AEA2. Com incorporem l’estimulació cognitiva a la nostra tasca d’atenció?

AEA2. Com incorporem l’estimulació cognitiva a la nostra tasca d’atenció?

Persones grans

Percepció

Discapacitat intel·lectual

Atenció

Malalties Mentals

Orientació

DIVERSITAT FUNCIONAL COGNITIVA

LES FUCIONS COGNITIVES

Demències

Memòria

Diversitat funcional i sensorial

Pensament

Llenguatge

TOR

Entrenament de mèmòria

Dèficit en les funcions cognitives

DISFUNCIONALITAT COGNITIVA

Alteració en funcions

musicoteràpia

Trastorn psíquic

Reminicència

INTERVENCIÓ

psicomotricitat

Dissonància cognitiva

Tècniques de relaxació

PREVENIR, ESTIMULAR, REHABILITAR

Tècniques d'afrontament/resolució problemes

Díaz, M E i Tello, MJ (2025). Atenció i suport psicosocial. ED. Altamar

TERÀPIA D'ORIENTACIÓ A LA REALITAT: POSSIBLE GUIÓ

1. •Salutació i presentació de la sessió.
2. •Presentació de cadascun dels participants i recordar els que falten.
3. •Orientació temporal: dia, data, activitats del dia, estació, dates assenyalades properes, festes,...
4. •Orientació espacial: lloc on estem, pis, ciutat,...
5. •Comentari sobre alguna notícia que s'hagi esdevingut important.
6. •Activitats/treball de les diferents funcions cognitives.
7. •Tornar a treballar l'orientació espaciotemporal, per exemple amb activitats del dia anterior.
8. •Valoració de la sessió. Posada en comú de la sessió reforçant els èxits aconseguits, extracció d’una conclusió dels exercicis duts a terme, la persona usuària expressa com s'ha sentit i acomiadament fins la propera sessió.

Highlighted title

llenguatge

És un codi simbòlic i estructurat de signes que fa possible la comunicació i afaboreix l'organització del pensament.

Compleix dues funcions:

• Comunicativa: permet expressar-se i entendre's amb les persones que parlen la mateixa llengua.
• Simbòlica: fa possible associar un signe amb un significat, i expressar pensament.

EL LLENGUATGE ÉS CLAU PER INTEGRAR LES FUNCIONS COGNITIVES.

DISSONÀNCIA COGNITIVA

Apareix quan hi ha contradicció entre els pensaments i els comportaments, pot succeir davant la vivència de situacions conflictives o estressants.

COM PER EXEMPLE: ANSIETAT, AGITACIÓ... Associat a situació de dependència que pot afectar el funcionament normal de la cognició.

MALALTIES MENTALS

PERCEPCIÓ La realitat que percep una persona que pateix una malaltia mental pot ser distorsionada per al·lucinacions (especialment auditives). ATENCIÓ: L'atenció es veurà alterada (costa que mantinguin l'atenció i es distreuen fàcilment). PENSAMENT: Pel que fa al raonament, pot haver-hi dificultats que les persones enllacin els pensaments de manera lògica: poden aparèixer idees delirants i pot haver-hi la dificultat per a diferenciar la realitat de la fantasia. LLENGUATGE: En el cas del llenguatge si hi ha alteracions en el pensament, el llenguatge pot ser desorganitzat, incoherent i pobre. Les persones del voltant poden tenir cert temor ja que no comprenen res del que la persona malalta diu. Això n'augmentarà el seu aïllament social i laboral. Emocionalment, aquestes persones poden mostrar pobresa afectiva en l'expressió dels seus sentiments ( es mostren apàtiques, monòtones, introvertides i eviten el contacte amb altres persones augmentant l'aïllament). EFECTES SECUNDÀRIS DE LA MEDICACIÓ PODEN ALTERAR LES CAPACITATS COGNITIVES.‏‏

DÈFICIT EN LES FUNCIONS COGNTIVES

DEGUT A :

• Carència per alteracions en el desenvolupament. Congènita: no es desenvolupen.

Per exemple: certs TEA, persones amb discapacitat intel·lectual.

• Haver perdut les funcions per causa de malaltia o lesió. Per afectació cerebral adquirida.

Per exemple: una agnòsia per tumor cerebral, o reaitzar una acció després de tenir un ACV.

• Haver-se deteriorat progressivament a causa de malaltia o lesió.

Habitual en persones grans amb malalties que generen demències.

ENTRENAMENT DE LA MEMÒRIA

Les tècniques d’entrenament de la memòria tenen com a finalitat el manteniment i el foment de les estratègies memorístiques en les persones. Es treballa la memòria però també totes les funcions cognitives relacionades amb aquesta (atenció, percepció, orientació, pensament...)

TÈCNIQUES PER MANTENIR LA MEMÒRIA:

• VISUALITZACIÓ: •Podem aprendre coses visualitzant-les (imatge mental).•Cal ajudar els usuaris a crear imatges significatives per a ells que estiguin relacionades amb els continguts que han d’aprendre.
• ASSOCIACIÓ: •Es tracta d’associar una informació nova amb una que ja coneixem

que s’hi assembli. •Per exemple: el nom d’una persona que acabem de conèixer amb una persona ja coneguda o algú famós. El codi de la tarja de crèdit amb la data de naixement...

• CATEGORITZACIÓ: Es tracta d’aprendre a ordenar les coses seguint un criteri lògic i l’agrupació per categories.• Potencia la memòria.• Per exemple, per fer la llista de la compra crearem diferents categories: alimentació, higiene personal, neteja de la llar, roba, calçat...
• REPETICIÓ

DIVERSITAT FUNCIONAL I SENSORIAL

El que pot afectar el desenvoluapent de les funcions cognitives pot estar relacionat per la falta d'experiències, per limitacions físiques o de l'entorn, com per exemple la sobreprotecció o l'aïllament.

Possible guió

TERÀPIA D'ORIENTACIÓ A LA REALITAT

La teràpia d’orientació a la realitat inclou un conjunt d’estratègies dirigides a mantenir l’orientació de la persona en els àmbits espacial, temporal i personal.

Aquest programes estan destinats especialment a persones amb demències, i són més eficaços en les primeres fases de la malaltia, quan l’afectació cognitiva és lleu.

persones grans: VELLESA

ALGUNS DELS CANVIS EN LES FUNCIONS: PERCEPCIÓ: Limitacions sensorials, pèrdues visuals o auditives i de coordinació visomotriu que afecten l'atenció i la recepció dels estímuls. ATENCIÓ: Progressivament es va perdent la capacitat per mantenir l'atenció i la concentració, dificultant l'execució de moltes tasques. MEMÒRIA: Progressiva pèrdua, primer la immediata, després la de llarg termini i finalment agnòsia en fases més avançades. ORIENTACIÓ TEMPORAL: dificultats per saber en el moment del dia que estan, dia de la setmana...Afecta a les les AVD. ORIENTACIÓ ESPACIAL: no saber on es troba, confusions, èrdua de referència de la pròpia llar. ORENTACIÓ PERSONAL: dificultat per recordar informació personal com el seu nom. LLENGUATGE: ERRORS SEMÀNTICS I DE VOCABULARI. Empobriment del llenguatge. PENSAMENT: pèrdua de capacitat de raonament solució de problemes i tasques, com comptar diners.

PSICOMOTRICITAT

COMPONENTS DE LA PSICOMOTRICITAT:

• ESQUEMA CORPORAL
• COORDINACIÓ
• PSICOMOTRICITAT FINA
• PSICOMOTRICITAT GLOBAL
• CONTROL POSTURAL
• CONTROL RESPIRATORI
• LATERALITZACIÓ

La psicomotricitat són un conjunt d’eines dirigides a estimular les diferents parts de l’esquema corporal a través de l’acció i el moviment. La psicomotricitat és una activitat d’estimulació tant de les funcions físiques com de les psíquiques (cognitives).

MUSICOTERÀPIA

La musicoteràpia consisteix a dur a terme una sèrie d’activitats musicals, aplicades de forma estructurada, amb l’objectiu de millorar les condicions físiques, cognitives i emocionals de les persones..

Les activitats que conformen la musicoteràpia són variades:

• L’audició musical.
• El ball i el moviment.
• La composició de ritmes.
• La combinació de la música amb altres activitats.
• L’ocupació de la música com a element relaxant.
• La utilització de la música com a instrument d’evocació i record (reminiscència).

REMINICÈNCIA

Tècnica que estimula els records a través d'objectes personals o altres estímuls significatius.

COM APLICAR-LA?

1. Presentar un estímul significatiu i amb càrrega emocional.
2. La persona va evocant records i emocions mentre se li donen pistes i temps per recordar, s'ha d'intentar evitar els dolorosos.
3. Es pot treballar l'orientació espaciotemporal fent preguntes sobre la època, si on vivia era a prop o lluny, si pot localitzar en un mapa

la percepció

És el procés mental que permet rebre informació de l'entorn mitjançant els sentits, interpretar-la i elaborar-la

Link

CARACTERÍSTIQUES PERCEPCIÓ:

• SUBJECTIVA: cada persona reacciona de diferent manera davant d’un mateix estímul.
• SELECTIVA: no podem rebre tots els estímuls alhora. Només seleccionem els més significatius per nosaltres.
• RELATIVA: un mateix estímul rebut en diferents situacions es percep de diferent manera.

la memòria

És la capacitat de codificar, emmagatzemar i recuperar la informació porcedent d'un aprenentatge o d'una experiència.

El seu funcionament s'explica per tres processos

• Adquisició de la informació: a través dels mecanismes d'atenció.
• Emmagatzematge de la informació (curt o llar termini; immediata o sensorial)
• Recuperació de la informació: evocar i recordar, voluntària o involuntàriament.

Here you can put a standout title

When carrying out a presentation, two objectives must be pursued: conveying information and avoiding yawns. To achieve this, it can be a good practice to create an outline and use words and concepts that help with content assimilation.

Link

• Plan the structure of your content.
• Give visual weight to the key points and most important ones.
• Define secondary messages with interactivity.
• Establish a flow throughout the content.
• Measure the results.

• Atenció: molts cops tenen una atenció molt selectiva i subjecta a determinats estímuls (aquests sovint serien irrellevants per a nosaltres).
• Concentració: pot haver dificultats per mantenir una concentració sostinguda.
• Pensament: que fa al raonament pot haver-hi dificultats en adaptar-se a situacions noves i resoldre problemes nous a partir d'experiències anteriors. Hi ha possibles dificultats en l'abstracció de diferents conceptes (això dificulta la imaginació i la creativitat).
• Llenguatge Pot resultar difícil per aquestes persones elaborar discursos lògics. La fonètica pot no ser ben adquirida i fins i tot pot haver-hi absència de llenguatge oral El llenguatge d'aquestes persones pot presentar una gramàtica molt senzilla i un vocabulari pobre. Afavorint l’aïllament social. Dificultat per a l’empatia, és a dir, per posar-se al lloc de l’altra persona per comprendre i apreciar els seus pensaments, desitjos o sentiments.

ORIENTACIÓ:Apareixen dificultats d’orientació, tant espacial (no saber la persona el lloc on es troba) com temporal (desconèixer el dia de la setmana o si és al matí o la tarda). A mesura que progressa la malaltia, la desorientació s’aguditza i es van perdent les referències de la mateixa casa, dels horaris i rutines, i fins i tot també de les persones de l’entorn més proper. MEMÒRIA I LLENGUATGE: La falta de memòria afecta el llenguatge. Es comença perdent paraules, la qual cosa repercuteix en les converses, i s’acaba amb la pèrdua total del llenguatge. La falta de comunicació és un aspecte més de l’aïllament. En les fases inicials, les pèrdues es viuen de forma conscient, la qual cosa condiciona poderosament l’estat d’ànim. Les persones tendeixen a mostrar-se apàtiques i irritables, i és freqüent que aparegui una depressió.

PENSAMENT

És la capacitat que permet processar i ordenar idees i conceptes i generar conclusions

Impliquen dues facultats que es combinen de manera diferent:RAONAMENT: anàlisis de la informació, establir connexions i extreure conclusions. CREATIVITAT: permet generar noves idees o conceptes a partir dels immagatzemats a la memòria o connecant-los..

tècniques d'afrontament

Per controlar una situació que produeix un nivell d'estrès alt.

tècniques DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

• RELAXACIÓ
• JERARQUITZACIÓ D'ESDEVENIMENTS.
• VISUALITZACIÓ
• CREACIÓ DE PENSAMENTS

Fase 1: ORIENTACIÓ AL PROBLEMAFase 2: DEFINCIÓ I FORMULACIÓ DEL PROBLEMA Fase 3: GENERACIÓ D'ALTERNATIVES Fase 4: PRESA DE DECISIONS Fase 5: POSADA EN PRÀCTICA I AVALUACIÓ DE RESULTATS

l'orientació espaciotemporal

• Orientació temporal: és la capacitat de situar-nos en el temps: any, estació, mes, dia, hora. També inclou conèixer les rutines (hora de menjar, hora de dormir,...
• Orientació a l'espai: és la capacitat per a saber el lloc on ens trobem: dalt, baix, punts cardinals, ciutat, poble, i cap a on ens volem dirigir.
• Orientació personal: es refereix a la capacitat de la persona per reconèixer qui és, on viu, qui són els seus familiars, etc..

Fa referència a la capacitat de la persona per tenir consciència de la seva localitxació a l'espai i de la seva situació en el temps.

tècniques de relaxació

• RESPIRACIÓ
• RELAXACIÓ PROGRESSIVA
• MINDFULNESS

l'atenció

És la capacitat de focalitzar l'activitat mental en un objecte o acció directe.

Condicionada per: • ESTÍMUL: • Intensitat: més intens és l’estímul, major serà la nostra atenció (ex. Petard – explosió) • Previsió: Un imprevist és un estímul més atenció captarà (ex. Una mort prematura) • DISPOSICIÓ DE LA PERSONA: • Estat físic: pitjors condicions físiques (cansament, son, gana, ...) = menys atenció • Altres factors: estat d’ànims, interès, cansament mental,... = estimula o inhibeix l’atenció, segons el cas.

ens ajuda a:

Reaccionar davant els estímuls dins un temps adequat (ex. frenar amb el cotxe) Discriminar els estímuls que desitgem i impedir que els que no ens interessen ens arribin a la memòria. Concentrar-nos = mantenir durant un temps llarg l’atenció sostinguda en una activitat (ex. estudiar) Fer diferents coses a la vegada de manera correcta (ex. Contestar telf. , anotar un missatge i vigilar el menjar)