REVOLUCIÓ INDÚSTRIA TEXTIL A TERRASSA
de carbó a moviment:
Les carboneres
Les calderes
La Burra
xemeneies a Terrassa
Fitxa Xemeneies a Terrassa
les construccions de Lluís MUncunill
La nau industrial del MNCT
La Masia Freixa
La casa de Baltasar Gorina
LA INÚSTRIA TÈXTIL I LA VIDA A LA FÀBRICA
El procés textil
Estatificació social
Els treballadors del vapor Aymerich
VALORACIÓ PERSONAL
Selfies a l'interior del museu
LES CARBONERES
Les carboneres era el lloc on s'emmagatzemava el carbó, que més tard seria cremat en les calderes. Degut a això estaven situades en el pati principal de la fàbrica,en el subterrani, a prop de les calderes. En aquestes carboneres i treballaven els carboners, en unes condicions treball molt dures, amb temperatures extremes, soroll, pols, esforç físic, etc. El carbó es transformava en vapor a causa dels elements que el componen (carboni, hidrogen i sofre), ja que aquests son combustibles, és a dir que en reaccionar amb l’oxigen les molècules trenquen els seus enllaços i alliberen energia. Aquest procés de combustió només és possible a temperatures elevades.
ELS TREBALLADORS DEL VAPOR AYMERICH, AMAT I JOVER
A la fàbrica de vapor Aymerich, Amat i Jover hi van arribar a treballar unes 400 persones. Entre elles nens petits que eren explotats, ja que treballaven sense horaris ni precaucions sanitàries. No hi havia una edat determinada per començar a treballar, però es podia dir que a partir dels sis anys ja podien. Els homes solien ocupar els llocs de treball més valorats i rebien el sou més elevat, mentre que les dones cobraven la meitat aproximadament que els homes, tot fent tasques igual d’exigents, i els nens per l'altra banda cobraven encara menys que les dones, encara treballant en llocs perillosos.
LES CALDERES
Les calderes es trobaven al soterrani, al costat de les carboneres. Allà es cremava el carbó per escalfar l'aigua i generar vapor. Aquest vapor resultant se n'anava a la màquina de vapor, que el transformava en energia. Les calderes estaven fetes amb ferro, envoltades de maó refractari, per a mantenir les altes temperatures
LA CASA DE BALATASAR GORINA
La casa de Baltasar Gorina està situada al Carrer Font Vella, 93, Terrassa. En l’any 1902 va ser construïda per Lluís Muncunill amb el propòsit de ser un habitatge familiar encarregat pel constructor Baltasar Gorina. Actualment, es considera un patrimoni cultural i no té cap funció específica. Durant la Fira Modernista s’obre al públic. La casa de Baltasar Gorina, es conserva en un bon estat, considerant que només s’ha fet algun manteniment puntual.
EL PROCÉS TÈXTIL
El procés tèxtil és el conjunt d'etapes en les quals es transforma una matèria primera (cotó, llana, fibres...), en un teixit. Les 5 etapes més importants d'aquest procés són:
1. Sorteig: Es s'orteja la llana, es a dir es separa i es classifica.
2. Carda metxera: Es desenreda,neteja i alinear les fibres tèxtils.
3. Contínua de filar: Es fila i transforma la metxa en un fil mitxançant la torsió.
4. Teler de garrot: Es forma un teixit entrellaçant els fils.
5. Barca de tint: Es pinta/coloreja el teixit.
LA MASIA FREIXA
La Masia Freixa va ser inicialment una fàbrica de filatures, on es transformava la fibra tèxtil en un fil uniforme. Va ser construïda l'any 1896 per l'empresa Freixa i Sans. Posteriorment, Josep Freixa, un industrial tèxtil terrassenc va encarregar la reforma de la masia per convertir-la en una residència, a l'arquitecte Lluís Muncunill, entre els anys 1907 i 1910. A part de ser una residència també va ser el principal conservatori municipal de música, un parc públic i actualment un monument cultural.
La masia Freixa es troba en un bon estat de conservació, gràcies al manteniment regular i algunes restauracions puntuals. Actualment, s’estan duent-hi obres, finançades amb fons Europeus, ja que es considera un patrimoni cultural.
LA NAU INDUSTRIAL DEL MNCT
La nau industrial del MNACTEC, té una forma rectangular, la superfície de tot l’edifici és de 22.200 m² i la superfície de la nau principal és d'11.000 m². Va ser creada per la funció de ser una fàbrica de vapor, dedicada a la indústria tèxtil.
Per a la seva construcció es va utilitzar: maó, ferro, cobalt i vidre combinats amb tècniques modernistes típiques de l'arquitecte Lluís Muncunill.
La coberta del vapor Aymerich, Amat i Jover es caracteritza per tenir lluernes de volta catalana sostingudes per pilars de ferro colat, aquestes lluernes formen part d’una coberta en forma de dents de serra formada per 161 voltes fetes de maó. La nau s’il·lumina de forma natural, gràcies a que les lluernes del sostre estan orientades cap al nord. Aquesta solució és molt enginyosa, ja que permet aprofitar la llum del dia sense necessitat d'il·luminació artificial, així estalviant gastos.
ESTATIFICACIÓ SOCIAL
En la fàbrica segons el gènere i l'edat els treballadors feien tasques diferents. Els homes duien a terme feines de força, les dones es dedicaven a filar, cosir, etc. I els nens treballaven en tasques amb difícil accés. A més en la nau industrial hi havia una gran desigualtat salarial: si un home cobrava x € una dona cobrava la meitat de x € i un nen la meitat del sou de la dona.
LA BURRA
La màquina de vapor, o també coneguda com la Burra, rep aquest nom perquè treballa de manera constant com ho feien antigament els animals de càrrega com per exemple els burros. El vapor procedent de les calderes arribava a un cilindre on hi havia un pistó. La pressió del vapor feia moure aquest pistó, generant energia mecànica. Aquesta energia es transmetia a través d'una biela i un volant, generant un moviment giratori continu, permeten així el funcionament de totes les màquines.
REVOLUCIÓ INDÚSTRIA TEXTIL A TERRASSA
Carla González Calvillo
Created on October 26, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Halloween Infographic
View
Halloween List 3D
View
Magic and Sorcery List
View
Journey Map
View
Versus Character
View
Akihabara Connectors Infographic Mobile
View
Mobile mockup infographic
Explore all templates
Transcript
REVOLUCIÓ INDÚSTRIA TEXTIL A TERRASSA
de carbó a moviment:
Les carboneres
Les calderes
La Burra
xemeneies a Terrassa
Fitxa Xemeneies a Terrassa
les construccions de Lluís MUncunill
La nau industrial del MNCT
La Masia Freixa
La casa de Baltasar Gorina
LA INÚSTRIA TÈXTIL I LA VIDA A LA FÀBRICA
El procés textil
Estatificació social
Els treballadors del vapor Aymerich
VALORACIÓ PERSONAL
Selfies a l'interior del museu
LES CARBONERES
Les carboneres era el lloc on s'emmagatzemava el carbó, que més tard seria cremat en les calderes. Degut a això estaven situades en el pati principal de la fàbrica,en el subterrani, a prop de les calderes. En aquestes carboneres i treballaven els carboners, en unes condicions treball molt dures, amb temperatures extremes, soroll, pols, esforç físic, etc. El carbó es transformava en vapor a causa dels elements que el componen (carboni, hidrogen i sofre), ja que aquests son combustibles, és a dir que en reaccionar amb l’oxigen les molècules trenquen els seus enllaços i alliberen energia. Aquest procés de combustió només és possible a temperatures elevades.
ELS TREBALLADORS DEL VAPOR AYMERICH, AMAT I JOVER
A la fàbrica de vapor Aymerich, Amat i Jover hi van arribar a treballar unes 400 persones. Entre elles nens petits que eren explotats, ja que treballaven sense horaris ni precaucions sanitàries. No hi havia una edat determinada per començar a treballar, però es podia dir que a partir dels sis anys ja podien. Els homes solien ocupar els llocs de treball més valorats i rebien el sou més elevat, mentre que les dones cobraven la meitat aproximadament que els homes, tot fent tasques igual d’exigents, i els nens per l'altra banda cobraven encara menys que les dones, encara treballant en llocs perillosos.
LES CALDERES
Les calderes es trobaven al soterrani, al costat de les carboneres. Allà es cremava el carbó per escalfar l'aigua i generar vapor. Aquest vapor resultant se n'anava a la màquina de vapor, que el transformava en energia. Les calderes estaven fetes amb ferro, envoltades de maó refractari, per a mantenir les altes temperatures
LA CASA DE BALATASAR GORINA
La casa de Baltasar Gorina està situada al Carrer Font Vella, 93, Terrassa. En l’any 1902 va ser construïda per Lluís Muncunill amb el propòsit de ser un habitatge familiar encarregat pel constructor Baltasar Gorina. Actualment, es considera un patrimoni cultural i no té cap funció específica. Durant la Fira Modernista s’obre al públic. La casa de Baltasar Gorina, es conserva en un bon estat, considerant que només s’ha fet algun manteniment puntual.
EL PROCÉS TÈXTIL
El procés tèxtil és el conjunt d'etapes en les quals es transforma una matèria primera (cotó, llana, fibres...), en un teixit. Les 5 etapes més importants d'aquest procés són:
1. Sorteig: Es s'orteja la llana, es a dir es separa i es classifica.
2. Carda metxera: Es desenreda,neteja i alinear les fibres tèxtils.
3. Contínua de filar: Es fila i transforma la metxa en un fil mitxançant la torsió.
4. Teler de garrot: Es forma un teixit entrellaçant els fils.
5. Barca de tint: Es pinta/coloreja el teixit.
LA MASIA FREIXA
La Masia Freixa va ser inicialment una fàbrica de filatures, on es transformava la fibra tèxtil en un fil uniforme. Va ser construïda l'any 1896 per l'empresa Freixa i Sans. Posteriorment, Josep Freixa, un industrial tèxtil terrassenc va encarregar la reforma de la masia per convertir-la en una residència, a l'arquitecte Lluís Muncunill, entre els anys 1907 i 1910. A part de ser una residència també va ser el principal conservatori municipal de música, un parc públic i actualment un monument cultural. La masia Freixa es troba en un bon estat de conservació, gràcies al manteniment regular i algunes restauracions puntuals. Actualment, s’estan duent-hi obres, finançades amb fons Europeus, ja que es considera un patrimoni cultural.
LA NAU INDUSTRIAL DEL MNCT
La nau industrial del MNACTEC, té una forma rectangular, la superfície de tot l’edifici és de 22.200 m² i la superfície de la nau principal és d'11.000 m². Va ser creada per la funció de ser una fàbrica de vapor, dedicada a la indústria tèxtil.
Per a la seva construcció es va utilitzar: maó, ferro, cobalt i vidre combinats amb tècniques modernistes típiques de l'arquitecte Lluís Muncunill.
La coberta del vapor Aymerich, Amat i Jover es caracteritza per tenir lluernes de volta catalana sostingudes per pilars de ferro colat, aquestes lluernes formen part d’una coberta en forma de dents de serra formada per 161 voltes fetes de maó. La nau s’il·lumina de forma natural, gràcies a que les lluernes del sostre estan orientades cap al nord. Aquesta solució és molt enginyosa, ja que permet aprofitar la llum del dia sense necessitat d'il·luminació artificial, així estalviant gastos.
ESTATIFICACIÓ SOCIAL
En la fàbrica segons el gènere i l'edat els treballadors feien tasques diferents. Els homes duien a terme feines de força, les dones es dedicaven a filar, cosir, etc. I els nens treballaven en tasques amb difícil accés. A més en la nau industrial hi havia una gran desigualtat salarial: si un home cobrava x € una dona cobrava la meitat de x € i un nen la meitat del sou de la dona.
LA BURRA
La màquina de vapor, o també coneguda com la Burra, rep aquest nom perquè treballa de manera constant com ho feien antigament els animals de càrrega com per exemple els burros. El vapor procedent de les calderes arribava a un cilindre on hi havia un pistó. La pressió del vapor feia moure aquest pistó, generant energia mecànica. Aquesta energia es transmetia a través d'una biela i un volant, generant un moviment giratori continu, permeten així el funcionament de totes les màquines.