VIES D'ADMINISTRACIÓ

VIES D'ADMINISTRACIÓ

INDIRECTES

DIRECTES

SUBLINGUAL

INTRAMUSCULAR

ORAL

INTRAVENOSA

INHALATÒRIA

INTRADÈRMICA

RECTAL

SUBCUTÀNEA

TÒPICA

PARENTALS

INTRAPERITONEAL

INTRACARDÍACA

INTRAARTERIAL

EPIDURAL

CUTÀNEA

ÒTICA

VAGINAL

OFTÀLMICA

INTRAAMNIÒTICA

INTRATECAL

INTRAARTiCULAR

NASAL

BUCAL

TRANSDÈRMICA

Via oral

• Té l'efecte de primer pas hepàtic.
• Utilitza LADME per la seva absorció del farmac.
• Pot tenir efecte local o sistèmic.

AVENTATGES:

DESAVENTATGES:

• Via còmoda i fàcil per l’autoadministració.
• Econòmica de produir a la indústria.

• En cas d’intoxicació es pot produir el vòmit, realitzar un rentat d’estómac o utilitzar substàncies que impedeixin l’absorció del medicament.

• Acció lenta.
• Alguns medicaments produeixen irritació gàstrica.

• Baixa biodisponibilitat per inactivació del fàrmac al fetge.
• No es pot administrar en cas de disfàgia, vòmits ni en persones inconscients i que no col·laboren, d’intervencions a l’estómac o intestí.

Via oftàlmica

• El medicament es diposita al sac conjuntival.
• L’acció és local i les formes farmacèutiques poden ser col·liris o pomades.
• Aquests fàrmacs cal que siguin ESTÈRILS i l’aplicador no deu tocar mai l’ull i una vegada oberts els envasos, el producte es deu eliminar en un període curt de temps.

Via intraarterial

• Injecció de fàrmacs a l’interior d’una artèria.
• S’utilitza quan es vol limitar l’efecte del fàrmac a un òrgan específic, sense que apareguin efectes sistèmics i REA’s.

• Ex: Administració d’antitumorals. Tumors localitzats.

Via nasal

• El medicament s’administra a través de les foses nasals i té un efecte local i immediat.
• S’utilitza per malalties de la mucosa nasal i per evitar la congestió nasal.
• Les FF més freqüents són: instal·lació de gotes nasals (amb el cap en hiperextensió) o mitjançant aerosols.
• La via nasal també es pot utilitzar per obtenir una acció sistèmica.
• Per exemple, aquesta via s’utilitza per l’administració del medicament antimigranyós anomenat sumatriptan.

Via intracardíaca

• A través de l’espai intercostal s’administra la injecció al cor.
• S’utilitza per administrar ADRENALINA en casos d’urgència.

Via intraperinoneal

• Introducció de líquids a la cavitat peritoneal.
• S’utilitza per realitzar diàlisi peritoneal en casos d'insuficiència renal, per extraure líquid peritoneal i en la realització de laparoscòpies.

Via trandèrmica

AVENTATGES:

• El medicament es diposita sobre la pell i el PA traspassa arribant a circulació sistèmica, gràcies als capil·lars sanguinis dipositats sota de la pell.

• S’utilitzen dispositius (pegats...) que alliberen el PA de forma lenta i continua, es mantenen els nivells plasmàtics del fàrmac.

• Via pel tractament de: Analgèsics del dolor crònic (Fentanil ), Tractaments hormonals (Evra®), Deshabituació tabàquica (Nicotinell®).

• Útil en pacients que no poden utilitzar VO
• Evita el primer pas hepàtic
• Comoditat. Millora el compliment terapèutic.

DESAVENTATGES:

• Només ho podrem utilitzar amb fàrmacs que s'absorbeixin fàcilment i que no necessitin grans concentracions per fer l’efecte.

• Hi ha un risc d’irritació de la pell.
• El fàrmac s'absorbeix lentament.

Via inhalatòria

• Pot tenir acció local o sistèmica.
• Aquesta via s’utilitza per tractar malalties de l’aparell respiratori i per l’administració de fàrmacs anestèsics.
• Tipus d'inhaladors:Inhaladors en pols seca,Inhaladors en aerosols. NEBULITZADOR.
• Càmera per inhaladors pressuritzats: Prochamber ® → nens Volumatic ®→ Adults.

DESAVENTATGES:

• No permet administrar dosis exactes.
• Els efectes són curts.
• Requereix aparells i coneixement de les tècniques d’administració-

• Irritació de la mucosa respiratòria.
• Pot provocar reaccions adverses per la ràpida
• absorció.

AVENTATGES:

• Bona biodisponibilitat.
• Via ràpida.
• Evita el primer pas hepàtic
• Permet l’autoadministració.

Via vaginal

AVENTATGES:

• S’introdueix el fàrmac a l’interior de la vagina.
• El PA s'absorbirà per la mucosa vaginal i farà l’efecte local. Encara que també arriba una quantitat al torrent circulatori.

• Eviten el primer pas hepàtic.
• Exemples de fàrmacs amb acció local: Antibiòtics, Antimicòtics, Inductors de part, Espermicides, Hormones, Probiòtics.

• Evita primer pas hepàtic
• Elevada superfície d’absorció
• Gran irrigació

DESAVENTATGES:

• Alguns fàrmacs poden ser absorbits i provocar efectes sistèmics.
• Irritacions locals.
• Mala col·locació
• No es pot administrar si el pacient té el període menstrual.
• Possibilitat de pèrdua de medicament pel moviment del pacient.
• Absorció variable.

Via cutànea

AVENTATGES:

• No produeix efectes sistèmics a causa de la mínima dosi que arriba a torrent sanguini.

• El medicament s’aplica sobre la pell i per penetració arriba a fer un efecte local sobre l’epidermis o sobre els teixits adjacents.
• El medicament s’ha d’aplicar sobre la pell neta i estendre’l sense friccionar, fins a la seva total absorció.
• Una pell ben hidratada afavoreix l’absorció del fàrmac.

Via sublingual

• El fàrmac es diposita sota la llengua, on es dissol i s'absorbeix. Passa directament a circulació sistèmica gràcies als vasos sanguinis amb una gran capacitat d’absorció.
• Evitant l’aparell digestiu i el primer pas hepàtic. (fetge)

AVENTATGES:

DESAVENTATGES:

• Fàcil. Permet l’autoadministració.
• El pas directe a circulació sanguínia fa que l’acció sigui més ràpida.
• Major biodisponibilitat perquè no hi ha efecte del primer pas hepàtic.

• Escassa superfície d’absorció.
• Pot provocar irritació de la mucosa bucal.
• Pot augmentar la salivació i la deglució del fàrmac, el que provoca una pèrdua d’eficàcia.

Via intradèrmica

• S’administra amb una agulla fina a la dermis.
• El fàrmac formarà una vesícula.
• S’utilitza per proves d’al·lèrgia i pel test de Mantoux (prova de la tuberculina)
• L’agulla ha de formar un angle de 15 graus.

Via bucal

• El medicament es diposita en la boca i té efecte LOCAL sobre la mucosa.
• S’utilitza pel tractament d'afeccions de la mucosa bucal (amb col·lutoris, gels orals, pomades orals) o amb comprimits per llepar.

Via òtica

• El medicament es diposita en el conducte auditiu extern i té una acció local.
• Administració de gotes òtiques → En nens s’estira l’orella cap a baix i cap enrere.

Via intramuscular

• El fàrmac s’injecta al teixit d’alguns dels músculs molt vascularitzats i amb suficient volum muscular, com els de la regió glútia, deltoides...
• La injecció s’ha de fer en el quadrant superior extern per evitar lesions del nervi ciàtic.
• En la punció l’agulla ha de formar un angle de 90 o amb la superfície de la pell.

AVENTATGES:

• És una via més ràpida que la SC.
• Permet l’administració de solucions aquoses, olioses,suspensions i emulsions.

DESAVENTATGES:

• És una via dolorosa.
• Ha de ser utilitzada per personal sanitari qualificat.

Via intratecal

• Injecció en el líquid cefalorraquidi, a l’espai subaracnoidal amb una punció lumbar.
• Per administrar fàrmacs d’ús local sobre les meninges o el teixit cerebral i per anestesiar de forma general tota la medul·la espinal.

Via sublingual

• El fàrmac es diposita sota la llengua, on es dissol i s'absorbeix. Passa directament a circulació sistèmica gràcies als vasos sanguinis amb una gran capacitat d’absorció.
• Evitant l’aparell digestiu i el primer pas hepàtic. (fetge)

AVENTATGES:

DESAVENTATGES:

• Fàcil. Permet l’autoadministració.
• El pas directe a circulació sanguínia fa que l’acció sigui més ràpida.
• Major biodisponibilitat perquè no hi ha efecte del primer pas hepàtic.

• Escassa superfície d’absorció.
• Pot provocar irritació de la mucosa bucal.
• Pot augmentar la salivació i la deglució del fàrmac, el que provoca una pèrdua d’eficàcia.

Via intraarticular

• A l’interior d’una articulació.
• S'utilitza per administrar fàrmacs, fer diagnòstics i perextraure líquid sinovial.

Via rectal

• La via rectal és anatòmicament el segment terminal del tub digestiu.

• Pot tenir acció local o sistèmica.
• L’absorció del fàrmac es realitza a través del plexe hemorroidal, el qual evita en part l’efecte del primer pas hepàtic, abans d’incorporar-se a la circulació sistèmica.

DESAVENTATGES:

AVENTATGES:

• Administració incòmoda.
• Absorció irregular i incompleta.
• Irritació del recte.
• Presència de femta farà que no hi hagi bona absorció en ampolles rectals.

• No útil si hi ha fissures anals.

• Absorció més ràpida. Evita primer pas hepàtic.
• No produeix irritació gàstrica.

• No és dolorós.

Via epidural

• Injecció a l’espai epidural, amb una punció lumbar per administració d’anestèsics.

Via subcutània

• S’aplica un petit volum de medicament sota la dermis.
• S’ha d’administrar amb un angle de 45 graus.
• Exemples: Insulines, heparines i les vacunes.

AVENTATGES:

DESAVENTATGES:

• S’ha de rotar la zona de punció.

• Es pot autoadministrar. .

• Poc dolorosa.

Via intravenosa

• El medicament s’injecta directament a la circulació sistèmica a través d’una vena.
• És la via que produeix la resposta més ràpida.

1. Injecció directa (bolus): S’administra una única dosi de fàrmac. 2. Perfusió intravenosa: El fàrmac es dissol en sèrum i s’administra gota a gota durant un període de temps determinat. L’administració pot ser contínua o intermitent, i es realitza amb un catèter o una “palometa”.

AVENTATGES:

DESAVENTATGES:

• Ràpida.
• Evita primer pas hepàtic.
• Dosificació exacta.

• Risc d’infecció, flebitis i extravasació.
• REA ràpides.
• Via traumàtica (produeix temor i ansietat)
• Material i tècniques específiques. Ho ha d’administrar personal qualificat.

Via intraamniòtica

• Injecció al sac amniòtic.

Vies indirectes (mediates): Quan s’administra el fàrmac o PA s’absorveix a través de la pell o de les mucoses per entrar a l’organisme.