Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)
Condicions de treball
La burra
El Vapor Aymerich, Amat i Jover i la Revolució Industrial a Terrassa
L'estratificació social a la fàbrica
Les carboneres
Les calderes
El procés textil
INTRODUCCIÓ
arquitecte: lluís muncunill
La xemeneia
Valoració del treball
LA NAU INDUSTRIAL
Anna Pagès, Amèlia Sendra Jana Cabello
Neteja i prepració de la llana
Neteja i prepració de la llana
Preparació del teixit
Acabat i tintatge
Filatura
Teixit
Tornar
FI DE LA VISITA!
Tornar
Casa Baumman:
On està situada: Carrer de la Rasa, 34, Terrassa
Funció inicial: Era una casa unifamiliar encarregada per l’industrial Jordi Baumann.
Funció actual: Actualment, és una casa d'habitatges, és a dir, que hi viu gent
Qui la va encarregar: La va encarregar Jordi Baumann.
Altres usos: Avui dia, és un edifici d'habitatges on hi viu gent.
Estat de conservació: l’edifici està complet i estable, i encara es poden veure alguns detalls modernistes com la barana ondulada i els esgrafiats.
Tornar
Masia Freixa:
Funció inicial: Era la Casa i la fàbrica de Josep Freixa, un industrial tèxtil.
Qui la va encarregar: La va encarregar Josep Freixas
Altres usos: Va ser un hospital durant la Guerra Civil i avui és l’Escola Municipal de Música.
Estat de conservació: està molt ben conservada, amb els elements modernistes visibles i els jardins nets i cuidats.
Tornar
On està situada? Carrer Montserrat, 154, Terrassa.
A quin vapor es troba? Aquesta xemeneia es troba a l'antic Vapor Busquets.
Estat de conservació: La xemeneia del Vapor Busquets encara està dreta i es conserva com a element històric, tot i que el 1984 la van haver de retallar perquè estava en mal estat. Ara forma part del solar on hi ha habitatges i serveix com a record del passat industrial de Terrassa.
Tornar
On està situada?Rambla d'Ègara, 270, 08221 Terrassa, Barcelona, Espanya.
A quin vapor es troba? Es troba al Vapor Aymerich, Amat i Jover, que és l’antiga fàbrica tèxtil de Terrassa on avui hi ha el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).
Estat de conservació La xemeneia del Vapor Aymerich, Amat i Jover està sencera i vertical, sense estar torçada. La peana és estable i ben formada. No té esquerdes importants i el maó està en bon estat, tot i que té algunes marques pel pas del temps. Com a curiositat, es pot veure l’anagrama del museu a un dels collarins, que mostra que s’ha rehabilitat.
Tornar
On està situada? Carrer de Fra Bonaventura Gran, 8, Terrassa
A quin vapor es troba? Aquesta xemeneia pertany al vapor de l'anònima o també conegut com l'anònima.
Estat de conservació: La xemeneia del Vapor de l’Anònima està al carrer Fra Bonaventura Gran, a Terrassa. És molt alta i antiga, però està ben conservada. Tot i que ja no s’utilitza, s’ha convertit en un símbol del passat industrial de la ciutat.
Tornar
Inici
On està situada?Carrer de la Rasa, 34, Terrassa.
A quin vapor es troba? Es troba al Vapor Amat, també conegut com Ca l’Izard, l’antiga fàbrica tèxtil de Terrassa.
Estat de conservació La xemeneia del Vapor Amat (Ca l’Izard) està escapçada i conserva només la part superior d’uns 10 metres de l’alçada original. Es manté vertical i la base quadrada és estable. El maó vist està en bon estat tot i algunes marques d’erosió pel pas del temps. No es veuen esquerdes importants, i com a curiositat, està reforçada amb anelles metàl·liques per evitar caigudes de pedres.
Tornar
FUNCIONAMENT:
1. Es generava vapor: L’aigua escalfant-se dins la caldera per convertir-se en vapor.
3. Mou el pistó: El vapor fa que el pistó es mogui endavant i enrere.
5. Transmet la força a tota la fàbrica: Des del volant, el moviment passa a corretges i politges que fan funcionar totes les màquines.
4. Fa girar el volant: El moviment del pistó fa girar el gran volant d’inèrcia.
2. Entra al cilindre: El vapor passa per un tub fins al cilindre i mou el pistó.
Inici
La calor generada escalfava l’aigua de la caldera, convertint-la en vapor per fer funcionar les màquines de la fàbrica.
El carbó es carregava i es portava fins a les calderes mitjançant vagonetes, cintes o a mà amb pales.
Producció de vapor
Emmagatzematge
Transport
Combustió
El carbó es guardava en grans espais anomenats carboneres per tenir-lo a punt per a quan fes falta.
El carbó es cremava a la caldera per generar calor. Aquesta combustió alliberava energia en forma de foc i fum.
Inici
L'estratifiació social a la fàbrica
🧑💼
👌✅
Introducció
Hem conegut com funcionava el Vapor Aymerich, una antiga fàbrica tèxtil de Terrassa. Hem après com es generava el vapor, com era la nau industrial, qui la va dissenyar (Lluís Muncunill) i com era el procés tèxtil de la llana a la roba. També hem descobert com vivien i treballaven homes, dones i nens a la fàbrica.
Neteja i preparació de la llana
Sorteig, batuat i obertura de la llana per treure impureses.
SORTEJAR: Classificar la llana BATUAR: Sacsejar per treure terra i palla OBRIR: Separar les fibres
FUNCIÓ: deixar la llana neta i llesta per filar.
Condicions de treball:
Homes
Al Vapor Aymerich hi treballaven unes 700 persones. Hi havia homes, dones i nens des dels 9 o 10 anys. Tots feien jornades molt llargues, però els sous eren molt diferents.
Dones
Nens i nenes
Procès textil
5 etapes principals:1. Neteja i preparació 2. Filatura 3. Preparació del teixit 4. Teixit 4. Acabat i tintatge
Acabat i tintatge
El teixit es tenyeix i s’acaba per donar color i qualitat.
TINTAR: Submergir el teixit o el fil en un bany de colorants per donar-li color. ESBANDIR: Rentar amb aigua neta per treure’n els excessos de tint.
FUNCIÓ: Donar color i l'acabat al teixit
Les Calderes
Les calderes estaven col·locades a prop de la màquina de vapor, coneguda com la Burra, per enviar el vapor de manera ràpida i eficient. Eren fetes de ferro i recobertes amb maó refractari per resistir la calor intensa del foc. La seva funció era cremar carbó per escalfar l’aigua i convertir-la en vapor per fer funcionar les màquines de la fàbrica. Diàriament podien arribar a cremar uns 12.000 kg de carbó, mostra de la gran quantitat d’energia que necessitava la indústria.
La Nau Industrial del MNACTEC
Material
Estructura del sostre
Aquesta nau era l’espai principal de producció del Vapor Aymerich, on treballaven les màquines tèxtils. Estava construïda amb pilars de ferro i parets de maó, i coberta amb voltes catalanes, una estructura resistent que permetia tenir un gran espai obert. Les finestres altes (cleristori) deixaven entrar la llum natural, millorant la visibilitat i les condicions de treball. Amb una superfície de 2.000 m², permetia organitzar la producció de manera eficient i contínua.
Il·luminació natural
La Burra:
La Burra és la gran màquina de vapor al centre de la sala. Se l’anomenava així perquè treballava sense parar, com un ruc. El seu moviment feia funcionar totes les màquines de la fàbrica mitjançant corretges i politges.
La Xemeneia
Servia per expulsar els fums i millorar la combustió. Feta de maó, forma troncocònica. Patrimoni industrial perquè simbolitza la història tèxtil de la ciutat.
Teixit
Els fils de l’ordit i la trama s’entrecreuen per fer la tela.
ENTRATEIXIR: Creuar els fils de l'ordit (longitudinals) amb els de la trama (horitzontals) per formar el teixit. LLANÇAR: Llençar la llançadora amb el fil de trama d'un costat a l'altre del teler.
FUNCIÓ: Crear el teixit per crear els patrons.
Arquitecte: Lluís Muncunill
Casa Baumman
Masia Freixa
Lluís Muncunill va ser arquitecte municipal de Terrassa i deixeble de Gaudí. És conegut per les seves obres modernistes més conegudes, com el Vapor Aymerich i la Masia Freixa, que combinen funcionalitat industrial i estètica moderna.
Les carboneres
Espais per guardar el carbó, situats a prop de les calderes. El carbó era transportat pels carboners o fogaters amb pales i carrets. Feina dura, calor, pols i risc d’incendi.
Filatura
S’estiren i torcen les fibres per fer un fil resistent.
ESTIRAR: Allargar i aprimar la metxa de llana per unir les fibres. TORÇAR: Girar les fibres entre si per donar-li resistència i formar el fil ENROTLLAR: Plegar el fil ja torçat al fus o a una bobina.
FUNCIÓ: Transformar la fibra en fil
Preparació del teixit
Es col·loquen els fils de l’ordit, la base del teixit. ORDIR: Col·locar paral·lelament i amb tensió els fils longitudinals (l'ordit) que formaran l'estructura del teixit. ENROTLLAR: Plegar aquests fils al tambor (bota) i després al teler. FUNCIÓ: crear la base sobre la qual es teixirà.
Valoració del treball:
Clica
Què hem descobert que no sabiem? Gràcies a aquest projecte he après sobre la industrialització, també sobre totes les màquines de les fàbriques tèxtils, el procés tèxtil i, sobretot, hem après sobre la nostra ciutat i la història que l’envolta.
Què ens ha agradat més i menys de la visita? El que més ens ha agradat ha estat aprendre sobre temes nous per poder tenir més cultura, i el que menys ens ha agradat ha estat haver de programar l’anada al museu amb totes les del grup, ja que ens ha costat trobar un dia que ens anés bé a totes.
El Vapor Aymerich, Amat i Jover i la Revolució Industrial a Terrassa
Amèlia Sendra Morera
Created on October 27, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Create Your Story in Spanish
View
Microcourse: Key Skills for University
View
Microcourse: Learn Spanish
View
History Timeline
View
Education Timeline
View
Body Parts Game
View
Resource Bank
Explore all templates
Transcript
Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)
Condicions de treball
La burra
El Vapor Aymerich, Amat i Jover i la Revolució Industrial a Terrassa
L'estratificació social a la fàbrica
Les carboneres
Les calderes
El procés textil
INTRODUCCIÓ
arquitecte: lluís muncunill
La xemeneia
Valoració del treball
LA NAU INDUSTRIAL
Anna Pagès, Amèlia Sendra Jana Cabello
Neteja i prepració de la llana
Neteja i prepració de la llana
Preparació del teixit
Acabat i tintatge
Filatura
Teixit
Tornar
FI DE LA VISITA!
Tornar
Casa Baumman:
On està situada: Carrer de la Rasa, 34, Terrassa
Funció inicial: Era una casa unifamiliar encarregada per l’industrial Jordi Baumann.
Funció actual: Actualment, és una casa d'habitatges, és a dir, que hi viu gent
Qui la va encarregar: La va encarregar Jordi Baumann.
Altres usos: Avui dia, és un edifici d'habitatges on hi viu gent.
Estat de conservació: l’edifici està complet i estable, i encara es poden veure alguns detalls modernistes com la barana ondulada i els esgrafiats.
Tornar
Masia Freixa:
Funció inicial: Era la Casa i la fàbrica de Josep Freixa, un industrial tèxtil.
Qui la va encarregar: La va encarregar Josep Freixas
Altres usos: Va ser un hospital durant la Guerra Civil i avui és l’Escola Municipal de Música.
Estat de conservació: està molt ben conservada, amb els elements modernistes visibles i els jardins nets i cuidats.
Tornar
On està situada? Carrer Montserrat, 154, Terrassa.
A quin vapor es troba? Aquesta xemeneia es troba a l'antic Vapor Busquets.
Estat de conservació: La xemeneia del Vapor Busquets encara està dreta i es conserva com a element històric, tot i que el 1984 la van haver de retallar perquè estava en mal estat. Ara forma part del solar on hi ha habitatges i serveix com a record del passat industrial de Terrassa.
Tornar
On està situada?Rambla d'Ègara, 270, 08221 Terrassa, Barcelona, Espanya.
A quin vapor es troba? Es troba al Vapor Aymerich, Amat i Jover, que és l’antiga fàbrica tèxtil de Terrassa on avui hi ha el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).
Estat de conservació La xemeneia del Vapor Aymerich, Amat i Jover està sencera i vertical, sense estar torçada. La peana és estable i ben formada. No té esquerdes importants i el maó està en bon estat, tot i que té algunes marques pel pas del temps. Com a curiositat, es pot veure l’anagrama del museu a un dels collarins, que mostra que s’ha rehabilitat.
Tornar
On està situada? Carrer de Fra Bonaventura Gran, 8, Terrassa
A quin vapor es troba? Aquesta xemeneia pertany al vapor de l'anònima o també conegut com l'anònima.
Estat de conservació: La xemeneia del Vapor de l’Anònima està al carrer Fra Bonaventura Gran, a Terrassa. És molt alta i antiga, però està ben conservada. Tot i que ja no s’utilitza, s’ha convertit en un símbol del passat industrial de la ciutat.
Tornar
Inici
On està situada?Carrer de la Rasa, 34, Terrassa.
A quin vapor es troba? Es troba al Vapor Amat, també conegut com Ca l’Izard, l’antiga fàbrica tèxtil de Terrassa.
Estat de conservació La xemeneia del Vapor Amat (Ca l’Izard) està escapçada i conserva només la part superior d’uns 10 metres de l’alçada original. Es manté vertical i la base quadrada és estable. El maó vist està en bon estat tot i algunes marques d’erosió pel pas del temps. No es veuen esquerdes importants, i com a curiositat, està reforçada amb anelles metàl·liques per evitar caigudes de pedres.
Tornar
FUNCIONAMENT:
1. Es generava vapor: L’aigua escalfant-se dins la caldera per convertir-se en vapor.
3. Mou el pistó: El vapor fa que el pistó es mogui endavant i enrere.
5. Transmet la força a tota la fàbrica: Des del volant, el moviment passa a corretges i politges que fan funcionar totes les màquines.
4. Fa girar el volant: El moviment del pistó fa girar el gran volant d’inèrcia.
2. Entra al cilindre: El vapor passa per un tub fins al cilindre i mou el pistó.
Inici
La calor generada escalfava l’aigua de la caldera, convertint-la en vapor per fer funcionar les màquines de la fàbrica.
El carbó es carregava i es portava fins a les calderes mitjançant vagonetes, cintes o a mà amb pales.
Producció de vapor
Emmagatzematge
Transport
Combustió
El carbó es guardava en grans espais anomenats carboneres per tenir-lo a punt per a quan fes falta.
El carbó es cremava a la caldera per generar calor. Aquesta combustió alliberava energia en forma de foc i fum.
Inici
L'estratifiació social a la fàbrica
🧑💼
👌✅
Introducció
Hem conegut com funcionava el Vapor Aymerich, una antiga fàbrica tèxtil de Terrassa. Hem après com es generava el vapor, com era la nau industrial, qui la va dissenyar (Lluís Muncunill) i com era el procés tèxtil de la llana a la roba. També hem descobert com vivien i treballaven homes, dones i nens a la fàbrica.
Neteja i preparació de la llana
Sorteig, batuat i obertura de la llana per treure impureses.
SORTEJAR: Classificar la llana BATUAR: Sacsejar per treure terra i palla OBRIR: Separar les fibres
FUNCIÓ: deixar la llana neta i llesta per filar.
Condicions de treball:
Homes
Al Vapor Aymerich hi treballaven unes 700 persones. Hi havia homes, dones i nens des dels 9 o 10 anys. Tots feien jornades molt llargues, però els sous eren molt diferents.
Dones
Nens i nenes
Procès textil
5 etapes principals:1. Neteja i preparació 2. Filatura 3. Preparació del teixit 4. Teixit 4. Acabat i tintatge
Acabat i tintatge
El teixit es tenyeix i s’acaba per donar color i qualitat.
TINTAR: Submergir el teixit o el fil en un bany de colorants per donar-li color. ESBANDIR: Rentar amb aigua neta per treure’n els excessos de tint.
FUNCIÓ: Donar color i l'acabat al teixit
Les Calderes
Les calderes estaven col·locades a prop de la màquina de vapor, coneguda com la Burra, per enviar el vapor de manera ràpida i eficient. Eren fetes de ferro i recobertes amb maó refractari per resistir la calor intensa del foc. La seva funció era cremar carbó per escalfar l’aigua i convertir-la en vapor per fer funcionar les màquines de la fàbrica. Diàriament podien arribar a cremar uns 12.000 kg de carbó, mostra de la gran quantitat d’energia que necessitava la indústria.
La Nau Industrial del MNACTEC
Material
Estructura del sostre
Aquesta nau era l’espai principal de producció del Vapor Aymerich, on treballaven les màquines tèxtils. Estava construïda amb pilars de ferro i parets de maó, i coberta amb voltes catalanes, una estructura resistent que permetia tenir un gran espai obert. Les finestres altes (cleristori) deixaven entrar la llum natural, millorant la visibilitat i les condicions de treball. Amb una superfície de 2.000 m², permetia organitzar la producció de manera eficient i contínua.
Il·luminació natural
La Burra:
La Burra és la gran màquina de vapor al centre de la sala. Se l’anomenava així perquè treballava sense parar, com un ruc. El seu moviment feia funcionar totes les màquines de la fàbrica mitjançant corretges i politges.
La Xemeneia
Servia per expulsar els fums i millorar la combustió. Feta de maó, forma troncocònica. Patrimoni industrial perquè simbolitza la història tèxtil de la ciutat.
Teixit
Els fils de l’ordit i la trama s’entrecreuen per fer la tela.
ENTRATEIXIR: Creuar els fils de l'ordit (longitudinals) amb els de la trama (horitzontals) per formar el teixit. LLANÇAR: Llençar la llançadora amb el fil de trama d'un costat a l'altre del teler.
FUNCIÓ: Crear el teixit per crear els patrons.
Arquitecte: Lluís Muncunill
Casa Baumman
Masia Freixa
Lluís Muncunill va ser arquitecte municipal de Terrassa i deixeble de Gaudí. És conegut per les seves obres modernistes més conegudes, com el Vapor Aymerich i la Masia Freixa, que combinen funcionalitat industrial i estètica moderna.
Les carboneres
Espais per guardar el carbó, situats a prop de les calderes. El carbó era transportat pels carboners o fogaters amb pales i carrets. Feina dura, calor, pols i risc d’incendi.
Filatura
S’estiren i torcen les fibres per fer un fil resistent.
ESTIRAR: Allargar i aprimar la metxa de llana per unir les fibres. TORÇAR: Girar les fibres entre si per donar-li resistència i formar el fil ENROTLLAR: Plegar el fil ja torçat al fus o a una bobina.
FUNCIÓ: Transformar la fibra en fil
Preparació del teixit
Es col·loquen els fils de l’ordit, la base del teixit. ORDIR: Col·locar paral·lelament i amb tensió els fils longitudinals (l'ordit) que formaran l'estructura del teixit. ENROTLLAR: Plegar aquests fils al tambor (bota) i després al teler. FUNCIÓ: crear la base sobre la qual es teixirà.
Valoració del treball:
Clica
Què hem descobert que no sabiem? Gràcies a aquest projecte he après sobre la industrialització, també sobre totes les màquines de les fàbriques tèxtils, el procés tèxtil i, sobretot, hem après sobre la nostra ciutat i la història que l’envolta.
Què ens ha agradat més i menys de la visita? El que més ens ha agradat ha estat aprendre sobre temes nous per poder tenir més cultura, i el que menys ens ha agradat ha estat haver de programar l’anada al museu amb totes les del grup, ja que ens ha costat trobar un dia que ens anés bé a totes.