IA per no caure en la descàrrega cognitiva que no ajudi a l’aprenentatge profund.
+ info
+ info
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
Resum
En aquesta píndola formativa s’han tractat els temes següents: En què consisteix la teoria de la càrrega cognitiva Què vol dir l’ús cognitiu de la IAG Què implica l’ús cognitiu de la IAG Dues propostes d’integració de la IAG que fan èmfasi en l’ús cognitiu de la IAG
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
Comprendre els conceptes fonamentals sobre l’ús cognitiu de la IAG per aprendre.
Píndola informativa elaborada per Joan-Tomàs Pujolà
05. La IAG: L'ús cognitiu
IDP
Created on October 30, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Customer Service Course
View
Dynamic Visual Course
View
Dynamic Learning Course
View
Akihabara Course
Explore all templates
Transcript
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
Comprendre els conceptes fonamentals sobre l’ús cognitiu de la IAG per aprendre.
INICI
Introducció
La intel·ligència artificial generativa (IAG) ens ajuda a desenvolupar diverses tasques descarregant la càrrega cognitiva per fer-les. Tanmateix, el seu ús en els processos d’aprenentatge implica una interacció amb eines de la IAG com a suport i, fins i tot, com a amplificador de les capacitats humanes. Les eines d’IAG mai han de ser un substitut, ja que llavors no s’activen els processos de pensament d’ordre superior necessaris per a l’aprenentatge profund. En aquesta píndola hi aprofundirem.
Comencem
Sumari
La teoria de la càrrega cognitiva
L’ús no cognitiu
L’ús cognitiu
Propostes
La teoria de la càrrega cognitiva
La teoria de la càrrega cognitiva examina els processos mentals que intervenen en l’aprenentatge. Estableix que la memòria de treball té una capacitat limitada per processar i retenir informació nova.
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
La teoria de la càrrega cognitiva
La teoria de la càrrega cognitiva (Cognitive Load Theory, CLT), formulada per John Sweller a finals dels anys vuitanta, parteix de la idea que la memòria de treball humana té una capacitat limitada per processar informació. L’aprenentatge efectiu depèn, per tant, de la manera com s’organitza i es presenta aquesta informació, ja que un excés de càrrega pot saturar la memòria i dificultar la construcció de coneixement a llarg termini. La teoria busca optimitzar el disseny instructiu perquè l’estudiant pugui dedicar l’esforç cognitiu a comprendre, integrar i automatitzar nous esquemes mentals.
La teoria de la càrrega cognitiva
Tipus de càrrega cognitiva
La teoria distingeix tres tipus de càrrega cognitiva:
- La càrrega germana és l’esforç mental dedicat a comprendre profundament i a crear connexions significatives entre els coneixements nous i els previs.
L’objectiu dels docents és reduir la càrrega extrínseca innecessària i afavorir la càrrega germana per potenciar l’aprenentatge profund. Això no obstant, hi ha estudis que afirmen que no sempre és necessària aquesta reducció de càrrega extrínseca amb enfocaments didàctics com l’aprenentatge basat en problemes o l’aprenentatge autoregulat.lectura extra
La teoria de la càrrega cognitiva
La càrrega cognitiva i la IAG
A la pràctica educativa, la teoria de la càrrega cognitiva implica dissenyar activitats que equilibrin l’esforç cognitiu: ni massa fàcils (que no activen processos mentals rellevants) ni massa complexos (que desborden la memòria de treball). En l’era de la IAG, la teoria adquireix nova rellevància: aquestes eines poden reduir la càrrega extrínseca (per exemple, automatitzant tasques o simplificant informació), però també poden disminuir la càrrega germana si els estudiants deixen de pensar críticament o de construir coneixement per si mateixos. Hem de tenir present que la IAG genera respostes probabilístiques, no pensament crític. Si no les qüestionem, ens convertim en espectadors passius. El deute cognitiu amb l’ús de la IAG es pot donar a causa del mal disseny pedagògic, la manca de cultura crítica i la comoditat humana davant l’esforç.
lectura extra
L’ús no cognitiu de la IAG
L’ús no cognitiu de la IAG es l’ús purament automatitzador de tasques.
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
L’ús no cognitiu de la IAG
L’ús no cognitiu té lloc quan la IAG es fa servir per a tasques que no impliquen profunditat cognitiva significativa —per exemple, generar presentacions en què el contingut ja s’ha treballat, corregir ortografia, millorar redaccions sense revisar-ne el contingut, obtenir idees clau per a exposició sense posar-hi pensament crític. Així doncs, pot alliberar recursos cognitius per a tasques més complexes; pot permetre un accés ràpid a informació, generar idees inicials, etc. S’ha de distingir de l’ús purament automatitzador: no tot l’ús no cognitiu és dolent —pot ser útil, com hem indicat— però té riscos si es converteix en la norma sense pensar. Aquesta descàrrega cognitiva pot disminuir la càrrega intrínseca o extrínseca, però també podria disminuir la càrrega germana, la qual cosa afectaria l’aprenentatge profund, pot afavorir l’ús superficial i pot fer que l’estudiant perdi la seva estructura mental de la informació.
lectura extra
L’ús cognitiu de la IAG
L’ús cognitiu implica una interacció en què la IAG funciona com a amplificadora de les capacitats humanes, no com a substituta.
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
L’ús cognitiu de la IAG
És l’ús de la IAG com a instrument per activar, aprendre i generar coneixement de manera profunda: no només obtenir informació, sinó processar-la, estructurar-la, reflexionar-la, aplicar-la, crear nous productes. Seguint la CLT (Cognitive Load Theory), es tracta de promoure la càrrega germana: l’esforç cognitiu que contribueix al tractament i integració de la informació en l’esquema mental de l’estudiant. I també s’ha d’incloure la metacognició i autorregulació, en què l’estudiant ha de pensar sobre la seva estratègia d’aprenentatge, i utilitzar la IAG per a la reflexió, l’autoavaluació i la revisió.
lectura extra
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
Orientacions per als docents
+ info
Propostes d’integració
Dues propostes d’integració de la IA / IAG tenint en compte la càrrega cognitiva.
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
Dues propostes
Marc d’integració d’IA i multimèdia
El protocol ICE-IA
Khanyisile Twabu ens proposa un marc que integra la intel·ligència artificial amb la teoria de la càrrega cognitiva i la teoria cognitiva de l’aprenentatge multimèdia en un context d’aprenentatge en entorns digitals i formació a distància.
Jordi Codina ens proposa una manera d’integrar la IAG en la creació de treballs acadèmics promovent una interacció crítica progressiva humà-IA per no caure en la descàrrega cognitiva que no ajudi a l’aprenentatge profund.
+ info
+ info
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
Resum
En aquesta píndola formativa s’han tractat els temes següents: En què consisteix la teoria de la càrrega cognitiva Què vol dir l’ús cognitiu de la IAG Què implica l’ús cognitiu de la IAG Dues propostes d’integració de la IAG que fan èmfasi en l’ús cognitiu de la IAG
La IAG i l’ús cognitiu per aprendre
Comprendre els conceptes fonamentals sobre l’ús cognitiu de la IAG per aprendre.
Píndola informativa elaborada per Joan-Tomàs Pujolà