Treball MNACTEC
La Burra
Les carboneres i les calderes
La Xemeneia
Ivan González i Manel Fins
Lluis Muncunill
La nau industrial
El procés del tèxtil
L’estratificació social
Treballadors al vapor
Valoració Personal
Carboneres i calderes
Les carboneres eren els espais on es guardava tot el carbó, això alimentava les calderes de vapor de la fàbrica fent que funcionessin. A les dues calderes, la combustió del carbó escalfava l'aigua fins que es convertia en vapor, que a través d'un conducte arribava fins a la màquina de vapor.
La Burra
La burra és la màquina de vapor més gran del Museu Nacional de la Ciència i Tècnica de Catalunya (MNACTEC),
La Burra era el cor de la fàbrica, li deien així perquè accionava tota la maquinària tèxtil de la nau industrial, funcionava transformant el vapor en energia mecànica.
La xemeneia de Manufactura Auxiliar II està en el carrer d’Arquimedes, a Terrassa, i pertanyia a l’antiga fàbrica Manufactura Auxiliar II.
Està bé conservada tot i que té moltes pintades
LES XEMENEIES
Un dels elements més representatius de les fàbriques són les altes xemeneies, que són el conducte de sortida del fum provinent de les calderes, estaven fetes de maó vist i tenien una forma cilíndrica. A Terrassa, aquestes construccions s’han convertit en un símbol molt important i són una part essencial del patrimoni i de la identitat històrica de la ciutat.
La xemeneia de TISA està en el carrer de Colom, a Terrassa, i pertanyia a la fàbrica Terrassa Industrial S.A. Està bé conservada, però té una mica desgastats els maons.
La xemeneia de Roca i Pous està en el carrer de Baldrich, a Terrassa, i pertanyia a l’antiga fàbrica Roca i Pous.
Està bé conservada però la base està una mica desgastada
La xemeneia del Vapor Aymerich, Amat i Jover està situada a la rambla d’Ègara, a Terrassa, i pertanyia a MNACTEC.És la millor conservada de les cuatre, no hem vist cap imperfecte.
Lluis Muncunill
Inicialment, la masia Freixa, es va crear per ser una construcció industrial, però finalment Muncunill va decidir transformar en la casa de l’industrial Josep Freixa. Amb el pas del temps es va utilitzar per usos culturals i educatius, i avui és un edifici modernista molt ben conservat i un gran símbol de la ciutat.
Nau Industrial
Dissenyada per Lluis Muncunill
La nau industrial, l'edifici de la fàbrica tèxtil, coneguda com a Vapor Aymerich Amat i Jover, es situa a la Rambla d'Ègara 270, a Terrassa. La nau principal té una superfície d'aproximadament uns 11.000 metres quadrats. L'edifici va ser declarat un Bé Cultural d'Interès Nacional (Monument Històric). Actualment la nau s'utlitza com a museu i estará de reformes fins a juny de 2026 .
L'estratificació social
A la fàbrica hi havia una claríssima estratificació social. L'amo i els encarregats estaven molt per sobre dels obrers, tant qualificats, com no qualificats. Les dones guanyaven molt menys que els homes, un sou una mica major al dels nens. Els nens guanyaven el sou més baix possible i treballaven en condicions duríssimes. Aquesta situació mostrava la gran desigualtat social d'aquella època a les fàbriques.
Treballadors al vapor
Vapor Aymerich, Amat y Jover
El Vapor Aymerich, Amat i Jover va arribar a tenir fins a 400 persones treballant. Hi havia treball infantil, les dones i nens feien feines més lleugeres que els homes i cobraven molt menys. Tenien jornades molt llargues, de fins a 14 hores, els nens treballaven en pèssimes condicions i amb poca protecció. Aquesta situació reflectia la gran desigualtat laboral que existia en aquesta època.
Procés del tèxtil
Els cinc punts més destacats del procés tèxtil són: Energia i maquinària: Les fàbriques funcionaven amb màquines de vapor. Preparació de la fibra: El cotó o la llana es rentaven i pentinaven per deixar les fibres netes abans de fer el fil. Filatura: Amb la burra, les fibres s'estiraven i s'enrotllaven per a formar un fil resistent i continu. Teixit: Els fils es teixien als telers mecànics per obtenir el teixit o tela. Acabats: El teixit es tenyia, planxava, blanquejava i tallava per transformar-ho en peces de roba.
Lorem ipsum dolor
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod.
Lorem ipsum dolor sit
- Lorem ipsum dolor sit amet.
- Consectetur adipiscing elit.
- Sed do eiusmod tempor incididunt ut.
- Labore et dolore magna aliqua.
Valoració Personal
Nosaltres considerem que hem aprés molt del passat d'aquesta ciutat, Terrassa. També ens ha semblat curiós veure com es treballava a aquella època i veure com es feia una cosa tan simple com la roba. La Masia Freixa és molt impactant, i més ara que sabem que era la casa d'un senyor. En general ens ha agradat bastant el treball i saber més sobre la nostra ciutat.
Treball MNACTEC
Manel Fins Paredes
Created on October 30, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Akihabara Connectors Infographic
View
Essential Infographic
View
Practical Infographic
View
Akihabara Infographic
View
Interactive QR Code Generator
View
Witchcraft vertical Infographic
View
Halloween Horizontal Infographic
Explore all templates
Transcript
Treball MNACTEC
La Burra
Les carboneres i les calderes
La Xemeneia
Ivan González i Manel Fins
Lluis Muncunill
La nau industrial
El procés del tèxtil
L’estratificació social
Treballadors al vapor
Valoració Personal
Carboneres i calderes
Les carboneres eren els espais on es guardava tot el carbó, això alimentava les calderes de vapor de la fàbrica fent que funcionessin. A les dues calderes, la combustió del carbó escalfava l'aigua fins que es convertia en vapor, que a través d'un conducte arribava fins a la màquina de vapor.
La Burra
La burra és la màquina de vapor més gran del Museu Nacional de la Ciència i Tècnica de Catalunya (MNACTEC),
La Burra era el cor de la fàbrica, li deien així perquè accionava tota la maquinària tèxtil de la nau industrial, funcionava transformant el vapor en energia mecànica.
La xemeneia de Manufactura Auxiliar II està en el carrer d’Arquimedes, a Terrassa, i pertanyia a l’antiga fàbrica Manufactura Auxiliar II. Està bé conservada tot i que té moltes pintades
LES XEMENEIES
Un dels elements més representatius de les fàbriques són les altes xemeneies, que són el conducte de sortida del fum provinent de les calderes, estaven fetes de maó vist i tenien una forma cilíndrica. A Terrassa, aquestes construccions s’han convertit en un símbol molt important i són una part essencial del patrimoni i de la identitat històrica de la ciutat.
La xemeneia de TISA està en el carrer de Colom, a Terrassa, i pertanyia a la fàbrica Terrassa Industrial S.A. Està bé conservada, però té una mica desgastats els maons.
La xemeneia de Roca i Pous està en el carrer de Baldrich, a Terrassa, i pertanyia a l’antiga fàbrica Roca i Pous. Està bé conservada però la base està una mica desgastada
La xemeneia del Vapor Aymerich, Amat i Jover està situada a la rambla d’Ègara, a Terrassa, i pertanyia a MNACTEC.És la millor conservada de les cuatre, no hem vist cap imperfecte.
Lluis Muncunill
Inicialment, la masia Freixa, es va crear per ser una construcció industrial, però finalment Muncunill va decidir transformar en la casa de l’industrial Josep Freixa. Amb el pas del temps es va utilitzar per usos culturals i educatius, i avui és un edifici modernista molt ben conservat i un gran símbol de la ciutat.
Nau Industrial
Dissenyada per Lluis Muncunill
La nau industrial, l'edifici de la fàbrica tèxtil, coneguda com a Vapor Aymerich Amat i Jover, es situa a la Rambla d'Ègara 270, a Terrassa. La nau principal té una superfície d'aproximadament uns 11.000 metres quadrats. L'edifici va ser declarat un Bé Cultural d'Interès Nacional (Monument Històric). Actualment la nau s'utlitza com a museu i estará de reformes fins a juny de 2026 .
L'estratificació social
A la fàbrica hi havia una claríssima estratificació social. L'amo i els encarregats estaven molt per sobre dels obrers, tant qualificats, com no qualificats. Les dones guanyaven molt menys que els homes, un sou una mica major al dels nens. Els nens guanyaven el sou més baix possible i treballaven en condicions duríssimes. Aquesta situació mostrava la gran desigualtat social d'aquella època a les fàbriques.
Treballadors al vapor
Vapor Aymerich, Amat y Jover
El Vapor Aymerich, Amat i Jover va arribar a tenir fins a 400 persones treballant. Hi havia treball infantil, les dones i nens feien feines més lleugeres que els homes i cobraven molt menys. Tenien jornades molt llargues, de fins a 14 hores, els nens treballaven en pèssimes condicions i amb poca protecció. Aquesta situació reflectia la gran desigualtat laboral que existia en aquesta època.
Procés del tèxtil
Els cinc punts més destacats del procés tèxtil són: Energia i maquinària: Les fàbriques funcionaven amb màquines de vapor. Preparació de la fibra: El cotó o la llana es rentaven i pentinaven per deixar les fibres netes abans de fer el fil. Filatura: Amb la burra, les fibres s'estiraven i s'enrotllaven per a formar un fil resistent i continu. Teixit: Els fils es teixien als telers mecànics per obtenir el teixit o tela. Acabats: El teixit es tenyia, planxava, blanquejava i tallava per transformar-ho en peces de roba.
Lorem ipsum dolor
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod.
Lorem ipsum dolor sit
Valoració Personal
Nosaltres considerem que hem aprés molt del passat d'aquesta ciutat, Terrassa. També ens ha semblat curiós veure com es treballava a aquella època i veure com es feia una cosa tan simple com la roba. La Masia Freixa és molt impactant, i més ara que sabem que era la casa d'un senyor. En general ens ha agradat bastant el treball i saber més sobre la nostra ciutat.