Erinosi del Vern
Roger Munsó Pociello
Index.
Simptomatologia – Danys
Nom comú
Nom científic
Enemics naturals
Descripció
Tractaments: Preven tius
Hostes
Tractaments: Curatius
Biologia
Nom comú
Erinosi del vern (en català). Altres noms: Alder erineum mite, galla d’aliser (en anglès i castellà).
Nom cientific
Acalitus brevitarsus (sinònim històric: Eriophyes brevitarsus).
Descripció
És un àcar eriòfid micròscopic amb cos allargat i només dos parells de potes (característic dels eriòfids). L’àcar és molt difícil de veure a simple vista. Galla / erinosi: A l’anvers (cara superior) de la fulla es forma una lleu protuberància o pàtina pudenta; al revers (cara inferior) apareix una màcula d’erineum (mat de pèls o feltre) que passa de blanc o groguenc a rogenc-rustós amb el temps. Els mites viuen dins d’aquestes palles/pèl·lets.
Hostes
Hostes principals: Vern comú (Alnus glutinosa): l’espècie més afectada a Europa i la més habitual a Catalunya. Vern blanc o de muntanya (Alnus incana). Vern italià o cordat (Alnus cordata).
Biologia
- L’àcar hiverna dins les gemmes del vern, on resta protegit durant l’època freda. - A la primavera, quan les fulles noves comencen a desplegar-se, els àcars surten i s’instal·len a la seva superfície inferior. - En alimentar-se de les cèl·lules del fullatge, estimulen la formació de gales, petites cavitats on viuen i es reprodueixen. - A l’interior de les gales es desenvolupen diverses generacions al llarg de l’estiu. - A finals de la temporada, una part dels adults busca refugi a les gemmes per passar l’hivern i reiniciar el cicle l’any següent.
Danys
Les fulles afectades presenten gales o inflors visibles a l’anvers, de forma arrodonida i color verd clar, vermellós o marró segons l’estadi.Els danys normalment no comprometen a la salut general de l’arbre, ja que els danys són més estètics que fisiològics. En infestacions intenses pot haver-hi reducció de la fotosíntesi i, en casos extrems, caiguda prematura de les fulles.
Enemics naturals
Àcars depredadors (famílies Phytoseiidae i Tydeidae): s’alimenten dels eriòfids adults i de les seves larves dins o fora de les gales. Insectes depredadors com larves de coccinèl·lids (marietes) i crisòpids (llémenes), que consumeixen petits àcars i altres artròpodes del fullatge. Fongs entomopatògens, que poden infectar i reduir poblacions d’àcars en condicions d’humitat elevada.
Tractaments: Preventius
Monitoreig: detectar les primeres gal·les a la primavera/estiu. Conservació de depredadors: evitar l’ús innecessari d’insecticides de gran espectre per no eliminar depredadors naturals. Higiene i poda: retirar i cremar (o eliminar) fulles fortament infestades i brots amb gales per reduir reservoirs. Netejar restes vegetals a la tardor/inici d’hivern per eliminar llocs d’invernada.
Tractaments: Curatius
Control mecànic/cultural: recol·lecció i destrucció de fulles molt infestades; poda de branques afectades. És la mesura més recomanada per a arbres ornamentals. Oli hortícola / sabó insecticida: aplicat a la brotada primerenca pot reduir poblacions perquè asfixia els mites; cal aplicar amb cura (i respectar etiquetes i períodes d’aplicació). Alguns documents d’extensions recomanen oils i sabons com a mesures complementàries. Acaricides/miticides: existents però d’ús poc habitual en arbrat al bosc; l’ús generalment no es recomana per cas estètic i cal valorar efectes sobre depredadors i regulacions locals. En cultius intensius/ornamentals se solen valorar productes específics seguint la fitxa tècnica.
Erinosi del Vern
Roger Munsó Pociello
Created on October 30, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Smart Presentation
View
Practical Presentation
View
Essential Presentation
View
Akihabara Presentation
View
Flow Presentation
View
Dynamic Visual Presentation
View
Pastel Color Presentation
Explore all templates
Transcript
Erinosi del Vern
Roger Munsó Pociello
Index.
Simptomatologia – Danys
Nom comú
Nom científic
Enemics naturals
Descripció
Tractaments: Preven tius
Hostes
Tractaments: Curatius
Biologia
Nom comú
Erinosi del vern (en català). Altres noms: Alder erineum mite, galla d’aliser (en anglès i castellà).
Nom cientific
Acalitus brevitarsus (sinònim històric: Eriophyes brevitarsus).
Descripció
És un àcar eriòfid micròscopic amb cos allargat i només dos parells de potes (característic dels eriòfids). L’àcar és molt difícil de veure a simple vista. Galla / erinosi: A l’anvers (cara superior) de la fulla es forma una lleu protuberància o pàtina pudenta; al revers (cara inferior) apareix una màcula d’erineum (mat de pèls o feltre) que passa de blanc o groguenc a rogenc-rustós amb el temps. Els mites viuen dins d’aquestes palles/pèl·lets.
Hostes
Hostes principals: Vern comú (Alnus glutinosa): l’espècie més afectada a Europa i la més habitual a Catalunya. Vern blanc o de muntanya (Alnus incana). Vern italià o cordat (Alnus cordata).
Biologia
- L’àcar hiverna dins les gemmes del vern, on resta protegit durant l’època freda. - A la primavera, quan les fulles noves comencen a desplegar-se, els àcars surten i s’instal·len a la seva superfície inferior. - En alimentar-se de les cèl·lules del fullatge, estimulen la formació de gales, petites cavitats on viuen i es reprodueixen. - A l’interior de les gales es desenvolupen diverses generacions al llarg de l’estiu. - A finals de la temporada, una part dels adults busca refugi a les gemmes per passar l’hivern i reiniciar el cicle l’any següent.
Danys
Les fulles afectades presenten gales o inflors visibles a l’anvers, de forma arrodonida i color verd clar, vermellós o marró segons l’estadi.Els danys normalment no comprometen a la salut general de l’arbre, ja que els danys són més estètics que fisiològics. En infestacions intenses pot haver-hi reducció de la fotosíntesi i, en casos extrems, caiguda prematura de les fulles.
Enemics naturals
Àcars depredadors (famílies Phytoseiidae i Tydeidae): s’alimenten dels eriòfids adults i de les seves larves dins o fora de les gales. Insectes depredadors com larves de coccinèl·lids (marietes) i crisòpids (llémenes), que consumeixen petits àcars i altres artròpodes del fullatge. Fongs entomopatògens, que poden infectar i reduir poblacions d’àcars en condicions d’humitat elevada.
Tractaments: Preventius
Monitoreig: detectar les primeres gal·les a la primavera/estiu. Conservació de depredadors: evitar l’ús innecessari d’insecticides de gran espectre per no eliminar depredadors naturals. Higiene i poda: retirar i cremar (o eliminar) fulles fortament infestades i brots amb gales per reduir reservoirs. Netejar restes vegetals a la tardor/inici d’hivern per eliminar llocs d’invernada.
Tractaments: Curatius
Control mecànic/cultural: recol·lecció i destrucció de fulles molt infestades; poda de branques afectades. És la mesura més recomanada per a arbres ornamentals. Oli hortícola / sabó insecticida: aplicat a la brotada primerenca pot reduir poblacions perquè asfixia els mites; cal aplicar amb cura (i respectar etiquetes i períodes d’aplicació). Alguns documents d’extensions recomanen oils i sabons com a mesures complementàries. Acaricides/miticides: existents però d’ús poc habitual en arbrat al bosc; l’ús generalment no es recomana per cas estètic i cal valorar efectes sobre depredadors i regulacions locals. En cultius intensius/ornamentals se solen valorar productes específics seguint la fitxa tècnica.