Amb quin fil teixim el present?
Quina responsabilitat tenim les monitores en la lluita antifeixista?
Streamers i reacció
Recorreu de forma interactiva per l'exposició de l'Escola d'Esplac 2025
Quines referents ens precedeixen?
Algunes estacions no s'han pogut digitalitzar amb el contingut aportat per les participants. Demanem disculpes d'avançat
Posem paraules i aterrem idees
Amb el suport de:
Célestin Freinet
Més endavant s’integra en el Moviment de l’Escola Nova i l’Escola Activa on va introduir mètodes com el text lliure, la correspondència escolar i l'ús de la impremta a l' escola. Buscarà compartir i difondre les experiències perquè entén que les innovacions no poden quedar aïllades perquè la renovació s’estengui a l’escola pública. L’any 1927 faran una trobada de 30 persones a Tours i crearan la Cooperativa de l'Ensenyament Laic (CEL), encarregada del desenvolupament dels materials que permeten seguir el seu mètode. A causa de la seva ideologia comunista i vinculació sindicalista, Freinet serà expulsat de l' escola pública l'any 1935 i es veurà obligat a fundar una escola privada a Vença.
Gars 16 oct 1896 - Vença 8 oct 1966
Pedagog francès de família pagesa. Després de participar en la Primera Guerra Mundial, s'incorpora com a mestre a Bar-sur-Loup i, mentre es prepara per a l’examen d’inspector de primària llegeix Marx, Lenin i l’obra d’Adolphe Ferrière L’école active (L’escola activa) que li reforça la seva vocació.
Passa a la següent diapositiva
El 1936 s'adhereix al Front Popular i participa en l'acollida d'infants que fugen de la Guerra Civil espanyola. L'any 1940, amb la invasió nazi a França la CEL es dissol i Freinet és empresonat al Camp de concentració de Sant Maximí i, més tard al de Sant Suplici de Tarn fins a l'octubre de 1941, que se’l deixa sota llibertat vigilada i s’incorporà als maquis de Béassac fins a 1944. Acabada la guerra es reorganitzarà la CEL creant l’Institut Cooperatiu de l’Escola Moderna i, el 1957, es crea a Brussel·les la Federació Internacional de Moviments de l’Escola Moderna. El seu projecte educatiu, per tant, formava part d’un projecte social més ampli, i és en aquest sentit que hem d’entendre els seus esforços per fer que els infants fossin els protagonistes del procés educatiu i forgessin la seva autonomia com a passa prèvia a la seva llibertat i emancipació (assemblees, metodologies participatives i experimentals, text lliure, etc.). Per a ell, l’ensenyament tenia com a fi una societat més justa.
Passa a la següent diapositiva
Francesc Ferrer i Guàrdia
El 1886 dona suport al pronunciament militar per proclamar la República, partidari de Ruiz Zorrilla. Després de l’intent fracassat s’exilia a París. Durant el temps d’exili i, mentre subsistia fent classes d’espanyol, va aprofitar per concebre els conceptes educatius emancipadors d’inspiració anarquista que després aplicà al seu projecte d’Escola Moderna en tornar a Espanya. El 1901 inaugura l’Escola Moderna i pot portar a terme el seu projecte educatiu a la ciutat de Barcelona on s'impartirà un ensenyament inspirat en el lliurepensament, mitjançant la coeducació, el rebuig als exàmens i a tot sistema de premis i càstigs, i l'obertura de l'escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, així com l'organització d'activitats de descoberta del medi natural.
Alella 14 gen 1859 - Barcelona 13 oct 1909
Pedagog català nascut en una família de pagesos benestants. Amb 14 anys, la seva família el va enviar a treballar al municipi de Sant Martí de Provençals de llavors on entrà com a aprenent en un comerç de farines. L’amo del negoci l’inicià als ideals republicans i, amb aquesta base, continuà una formació autodidàctica.
Passa a la següent diapositiva
Els nens i nenes tindran una llibertat insòlita per a l'època, faran jocs i exercicis a l'aire lliure, i un dels eixos d'aprenentatge ho constituiran les seves pròpies redaccions i comentaris d'aquestes vivències. Una ruptura vertaderament revolucionària amb els mètodes tradicionals. Aquest projecte pràctic de pedagogia llibertària va comportar-li l'enemistat amb els sectors conservadors i amb l'Església catòlica, que veien en aquestes escoles laiques una amenaça als seus interessos. Fou afusellat després d’un procés en què va ser condemnat sense proves com a cap de la rebel·lió barcelonina del juliol de 1909 mal anomenada Tràgica. Aquest fet el convertí en un màrtir de les esquerres i va desencadenar una intensa campanya de protestes en diversos països.
Per a més informació consulteu el web de la Fundació Ferrer i Guàrdia
Manifestació a París després del seu afusellament
Passa a la següent diapositiva
La seva experiència i la seva visió van inspirar moltes altres escoles catalanes i van influir en l’ensenyament durant la República. Tot i la repressió posterior, el seu llegat es va mantenir viu gràcies a la tasca de moltes persones compromeses amb la seva obra i el 1965 es va crear clandestinament l'Escola de Mestres Rosa Sensat per continuar impulsant la seva manera d’entendre l’educació. '’La llibertat és una conquesta a què l'home arriba per mitjançant l'educació i la cultura.’’ Rosa Sensat
Per a més informació consulteu el web de la Associació de Mestres Rosa Sensat
Escola del Bosc de Barcelona
Passa a la següent diapositiva
Paulo freire
El 1945 comença a treballar amb gent pobra analfabeta i realitza les primeres experiències que contribueixen a crear el seu mètode d’alfabetització. Influït pel marxisme i l’anticolonialisme, va promoure l’alliberament de la classe treballadora a través de la cooperació entre mestres i alumnes. Partia de la premissa que l’educació servia com a arma pels poderosos per naturalitzar el seu poder i per mantenir l’statu quo establert i, per tant, qualsevol proposta pedagògica havia d’anar lligada a un projecte revolucionari més ampli. El 1964 s’esdevé un cop militar, va haver d’aturar el procés d’educació d’adults i de la cultura popular, fou empresonat prop més de dos mesos i s’exilià a Xile.
Recife 19 set 1921 - Sao Paulo 2 maig 1997
Neix en una família de classe mitjana en què després de morir el pare es troben amb dificultats econòmiques, malgrat tot va poder optar a estudis universitaris sobre Dret i, paral·lelament, Filosofia. Observant les dinàmiques de la societat comença a qüestionar les opressions que podien rebre les persones.
Passa a la següent diapositiva
Pedagogia socialista
La metodologia es basa en la connexió entre teoria i pràctica, on l’educació s’integra amb el treball per construir un aprenentatge col·lectiu i organitzat. Pel que fa a les relacions humanes, l’escola esdevé un espai de presa de consciència sobre el poder polític del proletariat i el seu paper en la societat i no només en termes abstractes sinó a través de metodologies basades en l’experimentació i amb l’autocrítica com a mètode de valoració. En definitiva, aquest model pedagògic és una eina fonamental per a la construcció d’una societat comunista, ja que busca educar per a la llibertat, la igualtat i la justícia, eliminant la meritocràcia, el classisme i els privilegis de l’educació burgesa. Aquesta educació està pensada pel poble i per al poble, amb l’objectiu d’atorgar el poder al proletariat, també en l’àmbit educatiu.
El model pedagògic marxista és un model revolucionari que no pot aplicar-se dins del capitalisme, ja que busca desenvolupar un pensament crític i fomentar el bé comú per sobre de la competitivitat individualista i la productivitat, per tant, el seu objectiu és oferir una educació universal que serveixi per construir els humans de la nova societat.
Passa a la següent diapositiva
Alguns dels pedagogs més destacats foren Krupskaia, la principal influència en la creació del sistema educatiu soviètic, Makarenko amb la posada en pràctica de colònies per resocialitzar alumnes proletaris, Suchodolski que feia èmfasi en l’educació com a eina per construir unes noves relacions socials no capitalistes o Luxemburg que impartí classes als obrers afiliats al Partit Comunista alemany. “Una revolució que transformi l’educació i una educació revolucionària per contribuir a la transformació social van lligades, però l’objectiu d’ambdues serà l’emancipació humana.” Isch López a Cambiar el mundo para cambiar la educación.
Passa a la següent diapositiva
Quins aprenentatges extraiem de cada proposta pedagògica? Quins podem aplicar al nostre entorn?
Propera pàgina
Aquí
Per a més informació sobre els Fets del Montenegre consulteu el material generat per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i prem
L’educació pot ser una eina per agitar consciències, fomentar la cooperació i solidaritat i, per tant, com a monitores podem jugar un paper clau. Quin ha de ser aquest? Quins reptes tenim al davant? Quines tasques hem de dur a terme?
Descobreix els aprenentatges dels assistents a l'Escola d'Esplac 2025:
“La Xarxa Ultra”: Com l'extrema dreta s'instal·la al mòbil dels joves, és un programa de Sense Ficció de 3CAT. El programa s'endinsa en l'ecosistema creat a les plataformes digitals perquè la propaganda de l'extrema dreta cali entre els joves.
Al següent enllaç pots veure el documental complet:
Com definim alguns discursos d'odi?
Podeu descobrir què és l'Esplaiada i trobar les definicions al recurs que vam generar Davant l'odi passem a l'acció!, on trobareu més de 10 activitats per treballar la temàtica amb infants i joves. El Grup de Treball de l’Esplaiada va proposar aquestes definicions a través de les quuals vam consolidar el marc polític de l’Esplaiada 2025. Com definiries tu els discursos d’odi? I els diferents discursos definits?
L’antifeixisme ve de lluny. Hi ha un munt d’experiències prèvies a la nostra existència que han resultat exemplars i exitoses, i també d’altres que han fracassat, però totes ens deixen aprenentatges. Algunes d’aquestes lluitadores van ser educadores, mestres, pedagogues i van fer de l’educació una eina emancipadora.Els rendim un homenatge i debatem què ens aporten a l’actualitat.
AQUÍ
Consulta els referents exposats
El lleure educatiu va tenir un paper molt actiu en l'oposició i objecte de persecució durant els darrers anys de la dictadura franquista a Catalunya . Ens hem basat en el llibre Transformar educant. El futur està per cosir i esperem establir les primeres puntades del teixit.
Per a més informació
Recorreu de forma interactiva per l'exposició de l'Escola d'Esplac 2025
Clara Millàn
Created on October 8, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Customer Profile
View
Movie Infographic
View
Interactive QR Code Generator
View
Advent Calendar
View
Tree of Wishes
View
Witchcraft vertical Infographic
View
Halloween Horizontal Infographic
Explore all templates
Transcript
Amb quin fil teixim el present?
Quina responsabilitat tenim les monitores en la lluita antifeixista?
Streamers i reacció
Recorreu de forma interactiva per l'exposició de l'Escola d'Esplac 2025
Quines referents ens precedeixen?
Algunes estacions no s'han pogut digitalitzar amb el contingut aportat per les participants. Demanem disculpes d'avançat
Posem paraules i aterrem idees
Amb el suport de:
Célestin Freinet
Més endavant s’integra en el Moviment de l’Escola Nova i l’Escola Activa on va introduir mètodes com el text lliure, la correspondència escolar i l'ús de la impremta a l' escola. Buscarà compartir i difondre les experiències perquè entén que les innovacions no poden quedar aïllades perquè la renovació s’estengui a l’escola pública. L’any 1927 faran una trobada de 30 persones a Tours i crearan la Cooperativa de l'Ensenyament Laic (CEL), encarregada del desenvolupament dels materials que permeten seguir el seu mètode. A causa de la seva ideologia comunista i vinculació sindicalista, Freinet serà expulsat de l' escola pública l'any 1935 i es veurà obligat a fundar una escola privada a Vença.
Gars 16 oct 1896 - Vença 8 oct 1966
Pedagog francès de família pagesa. Després de participar en la Primera Guerra Mundial, s'incorpora com a mestre a Bar-sur-Loup i, mentre es prepara per a l’examen d’inspector de primària llegeix Marx, Lenin i l’obra d’Adolphe Ferrière L’école active (L’escola activa) que li reforça la seva vocació.
Passa a la següent diapositiva
El 1936 s'adhereix al Front Popular i participa en l'acollida d'infants que fugen de la Guerra Civil espanyola. L'any 1940, amb la invasió nazi a França la CEL es dissol i Freinet és empresonat al Camp de concentració de Sant Maximí i, més tard al de Sant Suplici de Tarn fins a l'octubre de 1941, que se’l deixa sota llibertat vigilada i s’incorporà als maquis de Béassac fins a 1944. Acabada la guerra es reorganitzarà la CEL creant l’Institut Cooperatiu de l’Escola Moderna i, el 1957, es crea a Brussel·les la Federació Internacional de Moviments de l’Escola Moderna. El seu projecte educatiu, per tant, formava part d’un projecte social més ampli, i és en aquest sentit que hem d’entendre els seus esforços per fer que els infants fossin els protagonistes del procés educatiu i forgessin la seva autonomia com a passa prèvia a la seva llibertat i emancipació (assemblees, metodologies participatives i experimentals, text lliure, etc.). Per a ell, l’ensenyament tenia com a fi una societat més justa.
Passa a la següent diapositiva
Francesc Ferrer i Guàrdia
El 1886 dona suport al pronunciament militar per proclamar la República, partidari de Ruiz Zorrilla. Després de l’intent fracassat s’exilia a París. Durant el temps d’exili i, mentre subsistia fent classes d’espanyol, va aprofitar per concebre els conceptes educatius emancipadors d’inspiració anarquista que després aplicà al seu projecte d’Escola Moderna en tornar a Espanya. El 1901 inaugura l’Escola Moderna i pot portar a terme el seu projecte educatiu a la ciutat de Barcelona on s'impartirà un ensenyament inspirat en el lliurepensament, mitjançant la coeducació, el rebuig als exàmens i a tot sistema de premis i càstigs, i l'obertura de l'escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, així com l'organització d'activitats de descoberta del medi natural.
Alella 14 gen 1859 - Barcelona 13 oct 1909
Pedagog català nascut en una família de pagesos benestants. Amb 14 anys, la seva família el va enviar a treballar al municipi de Sant Martí de Provençals de llavors on entrà com a aprenent en un comerç de farines. L’amo del negoci l’inicià als ideals republicans i, amb aquesta base, continuà una formació autodidàctica.
Passa a la següent diapositiva
Els nens i nenes tindran una llibertat insòlita per a l'època, faran jocs i exercicis a l'aire lliure, i un dels eixos d'aprenentatge ho constituiran les seves pròpies redaccions i comentaris d'aquestes vivències. Una ruptura vertaderament revolucionària amb els mètodes tradicionals. Aquest projecte pràctic de pedagogia llibertària va comportar-li l'enemistat amb els sectors conservadors i amb l'Església catòlica, que veien en aquestes escoles laiques una amenaça als seus interessos. Fou afusellat després d’un procés en què va ser condemnat sense proves com a cap de la rebel·lió barcelonina del juliol de 1909 mal anomenada Tràgica. Aquest fet el convertí en un màrtir de les esquerres i va desencadenar una intensa campanya de protestes en diversos països.
Per a més informació consulteu el web de la Fundació Ferrer i Guàrdia
Manifestació a París després del seu afusellament
Passa a la següent diapositiva
La seva experiència i la seva visió van inspirar moltes altres escoles catalanes i van influir en l’ensenyament durant la República. Tot i la repressió posterior, el seu llegat es va mantenir viu gràcies a la tasca de moltes persones compromeses amb la seva obra i el 1965 es va crear clandestinament l'Escola de Mestres Rosa Sensat per continuar impulsant la seva manera d’entendre l’educació. '’La llibertat és una conquesta a què l'home arriba per mitjançant l'educació i la cultura.’’ Rosa Sensat
Per a més informació consulteu el web de la Associació de Mestres Rosa Sensat
Escola del Bosc de Barcelona
Passa a la següent diapositiva
Paulo freire
El 1945 comença a treballar amb gent pobra analfabeta i realitza les primeres experiències que contribueixen a crear el seu mètode d’alfabetització. Influït pel marxisme i l’anticolonialisme, va promoure l’alliberament de la classe treballadora a través de la cooperació entre mestres i alumnes. Partia de la premissa que l’educació servia com a arma pels poderosos per naturalitzar el seu poder i per mantenir l’statu quo establert i, per tant, qualsevol proposta pedagògica havia d’anar lligada a un projecte revolucionari més ampli. El 1964 s’esdevé un cop militar, va haver d’aturar el procés d’educació d’adults i de la cultura popular, fou empresonat prop més de dos mesos i s’exilià a Xile.
Recife 19 set 1921 - Sao Paulo 2 maig 1997
Neix en una família de classe mitjana en què després de morir el pare es troben amb dificultats econòmiques, malgrat tot va poder optar a estudis universitaris sobre Dret i, paral·lelament, Filosofia. Observant les dinàmiques de la societat comença a qüestionar les opressions que podien rebre les persones.
Passa a la següent diapositiva
Pedagogia socialista
La metodologia es basa en la connexió entre teoria i pràctica, on l’educació s’integra amb el treball per construir un aprenentatge col·lectiu i organitzat. Pel que fa a les relacions humanes, l’escola esdevé un espai de presa de consciència sobre el poder polític del proletariat i el seu paper en la societat i no només en termes abstractes sinó a través de metodologies basades en l’experimentació i amb l’autocrítica com a mètode de valoració. En definitiva, aquest model pedagògic és una eina fonamental per a la construcció d’una societat comunista, ja que busca educar per a la llibertat, la igualtat i la justícia, eliminant la meritocràcia, el classisme i els privilegis de l’educació burgesa. Aquesta educació està pensada pel poble i per al poble, amb l’objectiu d’atorgar el poder al proletariat, també en l’àmbit educatiu.
El model pedagògic marxista és un model revolucionari que no pot aplicar-se dins del capitalisme, ja que busca desenvolupar un pensament crític i fomentar el bé comú per sobre de la competitivitat individualista i la productivitat, per tant, el seu objectiu és oferir una educació universal que serveixi per construir els humans de la nova societat.
Passa a la següent diapositiva
Alguns dels pedagogs més destacats foren Krupskaia, la principal influència en la creació del sistema educatiu soviètic, Makarenko amb la posada en pràctica de colònies per resocialitzar alumnes proletaris, Suchodolski que feia èmfasi en l’educació com a eina per construir unes noves relacions socials no capitalistes o Luxemburg que impartí classes als obrers afiliats al Partit Comunista alemany. “Una revolució que transformi l’educació i una educació revolucionària per contribuir a la transformació social van lligades, però l’objectiu d’ambdues serà l’emancipació humana.” Isch López a Cambiar el mundo para cambiar la educación.
Passa a la següent diapositiva
Quins aprenentatges extraiem de cada proposta pedagògica? Quins podem aplicar al nostre entorn?
Propera pàgina
Aquí
Per a més informació sobre els Fets del Montenegre consulteu el material generat per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i prem
L’educació pot ser una eina per agitar consciències, fomentar la cooperació i solidaritat i, per tant, com a monitores podem jugar un paper clau. Quin ha de ser aquest? Quins reptes tenim al davant? Quines tasques hem de dur a terme?
Descobreix els aprenentatges dels assistents a l'Escola d'Esplac 2025:
“La Xarxa Ultra”: Com l'extrema dreta s'instal·la al mòbil dels joves, és un programa de Sense Ficció de 3CAT. El programa s'endinsa en l'ecosistema creat a les plataformes digitals perquè la propaganda de l'extrema dreta cali entre els joves.
Al següent enllaç pots veure el documental complet:
Com definim alguns discursos d'odi?
Podeu descobrir què és l'Esplaiada i trobar les definicions al recurs que vam generar Davant l'odi passem a l'acció!, on trobareu més de 10 activitats per treballar la temàtica amb infants i joves. El Grup de Treball de l’Esplaiada va proposar aquestes definicions a través de les quuals vam consolidar el marc polític de l’Esplaiada 2025. Com definiries tu els discursos d’odi? I els diferents discursos definits?
L’antifeixisme ve de lluny. Hi ha un munt d’experiències prèvies a la nostra existència que han resultat exemplars i exitoses, i també d’altres que han fracassat, però totes ens deixen aprenentatges. Algunes d’aquestes lluitadores van ser educadores, mestres, pedagogues i van fer de l’educació una eina emancipadora.Els rendim un homenatge i debatem què ens aporten a l’actualitat.
AQUÍ
Consulta els referents exposats
El lleure educatiu va tenir un paper molt actiu en l'oposició i objecte de persecució durant els darrers anys de la dictadura franquista a Catalunya . Ens hem basat en el llibre Transformar educant. El futur està per cosir i esperem establir les primeres puntades del teixit.
Per a més informació