primaveres asiàtiques
Uxue Bárcenas
definició
les primaveres asiàtiques, van ser una sèrie de manifestacions, alçaments i rebel·lions populars que es van estendre pel món asiàtic entre 2010 i 2012, en demanda de democràcia, llibertat, justícia social i la fi de la corrupció
5 països on hi han disturbis i queixes ciutadanes
1.nepal
Les protestes han sigut començades per la “Generació Z”, especialment estudiants, motivades per la corrupció i el nepotisme, com a desocupació juvenil .També per motius específics com la prohibició governamental de xarxes socials, la qual cosa va ser vist com una mesura autoritària. Les protestes van ser prou fortes com per a provocar la renúncia del primer ministre K. P. Sharma Oli i la conformació d'un govern interí.
2.indonèsia
en indonèsia hi ha protestes generalitzades per desigualtats econòmiques, salaris baixos, condicions laborals dolentes, i descontent amb els privilegis dels membres del parlament. També hi ha indignació per retallades pressupostàries en salut i educació, la qual cosa afecta programes socials per exemple l'incident d'un repartidor de menjar que va morir després de ser atropellat per un vehicle de la policia va generar gran alarma i va contribuir al fet que esclatara encara més la protesta
3.Bangladesh
en bangladesh els estudiants protesten contra un sistema de quotes en el servici civil que consideren injust. també hi ha una insatisfacció més àmplia amb les polítiques fiscals, augment d'impostos al consum (IVA) enfront de reduccions impositives per a les corporacions, la qual cosa molts veuen com a afavoriment cap als rics.
4.sri lanka
en sri lanka encara que gran part de la crisi econòmica va ser abans, hi ha manifestacions contínues vinculades a la crisi econòmica, inflació, escassetat de béns bàsics, talls d'energia, etc. També és veritat hi ha descontentament ciutadà amb la corrupció pública i la ineficàcia dels servicis estatals
5.Irán
En Irán hi ha protestes importants relacionades amb la crisi de l'aigua: talls prolongats en el subministrament d'aigua, apagades elèctriques, i mala gestió governamental del subministrament. Estes protestes van unides a demandes per servicis bàsics com a aigua, electricitat i responsabilitat del govern davant la seua incapacitat per a assegurar estos drets.
nepal 1.2
El paper de la dona a Nepal en eixos anys:
Van pressionar per a garantir quotes de gènere en l'Assemblea Constituent.
Van liderar moviments per la igualtat en la ciutadania, especialment en temes de transmissió de nacionalitat (moltes lleis discriminaven les dones casades amb estrangers).
Van treballar en la base social per a incloure demandes de dones rurals, dàlit i indígenes.
indonesia 2.2
el paper de la dona en indonèsia durant les primaveres asiàtiques
Participació política: Indonèsia tenia quotes de gènere en el parlament (mínim 30% de candidates dones), la qual cosa va permetre major visibilitat.
Mobilització social: organitzacions com Kowani (Congrés de Dones d'Indonèsia) i grups feministes defenien igualtat salarial, drets reproductius i lluita contra la violència de gènere.
Religió i gènere: les dones musulmanes exercien un paper central en debats sobre interpretació de l'islam, especialment en temes de moralitat, vestimenta i autonomia.
Xarxes globals: les dones indonèsies van seguir de prop les Primaveres Àrabs, sobretot a Egipte i Tunísia, perquè també hi havia tensions entre islam polític i democràcia. Per a moltes activistes, allò va ser una inspiració i un advertiment sobre la fragilitat de les llibertats conquistades.
bangladesh 3.2
El paper de la dona en eixos anys
Lideratge polític en la cúpula: Sheikh Hasina (Awami League) governava des de 2009; Khaleda Zia (BNP) liderava l'oposició.
Participació social: dones actives en ONGs (com BRAC o Grameen), sindicats de treballadores tèxtils i moviments llauradors.
Mobilització laboral: el sector tèxtil, dominat per dones, organitzava vagues per millors salaris i condicions, la qual cosa va tindre impacte econòmic i polític.
Drets de gènere: en eixos anys es discutien lleis contra la violència domèstica i a favor de la igualtat en l'educació.
SRI LANKA 4.2
El paper de la dona en eixe període
1.Conseqüències de la guerra:
Moltes dones es van convertir en viudes de guerra o caps de llar en comunitats tàmils del nord i est.
Van enfrontar pobresa, desplaçament i militarització de les seues regions.
2.Mobilització social:
Grups de dones (tant tàmils com cingaleses) exigien veritat sobre els desapareguts i denunciaven abusos comesos en els últims anys del conflicte.
ONGs de dones van jugar un rol en la reconstrucció comunitària i en la defensa de drets.
3.Política institucional:
Encara que no amb la mateixa força que a Bangladesh, hi havia participació de dones en partits i parlament, però limitada en comparació amb el seu paper social.
Les elits polítiques seguien dominades per figures masculines, encara que Sri Lanka ja havia tingut a Sirimavo Bandaranaike (primera ministra en diverses ocasions) i Chandrika Kumaratunga (presidenta 1994–2005), referents de lideratge femení previs.
IRÀN 5.2
Paper de la dona a l'Iran en eixe període
Herència del Moviment Verd (2009):
Dones jóvens, universitàries i activistes van ser molt visibles en marxes, mitjans digitals i xarxes socials.
La imatge de Neda Agha-Soltan, assassinada en 2009 durant les protestes, es va convertir en símbol mundial de la lluita iraniana.
Mobilització social i digital:
Dones activistes van utilitzar blogs, Twitter i Facebook per a difondre demandes de democràcia i drets.
Campanyes feministes com “Un milió de firmes” continuaven pressionant contra lleis discriminatòries (herència, matrimoni, vestimenta).
Repressió i riscos:
Moltes líders femenines (advocades, periodistes, estudiants) van ser arrestades o forçades a l'exili.
El règim va reforçar controls sobre l'ús del vel, la moralitat pública i la censura d'internet.
conclusió personal
En la meua opinió les primaveres Asiàtiques van tindre unes revolucions no gaire grans fins i tot que les dones, si que van lluitar un munt per a poder opinar i participar en la política dels seus països.
Bibliografia
en la primera part del treball d'investigar el que són les primaveres àrabs l'he treta d'una pàgina web anomenada "History.com". la part de parlar de cada país l'he treta de 5 diferents pàgines web diferents, la qual cosa he comptat sobre Nepal ho he tret de "Nepali Women in Politics", això de Bangladesh és de "https://www.melbourneasiareview.edu.au/", això de l'Iran ho he *encotrado en "Wilson Center", la informació de sri lanka l'he trobat en "divaportal"i finalment això d'indonèsia ho he trobat en "ejournal.bring.go.id". iFinalment la part de participació de les dones, igual que abans, l'he trobada en cinc pàgines d'internet diferents, Nepal:"Inclusivament Peace, ICTJ, Bridgewater State (JIWS)."
Bangladesh :"FES Library, Melbourne Àsia Review." l'Iran: "Wilson Center, Human Rights Watch."
Sri Lanka:"International Crisi Group, Community of Democracies, Uppsala University portal." i finalment, Indonèsia: "SAGE Journals, UNDP, iKNOW Politics, BRIN."
FÌ
primaveres asiàtiques
UXUE BÁRCENAS FERNÁNDEZ
Created on September 28, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Corporate Decision Challenge
View
Movie Minigames
View
Corporate Strategic Challenge
View
Choose Your Team
View
Internal Company Culture Game
View
Products and Services Game
View
Dynamic Onboarding Game
Explore all templates
Transcript
primaveres asiàtiques
Uxue Bárcenas
definició
les primaveres asiàtiques, van ser una sèrie de manifestacions, alçaments i rebel·lions populars que es van estendre pel món asiàtic entre 2010 i 2012, en demanda de democràcia, llibertat, justícia social i la fi de la corrupció
5 països on hi han disturbis i queixes ciutadanes
1.nepal
Les protestes han sigut començades per la “Generació Z”, especialment estudiants, motivades per la corrupció i el nepotisme, com a desocupació juvenil .També per motius específics com la prohibició governamental de xarxes socials, la qual cosa va ser vist com una mesura autoritària. Les protestes van ser prou fortes com per a provocar la renúncia del primer ministre K. P. Sharma Oli i la conformació d'un govern interí.
2.indonèsia
en indonèsia hi ha protestes generalitzades per desigualtats econòmiques, salaris baixos, condicions laborals dolentes, i descontent amb els privilegis dels membres del parlament. També hi ha indignació per retallades pressupostàries en salut i educació, la qual cosa afecta programes socials per exemple l'incident d'un repartidor de menjar que va morir després de ser atropellat per un vehicle de la policia va generar gran alarma i va contribuir al fet que esclatara encara més la protesta
3.Bangladesh
en bangladesh els estudiants protesten contra un sistema de quotes en el servici civil que consideren injust. també hi ha una insatisfacció més àmplia amb les polítiques fiscals, augment d'impostos al consum (IVA) enfront de reduccions impositives per a les corporacions, la qual cosa molts veuen com a afavoriment cap als rics.
4.sri lanka
en sri lanka encara que gran part de la crisi econòmica va ser abans, hi ha manifestacions contínues vinculades a la crisi econòmica, inflació, escassetat de béns bàsics, talls d'energia, etc. També és veritat hi ha descontentament ciutadà amb la corrupció pública i la ineficàcia dels servicis estatals
5.Irán
En Irán hi ha protestes importants relacionades amb la crisi de l'aigua: talls prolongats en el subministrament d'aigua, apagades elèctriques, i mala gestió governamental del subministrament. Estes protestes van unides a demandes per servicis bàsics com a aigua, electricitat i responsabilitat del govern davant la seua incapacitat per a assegurar estos drets.
nepal 1.2
El paper de la dona a Nepal en eixos anys: Van pressionar per a garantir quotes de gènere en l'Assemblea Constituent. Van liderar moviments per la igualtat en la ciutadania, especialment en temes de transmissió de nacionalitat (moltes lleis discriminaven les dones casades amb estrangers). Van treballar en la base social per a incloure demandes de dones rurals, dàlit i indígenes.
indonesia 2.2
el paper de la dona en indonèsia durant les primaveres asiàtiques Participació política: Indonèsia tenia quotes de gènere en el parlament (mínim 30% de candidates dones), la qual cosa va permetre major visibilitat. Mobilització social: organitzacions com Kowani (Congrés de Dones d'Indonèsia) i grups feministes defenien igualtat salarial, drets reproductius i lluita contra la violència de gènere. Religió i gènere: les dones musulmanes exercien un paper central en debats sobre interpretació de l'islam, especialment en temes de moralitat, vestimenta i autonomia. Xarxes globals: les dones indonèsies van seguir de prop les Primaveres Àrabs, sobretot a Egipte i Tunísia, perquè també hi havia tensions entre islam polític i democràcia. Per a moltes activistes, allò va ser una inspiració i un advertiment sobre la fragilitat de les llibertats conquistades.
bangladesh 3.2
El paper de la dona en eixos anys Lideratge polític en la cúpula: Sheikh Hasina (Awami League) governava des de 2009; Khaleda Zia (BNP) liderava l'oposició. Participació social: dones actives en ONGs (com BRAC o Grameen), sindicats de treballadores tèxtils i moviments llauradors. Mobilització laboral: el sector tèxtil, dominat per dones, organitzava vagues per millors salaris i condicions, la qual cosa va tindre impacte econòmic i polític. Drets de gènere: en eixos anys es discutien lleis contra la violència domèstica i a favor de la igualtat en l'educació.
SRI LANKA 4.2
El paper de la dona en eixe període 1.Conseqüències de la guerra: Moltes dones es van convertir en viudes de guerra o caps de llar en comunitats tàmils del nord i est. Van enfrontar pobresa, desplaçament i militarització de les seues regions. 2.Mobilització social: Grups de dones (tant tàmils com cingaleses) exigien veritat sobre els desapareguts i denunciaven abusos comesos en els últims anys del conflicte. ONGs de dones van jugar un rol en la reconstrucció comunitària i en la defensa de drets. 3.Política institucional: Encara que no amb la mateixa força que a Bangladesh, hi havia participació de dones en partits i parlament, però limitada en comparació amb el seu paper social. Les elits polítiques seguien dominades per figures masculines, encara que Sri Lanka ja havia tingut a Sirimavo Bandaranaike (primera ministra en diverses ocasions) i Chandrika Kumaratunga (presidenta 1994–2005), referents de lideratge femení previs.
IRÀN 5.2
Paper de la dona a l'Iran en eixe període Herència del Moviment Verd (2009): Dones jóvens, universitàries i activistes van ser molt visibles en marxes, mitjans digitals i xarxes socials. La imatge de Neda Agha-Soltan, assassinada en 2009 durant les protestes, es va convertir en símbol mundial de la lluita iraniana. Mobilització social i digital: Dones activistes van utilitzar blogs, Twitter i Facebook per a difondre demandes de democràcia i drets. Campanyes feministes com “Un milió de firmes” continuaven pressionant contra lleis discriminatòries (herència, matrimoni, vestimenta). Repressió i riscos: Moltes líders femenines (advocades, periodistes, estudiants) van ser arrestades o forçades a l'exili. El règim va reforçar controls sobre l'ús del vel, la moralitat pública i la censura d'internet.
conclusió personal
En la meua opinió les primaveres Asiàtiques van tindre unes revolucions no gaire grans fins i tot que les dones, si que van lluitar un munt per a poder opinar i participar en la política dels seus països.
Bibliografia
en la primera part del treball d'investigar el que són les primaveres àrabs l'he treta d'una pàgina web anomenada "History.com". la part de parlar de cada país l'he treta de 5 diferents pàgines web diferents, la qual cosa he comptat sobre Nepal ho he tret de "Nepali Women in Politics", això de Bangladesh és de "https://www.melbourneasiareview.edu.au/", això de l'Iran ho he *encotrado en "Wilson Center", la informació de sri lanka l'he trobat en "divaportal"i finalment això d'indonèsia ho he trobat en "ejournal.bring.go.id". iFinalment la part de participació de les dones, igual que abans, l'he trobada en cinc pàgines d'internet diferents, Nepal:"Inclusivament Peace, ICTJ, Bridgewater State (JIWS)." Bangladesh :"FES Library, Melbourne Àsia Review." l'Iran: "Wilson Center, Human Rights Watch." Sri Lanka:"International Crisi Group, Community of Democracies, Uppsala University portal." i finalment, Indonèsia: "SAGE Journals, UNDP, iKNOW Politics, BRIN."
FÌ