SOCIALS
TREBALL MNCT
Lara, Mariona i Lucia
INTRODUCTION HERE
An awesome title
Describe the problem you’re going to resolve and, above all, the reason why your idea is interesting
Xemeneies
Les xemeneies de Terrassa serveixen com a història viva, reflectint l'evolució industrial on les màquines de vapor alimentades per carbó van fer necessària la seva construcció. La seva funcionalitat, principal, es van dissenyar per millorar la capacitat de tiratge en entorns industrials, permetent una millor dissipació del fum i la calor de les fàbriques.
Massia Freixa
La Masia Freixa va ser dissenyada originalment com a fàbrica de filatures el 1896 abans de ser transformada en una residència familiar per l'arquitecte Lluís Muncunill. Transformació residencial: Després del seu ús inicial com a fàbrica, la Masia Freixa va ser reformada i convertida en una casa familiar entre el 1907 i el 1914, mostrant una arquitectura modernista remarcable.
Ajuntament
L'Ajuntament de Terrassa ha tingut un paper central en el govern local i la identitat de la ciutat, i ha significat les seves funcions polítiques i administratives al llarg de la història. L'edifici, dissenyat per l'arquitecte municipal Lluís Moncunill, representa un exemple clau de l'arquitectura municipal primerenca de Terrassa.
1. La llana
La llana s'obté de les ovelles i els moltons, que s’esquitllen dos cops a l’any. Hi ha molts tipus de races, del qual en surten moltes varietats de llana. La més comuna és la merina.
2. La preparacio de la llana
Un cop obtinguda la llana, s’ha de preparar per a filar:- Primer, per poder treure-li les impureses, es classifica en el sorteig, s’espolsa en la batuda, i es renta en la barca de rentatge.
- Després, s’esponja per a convertir-la en fibres individuals en l’obridora.
- Seguidament, es classifiquen entre fibra llarga (filatura d’estam), o fibra curta (filatura de carda).
Sorteig
Batuda
3. Filatura
Depenent de si la fibra és llarga o curta, es poden fer dos processos de filatura. Amb la fibra llarga i en metges, pot passar per dues màquines:
Contínua de filar
Selfactina
És una màquina que afila estira i torça la metxa, convertint-la en fil i després enrotllant-la per formar la fusada.
Fa el mateix procés que la selfactina però sense pauses i més senzill.
Amb la fibra curta, es passa pel procés de cardatge, el qual consisteix de dues màquines:
Carda obridora
Carda metxera
La llana entra en flocs, que s'obren i es van esponjant i per últim surten en forma de vel que va fins a la repassadora per repetir el procés.
Entra el vel de la carda obridora per obtenir metxes enrotllades en bovines. Després cada metxa es converteix en fil.
4. Tissatge
Quan ja tenim els fils i volem teixir, s’ha de preparar el teler. El teler està format per una trama, un fil d’ordir (passar a través, fet amb l’ordidor) i una agulla. Hi ha quatre telers:
Teler de garrot
Teler d'espasa
Teler Jacquard
Teler Barrau
5. Acabats
L’últim procés del teixit són els acabats, que poden aportar colors o textures noves a la tela. Aquests processos utilitzen molta aigua, i per això, aquesta secció també s’anomena “ram de l’aigua”. Els acabats que es poden fer són:
Tint
Enfortiment del teixit
Textura peluda
Teler Barrau
Teler amb dos ordits, el qual li permet fer dos teixits alhora, com de vellut o pana, un sobre l'altre. Això permet augmentar la producció.
El procès tèxtil
Quines diferències hi havia entre els diferents treballadors de
la fàbrica? Cobraven el mateix home i dones? I els nens?
Els homes feien tasques més qualificades i més de força, amb millors sous.
Les dones treballaven en feines repetitives i de mes tecnica (filatura i teixit) cobraven meny que la meitat que els homes, tots dos tenien jornades iguals.
Els nens feien tasques de suport a prop de les màquines, amb sous molt baixos i en condicions perilloses en relació a la seva edat.
vapor Aymerich, Amat i Jover Uns 400 treballadors Hi havia treball infantil, amb nens contractats a partir de 10-12 anys, però treballaven també menors d’aquesta edat, en condicions molt dolentes i sense protecció ninguna.
1. La llana
2. La preparació de la llana
3. Filatura
4. Tissatge
5. Acabats
Les carboneres
Com arribava el carbó al vapor?
El carbó arribava per tren o camió i es guardava a les sitges o carboneres. Es transportava a la caldera, on es cremava per generar el vapor que per fer funcionar la maquinària tèxtil de la fàbrica.
Que són?
Són els dipòsits que s'emmagatzemava el carbó que després s'utilitzaria en la combustió.
On eren?
Es trobaven al vapor Aymerich, Amat i Jover sota terra, al pati principal de la fàbrica.
Qui hi treballava? En quines condicions? Hi treballaven els carboners?
Tota la feina es feia manualment. La feina dels carboners era molt dura, ja que l'esforç que duien a terme era molt fort i treballaven moltíssimes hores. A més a més, la concentració de carbó dificultava la respiració, molts tenien malalties respiratòries a causa d’aixo.
Teler Jacquard
Teler mecànic, que permet fer teixits amb dibuixos a partir de cartrons foradats que seleccionen els fils de l'ordit.Els primers ordinadors utilitzen un sistema semblant.
Xemeneies
Massia Freixa
Ajuntament
LES XEMENEIES
FUNCIÓ? La funció principal de les xemeneies industrials era evacuar els fums generats per la combust-ió de carbó a les calderes de les fàbriques tèxtils, evitant així la concentració de fums dins la fàbrica.
DE QUINS MATERIALS ESTÀ FETA? QUINES FORMES TÉ?
Estaven fetes majoritàriament de maó ( a vegades de Formigó o pedra) i tenien una forma cilíndrica i alta per facilitar la ventilació.
LES CALDERES
Hi havia dues calderes que alternaven el funcionament per si alguna no funcionava, d’aquesta manera no s'havia de parar la màquina de vapor. Es cremaven uns 12.000 kg de carbó diaris.
On estaven?
Estaven situades a l'antic subterrani de la fàbrica.
Quina funció feien?
La funció de les calderes era escalfar aigua, convertir-la en vapor i mitjançant un conducte portar-la cap a la màquina de vapor.
De quins materials estaven fetes?
Estan fetes de:
- Ferro
- Maó refractari (mantenia les temperatures altes).
Toca la imatge per fer pantalla completa!
Teler d'espasa
Fa el mateix procés que el teler de garrot, pero verticalment i amb un revòlver, que permet anar a més velocitat sense parar-se.
LA NAU INDUSTRIAL
DIMENSIONS
El MNCT té 22.000m² dels quals 12.000 m² corresponen a la nau industrial.
LA NAU
Construïda amb uns 68.000 quintars de ciment i al voltant de 240.000 rajoles i 2.000.000 de toves.
IL·LUNINACIÓ DE LA NAU
Obtenia il·luminació natural gràcies a una volta construïda per dos arcs , gràcies a les claraboies, obtenir llum durant tot el dia.
CARACTERÍSTIQUES DE LA COBERTA
La coberta té una forma de dents de serra, la volta de maó pla donant una forma campaniforme.
Aquesta estructura està suportada per unes 300 columnes de ferro.
Teler de garrot
Primer teler mecànic, inicia la industrialització a Catalunya. La gran novetat es un garrot que dona cops a la llançadora perquè passi d'una banda a l'altre.
La burra
La màquina de vapor era el cor de la fàbrica.
Era coneguda generalment com “la burra”, ja que accionava tota la maquinària tèxtil de la nau industrial.
S'anomena així, ja que era una màquina de vapor que podia produir molta força i per tota mena de teles.
FUNCIONAMENT DE LA BURRA
Per començar, per transformar l’aigua en vapor, seguia un procés, que era que l’aigua passava pels tubs, i s’escalfava per combustió del carbó.
Després el vapor arribava per pressió fins a la màquina de vapor, l'encarregada en produir energia mecànica. El vapor restant passava pel condensador que aspirava el vapor del pistó i afavoria el rendiment de la màquina, així sortia un vapor humit que no servia per transmetre energia.
D'aquí anava a les bases de condensació i allà es condensava i es tornava a escalfar.
Finalment, l'aigua tornava a les calderes on s'afegia més aigua per compensar les pèrdues.
Perxa de cardots
És una màquina que dona una textura de pel, més suau, a la roba. Ho fà mitjançant l'estripament de les fibres amb cards vegetals, que després es van substituir amb punxes.
Enfortiment del teixit
El teixit es pot reforçar, per a peces d'abric, amb el batan: que mulla i retorça la roba, fins a comprimir-la.
Tintat
El tint al teixit s'aplica amb la barca de tint, per donar color a la roba. Després, amb la centrifugadora, popularment conneguda com la baldufa, dona voltes ràpidament al teixit i li treu l'aigua i tint sobrant.
Mnactec-Lara, Lucia, Mariona
Mariona Palomo Clavaguera
Created on October 21, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Interactive Image
View
Akihabara Square Interactive Image
View
Akihabara Interactive Image
View
Essential Interactive Image
View
Interactive Team Image
View
Image with Audio
View
Image with interactive hotspots
Explore all templates
Transcript
SOCIALS
TREBALL MNCT
Lara, Mariona i Lucia
INTRODUCTION HERE
An awesome title
Describe the problem you’re going to resolve and, above all, the reason why your idea is interesting
Xemeneies
Les xemeneies de Terrassa serveixen com a història viva, reflectint l'evolució industrial on les màquines de vapor alimentades per carbó van fer necessària la seva construcció. La seva funcionalitat, principal, es van dissenyar per millorar la capacitat de tiratge en entorns industrials, permetent una millor dissipació del fum i la calor de les fàbriques.
Massia Freixa
La Masia Freixa va ser dissenyada originalment com a fàbrica de filatures el 1896 abans de ser transformada en una residència familiar per l'arquitecte Lluís Muncunill. Transformació residencial: Després del seu ús inicial com a fàbrica, la Masia Freixa va ser reformada i convertida en una casa familiar entre el 1907 i el 1914, mostrant una arquitectura modernista remarcable.
Ajuntament
L'Ajuntament de Terrassa ha tingut un paper central en el govern local i la identitat de la ciutat, i ha significat les seves funcions polítiques i administratives al llarg de la història. L'edifici, dissenyat per l'arquitecte municipal Lluís Moncunill, representa un exemple clau de l'arquitectura municipal primerenca de Terrassa.
1. La llana
La llana s'obté de les ovelles i els moltons, que s’esquitllen dos cops a l’any. Hi ha molts tipus de races, del qual en surten moltes varietats de llana. La més comuna és la merina.
2. La preparacio de la llana
Un cop obtinguda la llana, s’ha de preparar per a filar:- Primer, per poder treure-li les impureses, es classifica en el sorteig, s’espolsa en la batuda, i es renta en la barca de rentatge.
- Després, s’esponja per a convertir-la en fibres individuals en l’obridora.
- Seguidament, es classifiquen entre fibra llarga (filatura d’estam), o fibra curta (filatura de carda).
Sorteig
Batuda
3. Filatura
Depenent de si la fibra és llarga o curta, es poden fer dos processos de filatura. Amb la fibra llarga i en metges, pot passar per dues màquines:
Contínua de filar
Selfactina
És una màquina que afila estira i torça la metxa, convertint-la en fil i després enrotllant-la per formar la fusada.
Fa el mateix procés que la selfactina però sense pauses i més senzill.
Amb la fibra curta, es passa pel procés de cardatge, el qual consisteix de dues màquines:
Carda obridora
Carda metxera
La llana entra en flocs, que s'obren i es van esponjant i per últim surten en forma de vel que va fins a la repassadora per repetir el procés.
Entra el vel de la carda obridora per obtenir metxes enrotllades en bovines. Després cada metxa es converteix en fil.
4. Tissatge
Quan ja tenim els fils i volem teixir, s’ha de preparar el teler. El teler està format per una trama, un fil d’ordir (passar a través, fet amb l’ordidor) i una agulla. Hi ha quatre telers:
Teler de garrot
Teler d'espasa
Teler Jacquard
Teler Barrau
5. Acabats
L’últim procés del teixit són els acabats, que poden aportar colors o textures noves a la tela. Aquests processos utilitzen molta aigua, i per això, aquesta secció també s’anomena “ram de l’aigua”. Els acabats que es poden fer són:
Tint
Enfortiment del teixit
Textura peluda
Teler Barrau
Teler amb dos ordits, el qual li permet fer dos teixits alhora, com de vellut o pana, un sobre l'altre. Això permet augmentar la producció.
El procès tèxtil
Quines diferències hi havia entre els diferents treballadors de la fàbrica? Cobraven el mateix home i dones? I els nens? Els homes feien tasques més qualificades i més de força, amb millors sous. Les dones treballaven en feines repetitives i de mes tecnica (filatura i teixit) cobraven meny que la meitat que els homes, tots dos tenien jornades iguals. Els nens feien tasques de suport a prop de les màquines, amb sous molt baixos i en condicions perilloses en relació a la seva edat. vapor Aymerich, Amat i Jover Uns 400 treballadors Hi havia treball infantil, amb nens contractats a partir de 10-12 anys, però treballaven també menors d’aquesta edat, en condicions molt dolentes i sense protecció ninguna.
1. La llana
2. La preparació de la llana
3. Filatura
4. Tissatge
5. Acabats
Les carboneres
Com arribava el carbó al vapor? El carbó arribava per tren o camió i es guardava a les sitges o carboneres. Es transportava a la caldera, on es cremava per generar el vapor que per fer funcionar la maquinària tèxtil de la fàbrica. Que són? Són els dipòsits que s'emmagatzemava el carbó que després s'utilitzaria en la combustió. On eren? Es trobaven al vapor Aymerich, Amat i Jover sota terra, al pati principal de la fàbrica. Qui hi treballava? En quines condicions? Hi treballaven els carboners? Tota la feina es feia manualment. La feina dels carboners era molt dura, ja que l'esforç que duien a terme era molt fort i treballaven moltíssimes hores. A més a més, la concentració de carbó dificultava la respiració, molts tenien malalties respiratòries a causa d’aixo.
Teler Jacquard
Teler mecànic, que permet fer teixits amb dibuixos a partir de cartrons foradats que seleccionen els fils de l'ordit.Els primers ordinadors utilitzen un sistema semblant.
Xemeneies
Massia Freixa
Ajuntament
LES XEMENEIES
FUNCIÓ? La funció principal de les xemeneies industrials era evacuar els fums generats per la combust-ió de carbó a les calderes de les fàbriques tèxtils, evitant així la concentració de fums dins la fàbrica. DE QUINS MATERIALS ESTÀ FETA? QUINES FORMES TÉ? Estaven fetes majoritàriament de maó ( a vegades de Formigó o pedra) i tenien una forma cilíndrica i alta per facilitar la ventilació.
LES CALDERES
Hi havia dues calderes que alternaven el funcionament per si alguna no funcionava, d’aquesta manera no s'havia de parar la màquina de vapor. Es cremaven uns 12.000 kg de carbó diaris. On estaven? Estaven situades a l'antic subterrani de la fàbrica. Quina funció feien? La funció de les calderes era escalfar aigua, convertir-la en vapor i mitjançant un conducte portar-la cap a la màquina de vapor. De quins materials estaven fetes? Estan fetes de: - Ferro - Maó refractari (mantenia les temperatures altes).
Toca la imatge per fer pantalla completa!
Teler d'espasa
Fa el mateix procés que el teler de garrot, pero verticalment i amb un revòlver, que permet anar a més velocitat sense parar-se.
LA NAU INDUSTRIAL
DIMENSIONS El MNCT té 22.000m² dels quals 12.000 m² corresponen a la nau industrial. LA NAU Construïda amb uns 68.000 quintars de ciment i al voltant de 240.000 rajoles i 2.000.000 de toves. IL·LUNINACIÓ DE LA NAU Obtenia il·luminació natural gràcies a una volta construïda per dos arcs , gràcies a les claraboies, obtenir llum durant tot el dia. CARACTERÍSTIQUES DE LA COBERTA La coberta té una forma de dents de serra, la volta de maó pla donant una forma campaniforme. Aquesta estructura està suportada per unes 300 columnes de ferro.
Teler de garrot
Primer teler mecànic, inicia la industrialització a Catalunya. La gran novetat es un garrot que dona cops a la llançadora perquè passi d'una banda a l'altre.
La burra
La màquina de vapor era el cor de la fàbrica. Era coneguda generalment com “la burra”, ja que accionava tota la maquinària tèxtil de la nau industrial. S'anomena així, ja que era una màquina de vapor que podia produir molta força i per tota mena de teles.
FUNCIONAMENT DE LA BURRA Per començar, per transformar l’aigua en vapor, seguia un procés, que era que l’aigua passava pels tubs, i s’escalfava per combustió del carbó. Després el vapor arribava per pressió fins a la màquina de vapor, l'encarregada en produir energia mecànica. El vapor restant passava pel condensador que aspirava el vapor del pistó i afavoria el rendiment de la màquina, així sortia un vapor humit que no servia per transmetre energia. D'aquí anava a les bases de condensació i allà es condensava i es tornava a escalfar. Finalment, l'aigua tornava a les calderes on s'afegia més aigua per compensar les pèrdues.
Perxa de cardots
És una màquina que dona una textura de pel, més suau, a la roba. Ho fà mitjançant l'estripament de les fibres amb cards vegetals, que després es van substituir amb punxes.
Enfortiment del teixit
El teixit es pot reforçar, per a peces d'abric, amb el batan: que mulla i retorça la roba, fins a comprimir-la.
Tintat
El tint al teixit s'aplica amb la barca de tint, per donar color a la roba. Després, amb la centrifugadora, popularment conneguda com la baldufa, dona voltes ràpidament al teixit i li treu l'aigua i tint sobrant.