ELS MONSTRES
VALENCIANS
ANNA MOLINA FURNIeLES ANDREU RIQUELME FURNIELES
INTRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC
Els monstres valencians formen part del folklore i la tradició popular del País Valencià. Les seues llegendes i històries de por han sigut i són ferramentes per fer que els xiquets s'intimidaren i així, obeiren. A més a més, com tots els mites intentaven explicar i justificar aquelles cosses inexplicablesn per al raonament d'aquelles èpoques, reflectien les angoixes i creences de la societat rural antiga: la nit, el desconegut... A aquesta presentació parlarem de monstres com, ara bé, la quarantamaula, el moro mussa i la cucafera entre altres.
QUARANTAMAULA
"AMB EL LLENÇOL DESAPERÀS"
Es parla d'una bèstia demoniàca canviadormes que es passetga pels terrats de nit, donant-li nom: QUARANTA (moltes) + MAULA ("cosses").A alguns pobles com a mix de pollastre, gat, caragol i dimoni. A la nit, quan els xiquets no es dormen o fan molt de rebombori, la Quarantamaula es presenta sorollosament i, amb una pudor que fa que les flors s'enmustien.
MORO MUSSA
a les 8:00 en casa o vindará el moro mussa
El moro mussa o tambe anomenat el capita dels temps arabs.Les mares sempre deien que si jugaves molt lluny de casa vindria el moro musa a per tú. soles amb escoltar el galop d'un caball els xiquets entraven en panic. La pietat no entra en el seu diccionari.
HOME DELS NASSOS
"Hui pots vore l’Home dels Nassos! Té tants nassos com dies queden a l’any!”
La llegenda diu que l’Home dels Nassos és un home que té tants nassos com dies li queden a l’any.Per això, només es deixa veure un dia: el 31 de desembre. L’Home dels Nassos no és un monstre de por, sinó una figura de saviesa popular i humor intel·ligent. Simbolitzant: el pas del temps, la trampa de les aparences (no sempre és com sembla)i també és una forma d’ensenyar als xiquets a raonar i interpretar les paraules.
BUTONI
“Calla o vindrà el Butoni!”
Es conoegut com un demoni menut, amb banyes, cua llarga i ulls que brillen com a brases.Aquest monstre es gastava més de burla per generar gràcia als adults que per als xiquets desobedients. Representa la por al càstig, però també la figura del control social: servia per a marcar límits. A més a més encara es present a festes.
BUBOTA
no et fies d'un llençol mai mes
Amb tantes festivitats mai sabrás si es algú disfressat o una verdadera bubota. De fet elles no tenen ninguna intenció contra els xiquets, soles son esperits que van per llocs abandonats evitant que s' apropen, no discriminen si ets un xiquet o un adult.
CUCAFERA
contextualize your topic
És una mescla entre un drac i una tortuga.Segons la llegenda més antiga, una nit la Cucafera va eixir de la mar i va començar a menjar xiquets de platja.Un cavaller, amb ajuda d’una princesa, va aconseguir domesticar la Cucafera. Dia de hui continua siguent present a moltes festes, sobretot a Tarragona i zones d'Alacant. La Cucafera simbolitza la transformació del mal en bé, la por que pot convertir-se en convivència.
WEBGRAFIA
-Viquipèdia -ElValenciano.es -Ajuntament de Barcelona -ValenciaBonita -L’Enciclopèdia -CHAT GPT - la maria no te por
MOLTES GRÀCIES!!!!
MONSTRES VALENCIANS
Anna Molina Furnieles
Created on October 29, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Women's Presentation
View
Vintage Photo Album
View
Geniaflix Presentation
View
Shadow Presentation
View
Newspaper Presentation
View
Memories Presentation
View
Zen Presentation
Explore all templates
Transcript
ELS MONSTRES
VALENCIANS
ANNA MOLINA FURNIeLES ANDREU RIQUELME FURNIELES
INTRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC
Els monstres valencians formen part del folklore i la tradició popular del País Valencià. Les seues llegendes i històries de por han sigut i són ferramentes per fer que els xiquets s'intimidaren i així, obeiren. A més a més, com tots els mites intentaven explicar i justificar aquelles cosses inexplicablesn per al raonament d'aquelles èpoques, reflectien les angoixes i creences de la societat rural antiga: la nit, el desconegut... A aquesta presentació parlarem de monstres com, ara bé, la quarantamaula, el moro mussa i la cucafera entre altres.
QUARANTAMAULA
"AMB EL LLENÇOL DESAPERÀS"
Es parla d'una bèstia demoniàca canviadormes que es passetga pels terrats de nit, donant-li nom: QUARANTA (moltes) + MAULA ("cosses").A alguns pobles com a mix de pollastre, gat, caragol i dimoni. A la nit, quan els xiquets no es dormen o fan molt de rebombori, la Quarantamaula es presenta sorollosament i, amb una pudor que fa que les flors s'enmustien.
MORO MUSSA
a les 8:00 en casa o vindará el moro mussa
El moro mussa o tambe anomenat el capita dels temps arabs.Les mares sempre deien que si jugaves molt lluny de casa vindria el moro musa a per tú. soles amb escoltar el galop d'un caball els xiquets entraven en panic. La pietat no entra en el seu diccionari.
HOME DELS NASSOS
"Hui pots vore l’Home dels Nassos! Té tants nassos com dies queden a l’any!”
La llegenda diu que l’Home dels Nassos és un home que té tants nassos com dies li queden a l’any.Per això, només es deixa veure un dia: el 31 de desembre. L’Home dels Nassos no és un monstre de por, sinó una figura de saviesa popular i humor intel·ligent. Simbolitzant: el pas del temps, la trampa de les aparences (no sempre és com sembla)i també és una forma d’ensenyar als xiquets a raonar i interpretar les paraules.
BUTONI
“Calla o vindrà el Butoni!”
Es conoegut com un demoni menut, amb banyes, cua llarga i ulls que brillen com a brases.Aquest monstre es gastava més de burla per generar gràcia als adults que per als xiquets desobedients. Representa la por al càstig, però també la figura del control social: servia per a marcar límits. A més a més encara es present a festes.
BUBOTA
no et fies d'un llençol mai mes
Amb tantes festivitats mai sabrás si es algú disfressat o una verdadera bubota. De fet elles no tenen ninguna intenció contra els xiquets, soles son esperits que van per llocs abandonats evitant que s' apropen, no discriminen si ets un xiquet o un adult.
CUCAFERA
contextualize your topic
És una mescla entre un drac i una tortuga.Segons la llegenda més antiga, una nit la Cucafera va eixir de la mar i va començar a menjar xiquets de platja.Un cavaller, amb ajuda d’una princesa, va aconseguir domesticar la Cucafera. Dia de hui continua siguent present a moltes festes, sobretot a Tarragona i zones d'Alacant. La Cucafera simbolitza la transformació del mal en bé, la por que pot convertir-se en convivència.
WEBGRAFIA
-Viquipèdia -ElValenciano.es -Ajuntament de Barcelona -ValenciaBonita -L’Enciclopèdia -CHAT GPT - la maria no te por
MOLTES GRÀCIES!!!!