infografia
EL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA
En aquesta infografia molt interactiva presentem tots els aspectes que has de conèixer sobre el museu de la ciència i de la tècnica (MNACTEC)!
Imatges Museu
TAULA DE CONTINGUTS
La Burra
La Xemeneia
El procés del tèxtil
Les Carboneres
La nau industrial
L’estratificació social
Les calderes.
Lluís Muncunill.
treballadors
LA BURRA
LES CARBONERES
LES CALDERES
LA XIMENEIA
LA NAU INDUSTRIAL
LLUÍS MUNCUNILL
EL PROCÉS DEL TÈXTIL
PAS 1!
PAS 2!
PAS 3!
PAS 4!
PAS 5!
L'ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
TREBALLADORS
"la qualitat del fil depén de la bona preparació de la fibra"
La preparació del teixit
Pas 1
Barca de rantatge
Obridora
El Batuar
El sorteig
La llana passa, successivament, per cinc barques, anomenades leviatan. La primera conté aigua; la segona, la tercera i la quarta contenen sosa i oleïna, i a la cinquena només hi ha aigua per a esbandir. Un cop la llana és neta, s'asseca per mitjà d'aire calent, es premsa i s'empaqueta en bales.
L’obridora acaba d’esponjar la llana i treu les últimes impureses. Popularment, es coneixia com el “diable” o “llop” per la perillositat dels seus cilindres que algun cop havia ferit al treballador de la màquina.
Abans que la llana sigui filada s'ha de classificar en el sorteig. Aquí, la llana se separa i es classifica segons la raça de l'ovella, la part del cos d'on prové i el color, la longitud i la finor de la fibra. També s'expulsen trossos de palla, terra, excrements i altres tipus de brutícia.
El batuar és la màquina que després del sorteig, separa i esponja els flocs de llana, eliminant restes vegetals i impureses. La llana entra mitjançant una cinta transportadora i passa per cilindres dentats que la introdueixen a l’interior, on un gran cilindre amb pues la sacseja perquè perdi la brutícia.
La preparació del teixit
Pas 1
Corda obridora
Corda metxera
Gil i pentinadora
La carda obridora transforma els flocs de llana en una capa lleugera anomenada vel o napa. Ho fa fent passar la llana per cilindres amb pues que separen i estiren les fibres. El vel resultant s’enrotlla en un tambor que alimenta la carda repassadora, on el procés es repeteix per afinar la llana.
La màquina d’estiratge Gil dobla, posa en paral·lel i estira les cintes que surten de la carda d’estam per enviar-les a la pentinadora. Aquesta separa les fibres llargues, que surten en cintes per obtenir les metxes de filar, de les fibres curtes, que s’aprofiten en la filatura de carda.
La carda metxera transforma el vel procedent de la carda repassadora en metxes, és a dir, tires de llana més compactes i preparades per filar. El procés és semblant al de la carda obridora, i les metxes s’enrotllen en bobines anomenades col·loquialment formatges. La seva importància queda reflectida en la dita: “la llana ben cardada és mig filada.”
Gil
Pentinadora
La filatura
Pas 2
Aspi
Bitlles i rodets
Selfactrina
El laboratori
Les empreses tenen un laboratori al costat de la nau de producció on es fan diferents proves per a comprovar la qualitat de les fibres, dels fils, dels teixits i dels tints. Els assaigs més freqüents consisteixen a determinar el número. La torsió i la resistència del fil, la densitat i el gruix del teixit i la preparació del tint.
La selfactina és una màquina de filar que primer estira i torça la metxa i després enrotlla el fil al fus. Consta de dues parts: una de fixa, anomenada bastidor, que s'encarrega de l'estiratge, i una altra de mòbil, anomenada carro, on s'efectua la torçada i l'enrotllament del fil. La part fixa és alimentada per unes bobines de metxa que en passar per un conjunt de cilindres, a una velocitat diferent, l'estiren i l'aprimen.
La màquina d'omplir bitlles traspassa el fil que prové de la màquina de filar a la petita bitlla que s'encaixa a dins de la llançadora. La màquina d'omplir rodets enrotlla el fil de les madeixes als rodets, amb els quals omplim l'ordidor.
Enrotlla el fil en madeixes. El fil de la fusada passa per un guia fils que amb el moviment giratori del tambor s'enrotlla en madeixes, una al costat de l'altra. Un cop feta la madeixa, es lliga amb un fil resistent de diferent color, anomenat centener. Aquesta operació ha donat lloc a un gran nombre de frases fetes: "No tenir cap ni centener", "Més enredat que una madeixa''
La filatura
Pas 2
Ordidor
L’ordit són els fils longitudinals del teixit. Els fils dels rodets es col·loquen amb tensió, es reuneixen en faixes amb una pinta i s’enrotllen ordenadament en un gran tambor (bota). Aquest procés prepara els fils per al teler i facilita el teixit, reflectint-se en la dita: “Peça ben ordida és mig teixida.”
Teixir la llana
Pas 3
Teler Jacquard
Teler d'espasa
Teler de garrot
Teler de Barrau
El teler d’espasa és una màquina que forma el teixit entrellaçant els fils d’ordit i de trama. Té lliços i llançadora, però la seva innovació és que la llançadora és impulsada per una barra vertical (espasa), permetent teixir més ràpid que el teler de garrot. També incorpora un revolver que canvia el fil automàticament i permet trames de diversos colors. Va ser fabricat el 1909 i es coneix com el teler del segle XX.
El teler de Jacquard permet formar teixits amb dibuixos de gran format, precisió i color. La seva innovació és la maquineta Jacquard, situada a la part superior, on s’introdueixen cartrons perforats que seleccionen els fils d’ordit segons el dibuix. Els fils d’ordit entrecreuats amb els de trama configuren el teixit amb el patró desitjat.
El teler de garrot és la màquina que entrellaça els fils d’ordit i de trama per formar el teixit. Els lliços aixequen i abaixen els fils d’ordit, la llançadora fa passar el fil de trama, i la pua el prem perquè quedi ben col·locat. El teixit s’enrotlla al corró final.
El teler Barrau forma teixits de vellut utilitzant dos ordits i dues llançadores per teixir teixits superposats. Una ganiveta talla els fils d’un dels teixits al llarg de tota l’amplada, i els extrems tallats formen el vellut.
Els tints i els acabats
Pas 4
Batan de cilindres
Perxa de cardots
Centrifugadora
Barca de tint
El teixit de llana s’enfeltra i encongeix gràcies a l’acció combinada del moviment mecànic, la humitat i la calor. Després, a la màquina de repassar i plegar, es fa una última inspecció per eliminar defectes i comprovar la qualitat abans de plegar el teixit i portar-lo al magatzem.
Aixeca part de les fibres del teixit a fi d'obtenir una superfície amb pèl mitjançant l'acció d'uns cilindres plens de pues o bé de cardots naturals.
La finalitat de la barca de tint és donar al fil i al teixit un color determinat a base de matèries colorants. Abans de tintar és necessària una descoloració química. Anomenada blanqueig. Per a unificar el color. Les barreges dels productes químics i dels colorants es fan en les botes d'acabats.
El teixit, un cop tintat es col·loca a la centrifugadora. Que escorre el tint a través de la força centrifuga que es genera a la cistella giratòria perforada.
Magatzem
Pas 5
El magatzem és el lloc on es venen els diferents teixits
El magatzem sovint es troba en edificis destacats fora de la fàbrica i a prop de l'estació del tren. En el magatzem, les peces del teixit es mesuren, s'enrotllen, s'empaqueten i s'etiqueten amb la marca de la fàbrica i les característiques del teixit. Els comerciants i els sastres hi van a comprar.
Xemeneies
La xemeneia del Vapor Aymerich, Amat i Jover
Xemeneia Hilados y Tintes
Xemeneia Roca i Pous
Xemeneia Vapor Amat o Ca l’Izard
La xemeneia pertanyia a la fàbrica Hilados y Tintes Soler, dedicada a filatures i tints tèxtils. Avui està ben conservada, amb uns 13 metres d’alçada, i s’integra com a element patrimonial que recorda el passat industrial de Terrassa.
Aquesta xemeneia esta situada dins del la fabrica textil Aymerich, Amat i jover, aquest era el vapor on es trobava. Considerem que l'estat de conservaciód'aquesta xemeneia es exelent ja que es conserva tota sencera sense cap desperfecte.
La xemeneia de la Plaça Didó pertanyia al Vapor Amat o Ca l’Izard, una antiga fàbrica tèxtil de tints i acabats. Avui es troba ben conservada al centre de la plaça, amb uns 10 metres d’alçada, i es manté com a element patrimonial que recorda el passat industrial de Terrassa.
La xemeneia Roca i Pous està situada a la Plaça Nova. Pertanyia a una antiga fàbrica tèxtil anomenada Roca i Pous, dedicada als tints i acabats de teixits. Està molt ben conservada.
Que ens ha semblat?
Ens ha agradat molt l'experiència d'estar dins d'una xemeneia, des de sota semblava altíssima! També corria molt l'aire i s'estava fresquet a més que era molt fosc.
Dada curiosa!
Els encarregats de netejar les xemeneies eren els nens, ja que eren mà d'obra barata. A més per fer aquesta feina es necessitava un bon estat físic, perfecte pels nens. Aquests eren petits i àgils i podien moure's amb més facilitat per l'interior. Aquest treball constava de dos nens; El nen que pujava les grapes de la xemeneia per netejar-la i el seu ajudant, un nen que des de baix recollia el sutge que queia. El nen que pujava la xemeneia rascava el sutge amb un pal metàl·lic semblant a un raspall. Aquest pal pesava entre 10 i 15 quilos, cosa que provocava risc que el nen caigués. Uns altres riscos que patien eren calor extrema, asfixia o intoxicació i cremades.
Les nostres opinions!
Ens ha semblat fascinant veure"La Burra", ja que no ens podíem creure que a partir d'aquella "super roda" pogués funcionar tota la fabrica. Ha sigut simplement increïble.
Dada curiosa!
Després de quasi 115 anys la màquina de vapor anomenada ''la Burra'' segueix en funcionament i es pot veure funcionar.
La màquina de vapor
El cor de la fabrica ❤️
La màquina de vapor transmet el moviment o força mecànica a les màquines. Per mitjà d'un conducte, el vapor produït a les calderes penetra en el cilindre de la màquina de vapor. L'entrada i la sortida del vapor es regulen mitjançant unes vàlvules. Al cilindre, el vapor acciona i empeny un pistó, amb la qual cosa crea un moviment d'anada i tor-nada. El pistó, unit a una biela i a un manubri, transmet el moviment al volant i el fa girar. Amb el gir, el volant acciona la gran corretja que està connectada amb la nau de producció. A l'interior de la nau, la gran corretja transmet, mitjançant rodes, corretges i embarrats, el moviment a les màquines, que obtenen així la força mecànica perquè puguin funcionar.
- La màquina de vapor donava servei a totes les màquines, ja que totes estaven connectades a "La Burra" amb un sistema d'eixos i de corretges.
Lorem ipsum dolor
Consectetur adipiscing elit
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt.
- Lorem ipsum dolor sit amet.
- Consectetur adipiscing elit.
- Sed do eiusmod tempor incididunt ut.
- Labore et dolore magna aliqua.
Lorem ipsum dolor sit
Patrimoni cultural
Les xemeneies a terrassa són un patrimoni de la ciutat perquè recorden la importància de la indústria tèxtil a la ciutat. A més, tenen un valor arquitectònic especial i formen part de la identitat de Terrassa, ajudant-nos a conservar la memòria del passat industrial.
Això vol dir que tenen són elements importants del patrimoni històric, cultural i simbòlic de Terrassa. En aquest cas perquè van tenir un gran pes en el passat de la ciutat, en aquest cas la Terrassa industrial.
Materials i forma
La forma de la xemeneia era cilíndrica i literalment cònica per millorar la sortida del fum. L'altura era important perquè el fum es dispersés millor. El material que predominava era el maó refractari resistent a l'escalfor i fum. Algunes xemeneies incorporaven arcs o bandes de ferro a diferents nivells per evitar deformacions per la calor o el vent.
La il·luminació
Claraboies
Les claraboies van ser una solució molt enginyosa, ja que permetia que entrés molta llum natural il·luminant el seu interior abans que existís l'electricitat generalitzada. Això va ser per les sèries de teulades inclinades en forma de dent de serra. Cada dent, tenia una cara orientada cap al nord amb vidres transparents i l’altra cara coberta amb material opac. Aquesta orientació permetia que la llum natural entrés de manera homogènia i difusa sense que hi hagués llum directa del sol.
Qui treballava i en quines condicions?
El treball de les carboneres estava separat per rols tots aquests predominats per homes. Els 3 rols eren: els carboners que s'encarregaven de la manipulació directa amb el carbó carregant, descarregant i organitzant el carbó. Els transportistes que portaven el carbó des de les mines o punts de vendes fins a les carboneres. I finalment, els supervisors o operadors de maquinària encarregats de veure que tot funciona correctament. Tots aquests treballaven en unes condicions molt dures ja sigui pels espais tancats i polvorons, les llargues jornades laborals i les pràcticament inexistents mesures de seguretat entre altres.
HOMES
Els homes realitzaven les feines més pesades i tècniques, com ara fer funcionar les màquines grans, reparar motors o transportar materials. Les seves condicions de treball eren molt dures: treballaven entre 12 i 14 hores al dia, envoltats de soroll, pols i perill d’accidents. Tot i això, eren els que cobraven més dins la fàbrica, encara que els sous continuaven sent baixos. Normalment, guanyaven el doble o el triple que una dona
FOTOGRAFIA!
Funció inicial
L'estat de conservació de la Masia Freixa és, excel·lent. És un dels edificis modernistes millor conservats de Terrassa i un dels símbols de la ciutat.
Inicialment, la masia Freixa formava part de la fàbrica tèxtil de Josep Freixa i Argemí. Era una nau industrial dedicada al procés de filatura on es filtrava i preparava el cotó o la llana per convertir-la en el fil que després s’utilitzava per teixir teles. La Masia Freixa va ser encarregada pel mateix propietari de la fàbrica, Josep Freixa i Argemí un cop la seva fàbrica va deixar de funcionar. Josep va encarregar a Lluís Montconill que reformes la fabrica i la convertís en una residència per la seva família cap al 1907-1910.
Experiencia!
Per desgràcia durant la nostra visita no vam poder visitar la meravellosa coberta de la nau industrial. Tot i això, en una visita anterior sí que vam poder visitar-la, i per això és que sabem que val molt la pena veure-la.
Dada curiosa!
Les columnes de ferro de la nau no només sostenien la coberta, sinó que també servien com a baixants per a l’aigua de pluja. Gràcies a aquest disseny, la teulada es mantenia neta i l’interior sec, sense necessitat de canonades visibles, una solució molt innovadora per a la seva època.
Les nostres fotos!
Aquesta part del museu ens ha semblat molt misteriosa i interessant. Alhora ens ha fet una mica de pena, el fet d'imaginar-nos a persones tancades allà dia rere dia.
Dada Curiosa!
Molts carboners tenien problemes de visió i respiratoris, ja que treballaven en un espai subterrani que comptava amb molt poca il·luminació natural i amb molt fum i pols. A causa d'això progressivament s'anaven deteriorant la vista i el sistema respiratori
SALARIS
Que son?
Les carboneres són estructures històriques molt grans que s'utilitzaven per emmagatzemar el carbó. Aquestes estaven ubicades a prop zones industrials perquè fossin accessibles pel consum de les fàbriques. El carbó arribava principalment a través de ferrocarrils que connectaven amb les principals mines de carbó com les de Sabadell. Un altre mètode de transport eren els vaixells que arribaven des d'Astúries fins a Barcelona i part d'aquest carbó arribava a Terrassa.
DONES
Les dones s’encarregaven de feines més fines o repetitives, com filat, teixit, costura o neteja de màquines. Treballaven les mateixes hores que els homes, però amb menys reconeixement i més control per part dels encarregats. Tot i fer una feina semblant, cobraven molt menys, generalment la meitat o fins i tot un terç del salari d’un home.
Teatre alegria
Està situat al carrer Gaudí 15, 08221 Terrassa (Barcelona), darrere de l’Ajuntament de Terrassa i al costat de la sala Nova Jazz Cava. El Teatre Alegria de Terrassa, inaugurat el 1919, va ser durant molts anys un teatre privat on es feien obres, concerts i sessions de cinema, convertint-se en un espai cultural molt estimat per la ciutat. Amb el temps, però, va tancar a causa del seu deteriorament. Avui, després d’una gran rehabilitació, el teatre torna a ser un referent cultural i acull activitats del CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa). El seu estat de conservació és excel·lent, ja que s’ha restaurat amb cura per mantenir el seu encant original, però amb equipaments moderns que el fan plenament funcional.
GRUPS
La generalització del sistema de treball a la fàbrica provocà una important transformació del món laboral; van aparèixer dos grups socials diferenciats: els industrials i els obrers. Aquests dos grups es trobaven units en l'espai físic de la fàbrica, però separats per les seves diferents condicions de vida i de treball, fet que sovint generava tensions socials i l'aparició freqüent de vagues.
La Burra?
La màquina de vapor
La màquina de vapor, va ser anomenada "La Burra" pels mateixos treballadors de la fàbrica. Aquest nom es va donar, ja que en funcionar, feia un soroll rítmic i fort semblant al d'un animal de càrrega, en aquest cas un burro. A més, en el context de la indústria tèxtil, les màquines de vapor eren considerades com a "bèsties de càrrega" que feien un treball pesat i constant, similar al d'una burra.
Quina funció feien i com?
La seva funció ara escalfar l'aigua i convertir-la en vapor. El seu funcionament consta d'uns tubs comunicats entre si per on circula aigua. La combustió de carbó, a la fogaina, fa que l'aigua s'escalfi fins a convertir-se en vapor, el qual, per mitjà d'un conducte, va cap a la màquina de vapor i produeix energia mecànica. El vapor que no s'aprofita es condensa, i l'aigua torna a injectar-se a la caldera per a començar de nou el procés. La combustió del carbó produeix cendres i fums: les cendres s'extreuen per la reixeta, i els fums surten per un conducte situat a la part inferior de la caldera i van cap a la xemeneia.
NENS
Els nens i nenes treballaven des de molt petits, alguns a partir dels 6 o 7 anys. Feien tasques perilloses i cansades, com netejar sota les màquines en marxa, recollir fils trencats o portar materials petits. Les seves condicions eren les pitjors: patien accidents, no podien anar a escola i tenien problemes de salut a causa del treball. Cobraven molt poc, només una petita part del salari d’un adult, però el seu sou ajudava les famílies a sobreviure.
Forma, materials i arquitectonica
La nau principal té una planta rectangular d'11.000 m². Amb una coberta formada per 161 voltes de maó pla disposades en forma d'hiperboloide. Les voltes es combinen amb claraboies disposades en forma de dent de serra, cosa que permet una il·luminació natural zenital que era essencial per a les tasques de producció. La nau està sustentada per 300 pilars de ferro colat, que no només suporten la càrrega de la coberta, sinó que també serveixen com a baixants d'aigua. La façana principal presenta una composició simètrica amb un arc central que destaca l'entrada principal, conferint-li una presència monumental i representativa.
Claraboies
Voltes
Que pensem?
En veure les calderes ens han fet una mica de por, ja que eren immenses. Només en entrar no hem pogut deixar de pensar en la calor que haurien de passar els pobres treballadors.🤔
Dada curiosa!
Les calderes eren molt importants a la fàbrica, ja que sense el seu vapor, cap màquina es podia moure. Si pel que fos s'apagaven, tota la producció s'aturava. Per això és que sempre hi havia un obrer vigilant dia i nit assegurant-se que el foc no s'apagués mai. Les calderes consumien uns 12.000 kg de carbó al dia i si se sobreescalfaven o el vapor no es controlava bé podien explotar com una bomba.
Opinió general!
Ens ha encantat visitar el museu, ja que considerem que no és un d'aquests museus que t'avorreix sinó que et manté entretingut tota l'estona i és molt visual. També ens ha interessat molt la part fosca d'aquesta època i totes les injustícies que hi havia. Conforme el nostre treball ens ha resultat molt divertit de fer i alhora, buscar la informació ens ha resultat molt curiós. Finalment, ens ha agradat molt parlar amb el mateix nebot del propietari de la fàbrica, ja que ens ha pogut explicar moltes coses interessants que si no fos per aquest treball mai haguéssim sabut.
Treballadors
El Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa va arribar a tenir entre 400 i 600 treballadors en el seu moment de màxima activitat. Hi havia treball infantil: molts nens i nenes començaven a treballar amb 6 o 7 anys, tot i que legalment hauria d’haver estat a partir dels 12 anys. Les condicions laborals eren molt dures: jornades de 12 o 13 hores diàries, amb calor, soroll i pols. Els homes cobraven més i ocupaven llocs més qualificats; les dones feien feines repetitives i cobraven menys (uns 2/3 del sou d’un home); i els nens cobraven encara menys, aproximadament una quarta part del salari d’un adult.
EL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA
Carla Tomàs Cuenca
Created on October 27, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Akihabara Connectors Infographic
View
Essential Infographic
View
Practical Infographic
View
Akihabara Infographic
View
Interactive QR Code Generator
View
Witchcraft vertical Infographic
View
Halloween Horizontal Infographic
Explore all templates
Transcript
infografia
EL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA
En aquesta infografia molt interactiva presentem tots els aspectes que has de conèixer sobre el museu de la ciència i de la tècnica (MNACTEC)!
Imatges Museu
TAULA DE CONTINGUTS
La Burra
La Xemeneia
El procés del tèxtil
Les Carboneres
La nau industrial
L’estratificació social
Les calderes.
Lluís Muncunill.
treballadors
LA BURRA
LES CARBONERES
LES CALDERES
LA XIMENEIA
LA NAU INDUSTRIAL
LLUÍS MUNCUNILL
EL PROCÉS DEL TÈXTIL
PAS 1!
PAS 2!
PAS 3!
PAS 4!
PAS 5!
L'ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
TREBALLADORS
"la qualitat del fil depén de la bona preparació de la fibra"
La preparació del teixit
Pas 1
Barca de rantatge
Obridora
El Batuar
El sorteig
La llana passa, successivament, per cinc barques, anomenades leviatan. La primera conté aigua; la segona, la tercera i la quarta contenen sosa i oleïna, i a la cinquena només hi ha aigua per a esbandir. Un cop la llana és neta, s'asseca per mitjà d'aire calent, es premsa i s'empaqueta en bales.
L’obridora acaba d’esponjar la llana i treu les últimes impureses. Popularment, es coneixia com el “diable” o “llop” per la perillositat dels seus cilindres que algun cop havia ferit al treballador de la màquina.
Abans que la llana sigui filada s'ha de classificar en el sorteig. Aquí, la llana se separa i es classifica segons la raça de l'ovella, la part del cos d'on prové i el color, la longitud i la finor de la fibra. També s'expulsen trossos de palla, terra, excrements i altres tipus de brutícia.
El batuar és la màquina que després del sorteig, separa i esponja els flocs de llana, eliminant restes vegetals i impureses. La llana entra mitjançant una cinta transportadora i passa per cilindres dentats que la introdueixen a l’interior, on un gran cilindre amb pues la sacseja perquè perdi la brutícia.
La preparació del teixit
Pas 1
Corda obridora
Corda metxera
Gil i pentinadora
La carda obridora transforma els flocs de llana en una capa lleugera anomenada vel o napa. Ho fa fent passar la llana per cilindres amb pues que separen i estiren les fibres. El vel resultant s’enrotlla en un tambor que alimenta la carda repassadora, on el procés es repeteix per afinar la llana.
La màquina d’estiratge Gil dobla, posa en paral·lel i estira les cintes que surten de la carda d’estam per enviar-les a la pentinadora. Aquesta separa les fibres llargues, que surten en cintes per obtenir les metxes de filar, de les fibres curtes, que s’aprofiten en la filatura de carda.
La carda metxera transforma el vel procedent de la carda repassadora en metxes, és a dir, tires de llana més compactes i preparades per filar. El procés és semblant al de la carda obridora, i les metxes s’enrotllen en bobines anomenades col·loquialment formatges. La seva importància queda reflectida en la dita: “la llana ben cardada és mig filada.”
Gil
Pentinadora
La filatura
Pas 2
Aspi
Bitlles i rodets
Selfactrina
El laboratori
Les empreses tenen un laboratori al costat de la nau de producció on es fan diferents proves per a comprovar la qualitat de les fibres, dels fils, dels teixits i dels tints. Els assaigs més freqüents consisteixen a determinar el número. La torsió i la resistència del fil, la densitat i el gruix del teixit i la preparació del tint.
La selfactina és una màquina de filar que primer estira i torça la metxa i després enrotlla el fil al fus. Consta de dues parts: una de fixa, anomenada bastidor, que s'encarrega de l'estiratge, i una altra de mòbil, anomenada carro, on s'efectua la torçada i l'enrotllament del fil. La part fixa és alimentada per unes bobines de metxa que en passar per un conjunt de cilindres, a una velocitat diferent, l'estiren i l'aprimen.
La màquina d'omplir bitlles traspassa el fil que prové de la màquina de filar a la petita bitlla que s'encaixa a dins de la llançadora. La màquina d'omplir rodets enrotlla el fil de les madeixes als rodets, amb els quals omplim l'ordidor.
Enrotlla el fil en madeixes. El fil de la fusada passa per un guia fils que amb el moviment giratori del tambor s'enrotlla en madeixes, una al costat de l'altra. Un cop feta la madeixa, es lliga amb un fil resistent de diferent color, anomenat centener. Aquesta operació ha donat lloc a un gran nombre de frases fetes: "No tenir cap ni centener", "Més enredat que una madeixa''
La filatura
Pas 2
Ordidor
L’ordit són els fils longitudinals del teixit. Els fils dels rodets es col·loquen amb tensió, es reuneixen en faixes amb una pinta i s’enrotllen ordenadament en un gran tambor (bota). Aquest procés prepara els fils per al teler i facilita el teixit, reflectint-se en la dita: “Peça ben ordida és mig teixida.”
Teixir la llana
Pas 3
Teler Jacquard
Teler d'espasa
Teler de garrot
Teler de Barrau
El teler d’espasa és una màquina que forma el teixit entrellaçant els fils d’ordit i de trama. Té lliços i llançadora, però la seva innovació és que la llançadora és impulsada per una barra vertical (espasa), permetent teixir més ràpid que el teler de garrot. També incorpora un revolver que canvia el fil automàticament i permet trames de diversos colors. Va ser fabricat el 1909 i es coneix com el teler del segle XX.
El teler de Jacquard permet formar teixits amb dibuixos de gran format, precisió i color. La seva innovació és la maquineta Jacquard, situada a la part superior, on s’introdueixen cartrons perforats que seleccionen els fils d’ordit segons el dibuix. Els fils d’ordit entrecreuats amb els de trama configuren el teixit amb el patró desitjat.
El teler de garrot és la màquina que entrellaça els fils d’ordit i de trama per formar el teixit. Els lliços aixequen i abaixen els fils d’ordit, la llançadora fa passar el fil de trama, i la pua el prem perquè quedi ben col·locat. El teixit s’enrotlla al corró final.
El teler Barrau forma teixits de vellut utilitzant dos ordits i dues llançadores per teixir teixits superposats. Una ganiveta talla els fils d’un dels teixits al llarg de tota l’amplada, i els extrems tallats formen el vellut.
Els tints i els acabats
Pas 4
Batan de cilindres
Perxa de cardots
Centrifugadora
Barca de tint
El teixit de llana s’enfeltra i encongeix gràcies a l’acció combinada del moviment mecànic, la humitat i la calor. Després, a la màquina de repassar i plegar, es fa una última inspecció per eliminar defectes i comprovar la qualitat abans de plegar el teixit i portar-lo al magatzem.
Aixeca part de les fibres del teixit a fi d'obtenir una superfície amb pèl mitjançant l'acció d'uns cilindres plens de pues o bé de cardots naturals.
La finalitat de la barca de tint és donar al fil i al teixit un color determinat a base de matèries colorants. Abans de tintar és necessària una descoloració química. Anomenada blanqueig. Per a unificar el color. Les barreges dels productes químics i dels colorants es fan en les botes d'acabats.
El teixit, un cop tintat es col·loca a la centrifugadora. Que escorre el tint a través de la força centrifuga que es genera a la cistella giratòria perforada.
Magatzem
Pas 5
El magatzem és el lloc on es venen els diferents teixits
El magatzem sovint es troba en edificis destacats fora de la fàbrica i a prop de l'estació del tren. En el magatzem, les peces del teixit es mesuren, s'enrotllen, s'empaqueten i s'etiqueten amb la marca de la fàbrica i les característiques del teixit. Els comerciants i els sastres hi van a comprar.
Xemeneies
La xemeneia del Vapor Aymerich, Amat i Jover
Xemeneia Hilados y Tintes
Xemeneia Roca i Pous
Xemeneia Vapor Amat o Ca l’Izard
La xemeneia pertanyia a la fàbrica Hilados y Tintes Soler, dedicada a filatures i tints tèxtils. Avui està ben conservada, amb uns 13 metres d’alçada, i s’integra com a element patrimonial que recorda el passat industrial de Terrassa.
Aquesta xemeneia esta situada dins del la fabrica textil Aymerich, Amat i jover, aquest era el vapor on es trobava. Considerem que l'estat de conservaciód'aquesta xemeneia es exelent ja que es conserva tota sencera sense cap desperfecte.
La xemeneia de la Plaça Didó pertanyia al Vapor Amat o Ca l’Izard, una antiga fàbrica tèxtil de tints i acabats. Avui es troba ben conservada al centre de la plaça, amb uns 10 metres d’alçada, i es manté com a element patrimonial que recorda el passat industrial de Terrassa.
La xemeneia Roca i Pous està situada a la Plaça Nova. Pertanyia a una antiga fàbrica tèxtil anomenada Roca i Pous, dedicada als tints i acabats de teixits. Està molt ben conservada.
Que ens ha semblat?
Ens ha agradat molt l'experiència d'estar dins d'una xemeneia, des de sota semblava altíssima! També corria molt l'aire i s'estava fresquet a més que era molt fosc.
Dada curiosa!
Els encarregats de netejar les xemeneies eren els nens, ja que eren mà d'obra barata. A més per fer aquesta feina es necessitava un bon estat físic, perfecte pels nens. Aquests eren petits i àgils i podien moure's amb més facilitat per l'interior. Aquest treball constava de dos nens; El nen que pujava les grapes de la xemeneia per netejar-la i el seu ajudant, un nen que des de baix recollia el sutge que queia. El nen que pujava la xemeneia rascava el sutge amb un pal metàl·lic semblant a un raspall. Aquest pal pesava entre 10 i 15 quilos, cosa que provocava risc que el nen caigués. Uns altres riscos que patien eren calor extrema, asfixia o intoxicació i cremades.
Les nostres opinions!
Ens ha semblat fascinant veure"La Burra", ja que no ens podíem creure que a partir d'aquella "super roda" pogués funcionar tota la fabrica. Ha sigut simplement increïble.
Dada curiosa!
Després de quasi 115 anys la màquina de vapor anomenada ''la Burra'' segueix en funcionament i es pot veure funcionar.
La màquina de vapor
El cor de la fabrica ❤️
La màquina de vapor transmet el moviment o força mecànica a les màquines. Per mitjà d'un conducte, el vapor produït a les calderes penetra en el cilindre de la màquina de vapor. L'entrada i la sortida del vapor es regulen mitjançant unes vàlvules. Al cilindre, el vapor acciona i empeny un pistó, amb la qual cosa crea un moviment d'anada i tor-nada. El pistó, unit a una biela i a un manubri, transmet el moviment al volant i el fa girar. Amb el gir, el volant acciona la gran corretja que està connectada amb la nau de producció. A l'interior de la nau, la gran corretja transmet, mitjançant rodes, corretges i embarrats, el moviment a les màquines, que obtenen així la força mecànica perquè puguin funcionar.
Lorem ipsum dolor
Consectetur adipiscing elit
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt.
Lorem ipsum dolor sit
Patrimoni cultural
Les xemeneies a terrassa són un patrimoni de la ciutat perquè recorden la importància de la indústria tèxtil a la ciutat. A més, tenen un valor arquitectònic especial i formen part de la identitat de Terrassa, ajudant-nos a conservar la memòria del passat industrial.
Això vol dir que tenen són elements importants del patrimoni històric, cultural i simbòlic de Terrassa. En aquest cas perquè van tenir un gran pes en el passat de la ciutat, en aquest cas la Terrassa industrial.
Materials i forma
La forma de la xemeneia era cilíndrica i literalment cònica per millorar la sortida del fum. L'altura era important perquè el fum es dispersés millor. El material que predominava era el maó refractari resistent a l'escalfor i fum. Algunes xemeneies incorporaven arcs o bandes de ferro a diferents nivells per evitar deformacions per la calor o el vent.
La il·luminació
Claraboies
Les claraboies van ser una solució molt enginyosa, ja que permetia que entrés molta llum natural il·luminant el seu interior abans que existís l'electricitat generalitzada. Això va ser per les sèries de teulades inclinades en forma de dent de serra. Cada dent, tenia una cara orientada cap al nord amb vidres transparents i l’altra cara coberta amb material opac. Aquesta orientació permetia que la llum natural entrés de manera homogènia i difusa sense que hi hagués llum directa del sol.
Qui treballava i en quines condicions?
El treball de les carboneres estava separat per rols tots aquests predominats per homes. Els 3 rols eren: els carboners que s'encarregaven de la manipulació directa amb el carbó carregant, descarregant i organitzant el carbó. Els transportistes que portaven el carbó des de les mines o punts de vendes fins a les carboneres. I finalment, els supervisors o operadors de maquinària encarregats de veure que tot funciona correctament. Tots aquests treballaven en unes condicions molt dures ja sigui pels espais tancats i polvorons, les llargues jornades laborals i les pràcticament inexistents mesures de seguretat entre altres.
HOMES
Els homes realitzaven les feines més pesades i tècniques, com ara fer funcionar les màquines grans, reparar motors o transportar materials. Les seves condicions de treball eren molt dures: treballaven entre 12 i 14 hores al dia, envoltats de soroll, pols i perill d’accidents. Tot i això, eren els que cobraven més dins la fàbrica, encara que els sous continuaven sent baixos. Normalment, guanyaven el doble o el triple que una dona
FOTOGRAFIA!
Funció inicial
L'estat de conservació de la Masia Freixa és, excel·lent. És un dels edificis modernistes millor conservats de Terrassa i un dels símbols de la ciutat.
Inicialment, la masia Freixa formava part de la fàbrica tèxtil de Josep Freixa i Argemí. Era una nau industrial dedicada al procés de filatura on es filtrava i preparava el cotó o la llana per convertir-la en el fil que després s’utilitzava per teixir teles. La Masia Freixa va ser encarregada pel mateix propietari de la fàbrica, Josep Freixa i Argemí un cop la seva fàbrica va deixar de funcionar. Josep va encarregar a Lluís Montconill que reformes la fabrica i la convertís en una residència per la seva família cap al 1907-1910.
Experiencia!
Per desgràcia durant la nostra visita no vam poder visitar la meravellosa coberta de la nau industrial. Tot i això, en una visita anterior sí que vam poder visitar-la, i per això és que sabem que val molt la pena veure-la.
Dada curiosa!
Les columnes de ferro de la nau no només sostenien la coberta, sinó que també servien com a baixants per a l’aigua de pluja. Gràcies a aquest disseny, la teulada es mantenia neta i l’interior sec, sense necessitat de canonades visibles, una solució molt innovadora per a la seva època.
Les nostres fotos!
Aquesta part del museu ens ha semblat molt misteriosa i interessant. Alhora ens ha fet una mica de pena, el fet d'imaginar-nos a persones tancades allà dia rere dia.
Dada Curiosa!
Molts carboners tenien problemes de visió i respiratoris, ja que treballaven en un espai subterrani que comptava amb molt poca il·luminació natural i amb molt fum i pols. A causa d'això progressivament s'anaven deteriorant la vista i el sistema respiratori
SALARIS
Que son?
Les carboneres són estructures històriques molt grans que s'utilitzaven per emmagatzemar el carbó. Aquestes estaven ubicades a prop zones industrials perquè fossin accessibles pel consum de les fàbriques. El carbó arribava principalment a través de ferrocarrils que connectaven amb les principals mines de carbó com les de Sabadell. Un altre mètode de transport eren els vaixells que arribaven des d'Astúries fins a Barcelona i part d'aquest carbó arribava a Terrassa.
DONES
Les dones s’encarregaven de feines més fines o repetitives, com filat, teixit, costura o neteja de màquines. Treballaven les mateixes hores que els homes, però amb menys reconeixement i més control per part dels encarregats. Tot i fer una feina semblant, cobraven molt menys, generalment la meitat o fins i tot un terç del salari d’un home.
Teatre alegria
Està situat al carrer Gaudí 15, 08221 Terrassa (Barcelona), darrere de l’Ajuntament de Terrassa i al costat de la sala Nova Jazz Cava. El Teatre Alegria de Terrassa, inaugurat el 1919, va ser durant molts anys un teatre privat on es feien obres, concerts i sessions de cinema, convertint-se en un espai cultural molt estimat per la ciutat. Amb el temps, però, va tancar a causa del seu deteriorament. Avui, després d’una gran rehabilitació, el teatre torna a ser un referent cultural i acull activitats del CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa). El seu estat de conservació és excel·lent, ja que s’ha restaurat amb cura per mantenir el seu encant original, però amb equipaments moderns que el fan plenament funcional.
GRUPS
La generalització del sistema de treball a la fàbrica provocà una important transformació del món laboral; van aparèixer dos grups socials diferenciats: els industrials i els obrers. Aquests dos grups es trobaven units en l'espai físic de la fàbrica, però separats per les seves diferents condicions de vida i de treball, fet que sovint generava tensions socials i l'aparició freqüent de vagues.
La Burra?
La màquina de vapor
La màquina de vapor, va ser anomenada "La Burra" pels mateixos treballadors de la fàbrica. Aquest nom es va donar, ja que en funcionar, feia un soroll rítmic i fort semblant al d'un animal de càrrega, en aquest cas un burro. A més, en el context de la indústria tèxtil, les màquines de vapor eren considerades com a "bèsties de càrrega" que feien un treball pesat i constant, similar al d'una burra.
Quina funció feien i com?
La seva funció ara escalfar l'aigua i convertir-la en vapor. El seu funcionament consta d'uns tubs comunicats entre si per on circula aigua. La combustió de carbó, a la fogaina, fa que l'aigua s'escalfi fins a convertir-se en vapor, el qual, per mitjà d'un conducte, va cap a la màquina de vapor i produeix energia mecànica. El vapor que no s'aprofita es condensa, i l'aigua torna a injectar-se a la caldera per a començar de nou el procés. La combustió del carbó produeix cendres i fums: les cendres s'extreuen per la reixeta, i els fums surten per un conducte situat a la part inferior de la caldera i van cap a la xemeneia.
NENS
Els nens i nenes treballaven des de molt petits, alguns a partir dels 6 o 7 anys. Feien tasques perilloses i cansades, com netejar sota les màquines en marxa, recollir fils trencats o portar materials petits. Les seves condicions eren les pitjors: patien accidents, no podien anar a escola i tenien problemes de salut a causa del treball. Cobraven molt poc, només una petita part del salari d’un adult, però el seu sou ajudava les famílies a sobreviure.
Forma, materials i arquitectonica
La nau principal té una planta rectangular d'11.000 m². Amb una coberta formada per 161 voltes de maó pla disposades en forma d'hiperboloide. Les voltes es combinen amb claraboies disposades en forma de dent de serra, cosa que permet una il·luminació natural zenital que era essencial per a les tasques de producció. La nau està sustentada per 300 pilars de ferro colat, que no només suporten la càrrega de la coberta, sinó que també serveixen com a baixants d'aigua. La façana principal presenta una composició simètrica amb un arc central que destaca l'entrada principal, conferint-li una presència monumental i representativa.
Claraboies
Voltes
Que pensem?
En veure les calderes ens han fet una mica de por, ja que eren immenses. Només en entrar no hem pogut deixar de pensar en la calor que haurien de passar els pobres treballadors.🤔
Dada curiosa!
Les calderes eren molt importants a la fàbrica, ja que sense el seu vapor, cap màquina es podia moure. Si pel que fos s'apagaven, tota la producció s'aturava. Per això és que sempre hi havia un obrer vigilant dia i nit assegurant-se que el foc no s'apagués mai. Les calderes consumien uns 12.000 kg de carbó al dia i si se sobreescalfaven o el vapor no es controlava bé podien explotar com una bomba.
Opinió general!
Ens ha encantat visitar el museu, ja que considerem que no és un d'aquests museus que t'avorreix sinó que et manté entretingut tota l'estona i és molt visual. També ens ha interessat molt la part fosca d'aquesta època i totes les injustícies que hi havia. Conforme el nostre treball ens ha resultat molt divertit de fer i alhora, buscar la informació ens ha resultat molt curiós. Finalment, ens ha agradat molt parlar amb el mateix nebot del propietari de la fàbrica, ja que ens ha pogut explicar moltes coses interessants que si no fos per aquest treball mai haguéssim sabut.
Treballadors
El Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa va arribar a tenir entre 400 i 600 treballadors en el seu moment de màxima activitat. Hi havia treball infantil: molts nens i nenes començaven a treballar amb 6 o 7 anys, tot i que legalment hauria d’haver estat a partir dels 12 anys. Les condicions laborals eren molt dures: jornades de 12 o 13 hores diàries, amb calor, soroll i pols. Els homes cobraven més i ocupaven llocs més qualificats; les dones feien feines repetitives i cobraven menys (uns 2/3 del sou d’un home); i els nens cobraven encara menys, aproximadament una quarta part del salari d’un adult.