Infografia MNCT
Ari Díaz Torné
Que és el MNCT?
El Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa mostra com era una fàbrica tèxtil i com la Revolució Industrial va transformar la ciutat.La visita ajuda a entendre el funcionament de les màquines, la vida dels treballadors i el valor del patrimoni industrial.
Les calderes
La Burra
Les carboneres
La nau industrial
La xemeneia
Lluís Muncunill
El procés tèxtil
L’estratificació social
Condicions laborals
Valoració personal
Plantilla Infografía Esencial
Contextualiza tu tema con un subtítulo
Incluye infografías en tus creaciones
Puedes utilizar la fotografía, gif o ilustración que tú quieras para darle caña al contenido multimedia.
‘Incluir citas siempre refuerza nuestra presentación. Rompe con la monotonía’
‘Usa este espacio para escribir una cita. Y recuerda: nombra siempre a la autora o autor’
Cita siempre al autor/a
Nombre de la autoría
También animaciones para hacerlo divertido.
Y que dejes a tu audiencia boquiabierta.
20XX
20XX
Lo importante es que todo se adecúe al tema.
Puedes añadir interactividad a tu timeline.
20XX
20XX
Plantilla Infografía Esencial
Contextualiza tu tema con un subtítulo
Incluye infografías en tus creaciones
Puedes utilizar la fotografía, gif o ilustración que tú quieras para darle caña al contenido multimedia.
164k
90%
Así mantendrás la atención del público
de la información que asimilamos, nos llega a través de la vista.
Puedes escribir un título aquí
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Lluís Muncunill i la Masia Freixa
L’arquitecte Lluís Muncunill va ser deixeble de Gaudí i una figura clau del Modernisme a Terrassa.La seva obra més famosa és la Masia Freixa, que primer va ser una fàbrica tèxtil, després una residència familiar i avui és un espai municipal i turístic. Està molt ben conservada i destaca per les seves formes ondulades i arcs típics del modernisme. També va construir altres edificis com la Casa Alegre de Sagrera, avui museu, que també es troba en bon estat.
El procés tèxtil
El procés tèxtil era l’elaboració de la roba a partir del cotó o la llana. Es feia mitjançant diverses fases, cadascuna amb una màquina i una feina específica: Cardar: el cotó cru es desenredava i s’allisava amb la carda, una màquina amb pues metàl·liques. Filat: es transformava el cotó en fils amb les mules filadores. Ordit: es preparaven els fils llargs de la urdimbre per al teler. Teixir: amb el teler mecànic s’entrellaçaven els fils de la trama i l’ordit per fer el teixit. Acabat: es tenyia, planxava i tallava la roba per obtenir el producte final. Cada fase tenia paraules pròpies com cardar, ordir o teixir, i s’usaven màquines mogudes pel vapor. Acompanyeu aquest apartat amb imatges fetes per vosaltres al museu, on es poden veure les màquines originals i els diferents processos de producció tèxtil.
(click per fer més gran)
(click per més fotos)
L’estratificació social
A les fàbriques tèxtils hi havia una forta diferència social entre els treballadors. - Els propietaris i encarregats cobraven molt més que els obrers, que feien llargues jornades laborals. - Els homes tenien sous més alts, mentre que les dones feien feines igual de dures però amb menys paga. - Els nens i nenes també hi treballaven, sovint amb feines perilloses i repetitives, com netejar sota les màquines o portar materials. Molts començaven a treballar molt joves, sovint abans dels 12 anys, per ajudar l’economia familiar. Aquest sistema reflectia una societat desigual i amb poques oportunitats de millora per a la classe obrera.
La nau industrial del MNCT
La nau industrial tenia una estructura rectangular, típica dels edificis fabrils, dissenyada per acollir maquinària i facilitar el treball. Els materials principals eren ferro o acer per a l’estructura, i maons o formigó per a les parets, garantint resistència i durabilitat. Les dimensions eren grans, amb centenars de metres de longitud i alçada suficient per instal·lar maquinària elevada, tot i que amb el temps es van fer modificacions internes.
La coberta estava feta de metall, vidre, teula o formigó, amb una forma inclinada, com una escata de peix, per facilitar el desguàs de l’aigua. Per a la il·luminació natural, s’utilitzaven finestres i lucernaris orientats al sud o a l’est per aprofitar la llum solar. Aquestes solucions milloraven la sostenibilitat energètica i reduïen el consum elèctric.
La xemeneia
La xemeneia servia per expulsar el fum i els gasos de combustió generats per la crema de carbó a les calderes, ventilant l’interior de la fàbrica.Estava feta de maó refractari i, de vegades, reforçada amb ferro, per resistir les altes temperatures. La seva forma era cònica o cilíndrica, amb una base ampla que s’estretia cap amunt. A Terrassa, aquestes xemeneies són patrimoni de la ciutat perquè representen la seva història industrial i tenen un valor cultural i històric que es protegeix i conserva.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
La Burra
Per què la van anomenar la Burra:Se li deia la Burra perquè era molt forta i resistent, igual que un animal de càrrega. Subministrava l’energia necessària per fer funcionar totes les màquines de la fàbrica. Funcionament: Funcionava cremant carbó per escalfar aigua i produir vapor. Aquest vapor feia moure un pistó que girava un volant d’inèrcia. El moviment es transmetia per eixos i corretges a les màquines, com els telers, fent que tota la fàbrica treballés al mateix temps.
Les carboneres
Les carboneres eren grans espais de magatzem situats a prop de la màquina de vapor, on es guardava el carbó necessari per mantenir la producció contínua. El carbó arribava en grans carros moguts per treballadors de la fàbrica, i els operaris de les carboneres, generalment homes forts, treballaven en condicions molt dures, en ambients foscos i plens de pols que dificultava la respiració.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquest treball m’ha ajudat a entendre millor la Revolució Industrial i la seva importància a Terrassa. He après com funcionaven les màquines, el procés tèxtil i les dures condicions dels treballadors. M’ha agradat veure el vapor Aymerich, Amat i Jover i la Masia Freixa de Muncunill. Ha estat una experiència interessant i útil per valorar el patrimoni i els drets laborals actuals.
LES CALDERES
Les calderes estaven fetes de ferro colat i acer, materials molt resistents a la pressió i a les altes temperatures, cosa que reduïa el risc d’explosions i assegurava una major durabilitat. Es trobaven a prop de la màquina de vapor, dins la nau principal o en una sala connectada, per aprofitar millor la calor i facilitar el funcionament del sistema.
Condicions laborals i testimonis
Al vapor Aymerich, Amat i Jover hi van arribar a treballar centenars de persones. Hi havia treball infantil, i molts nens i nenes començaven a treballar entre 10 i 12 anys. Les seves condicions laborals eren molt dures: – Jornades de més de 10 hores diàries. – Sous baixos i sense drets laborals. – Ambients bruts, sorollosos i calorosos. – Molts accidents i malalties a causa de la pols i el moviment de les màquines. Les dones cobraven menys que els homes, tot i treballar el mateix nombre d’hores. Molts obrers acceptaven aquestes condicions perquè necessitaven mantenir la seva família.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Infografia MNCT
Ari Díaz Torné
Created on October 30, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Customer Profile
View
Movie Infographic
View
Interactive QR Code Generator
View
Advent Calendar
View
Tree of Wishes
View
Witchcraft vertical Infographic
View
Halloween Horizontal Infographic
Explore all templates
Transcript
Infografia MNCT
Ari Díaz Torné
Que és el MNCT?
El Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa mostra com era una fàbrica tèxtil i com la Revolució Industrial va transformar la ciutat.La visita ajuda a entendre el funcionament de les màquines, la vida dels treballadors i el valor del patrimoni industrial.
Les calderes
La Burra
Les carboneres
La nau industrial
La xemeneia
Lluís Muncunill
El procés tèxtil
L’estratificació social
Condicions laborals
Valoració personal
Plantilla Infografía Esencial
Contextualiza tu tema con un subtítulo
Incluye infografías en tus creaciones
Puedes utilizar la fotografía, gif o ilustración que tú quieras para darle caña al contenido multimedia.
‘Incluir citas siempre refuerza nuestra presentación. Rompe con la monotonía’
‘Usa este espacio para escribir una cita. Y recuerda: nombra siempre a la autora o autor’
Cita siempre al autor/a
Nombre de la autoría
También animaciones para hacerlo divertido.
Y que dejes a tu audiencia boquiabierta.
20XX
20XX
Lo importante es que todo se adecúe al tema.
Puedes añadir interactividad a tu timeline.
20XX
20XX
Plantilla Infografía Esencial
Contextualiza tu tema con un subtítulo
Incluye infografías en tus creaciones
Puedes utilizar la fotografía, gif o ilustración que tú quieras para darle caña al contenido multimedia.
164k
90%
Así mantendrás la atención del público
de la información que asimilamos, nos llega a través de la vista.
Puedes escribir un título aquí
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Lluís Muncunill i la Masia Freixa
L’arquitecte Lluís Muncunill va ser deixeble de Gaudí i una figura clau del Modernisme a Terrassa.La seva obra més famosa és la Masia Freixa, que primer va ser una fàbrica tèxtil, després una residència familiar i avui és un espai municipal i turístic. Està molt ben conservada i destaca per les seves formes ondulades i arcs típics del modernisme. També va construir altres edificis com la Casa Alegre de Sagrera, avui museu, que també es troba en bon estat.
El procés tèxtil
El procés tèxtil era l’elaboració de la roba a partir del cotó o la llana. Es feia mitjançant diverses fases, cadascuna amb una màquina i una feina específica: Cardar: el cotó cru es desenredava i s’allisava amb la carda, una màquina amb pues metàl·liques. Filat: es transformava el cotó en fils amb les mules filadores. Ordit: es preparaven els fils llargs de la urdimbre per al teler. Teixir: amb el teler mecànic s’entrellaçaven els fils de la trama i l’ordit per fer el teixit. Acabat: es tenyia, planxava i tallava la roba per obtenir el producte final. Cada fase tenia paraules pròpies com cardar, ordir o teixir, i s’usaven màquines mogudes pel vapor. Acompanyeu aquest apartat amb imatges fetes per vosaltres al museu, on es poden veure les màquines originals i els diferents processos de producció tèxtil.
(click per fer més gran)
(click per més fotos)
L’estratificació social
A les fàbriques tèxtils hi havia una forta diferència social entre els treballadors. - Els propietaris i encarregats cobraven molt més que els obrers, que feien llargues jornades laborals. - Els homes tenien sous més alts, mentre que les dones feien feines igual de dures però amb menys paga. - Els nens i nenes també hi treballaven, sovint amb feines perilloses i repetitives, com netejar sota les màquines o portar materials. Molts començaven a treballar molt joves, sovint abans dels 12 anys, per ajudar l’economia familiar. Aquest sistema reflectia una societat desigual i amb poques oportunitats de millora per a la classe obrera.
La nau industrial del MNCT
La nau industrial tenia una estructura rectangular, típica dels edificis fabrils, dissenyada per acollir maquinària i facilitar el treball. Els materials principals eren ferro o acer per a l’estructura, i maons o formigó per a les parets, garantint resistència i durabilitat. Les dimensions eren grans, amb centenars de metres de longitud i alçada suficient per instal·lar maquinària elevada, tot i que amb el temps es van fer modificacions internes.
La coberta estava feta de metall, vidre, teula o formigó, amb una forma inclinada, com una escata de peix, per facilitar el desguàs de l’aigua. Per a la il·luminació natural, s’utilitzaven finestres i lucernaris orientats al sud o a l’est per aprofitar la llum solar. Aquestes solucions milloraven la sostenibilitat energètica i reduïen el consum elèctric.
La xemeneia
La xemeneia servia per expulsar el fum i els gasos de combustió generats per la crema de carbó a les calderes, ventilant l’interior de la fàbrica.Estava feta de maó refractari i, de vegades, reforçada amb ferro, per resistir les altes temperatures. La seva forma era cònica o cilíndrica, amb una base ampla que s’estretia cap amunt. A Terrassa, aquestes xemeneies són patrimoni de la ciutat perquè representen la seva història industrial i tenen un valor cultural i històric que es protegeix i conserva.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
La Burra
Per què la van anomenar la Burra:Se li deia la Burra perquè era molt forta i resistent, igual que un animal de càrrega. Subministrava l’energia necessària per fer funcionar totes les màquines de la fàbrica. Funcionament: Funcionava cremant carbó per escalfar aigua i produir vapor. Aquest vapor feia moure un pistó que girava un volant d’inèrcia. El moviment es transmetia per eixos i corretges a les màquines, com els telers, fent que tota la fàbrica treballés al mateix temps.
Les carboneres
Les carboneres eren grans espais de magatzem situats a prop de la màquina de vapor, on es guardava el carbó necessari per mantenir la producció contínua. El carbó arribava en grans carros moguts per treballadors de la fàbrica, i els operaris de les carboneres, generalment homes forts, treballaven en condicions molt dures, en ambients foscos i plens de pols que dificultava la respiració.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.
Aquest treball m’ha ajudat a entendre millor la Revolució Industrial i la seva importància a Terrassa. He après com funcionaven les màquines, el procés tèxtil i les dures condicions dels treballadors. M’ha agradat veure el vapor Aymerich, Amat i Jover i la Masia Freixa de Muncunill. Ha estat una experiència interessant i útil per valorar el patrimoni i els drets laborals actuals.
LES CALDERES
Les calderes estaven fetes de ferro colat i acer, materials molt resistents a la pressió i a les altes temperatures, cosa que reduïa el risc d’explosions i assegurava una major durabilitat. Es trobaven a prop de la màquina de vapor, dins la nau principal o en una sala connectada, per aprofitar millor la calor i facilitar el funcionament del sistema.
Condicions laborals i testimonis
Al vapor Aymerich, Amat i Jover hi van arribar a treballar centenars de persones. Hi havia treball infantil, i molts nens i nenes començaven a treballar entre 10 i 12 anys. Les seves condicions laborals eren molt dures: – Jornades de més de 10 hores diàries. – Sous baixos i sense drets laborals. – Ambients bruts, sorollosos i calorosos. – Molts accidents i malalties a causa de la pols i el moviment de les màquines. Les dones cobraven menys que els homes, tot i treballar el mateix nombre d’hores. Molts obrers acceptaven aquestes condicions perquè necessitaven mantenir la seva família.
Aquí puedes poner un título destacado
Captamos mejor el contenido visual. El contenido visual está asociado a mecanismos cognitivos y psicológicos. Las cosas entran por los ojos, la primera imagen es la que cuenta. Asociamos el contenido visual con emociones.