blues a fons
Butlletí informatiu del "Fons de blues i música negra" · biblioteca tecla sala · L'hospitalet
B.B.King,
un segle de blues.
Núm. 36
tardor 2025
Text: Àlex M. Franquet, vicepresident de la Societat Blues de Barcelona.
Contingut
11.- "The Thrill is Gone" premi Grammy, 1970.
6.- Debut discogràfic.
1.- El primer gran èxit.
7.- "3 O'Clock Blues".
12.- B.B. King & Raimundo Amador
2.- Spirituals songs.
3.- L'arribada a Memphis.
8.- Red Bus i les gires.
13.- Mor "el rei del blues".
B.B.King a les biblioteques de l'Hospitalet.
9.- Soul al 1965.
4.- El primer gran èxit.
5.- L'origen del nom Lucille.
10.- Ídol a Anglaterra.
1.-El primer gran èxit
Riley B. King neix el 16 de setembre de 1925 a una plantació de cotó de Berclair anomenada Bear Creek, prop de Itta Bena, a l’estat de Mississippi. Els seus pares eren camperols Albert King (res a veure amb el bluesman del mateix nom) i Nora Ella King. Els seus pares es separen quan ell tenia 4 anys. Marxa a viure amb la seva mare a Kilmichael.
2.- Spirituals songs.
Com tants afroamericans, Riley King cantava al cor de gòspel d’una església. La seva era baptista, a Kilmichael, i també l'Església Pentecostal de Déu en Crist. El ministre local tocava amb una guitarra Sears i va ensenyar a King els seus tres primers acords. Flake Cartledge, el seu empresari a Kilmichael, li va comprar la seva primera guitarra per 15 dòlars. Cartledge va retenir diners del salari de King durant els dos mesos següents fins que va pagar el préstec. Anys després, el faria un tribut als seus anys de gòspel amb el disc “BB King Sings Spirituals” (1960).
3.- L'arribada a Memphis
Mentre anava aprenent a tocar millor, va tocar molts cops a les cantonades dels carrers per uns pocs cèntims, i de vegades tocava fins a quatre pobles en un mateix dia. El 1947, va fer autostop fins a Memphis, Tennessee, per continuar la seva carrera musical. Memphis era on gravitaven tots els músics importants del Sud. B.B. es va allotjar amb el seu cosí Bukka White, un dels intèrprets de blues més famosos del seu temps, que va educar B.B. més enllà en l'art del blues.
4.-El primer gran èxit
El primer gran èxit va arribar el 1948 quan va actuar al programa de ràdio de Sonny Boy Williamson a KWEM, des de West Memphis. Això el va portar a tenir compromisos constants a Memphis. Necessitava un nom de ràdio que sonés bé. Va començar com a Beale Street Blues Boy. El va abreujar a Blues Boy King i, finalment, a B.B. King. També va actuar sovint a una altra emissora de Memphis com la WDIA.
5.- L'origen del nom Lucille.
A mitjans dels anys cinquanta, mentre B.B. actuava en un ball a Twist, Arkansas, dos homes es van barallar i van tombar una estufa de querosè, incendiant la sala. B.B. va sortir corrents a fora amb tots els altres, i després es va adonar que havia deixat la seva estimada guitarra acústica de 30 dòlars a dins, així que va tornar corrents a l'edifici en flames per recuperar-la, escapant per poc de la mort. Quan més tard va descobrir que la baralla havia estat per una dona anomenada Lucille, va decidir posar el nom a la seva guitarra per recordar-li que mai no havia de fer una bogeria com barallar-se per una dona. Des de llavors, cadascuna de les guitarres Gibson característiques de B.B. s'ha anomenat Lucille.
uny 2023
6.- Debut discogràfic.
King debuta amb Bullet Records publicant el senzill "Miss Martha King" (1949), que no va tenir gaire èxit a les llistes d'èxits. Era una de Nashville. Va utilitzar uns músics de sessió de nivell, com Phineas Newborn al piano, Tuff Green al baix, Ben Branch al saxo tenor, el seu germà, Thomas, a la trompeta.
7.- "3 O'Clock Blues".
El primer número 1 és amb la cançó ‘3 O’Clock Blues’, al segell RPM. El 2 de febrer de 1952, BB King va arribar al número 1 de les llistes de música negra per primer cop a la seva carrera. Va estar a dalt de tot cinc setmanes. La larga carrera comercial de BB King va començar amb aquest primer número 1, una versió de Lowell Fulsom, que va arribar a la cima de les llistes l'any 1946 amb aquesta balada depressiva d'algú desesperat que, a les tres de la matinada, es va acomiadar d'aquest món. BB King la va incloure en el seu primer LP: “Singin' the Blues”. Lucille brilla com mai i no falta tampoc secció de vent.
uny 203
8.- Red Bus i les gires.
Gràcies al seu primer número 1 inicia un seguit de gires per tots els Estats Units i acaba comprant-se un autobús, anomenat Red Bus, que es fa famós i que transporta a tota la seva banda i al personal auxiliar. El 1956, B.B. i la seva banda van tocar la sorprenent xifra de 342 actuacions d'una nit. Des del circuit de chitlins amb els seus cafès de pobles petits, juke joints i sales de ball country fins a sales de concerts simfònics, universitats, hotels turístics i amfiteatres, a nivell nacional i internacional.
9.- Soul al 1965.
B.B.King s’intenta adaptar als nous temps i també prova de cantar Soul. Enregistra un seguit de temes amb un aire Soul com “Heartbreaker”, amb secció de vents i en un estil semblant al del Soul de Memphis, molt proper al Rhythm and Blues. El productor Johnny Pate li proporciona aquest aire més contemporani, encara que ell segueix imposant el seu segell particular al Soul.
10.- Ídol a Anglaterra.
La nova generació de músics britànics, encapçalats pels Yardbirds, els Rolling Stones o els Pretty Things, idolatra BB King i fa un esdeveniment de les seves gires europees. A la gira americana de 1969 dels Rolling Stones trien BB King com a teloner. Al llarg de la seva carrera, BB King també col·labora amb altres músics blancs com Eric Clapton o Paul Butterfield.
11.- "The Thrill is Gone" premi Grammy, 1970.
L’any 1970 guanya un Grammy per "The Thrill Is Gone". El 1987 va rebre un Grammy honorífic a la seva carrera. El 1980 és membre del Blues Hall of Fame. El president del USA George Bush li atorga el 1990 la “National Medal of Arts”. També va rebre un reconeixement del Kennedy Center.
12.- B.B. King & Raimundo Amador
BB King, el rei del blues, i Raimundo Amador, mestre del blues i flamenc, es van trobar en una col·laboració única que va fusionar dos mons musicals. BB King i Raimundo Amador, tot i no compartir el mateix idioma, es van entendre perfectament a través de la música. La llegendària Lucille de King i la Gerundina d'Amador van ser les seves veus, parlant el mateix llenguatge del blues. Junts, van demostrar que la música transcendeix les barreres i connecta els artistes més enllà de qualsevol diferència cultural.
13.- Mor "el rei del blues".
El Bluesman més prolific i exitós de la història ens deixa el 14 de maig de 2015, als 89 anys. La culpa, uns petits ictus com a conseqüència de la seva diabetis tipus 2. El cos de King va ser traslladat en avió a Memphis el 27 de maig de 2015. Una processó fúnebre va recórrer Beale Street amb una banda de música marxant davant del cotxe fúnebre mentre tocava "When the Saints Go Marching In". Va ser enterrat al Museu B.B. King.
Trobareu més discografia i llibres sobre B.B.King a les biblioteques de l'Hospitalet seguint aquest enllaç al catàleg Aladí.
Llarga vida al blues!!
un segle de blues.
bhospitaletts
Created on October 22, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Hanukkah Presentation
View
Vintage Photo Album
View
Nature Presentation
View
Halloween Presentation
View
Tarot Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Women's Presentation
Explore all templates
Transcript
blues a fons
Butlletí informatiu del "Fons de blues i música negra" · biblioteca tecla sala · L'hospitalet
B.B.King,
un segle de blues.
Núm. 36
tardor 2025
Text: Àlex M. Franquet, vicepresident de la Societat Blues de Barcelona.
Contingut
11.- "The Thrill is Gone" premi Grammy, 1970.
6.- Debut discogràfic.
1.- El primer gran èxit.
7.- "3 O'Clock Blues".
12.- B.B. King & Raimundo Amador
2.- Spirituals songs.
3.- L'arribada a Memphis.
8.- Red Bus i les gires.
13.- Mor "el rei del blues".
B.B.King a les biblioteques de l'Hospitalet.
9.- Soul al 1965.
4.- El primer gran èxit.
5.- L'origen del nom Lucille.
10.- Ídol a Anglaterra.
1.-El primer gran èxit
Riley B. King neix el 16 de setembre de 1925 a una plantació de cotó de Berclair anomenada Bear Creek, prop de Itta Bena, a l’estat de Mississippi. Els seus pares eren camperols Albert King (res a veure amb el bluesman del mateix nom) i Nora Ella King. Els seus pares es separen quan ell tenia 4 anys. Marxa a viure amb la seva mare a Kilmichael.
2.- Spirituals songs.
Com tants afroamericans, Riley King cantava al cor de gòspel d’una església. La seva era baptista, a Kilmichael, i també l'Església Pentecostal de Déu en Crist. El ministre local tocava amb una guitarra Sears i va ensenyar a King els seus tres primers acords. Flake Cartledge, el seu empresari a Kilmichael, li va comprar la seva primera guitarra per 15 dòlars. Cartledge va retenir diners del salari de King durant els dos mesos següents fins que va pagar el préstec. Anys després, el faria un tribut als seus anys de gòspel amb el disc “BB King Sings Spirituals” (1960).
3.- L'arribada a Memphis
Mentre anava aprenent a tocar millor, va tocar molts cops a les cantonades dels carrers per uns pocs cèntims, i de vegades tocava fins a quatre pobles en un mateix dia. El 1947, va fer autostop fins a Memphis, Tennessee, per continuar la seva carrera musical. Memphis era on gravitaven tots els músics importants del Sud. B.B. es va allotjar amb el seu cosí Bukka White, un dels intèrprets de blues més famosos del seu temps, que va educar B.B. més enllà en l'art del blues.
4.-El primer gran èxit
El primer gran èxit va arribar el 1948 quan va actuar al programa de ràdio de Sonny Boy Williamson a KWEM, des de West Memphis. Això el va portar a tenir compromisos constants a Memphis. Necessitava un nom de ràdio que sonés bé. Va començar com a Beale Street Blues Boy. El va abreujar a Blues Boy King i, finalment, a B.B. King. També va actuar sovint a una altra emissora de Memphis com la WDIA.
5.- L'origen del nom Lucille.
A mitjans dels anys cinquanta, mentre B.B. actuava en un ball a Twist, Arkansas, dos homes es van barallar i van tombar una estufa de querosè, incendiant la sala. B.B. va sortir corrents a fora amb tots els altres, i després es va adonar que havia deixat la seva estimada guitarra acústica de 30 dòlars a dins, així que va tornar corrents a l'edifici en flames per recuperar-la, escapant per poc de la mort. Quan més tard va descobrir que la baralla havia estat per una dona anomenada Lucille, va decidir posar el nom a la seva guitarra per recordar-li que mai no havia de fer una bogeria com barallar-se per una dona. Des de llavors, cadascuna de les guitarres Gibson característiques de B.B. s'ha anomenat Lucille.
uny 2023
6.- Debut discogràfic.
King debuta amb Bullet Records publicant el senzill "Miss Martha King" (1949), que no va tenir gaire èxit a les llistes d'èxits. Era una de Nashville. Va utilitzar uns músics de sessió de nivell, com Phineas Newborn al piano, Tuff Green al baix, Ben Branch al saxo tenor, el seu germà, Thomas, a la trompeta.
7.- "3 O'Clock Blues".
El primer número 1 és amb la cançó ‘3 O’Clock Blues’, al segell RPM. El 2 de febrer de 1952, BB King va arribar al número 1 de les llistes de música negra per primer cop a la seva carrera. Va estar a dalt de tot cinc setmanes. La larga carrera comercial de BB King va començar amb aquest primer número 1, una versió de Lowell Fulsom, que va arribar a la cima de les llistes l'any 1946 amb aquesta balada depressiva d'algú desesperat que, a les tres de la matinada, es va acomiadar d'aquest món. BB King la va incloure en el seu primer LP: “Singin' the Blues”. Lucille brilla com mai i no falta tampoc secció de vent.
uny 203
8.- Red Bus i les gires.
Gràcies al seu primer número 1 inicia un seguit de gires per tots els Estats Units i acaba comprant-se un autobús, anomenat Red Bus, que es fa famós i que transporta a tota la seva banda i al personal auxiliar. El 1956, B.B. i la seva banda van tocar la sorprenent xifra de 342 actuacions d'una nit. Des del circuit de chitlins amb els seus cafès de pobles petits, juke joints i sales de ball country fins a sales de concerts simfònics, universitats, hotels turístics i amfiteatres, a nivell nacional i internacional.
9.- Soul al 1965.
B.B.King s’intenta adaptar als nous temps i també prova de cantar Soul. Enregistra un seguit de temes amb un aire Soul com “Heartbreaker”, amb secció de vents i en un estil semblant al del Soul de Memphis, molt proper al Rhythm and Blues. El productor Johnny Pate li proporciona aquest aire més contemporani, encara que ell segueix imposant el seu segell particular al Soul.
10.- Ídol a Anglaterra.
La nova generació de músics britànics, encapçalats pels Yardbirds, els Rolling Stones o els Pretty Things, idolatra BB King i fa un esdeveniment de les seves gires europees. A la gira americana de 1969 dels Rolling Stones trien BB King com a teloner. Al llarg de la seva carrera, BB King també col·labora amb altres músics blancs com Eric Clapton o Paul Butterfield.
11.- "The Thrill is Gone" premi Grammy, 1970.
L’any 1970 guanya un Grammy per "The Thrill Is Gone". El 1987 va rebre un Grammy honorífic a la seva carrera. El 1980 és membre del Blues Hall of Fame. El president del USA George Bush li atorga el 1990 la “National Medal of Arts”. També va rebre un reconeixement del Kennedy Center.
12.- B.B. King & Raimundo Amador
BB King, el rei del blues, i Raimundo Amador, mestre del blues i flamenc, es van trobar en una col·laboració única que va fusionar dos mons musicals. BB King i Raimundo Amador, tot i no compartir el mateix idioma, es van entendre perfectament a través de la música. La llegendària Lucille de King i la Gerundina d'Amador van ser les seves veus, parlant el mateix llenguatge del blues. Junts, van demostrar que la música transcendeix les barreres i connecta els artistes més enllà de qualsevol diferència cultural.
13.- Mor "el rei del blues".
El Bluesman més prolific i exitós de la història ens deixa el 14 de maig de 2015, als 89 anys. La culpa, uns petits ictus com a conseqüència de la seva diabetis tipus 2. El cos de King va ser traslladat en avió a Memphis el 27 de maig de 2015. Una processó fúnebre va recórrer Beale Street amb una banda de música marxant davant del cotxe fúnebre mentre tocava "When the Saints Go Marching In". Va ser enterrat al Museu B.B. King.
Trobareu més discografia i llibres sobre B.B.King a les biblioteques de l'Hospitalet seguint aquest enllaç al catàleg Aladí.
Llarga vida al blues!!