El verb dur
Els seus orígens
La seua conjugació
-El verb dur en valencià pertany a la segona conjugació, encara que la seua forma en infinitiu no acaba en les terminacions canòniques -ar, -er/-re, -ir. Això és degut a una irregularitat històrica i etimològica.
L'infinitiu original del qual prové (del llatí dūcere: "conduir, guiar") tenia una vocal temàtica "-e-" i la desinència d'infinitiu "-re". Amb el pas del temps, la vocal temàtica àtona es va perdre i la "-re" final es va simplificar a "-r". Per aixó es va dir dur a soles.
Pica ací
Gràcies per escoltarnos
Curiositat
Curiositat
Gràcies al llatí, el valencià compta amb un xicotet grup de verbs amb infinitius "curts" que acaben només en "-r", com ara: Dur (portar/traure) Dir (dir) Fer (fer) I uns altres A pesar de la seua forma breu, aquests verbs es classifiquen dins de la segona conjugació (la de "-er" o "-re") a causa de la seua flexió verbal i al seu origen llatí comú.
El verb dur
AIMAR PLANELLES CASANUEVA
Created on October 28, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Microlearning: Design Learning Modules
View
Video: Responsible Use of Social Media and Internet
View
Mothers Days Card
View
Momentum: First Operational Steps
View
Momentum: Employee Introduction Presentation
View
Mind Map: The 4 Pillars of Success
View
Big Data: The Data That Drives the World
Explore all templates
Transcript
El verb dur
Els seus orígens
La seua conjugació
-El verb dur en valencià pertany a la segona conjugació, encara que la seua forma en infinitiu no acaba en les terminacions canòniques -ar, -er/-re, -ir. Això és degut a una irregularitat històrica i etimològica.
L'infinitiu original del qual prové (del llatí dūcere: "conduir, guiar") tenia una vocal temàtica "-e-" i la desinència d'infinitiu "-re". Amb el pas del temps, la vocal temàtica àtona es va perdre i la "-re" final es va simplificar a "-r". Per aixó es va dir dur a soles.
Pica ací
Gràcies per escoltarnos
Curiositat
Curiositat
Gràcies al llatí, el valencià compta amb un xicotet grup de verbs amb infinitius "curts" que acaben només en "-r", com ara: Dur (portar/traure) Dir (dir) Fer (fer) I uns altres A pesar de la seua forma breu, aquests verbs es classifiquen dins de la segona conjugació (la de "-er" o "-re") a causa de la seua flexió verbal i al seu origen llatí comú.