PRESENTACIÓ
Llibres la república
Maria Castro Cerdán 2n batx B Filosofia
Índex
1. Resp.II 376e - 376c 2. Resp.II 427c - 445e 3. Resp. VII 514a - 520a 4. Resp. VII 532b - 535a
RESP. II 376e - 376c
Narrat-> SòcratesCom va amb Pireu i Glaucó a una festa. Parlen sobre justícia
Llibre II: Glaucó i Adimant demanen a Sòcrates que demostri que justícia es el millor que la injustícia i expliqui la justícia. Recerca analògicament: fàcil veure justícia a la ciutat (lletra grossa), que en l'individu(lletra petita) Proposa una ciutat ideal: - Cada ciutadà fa la feina per a la qual ha nascut - Necessita exèrcit o guardians(valentia i força) i filosòfics (distingit bé i mal)
Concepcions de justícia:- Cèfal i Polemarc: la justícia és donar a cadascú el que és seu - Trastmac: la justícia és el benfici el més fort o el poderòs - Sòcrates: la justícia és que el governant busqui el bé dels governats
Resp. II 427c - 445e
Sòcrates examina la ciutat perfecta on es troba la justícia i la injustícia. Ciutat perfecta i harmònica té 4 excel·lències: 1. Saviesa (sophia) -> Saber deliberar bé sobre el que convé a tota la ciutat-> GOVERNANTS 2. Coratge (andreía) -> Mantenir la recta opinió sobre el que és terrible o no -> SOLDATS 3. Temperança -> Autodomini i harmonia entre les parts de la ciutat-> TOTS 4. Justícia -> Que cada part faci allòque li pertoca-> RESULTAT DE L'HARMONIA DE LES ALTRES
A l'ànima :1. Racional -> saviesa 2. Irracional -> Irracible (impulsiva, valenta) -> Coratge -> Concupiscible (desitjos, apetits) -> Temperança
La injustícia és el desequilibri: quan cadascú no fa la funció per a la qual està naturalment dotat. La justícia és quan cada part compleix la seva funció i hi ha harmonia interior. La injustícia és el desorde, algú fa el paper que no li pertoca
RESP VII 514a - 520a
Mite o alegoria de la caberna per Sòcrates a Blaucó.Introdueix la teoria del Bé i analogia del segment.
Món sensible:opinió (doxa) -> conexiement d'imatges, objectes sensiblesMon intel·ligible: ciència(episteme)-> coneixement matemàtic (Idea del Bé)
Tres temes:1. El lloc del filòsof a la ciutat 2. Els sabers necessaris per formar-lo 3. El paper del filòsof dins la ciutat
RESP VII 514a - 520a
Tres moments1. Alegoria: Uns presoners viuen encadenats disn una cova i només veen ombres projectades.Quan un surt i veu la llum del sol descobreix el món real. 2. Sentit: Cova->mon inteligible. Alliberament-> procés educatiu del filòsof 3. Conseqüències : El filòsof ha de tornar a la cova per governar la ciutat segons la veritat i la justícia.
-Educació vs naturaleza-Persones sense educació= veuen aparences - Educació essencial per una ciutat justa - Només filòsofs poden governar (han de governar)
SEGON MOMENT NARRATIU
PRIMER MOMENT NARRATIU
CONEXIÓ AMB EL LLIBRE VI
Conseqüències principals:a) L'ascensió cap al món exterior: el desnevolupament de les capacitat de l'ànima fina arribar a contemplació el Bé. Difícil i dolorós b) Descens a la cova: conduir-los és costos i incòmode perquè té el deure de governar
TERCER MOMENT NARRATIU
Al llibre VI Plató explica de manera teòrica què és el coneixement veritable i la importància de la Idea del Bé. Al llibre VII (514a-520a) utilitza la al·legoria de la caverna per mostrar el mateix amb un relat. Les ombres representen la ignorància i el sol simbolitza la Idea del Bé. El camí del presoner cap a la llum mostra el procés del filòsof cap a la veritat. El retorn del filòsof a la caverna reflecteix el seu deure d’ensenyar i ajudar els altres.
RESP. Vii 532b -535a
Sòcartes continua dialogant amb Glaucço sobre l'educació dels filòsofs
Sabers previs:- Aritmètica: recoenix la unitat de les coses més enllàde la multiplicitar sensible. - Geometria: comprendre l'ésser etern i immutable - Esterometria: cossos tridimsensionals - Astronomia: estudia els cossos celestes amb matemàtiques - Harmonia: proporcions numèriques que determinen les relacions musicals.
FORMACIÓ FILOSÒFIC
Coneixment filosòfic autèntic, a la veritat i al Bé- Diferència amb altres: entèn la cosa mateixa - Veu la relació interna entre les ciècnies - Visió del conjunt - Mètode: mostrat diferènices i similituds entre les coses - La veritat ciècnia, pròpia de governants - Objectiu: noès-> coneixement par, intel·lectualitat i filosòfic del Bé
DIALÈCTICA
Selecció: bones qualitats físiques, morals i intel·lectuals - Infància: iniciació càlculs, experiècnia bèl·lica - 20 anys: selecció dels militars; estudi profund de les ciècnies; capacitiat de síntesi - 30 anys: prova accès dialèctica. Han de prescindir del sentits (només raó) - 45 anys: formació militar i física - 50 anys: els millors han de governar laciutat
TANT HOMES COM DONES PODEN ARRIBAR-HI
PRESENTACIÓ
Llibres la república
Maria Castro Cerdán 2n batx B Filosofia
Llibres la república
María Castro Cerdán
Created on October 30, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Presentation
View
Smart Presentation
View
Essential Presentation
View
Akihabara Presentation
View
Pastel Color Presentation
View
Modern Presentation
View
Relaxing Presentation
Explore all templates
Transcript
PRESENTACIÓ
Llibres la república
Maria Castro Cerdán 2n batx B Filosofia
Índex
1. Resp.II 376e - 376c 2. Resp.II 427c - 445e 3. Resp. VII 514a - 520a 4. Resp. VII 532b - 535a
RESP. II 376e - 376c
Narrat-> SòcratesCom va amb Pireu i Glaucó a una festa. Parlen sobre justícia
Llibre II: Glaucó i Adimant demanen a Sòcrates que demostri que justícia es el millor que la injustícia i expliqui la justícia. Recerca analògicament: fàcil veure justícia a la ciutat (lletra grossa), que en l'individu(lletra petita) Proposa una ciutat ideal: - Cada ciutadà fa la feina per a la qual ha nascut - Necessita exèrcit o guardians(valentia i força) i filosòfics (distingit bé i mal)
Concepcions de justícia:- Cèfal i Polemarc: la justícia és donar a cadascú el que és seu - Trastmac: la justícia és el benfici el més fort o el poderòs - Sòcrates: la justícia és que el governant busqui el bé dels governats
Resp. II 427c - 445e
Sòcrates examina la ciutat perfecta on es troba la justícia i la injustícia. Ciutat perfecta i harmònica té 4 excel·lències: 1. Saviesa (sophia) -> Saber deliberar bé sobre el que convé a tota la ciutat-> GOVERNANTS 2. Coratge (andreía) -> Mantenir la recta opinió sobre el que és terrible o no -> SOLDATS 3. Temperança -> Autodomini i harmonia entre les parts de la ciutat-> TOTS 4. Justícia -> Que cada part faci allòque li pertoca-> RESULTAT DE L'HARMONIA DE LES ALTRES
A l'ànima :1. Racional -> saviesa 2. Irracional -> Irracible (impulsiva, valenta) -> Coratge -> Concupiscible (desitjos, apetits) -> Temperança
La injustícia és el desequilibri: quan cadascú no fa la funció per a la qual està naturalment dotat. La justícia és quan cada part compleix la seva funció i hi ha harmonia interior. La injustícia és el desorde, algú fa el paper que no li pertoca
RESP VII 514a - 520a
Mite o alegoria de la caberna per Sòcrates a Blaucó.Introdueix la teoria del Bé i analogia del segment.
Món sensible:opinió (doxa) -> conexiement d'imatges, objectes sensiblesMon intel·ligible: ciència(episteme)-> coneixement matemàtic (Idea del Bé)
Tres temes:1. El lloc del filòsof a la ciutat 2. Els sabers necessaris per formar-lo 3. El paper del filòsof dins la ciutat
RESP VII 514a - 520a
Tres moments1. Alegoria: Uns presoners viuen encadenats disn una cova i només veen ombres projectades.Quan un surt i veu la llum del sol descobreix el món real. 2. Sentit: Cova->mon inteligible. Alliberament-> procés educatiu del filòsof 3. Conseqüències : El filòsof ha de tornar a la cova per governar la ciutat segons la veritat i la justícia.
-Educació vs naturaleza-Persones sense educació= veuen aparences - Educació essencial per una ciutat justa - Només filòsofs poden governar (han de governar)
SEGON MOMENT NARRATIU
PRIMER MOMENT NARRATIU
CONEXIÓ AMB EL LLIBRE VI
Conseqüències principals:a) L'ascensió cap al món exterior: el desnevolupament de les capacitat de l'ànima fina arribar a contemplació el Bé. Difícil i dolorós b) Descens a la cova: conduir-los és costos i incòmode perquè té el deure de governar
TERCER MOMENT NARRATIU
Al llibre VI Plató explica de manera teòrica què és el coneixement veritable i la importància de la Idea del Bé. Al llibre VII (514a-520a) utilitza la al·legoria de la caverna per mostrar el mateix amb un relat. Les ombres representen la ignorància i el sol simbolitza la Idea del Bé. El camí del presoner cap a la llum mostra el procés del filòsof cap a la veritat. El retorn del filòsof a la caverna reflecteix el seu deure d’ensenyar i ajudar els altres.
RESP. Vii 532b -535a
Sòcartes continua dialogant amb Glaucço sobre l'educació dels filòsofs
Sabers previs:- Aritmètica: recoenix la unitat de les coses més enllàde la multiplicitar sensible. - Geometria: comprendre l'ésser etern i immutable - Esterometria: cossos tridimsensionals - Astronomia: estudia els cossos celestes amb matemàtiques - Harmonia: proporcions numèriques que determinen les relacions musicals.
FORMACIÓ FILOSÒFIC
Coneixment filosòfic autèntic, a la veritat i al Bé- Diferència amb altres: entèn la cosa mateixa - Veu la relació interna entre les ciècnies - Visió del conjunt - Mètode: mostrat diferènices i similituds entre les coses - La veritat ciècnia, pròpia de governants - Objectiu: noès-> coneixement par, intel·lectualitat i filosòfic del Bé
DIALÈCTICA
Selecció: bones qualitats físiques, morals i intel·lectuals - Infància: iniciació càlculs, experiècnia bèl·lica - 20 anys: selecció dels militars; estudi profund de les ciècnies; capacitiat de síntesi - 30 anys: prova accès dialèctica. Han de prescindir del sentits (només raó) - 45 anys: formació militar i física - 50 anys: els millors han de governar laciutat
TANT HOMES COM DONES PODEN ARRIBAR-HI
PRESENTACIÓ
Llibres la república
Maria Castro Cerdán 2n batx B Filosofia