L'isLam
Per Abril i Zoe
Començam
BIOGRAFÍA DE MAHOMA
Expansió Musulmana
Mahoma provenia d’una família de comerciants:Aixó va provocar que es relacionasi amb gent de diferentes cultures religioses (Jueus i Cristians). Religions les cuals son monoteistes (Nomes creuen en un deu).
Etapes
Als 40 anys Mahoma va rebre la profecia de l'arcàngel Gabriel arcàngel el cual li va indicar que ells seria el profeta de Al·à.
·Els quatre califes(632-661) descendents de Mahoma
·Dinastia Omeia (661-750) amb capital a Damasc. a Síria. Moment de l’expansió cap a la península ibérica. ·Dinastia Abbàssida (750-1258) trasllat capital a Bagdad, Iraq. Els abbàssides van derrotar els omeies. Gran esplendor econòmic i cultural de l’islam. · Imperi turc otomà, a partir s. XIII, els quals van conquerir Constantinoble (Estambul) el 1453
Mahoma comença a difondre la religió musulmana i entra en conflicte amb el politeisme de la meca. 622 ‘’Hègira’’ = Fugida de Mahoma i els seus fidels de la meca→traslladant-se a Medina. (Augmenta els fidels) 632 Mahoma va morir. Va ser quan quasi tota la peninsula arabiga es va convertir a l'Islam
Llibres importants
Les revelacions d'Al·là varen ser recollides a l'Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans, format de 114 sures (capítols) en els quals es defineixen els preceptes de l'islam i les normes de comportament.La Xaria: lleis sagrades per als musulmans.
Es prohibeix menjar porcs (questions sanitaries i simbòliques→impuresa).
Prohibicions
Alcohol.
Jocs d'Atzar
Es permet la poligamia: Estar amb moltes dones a la vegada
Extendre la religió musulmana.
obliGacions
Resar 5 pics al dia.
Donar almoina.
Peregrinar un pic a la vida a la meca
Ramadà al dècim mes.
Per a que serveix?
directors de loració, interprets i jutges...
La mesquita és el lloc de culte en què se celebra l'oració, dirigida per un imam1. És també un centre de reunió i d'estudi dels texts alcorànics.
L'islam té directors d'oració (imams) i intèrprets dels texts sagrats (ulemes). Els jutges (cadis), triats entre els creients més devots, apliquen la justícia seguint les normes de l'Alcorà.
Parts de la Mesquita...
Segons l'origen o procedència es distingien: Àrabs: tenien el poder i la propietat de les terres més bones.
Berbers: nord-africans arribats durant la conquesta, formaven part de l'exèrcit i ocupaven les terres manco fèrtils. Muladís: hispanogots convertits a l'islam, eren la majoria de la població. La població que no era musulmana pagava imposts especials, vivia en barris especials i tenia limitats diversos drets. Les principals minories religioses eren:
Mossàrabs: pagesos o artesans que professaven la religió cristiana. Jueus: es dedicaven a l'artesania i al comerç i vivien en barris separats anomenats calls.
Poblacio i societat musulmana
La població andalusina era heterogènia, (gran varietat ètnica i religiosa).A la població andalusina existien tres tipus de categories socials: -Aristocrates -Classe mitjana -Classe baixa Ciutat musulamana:
Etapes de l'Al-andalus
Emirat dependent (711-756): Va ser la primera etapa, un territori que era una província del califat de Damasc i governat per un emir que depenia del califa omeia.
Emirat independent (756-929): Abderramán I es va proclamar emir independent de Còrdova, trencant llaços polítics amb el califat i fundant un emirat propi a Al-Àndalus.
Califat independent (929-1031): Abderramán III es va proclamar califa, un títol religiós i polític superior al d'emir, establint així el Califat de Còrdova, un període de gran esplendor polític i cultural.
Regnes de Taifes (1031-1492): Després de la caiguda del califat, Al-Àndalus es va fragmentar en diversos regnes més petits i sovint enfrontats entre si. Aquesta fragmentació és coneguda com el període de les taifes.
Regne Nazarí de Granada (1238-1492): Va ser l'últim dels regnes de taifes i l'últim estat musulmà a la península ibèrica. Va ser conquerit pels Reis Catòlics el 1492, marcant el final de la presència musulmana a la península.
Les illes balears a l'epoca musulmana
Les Illes Balears van ser conquerides pels musulmans l’any 902, durant l’expansió de l'Al-Àndalus. Durant l’època califal, a les illes va haber molt d’intercanvi cultural i comercial amb altres parts del Mediterrani.
Despres, les Balears van van formar part la taifa (ESTAT) de Dénia, però amb el temps van arribar a formar una taifa independent. Aquesta independència va potenciar el desenvolupament econòmic i cultural de les illes, que mantenien relacions comercials amb el nord d’Àfrica i amb la península Ibèrica.
L’economia balear d’aquell temps es basava en l’agricultura, la ramaderia i el comerç marítim. També es va desenvolupar una societat diversa, amb musulmans, cristians i jueus que convivien sota el domini islàmic. Una de les manifestacions artístiques més destacades d’aquest període va ser la ceràmica musulmana, molt valorada per la seva bellesa i la seva tècnica refinada.
Economia i agRIcultura musulmana
l'economia del mon islamic durant l'edat mitjana era molt avançada y variada. Una part molt important era la agricultura, que es va desenvolupar gràcies a la creació de nous sistemes de regadiu. Els musulmans varen construir séquies, canals i pous que permetien portar l'aigua fins als camps, fent possible conrrear zones que abans eren arides.
A les alqueries, que eren petites explotacion agricoles, es cultivaven productes com el blat, l'arros, la canya de sucre, elcitrics o el coto. Aquests cultius van transformar el paisatge i van millorar l'alimentació de la població. A mas de l'agricultura, els musulmans destacaven par la seva artesania ui el comerç. A les ciutats hi havia tallers on es fabricaven teixitas, ceramica, cuir i metall. El comerç era molt actiu, tant dins el mon islamic com amb altres territoris com Europa, l'Africa i l'Asia. els comerciants musulmans utilitzaven una moneda propia, el dinar que facilitava els intercambis comercials
En medicina y cirugía van fer grans avanços, el sabi Al-Zaharawi, conegun a Europa com Abulacasdis va escriure un llibre de cirugia molt complet i va descriure instrumente medicsinnovadors. A farmacología van avançar molt creant medicaments a partir de plantes i minerals.
L'Herencia del llegat musulma
Els musulmans van deixiar una gran herenia cultural y cientifica que va influir molt en el progrés d'Europa. Durant l'edat mitjana, mentre altras parts del continent vivien una època de menys desenvolupament, en el mon islàmic era un centre molt actiu d'estudi i coneixiement.
Van introduir el sistema numèric que utilitzam actualment, van avanzar molt en algebra i geometria. A més van construir observatoris i van estudiar les estrelles per millorar la nevegació i els calendaris. Van descriure moltes plantes i van aprenre a conrrearles millor . Gràcies a aixio, van millorar l'agriucultura i van introduir nous cultius a a peninsula ibèrica. Els sistemes de navgació van avançar amb la creació de mapes precisos i la creació d'instruments com l'astrolabi, que servia pero orientar se al mar.
Les arts decoratives tenien un paper molt important. Els artesans musulmans van desenvolupar tècniquescom el mosaic, la ceràmica vidriada, la talla en fusta o el treball del metall i del teixit. Tot boscava crear harmonia i bellesa sense recórrer a figures humanes. Hi ha dierses fases i distinguim entre:
L'ART MUSULMÀ
L'art musulà es caracteriza per combinar funcionalit amb la decoració i per evitar les represenacions humanes o d'animals en espais religiosos, ja que l'islam ho considerava inapropiat. L'arquitectura musulmana destacava per l'us de materials senzills però efectius, com el maó, el guix, el marbre i la fusta. Les parets i sostres es decoraven amb formes geoètriques, motius vegetals i inscripciones en àrab, que sovint contenien versos de l'Alcorà. Els sostres podíen ser de fusta tallada o coberts amb cúpules, i els suports més habituals eren les columnes i els arcs. els típus d'arcs més comuns eren els arcs de ferradura, els arcs lobulats, format per diversos arcs petits, i l'arc puntat, que es va fer mes frequents en etapes poseriors.
- Etapa omeis (s. VII-IX): destaca la Mesquita de Còrdova, amb els seus arcs de ferradura i decoració colorista.
- Etapa almoràvit i almohade (s. XI-XIII): destaquen les mesquites de sevilla i el minaret de la Kutubiyya a Marràqueix, amb decoració més austera i geomètrica.
- Etapa nassartia (s. XIII-XV): és l'època de màxim esplendor amb l'Alhambra de Granada, plena d'arcs lobulats, estuc decoratiu i jardins amb flors.
Les ciutats mulsulmanes:
L'isLam
ABRIL BARCELO VILLALBA -1B-
Created on October 29, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Blackboard Presentation
View
Genial Storytale Presentation
View
Historical Presentation
View
Psychedelic Presentation
View
Memories Presentation
View
Animated Chalkboard Presentation
View
Chalkboard Presentation
Explore all templates
Transcript
L'isLam
Per Abril i Zoe
Començam
BIOGRAFÍA DE MAHOMA
Expansió Musulmana
Mahoma provenia d’una família de comerciants:Aixó va provocar que es relacionasi amb gent de diferentes cultures religioses (Jueus i Cristians). Religions les cuals son monoteistes (Nomes creuen en un deu).
Etapes
Als 40 anys Mahoma va rebre la profecia de l'arcàngel Gabriel arcàngel el cual li va indicar que ells seria el profeta de Al·à.
·Els quatre califes(632-661) descendents de Mahoma ·Dinastia Omeia (661-750) amb capital a Damasc. a Síria. Moment de l’expansió cap a la península ibérica. ·Dinastia Abbàssida (750-1258) trasllat capital a Bagdad, Iraq. Els abbàssides van derrotar els omeies. Gran esplendor econòmic i cultural de l’islam. · Imperi turc otomà, a partir s. XIII, els quals van conquerir Constantinoble (Estambul) el 1453
Mahoma comença a difondre la religió musulmana i entra en conflicte amb el politeisme de la meca. 622 ‘’Hègira’’ = Fugida de Mahoma i els seus fidels de la meca→traslladant-se a Medina. (Augmenta els fidels) 632 Mahoma va morir. Va ser quan quasi tota la peninsula arabiga es va convertir a l'Islam
Llibres importants
Les revelacions d'Al·là varen ser recollides a l'Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans, format de 114 sures (capítols) en els quals es defineixen els preceptes de l'islam i les normes de comportament.La Xaria: lleis sagrades per als musulmans.
Es prohibeix menjar porcs (questions sanitaries i simbòliques→impuresa).
Prohibicions
Alcohol.
Jocs d'Atzar
Es permet la poligamia: Estar amb moltes dones a la vegada
Extendre la religió musulmana.
obliGacions
Resar 5 pics al dia.
Donar almoina.
Peregrinar un pic a la vida a la meca
Ramadà al dècim mes.
Per a que serveix?
directors de loració, interprets i jutges...
La mesquita és el lloc de culte en què se celebra l'oració, dirigida per un imam1. És també un centre de reunió i d'estudi dels texts alcorànics.
L'islam té directors d'oració (imams) i intèrprets dels texts sagrats (ulemes). Els jutges (cadis), triats entre els creients més devots, apliquen la justícia seguint les normes de l'Alcorà.
Parts de la Mesquita...
Segons l'origen o procedència es distingien: Àrabs: tenien el poder i la propietat de les terres més bones. Berbers: nord-africans arribats durant la conquesta, formaven part de l'exèrcit i ocupaven les terres manco fèrtils. Muladís: hispanogots convertits a l'islam, eren la majoria de la població. La població que no era musulmana pagava imposts especials, vivia en barris especials i tenia limitats diversos drets. Les principals minories religioses eren: Mossàrabs: pagesos o artesans que professaven la religió cristiana. Jueus: es dedicaven a l'artesania i al comerç i vivien en barris separats anomenats calls.
Poblacio i societat musulmana
La població andalusina era heterogènia, (gran varietat ètnica i religiosa).A la població andalusina existien tres tipus de categories socials: -Aristocrates -Classe mitjana -Classe baixa Ciutat musulamana:
Etapes de l'Al-andalus
Emirat dependent (711-756): Va ser la primera etapa, un territori que era una província del califat de Damasc i governat per un emir que depenia del califa omeia. Emirat independent (756-929): Abderramán I es va proclamar emir independent de Còrdova, trencant llaços polítics amb el califat i fundant un emirat propi a Al-Àndalus. Califat independent (929-1031): Abderramán III es va proclamar califa, un títol religiós i polític superior al d'emir, establint així el Califat de Còrdova, un període de gran esplendor polític i cultural. Regnes de Taifes (1031-1492): Després de la caiguda del califat, Al-Àndalus es va fragmentar en diversos regnes més petits i sovint enfrontats entre si. Aquesta fragmentació és coneguda com el període de les taifes. Regne Nazarí de Granada (1238-1492): Va ser l'últim dels regnes de taifes i l'últim estat musulmà a la península ibèrica. Va ser conquerit pels Reis Catòlics el 1492, marcant el final de la presència musulmana a la península.
Les illes balears a l'epoca musulmana
Les Illes Balears van ser conquerides pels musulmans l’any 902, durant l’expansió de l'Al-Àndalus. Durant l’època califal, a les illes va haber molt d’intercanvi cultural i comercial amb altres parts del Mediterrani. Despres, les Balears van van formar part la taifa (ESTAT) de Dénia, però amb el temps van arribar a formar una taifa independent. Aquesta independència va potenciar el desenvolupament econòmic i cultural de les illes, que mantenien relacions comercials amb el nord d’Àfrica i amb la península Ibèrica.
L’economia balear d’aquell temps es basava en l’agricultura, la ramaderia i el comerç marítim. També es va desenvolupar una societat diversa, amb musulmans, cristians i jueus que convivien sota el domini islàmic. Una de les manifestacions artístiques més destacades d’aquest període va ser la ceràmica musulmana, molt valorada per la seva bellesa i la seva tècnica refinada.
Economia i agRIcultura musulmana
l'economia del mon islamic durant l'edat mitjana era molt avançada y variada. Una part molt important era la agricultura, que es va desenvolupar gràcies a la creació de nous sistemes de regadiu. Els musulmans varen construir séquies, canals i pous que permetien portar l'aigua fins als camps, fent possible conrrear zones que abans eren arides. A les alqueries, que eren petites explotacion agricoles, es cultivaven productes com el blat, l'arros, la canya de sucre, elcitrics o el coto. Aquests cultius van transformar el paisatge i van millorar l'alimentació de la població. A mas de l'agricultura, els musulmans destacaven par la seva artesania ui el comerç. A les ciutats hi havia tallers on es fabricaven teixitas, ceramica, cuir i metall. El comerç era molt actiu, tant dins el mon islamic com amb altres territoris com Europa, l'Africa i l'Asia. els comerciants musulmans utilitzaven una moneda propia, el dinar que facilitava els intercambis comercials
En medicina y cirugía van fer grans avanços, el sabi Al-Zaharawi, conegun a Europa com Abulacasdis va escriure un llibre de cirugia molt complet i va descriure instrumente medicsinnovadors. A farmacología van avançar molt creant medicaments a partir de plantes i minerals.
L'Herencia del llegat musulma
Els musulmans van deixiar una gran herenia cultural y cientifica que va influir molt en el progrés d'Europa. Durant l'edat mitjana, mentre altras parts del continent vivien una època de menys desenvolupament, en el mon islàmic era un centre molt actiu d'estudi i coneixiement. Van introduir el sistema numèric que utilitzam actualment, van avanzar molt en algebra i geometria. A més van construir observatoris i van estudiar les estrelles per millorar la nevegació i els calendaris. Van descriure moltes plantes i van aprenre a conrrearles millor . Gràcies a aixio, van millorar l'agriucultura i van introduir nous cultius a a peninsula ibèrica. Els sistemes de navgació van avançar amb la creació de mapes precisos i la creació d'instruments com l'astrolabi, que servia pero orientar se al mar.
Les arts decoratives tenien un paper molt important. Els artesans musulmans van desenvolupar tècniquescom el mosaic, la ceràmica vidriada, la talla en fusta o el treball del metall i del teixit. Tot boscava crear harmonia i bellesa sense recórrer a figures humanes. Hi ha dierses fases i distinguim entre:
L'ART MUSULMÀ
L'art musulà es caracteriza per combinar funcionalit amb la decoració i per evitar les represenacions humanes o d'animals en espais religiosos, ja que l'islam ho considerava inapropiat. L'arquitectura musulmana destacava per l'us de materials senzills però efectius, com el maó, el guix, el marbre i la fusta. Les parets i sostres es decoraven amb formes geoètriques, motius vegetals i inscripciones en àrab, que sovint contenien versos de l'Alcorà. Els sostres podíen ser de fusta tallada o coberts amb cúpules, i els suports més habituals eren les columnes i els arcs. els típus d'arcs més comuns eren els arcs de ferradura, els arcs lobulats, format per diversos arcs petits, i l'arc puntat, que es va fer mes frequents en etapes poseriors.
Les ciutats mulsulmanes: