GLOSSARI STEM
~ DE MENCIÓ ~
VESPA ASIÀTICA
EXTINCIÓ
FINALITAT
APRENENTATGE
INDAGACIÓ
POL·LINITZACIÓ
CONSEQÜÈNCIA
CURIOSITAT
ABELLA
SUPERVIVÈNCIA
ADAPTACIÓ
PROBLEMA
RESOLUCIÓ
MÈTODE
INNOVACIÓ
REPTE
CANVI
TRANSVERSALITAT
PROTOTIP
ÈTICA
DINÀMICA
SOSTENIBLE
ECOSISTEMA
SOSTENIBE
1. Que es pot sostenir, suportar o tolerar: vaig decidir marxar d'aquell pis perquè la situació amb els companys no era sostenible. 2. [desenvolupament, evolució] Que és compatible amb els recursos de què disposa una regió, una societat, etc.:
el turisme sostenible és el que respecta els recursos naturals, culturals i socials.
3. Que permet la regeneració dels recursos o del medi. 1. femení ecologia i economia Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana. Definició FINAL: Acció que permet la regeneració indefinida dels recursos (naturals, socials i culturals), mantenint l'equilibri ecològic.
Definició Júlia:
Acció que es pot fer infinites vegades mantenint l'ecologia. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Que pot ésser sostingut.
2. Que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l’equilibri ecològic. Creixement sostenible. Turisme sostenible.
WordReference
DIEC2
Diccionari.cat
DINÀMICA
Diccionari.cat
1. Relatiu o pertanyent a la dinàmica.
adjectiu figuradament
2.1 Dit d’una persona molt activa, diligent, ràpida. 2.2 Que denota una gran activitat.
3. Funcional 4. Branca de la mecànica que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces.
femení figuradament. 5.1 Manera, ritme, en què es desenvolupa una activitat vital en funció del joc de les forces expressives, de la intensitat, del moviment, etc., que la van determinant, i el resultat d’aquesta activitat. La dinàmica de l’obra s’estronca a la meitat. L’obra d’aquest pintor té una dinàmica realista.
5.2 Conjunt de forces en interacció i en oposició dins un fenomen, una estructura. Dinàmica social. La dinàmica dels esdeveniments. 6.Relació entre els nivells màxim i mínim d’una magnitud electroacústica, generalment el nivell de so d’un fragment musical o d’un conjunt de sons, de paraules, etc. Definició FINAL: Forma en què desenvolupa una activitat i que provoca un impacte, canvi o transformació en una situació o sistema.
Definició Júlia: Pràctica que provoca un canvi en una situació. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Part de la física que estudia el moviment de les coses amb relació a les causes que el produeixen.
2. Manera com es desenvolupa una activitat segons els factors que la caracteritzen.
WordReference
VESPA ASIÀTICA
CHATGPT
La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie invasora de vespa originària del sud-est asiàtic que s’ha estès per Europa els darrers anys.Característiques principals: - Mida: una mica més petita que la vespa europea. - Coloració: cos fosc, gairebé negre, amb una franja groga a l’abdomen i potes grogues a les puntes. - Nius: solen ser grans i esfèrics, situats sovint en alts arbres, però també en construccions. - Alimentació: és una gran depredadora d’abelles de la mel i altres insectes, cosa que afecta els ruscs i els ecosistemes. - Risc per a les persones: no és més agressiva que altres vespes, però defensa molt el niu i pot picar repetidament.titueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa. Definició FINAL: Insecte invasor del sud-est asiàtic, el qual causa risc als ecosistemes i a les espècies autòctones.
Definició Júlia:
Insecte invasor provinent de l'Àsia que es menja a les abelles de la mel. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Insecte semblant a l'abella, però de cos amb ratlles negres i grogues, amb un fibló amb què produeix picades molt doloroses. 1. Insecte himenòpter aculeat, que es caracteritza pel color groc amb faixes negres, la unió de l’abdomen amb el tòrax molt prima i un fibló de picada molt dolorosa (Vespula vulgaris).
2. Persona astuta.
3. Abellera groga.
WordReference
DIEC 2
ECOSISTEMA
1. Sistema biològic que es compon d'una comunitat d'éssers vius i el medi natural en què actuen i s'intercanvien materials. 1. Unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten (biocenosi). 1. Sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d’un espai definit. Definició FINAL: Sistema d'organització dels organismes vius de diverses espècies (biocenosi) que s'interrelacionen en un medi físic definit (biòtop).
Definició Júlia:
Comunitat d'éssers vius que s'interrelacionen en un medi. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Sistema natural que format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si i les característiques físiques del lloc.
WordReference
Diccionari.cat
Viccionari
DIEC 2
CONSEQÜÈNCIA
DIEC2
1 f. [LC] Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d’un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. La conquesta de la ciutat fou la conseqüència d’aquella victòria. Obrar sense calcular les conseqüències.
2 1 f. [FS] [LC] Proposició que es dedueix lògicament d’un principi o d’unes premisses. Deduir les conseqüències d’un principi. Heus aquí la conseqüència del vostre raonament. Treure la conseqüència.
2 2 [FS] treure a conseqüència Adduir per derivar-ne una conseqüència.
3 1 [LC] a conseqüència de loc. prep. Com a conseqüència o resultat de. Ha mort a conseqüència d’una caiguda.
3 2 [LC] en conseqüència loc. adv. Per tant. No tinc diners; en conseqüència, no us puc ajudar. Procedir en conseqüència. Definició FINAL: Allò que és resultat d'algun fet o una cosa que el deriva.
Definició Júlia: Allò que passa després d'un fet. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Allò que resulta de forma necessària d'algun fet o alguna cosa.
Les conseqüències de les seves accions. La guerra es va perdre com a conseqüència de les males decisions del general.
2. Proposició que es dedueix d'unes premisses lògiques.
3. Coherència entre els principis d'una persona o institució i els seus actes. Fet, idea o raonament que deriva o resulta d'un altre:
l'erupció d'un volcà pot tenir moltes conseqüències, com incendis, riuades o terratrèmols.
Viccionari
WordReference
TRANSDISCIPLINARIETAT
Viccionari
Col·laboració entre diverses disciplines en l'estudi d'un fenomen o la resolució d'un problema a partir de la participació d'especialistes d'aquestes disciplines de manera que es desestabilitzen les fronteres entre les disciplines però es respecta l'expertesa en cadascuna. Definició FINAL: Enfocament de treball que es basa en la col·laboració entre diverses disciplines per tal de resoldre un problema o repte, integrant diverses àrees i perspectives.
Definició Júlia: Englobar més d'una àrea o àmbit en l'aprenentatge. CERCA D'INFORMACIÓ La transdisciplinarietat és un enfocament de treball i aprenentatge que va més enllà de les fronteres d’una sola disciplina (com matemàtiques, ciències o llengua) per integrar coneixements, mètodes i perspectives de diferents àrees, amb l’objectiu de comprendre i resoldre problemes complexos de manera global. Col·laboració entre diverses disciplines en l'estudi d'un fenomen o la resolució d'un problema a partir de la participació d'especialistes d'aquestes disciplines de manera que es desestabilitzen les fronteres entre les disciplines però es respecta l'expertesa en cadascuna.
ChatGPT
Termcat
SUPERVIVÈNCIA
1.1 Acció de sobreviure; 1.2 l’efecte. 2. dret civil Fet d’ésser designat per a reemplaçar algú en cas de mort d’aquest, especialment en el gaudi d’una renda o una pensió.
3. pacte de supervivència dret civil català
3.1 Pacte renunciatiu als drets a una herència encara no oberta, per tal de mantenir la integritat dels patrimonis.
3.2 Institució de caràcter consuetudinari, pròpia del dret civil català, que permet als cònjuges que viuen en règim de separació de béns de pactar en les compravendes que facin conjuntament i per quotes iguals, que, a la mort d’un d’ells dos, el supervivent faci seva la totalitat del bé adquirit amb aquest pacte. Definició FINAL: Capacitat o fet de continuar vivint en condicions adverses.
Diccionari.cat
Definició Júlia:
Resistir-se a la mort. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Conservació de la vida, especialment després d'un fet o un moment determinats. 1. Acció de sobreviure; l’efecte.
WordReference
DIEC2
APRENENTATGE
WordReference
1. Fet d'aprendre alguna cosa: procés d'aprenentatge; per viure en societat cal un aprenentatge. 2. Adquisició dels coneixements necessaris per exercir una funció, especialment un art o un ofici: per arribar a ser un bon enginyer calen anys d'aprenentatge.3.Temps en què s'aprèn un ofici, una professió o unes determinades regles. Definició FINAL: Procés pel qual s'adquireixen nous coneixements, habilitats o trets.
Definició Júlia: Aquirir nous coneixements. CERCA D'INFORMACIÓ 1 1 m. [LC] [SO] [PE] Acció d’aprendre. L’aprenentatge d’una llengua.
1 2 m. [SO] [PE] Procés pel qual un individu o una col·lectivitat adquireixen coneixements, habilitats, trets o pautes culturals, com el llenguatge, els prejudicis, les normes, les creences, les regles de conducta.
1 3 m. [PS] En psic., exercici que produeix els mòduls de comportament o els trets de personalitat no atribuïbles a la influència exclusiva de l’herència genètica.
1 4 [PE] aprenentatge significatiu Aprenentatge en què l’alumnat relaciona els nous coneixements amb els coneixements previs.
2 m. [LC] [SO] [PE] Període de temps en què s’aprèn un ofici. Són dos anys d’aprenentatge que hauràs de fer. Ara fa l’aprenentatge de fuster.
DIEC 2
MÈTODE
1.1 Camí que se segueix, manera ordenada, sistemàtica, de procedir, per a arribar a un fi. Ha prescrit un nou mètode de cura. Estudiar sense mètode. Fer les coses amb mètode.
1.2 Filosofia i metodologia. Manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc., per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament les dades de l’experiència, de resoldre un problema, una qüestió.
2. Obra elemental per a iniciar-se en una disciplina, en el coneixement d’una especialitat, d’una tècnica, d’un idioma, etc. Mètode de piano, de cant, de lectura, de càlcul, de dibuix, d’anglès, etc. Definició FINAL: Manera concreta i ordenada de procedir per arribar a un fi.
Diccionari.cat
Definició Júlia:
Manera en la qual es fa una cosa. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Manera ordenada i sistemàtica de procedir per obtenir un resultat o per arribar a un fi:
Cal treballar amb mètode; amb quin mètode classifiques el fitxer?
2. Manera d'obrar que té habitualment una persona:
La meva germana diu que té un mètode infal·lible per memoritzar les coses.
3. Conjunt de normes i exercicis destinats a ensenyar una tècnica, un art o una ciència:
Mètode d'informàtica; mètode de piano.
WordReference
ADAPTACIÓ
1 f. [LC] Acció d’adaptar o d’adaptar-se; l’efecte. 2 1 f. [EG] [MD] [BI] Adequació dels organismes a llur medi natural.
2 2 f. [SO] [PS] [PE] [BI] Procés mitjançant el qual un individu, un grup o una col·lectivitat s’acomoden i viuen en llur medi físic i social.
3 1 f. [JE] [FLL] [CO] Reelaboració d’una obra literària en una altra llengua, un altre gènere o un altre mitjà expressiu. Van proposar-li l’adaptació de la seva darrera novel·la al cinema. Vaig veure l’adaptació televisiva de l’obra de teatre premiada.
3 2 f. [CO] Ampliació o reducció d’un text original perquè ocupi les mides establertes en la seva compaginació.
4 f. [GL] Situació geomorfològica en què la xarxa hidrogràfica i el relleu s’acomoden a l’estructura tectònica. Definició FINAL: Acció d'adaptar-se a una situació inusual.
DIEC 2
Definició Júlia:
La manera d'ajustar-se i acceptar una situació poc usual. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Avinença, acomodació d'una cosa a una altra.
2. Transformació d'una cosa perquè faci funcions diferents d'aquelles per a les quals es va crear.
3. Modificació d'una obra intel·lectual per presentar-la de manera diferent de l'original o oferir-la a un altre destinatari:
faran l'adaptació de la novel·la al cinema. 4. Procés d'un ésser viu per acomodar-se al medi on viu:
investiga l'adaptació dels elefants al zoo.
WordReference
Un título genial
Abajo el contenido aburrido en tu presentación: hazlo entretenido
CURIOSITAT
Qualitat de curiós. La curiositat dels infants. Tenir curiositat per una cosa. Satisfer la curiositat d’algú. Despertar la curiositat d’algú. La curiositat d’un fet.
Cosa rara, estranya, curiosa, que desperta l’interès. Curiositats científiques. Ens mostraren les principals curiositats del museu. Definició FINAL: Tenir interès per alguna cosa que et crida l'atenció i voler-ne saber més al respecte.
Diccionari.cat
Definició Júlia: Ganes de saber més d'una cosa. CERCA D'INFORMACIÓ 1 f. [LC] Qualitat de curiós. La curiositat dels infants. Tinc curiositat de conèixer-les. Satisfer la curiositat d'algú. Despertar la curiositat d'algú. La curiositat d'un fet. Em desvetllà la curiositat per les matemàtiques. Sentia curiositat pel que passava a la casa dels veïns.
2 f. [LC] Cosa rara, estranya, que desperta l’interès i crida l’atenció. Curiositats científiques. Ens mostraren les principals curiositats del museu. Desig intens de saber, de conèixer, d'aprendre alguna cosa.
DIEC2
Termcat
REPTE
1 m. [LC] Fet de provocar algú a un combat, a un duel, etc. El capità no acceptà el repte del seu enemic. 2 m. [LC] per ext. Els reptes de la societat actual. 1. Reprensió severa.
2. Acció de provocar algú a un combat, un duel, etc.
3. Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa. Definició FINAL: Propòsit o objectiu que parteix d'un estímul, motivació o desafiament de qui s'ho proposa.
DIEC2
Definició Júlia:
Situació que incentiva a assolir un objectiu. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Provocació que se li fa a una persona per enfrontar-s'hi físicament o verbalment: No m'hi volia barallar, però després del seu repte, no m'hi vaig poder negar.
2. Objectiu difícil d'aconseguir en el qual es posa molta voluntat i molt esforç:
El seu repte personal és fer el cim de l'Everest.
Diccionari.cat
WordReference
RESOLUCIÓ
1. Solució a un problema o a un dubte. 2. Decisió que es pren en comú després de considerar tots els factors d'un problema o d'un dubte: van prendre la resolució de canviar-se de casa. 3. Determinació i seguretat a l'hora de fer una cosa: li falta resolució per afrontar el seu problema. 4. Exactitud o claredat en la reproducció d'una imatge: la pantalla és vella i no té gaire bona resolució, es veu la imatge borrosa.f. [LC] Definició FINAL: - Acció de donar solució a un repte o problema. - Qualitat de reproducció d'una imatge. - Quantitat d'informació mostrada en un dispositiu digital.
WordReference
Definició Júlia: Solució a una situació complexa o problemàtica. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Acció de resoldre.
Normalment es considera la resolució de problemes com un procés que implica tres passos seqüencials: la identificació del problema, l'anàlisi del problema i la resolució del problema.[1]
2. Decisió d'un òrgan administratiu o judicial que dóna solució a una part o a la totalitat d'un procediment.
En aquest punt del procés, l'òrgan competent dicta la resolució de l'expedient, que ha d'ésser motivada i ha de decidir sobre totes les qüestions plantejades.[2]
3. (videojocs) Mesura de la quantitat d'informació que es pot mostrar en un dispositiu digital.
Viccionari
REPTE
1 m. [LC] Fet de provocar algú a un combat, a un duel, etc. El capità no acceptà el repte del seu enemic. 2 m. [LC] per ext. Els reptes de la societat actual. 1. Reprensió severa.
2. Acció de provocar algú a un combat, un duel, etc.
3. Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa. Definició FINAL: Propòsit o objectiu que parteix d'un estímul, motivació o desafiament de qui s'ho proposa.
DIEC2
Definició Júlia:
Situació que incentiva a assolir un objectiu. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Provocació que se li fa a una persona per enfrontar-s'hi físicament o verbalment: No m'hi volia barallar, però després del seu repte, no m'hi vaig poder negar.
2. Objectiu difícil d'aconseguir en el qual es posa molta voluntat i molt esforç:
El seu repte personal és fer el cim de l'Everest.
Diccionari.cat
WordReference
INNOVACIÓ
1. Canvi que comporta la introducció d'una novetat: En aquest model nou de vehicle s'han incorporat innovacions importants. Definició FINAL: Canvi per a millorar allò que ja està creat.
WordReference
Definició Júlia: Millora a partir d'allò que ja està creat. CERCA D'INFORMACIÓ f. [LC] Acció d’innovar; l’efecte. "La innovació és el procés de diverses etapes pel qual les organitzacions transformen idees en productes, serveis o processos nous/millorats, per tal d'avançar, competir i diferenciar-se amb èxit en el seu mercat." Baragheh et al.
DIEC2
Viccionari
ABELLA
1.1 Insecte de l’ordre dels himenòpters que viu en eixams i produeix mel i cera (Apis mellifera). Un rusc d’abelles.
1.2 abella mare [o abella mestra] Abella reina.
1.3 abella reina Femella fèrtil, única en cada eixam, que conviu amb els mascles i un gran nombre de femelles infèrtils que curen de l’alimentació i del treball al rusc.
2.1 Insecte de l’ordre dels himenòpters semblant a l’abella.
2.2 abella constructora Abella solitària que construeix el niu amb sorra mastegada i saliva (Chalicodoma muraria).
2.3 abella de prat Abella del gènere Andrena que té dues sutures sota les fossetes de les antenes i que pot patir una inversió sexual en ésser parasitada.
3. Abellera. Definició FINAL: Insecte himenòpter pol·linitzador que viu en eixams i produeix mel i cera.
DIEC2
Definició Júlia:
Insecte pol·linitzador que produeix mel i cera. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Petit insecte himenòpter de la família dels àpids (Apis mellifica) que viu en eixams i produeix mel i cera. Abella reina. Abella obrera.
per extensió Nom aplicat a diversos himenòpters semblants a l’abella. Cal destacar-ne l’abella de prat (gènere Andrena), l’abella fustera (gènere Megachile) i l’abella constructora (Chalicodoma muraria). 1. Insecte de color groc fosc i negre que viu en eixams i produeix la cera i la mel: les abelles viuen en ruscos.
Diccionari.cat
WordReference
INDAGACIÓ
1. Acció i efecte d'indagar. Definició FINAL: Metodologia d'aprenentatge per la qual a través del mètode científic es vol resoldre un repte, significatiu per als infants.
Definició Júlia: Metodologia d'aprenentatge per la qual s'implanteix el mètode científic i les set habilitats científiques partint d'un context proper i significatiu per a l'alumnat. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Acció d’indagar;
2. l’efecte. L’indagació en l’educació és una metodologia d’aprenentatge activa en què els alumnes aprèn a través de la investigació, la curiositat i la descoberta pròpia, en lloc de rebre simplement la informació del professor. És a dir, l’alumnat és protagonista del seu aprenentatge: fa preguntes, busca respostes, experimenta i treu conclusions per ell mateix.
WordReference
Diccionari.cat
ChatGPT
CANVI
WordReference
1.1 Acció de canviar; 1.2.L’efecte. 2.1 Bescanvi.
2.2 Economia Forma de distribució de les mercaderies dins la societat.
2.3 Economia Preu de cotització dels valors mercantils.
2.4 Economia Establiment on hom fixava les negociacions de canvi de valors.
2.5 (o canvi monetari) economia Adquisició d’un signe monetari distint del que hom posseeix. 2.6 lliure canvi economia Situació econòmica caracteritzada per una àmplia capacitat operativa de les lleis del mercat, les quals determinen espontàniament la formació dels preus entre els béns i els factors de producció. ... Definició FINAL: Acció de modificar, substituir, intercanviar, o variar les característiques d'un element, situació o objecte.
Definició Júlia:
Variació de les característiques d'una situació o objecte. CERCA D'INFORMACIÓ
1 1 m. [LC] Acció de canviar; l’efecte. Un canvi de decoració. Un canvi d’estat, de posició. Un canvi de direcció. Un canvi de govern. Un canvi de conducta. Un canvi de moda. El temps ha fet un canvi.
1 2 [EI] [TRG] canvi de marxes Mecanisme de certes màquines, especialment vehicles automòbils, que permet emprar en cada moment la potència més adequada.
1 3 [LC] [OP] canvi de rasant a) Punt d’intersecció de dues rasants corresponents a dos trossos de carretera de diferent inclinació, especialment quan un d’ells és ascendent i l’altre descendent segons un mateix sentit de marxa.
...
DIEC2
ÈTICA
Diccionari.cat
1. Relatiu o pertanyent a l’ètica.
2. Que es capté segons els principis de l’ètica i els sentiments, els deures, etc., que en deriven; moral. 3.1 Conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions humanes. Ètica professional. Actua sense cap mena d’ètica. 3.2 Filosofia Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions. 3.3 Ètica de situació filosofia Ètica segons la qual la decisió moral depèn de cadascuna de les situacions concretes en què hom es troba, sense possibilitat de remetre’s a una norma objectiva prefixada.
3.4 Ètica mèdica biologia, medicina i filosofia Bioètica.
Definició FINAL: Conjunt de principis i regles morals que dirigeixen el comportament humà i determinen uns deures i obligacions.
Definició Júlia:
Manera d'actuar que es considera moralment o no correcte. CERCA D'INFORMACIÓ
1.Conjunt de regles morals que dirigeixen el comportament de l'ésser huma, en general o en un camp específic:
la seva ètica professional li impedeix explicar-nos més coses. 2. Part de la filosofia que estudia la moral i el comportament humà pel que fa al bé i al mal:
Aristòtil és el fundador de l'ètica. 1. Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals.
2. Disciplina filosòfica que tracta de la moral.
WordReference
DIEC2
PROTOTIP
1 m. [LC] Model primitiu a partir del qual es desenvolupen altres formes.
2 m. [LC] El més perfecte exemplar d’una cosa.
3 m. [SP] prototip d’esport Automòbil de competició de dues places equipat amb tots els accessoris imprescindibles per a poder circular per carretera, emprat especialment en curses de resistència. Definició FINAL: Primera versió d'un model inicial (primitiu) d'un objecte amb la finalitat d'estudiar-ne la funcionalitat.
DIEC2
Definició Júlia: Primera versió d'un element. CERCA D'INFORMACIÓ Un prototip és una primera versió o model inicial d’un objecte, producte o idea que es crea per provar com funcionarà o com serà abans de fer-lo definitivament. 1. Primer exemplar que es fabrica d'una màquina o d'alguna altra cosa, que serveix per fer proves i estudiar-ne el funcionament i com a model per fabricar-ne d'altres iguals:
avui provaran el prototip de cotxe elèctric.
2. Persona o cosa que serveix de model o exemple per representar allò més característic del seu gènere:
el Miquel és el prototip d'home masclista.
ChatGPT
Wordreference
POL·LINITZACIÓ
Definició Júlia:
Acció de transferir pol·len. CERCA D'INFORMACIÓ 1 . Acció de pol·linitzar; l’efecte. 1. Transferència del pol·len des dels estams fins als pistils. 1. Procés que consisteix en el transport del pol·len des de l'estam fins al lloc adequat de la planta perquè germini o produeixi llavor: el vent i alguns insectes i ocells fan la pol·linització.
Chat GPT
1. La pol·linització és el procés mitjançant el qual el pol·len d’una flor arriba fins al seu òrgan reproductor femení (estigma) per tal de permetre la fecundació i la formació de llavors i fruits. En altres paraules: És el transport del pol·len d’una flor a una altra (o a la mateixa flor), sovint fet per insectes com les abelles, però també pel vent, l’aigua o altres animals. Definició FINAL: Acció de transferir pol·len des dels estams fins als pistils.
DIEC2
Diccionari.cat
WordReference
EXTINCIÓ
WordReference
Definició Júlia:
Quan desapareix l'últim individu o objecte d'un grup, col·lectiu o espècie i no hi ha manera de recuperar-lo. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Acció d’extingir o d’extingir-se; l’efecte.
2.Cessació dels efectes d’un acte o d’una relació de naturalesa jurídica.
3.1 Disminució de la intensitat de la llum d’un estel quan aquesta és absorbida i difosa per la pols interestel·lar o per l’atmosfera terrestre.
3.2 Desaparició d’una espècie o d’un tàxon que presenta una línia evolutiva determinada.
1. Fet d'apagar un foc, especialment un incendi: molts civils van col·laborar en les tasques d'extinció. 2.Acabament d'alguna cosa que ha anat disminuint o desapareixent a poc a poc: espècies en perill d'extinció. En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població. Definició FINAL: Desaparició dels individus d'una espècie o població.
DIEC2
Viccionari
FINALITAT
Viccionari
1. Funció per a la qual es fa alguna cosa. «Internament aquest tipus de vora sembla que fou fabricat amb la finalitat de poder tapar millor el recipient.» (Àngel Bosch i Lloret, Josep Tarrús i Galter, La cova sepulcral del Neolític antic de l'Avellaner, 1990) 1. Fi 2. Filosofia Influx de la causa final en l’ésser que es mou o actua amb vista a un fi i la relació que en resulta. Definició FINAL: L'objectiu pel qual es fa alguna cosa de manera concreta.
Definició Júlia:
El perquè de procedir d'una manera concreta. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Objectiu o raó que mou a fer una cosa determinada:
tots hem vingut amb la finalitat d'ajudar-te. 1 f. [LC] [FS] Fi amb què es fa una cosa.
2 f. [LC] [FS] Ordenació dels mitjans al fi.
WordReference
Diccionari.cat
DIEC2
PROBLEMA
m. [LC] [MT] Qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir. Un problema d’aritmètica, de geometria. Resoldre un problema. La solució d’un problema. Definició FINAL: Situació complexa o qüestió que cal resoldre o aclarir.
DIEC2
Definició Júlia: Pèrdua de control més o menys complexa que altera l'ordre d'una situació preestablerta, s'ha de buscar solució o aclarir. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Situació difícil que complica la realització o l'aconseguiment d'una cosa i que cal resoldre o aclarir:
el meu problema és que no tinc temps per estudiar.
2. MATEMÀTIQUES. Presentació d'un enunciat que planteja unes dades i una pregunta a partir de les quals es pot trobar una solució fent operacions matemàtiques. 1. MATEMÀTIQUES Tota qüestió en què partint d’unes dades conegudes cal arribar a uns resultats. 2. Qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir. Un problema social. Aquest cas és un veritable problema.
WordReference
Diccionari.cat
GLOSSARI STEM
Júlia Soler Gallart
Created on September 27, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Akihabara Connectors Infographic
View
Essential Infographic
View
Practical Infographic
View
Akihabara Infographic
View
Interactive QR Code Generator
View
Witchcraft vertical Infographic
View
Halloween Horizontal Infographic
Explore all templates
Transcript
GLOSSARI STEM
~ DE MENCIÓ ~
VESPA ASIÀTICA
EXTINCIÓ
FINALITAT
APRENENTATGE
INDAGACIÓ
POL·LINITZACIÓ
CONSEQÜÈNCIA
CURIOSITAT
ABELLA
SUPERVIVÈNCIA
ADAPTACIÓ
PROBLEMA
RESOLUCIÓ
MÈTODE
INNOVACIÓ
REPTE
CANVI
TRANSVERSALITAT
PROTOTIP
ÈTICA
DINÀMICA
SOSTENIBLE
ECOSISTEMA
SOSTENIBE
1. Que es pot sostenir, suportar o tolerar: vaig decidir marxar d'aquell pis perquè la situació amb els companys no era sostenible. 2. [desenvolupament, evolució] Que és compatible amb els recursos de què disposa una regió, una societat, etc.: el turisme sostenible és el que respecta els recursos naturals, culturals i socials. 3. Que permet la regeneració dels recursos o del medi. 1. femení ecologia i economia Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana. Definició FINAL: Acció que permet la regeneració indefinida dels recursos (naturals, socials i culturals), mantenint l'equilibri ecològic.
Definició Júlia: Acció que es pot fer infinites vegades mantenint l'ecologia. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Que pot ésser sostingut. 2. Que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l’equilibri ecològic. Creixement sostenible. Turisme sostenible.
WordReference
DIEC2
Diccionari.cat
DINÀMICA
Diccionari.cat
1. Relatiu o pertanyent a la dinàmica. adjectiu figuradament 2.1 Dit d’una persona molt activa, diligent, ràpida. 2.2 Que denota una gran activitat. 3. Funcional 4. Branca de la mecànica que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces. femení figuradament. 5.1 Manera, ritme, en què es desenvolupa una activitat vital en funció del joc de les forces expressives, de la intensitat, del moviment, etc., que la van determinant, i el resultat d’aquesta activitat. La dinàmica de l’obra s’estronca a la meitat. L’obra d’aquest pintor té una dinàmica realista. 5.2 Conjunt de forces en interacció i en oposició dins un fenomen, una estructura. Dinàmica social. La dinàmica dels esdeveniments. 6.Relació entre els nivells màxim i mínim d’una magnitud electroacústica, generalment el nivell de so d’un fragment musical o d’un conjunt de sons, de paraules, etc. Definició FINAL: Forma en què desenvolupa una activitat i que provoca un impacte, canvi o transformació en una situació o sistema.
Definició Júlia: Pràctica que provoca un canvi en una situació. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Part de la física que estudia el moviment de les coses amb relació a les causes que el produeixen. 2. Manera com es desenvolupa una activitat segons els factors que la caracteritzen.
WordReference
VESPA ASIÀTICA
CHATGPT
La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie invasora de vespa originària del sud-est asiàtic que s’ha estès per Europa els darrers anys.Característiques principals: - Mida: una mica més petita que la vespa europea. - Coloració: cos fosc, gairebé negre, amb una franja groga a l’abdomen i potes grogues a les puntes. - Nius: solen ser grans i esfèrics, situats sovint en alts arbres, però també en construccions. - Alimentació: és una gran depredadora d’abelles de la mel i altres insectes, cosa que afecta els ruscs i els ecosistemes. - Risc per a les persones: no és més agressiva que altres vespes, però defensa molt el niu i pot picar repetidament.titueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa. Definició FINAL: Insecte invasor del sud-est asiàtic, el qual causa risc als ecosistemes i a les espècies autòctones.
Definició Júlia: Insecte invasor provinent de l'Àsia que es menja a les abelles de la mel. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Insecte semblant a l'abella, però de cos amb ratlles negres i grogues, amb un fibló amb què produeix picades molt doloroses. 1. Insecte himenòpter aculeat, que es caracteritza pel color groc amb faixes negres, la unió de l’abdomen amb el tòrax molt prima i un fibló de picada molt dolorosa (Vespula vulgaris). 2. Persona astuta. 3. Abellera groga.
WordReference
DIEC 2
ECOSISTEMA
1. Sistema biològic que es compon d'una comunitat d'éssers vius i el medi natural en què actuen i s'intercanvien materials. 1. Unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten (biocenosi). 1. Sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d’un espai definit. Definició FINAL: Sistema d'organització dels organismes vius de diverses espècies (biocenosi) que s'interrelacionen en un medi físic definit (biòtop).
Definició Júlia: Comunitat d'éssers vius que s'interrelacionen en un medi. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Sistema natural que format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si i les característiques físiques del lloc.
WordReference
Diccionari.cat
Viccionari
DIEC 2
CONSEQÜÈNCIA
DIEC2
1 f. [LC] Allò que segueix necessàriament alguna cosa, resultat necessari d’un fet. Un incident que pot tenir conseqüències greus. La conquesta de la ciutat fou la conseqüència d’aquella victòria. Obrar sense calcular les conseqüències. 2 1 f. [FS] [LC] Proposició que es dedueix lògicament d’un principi o d’unes premisses. Deduir les conseqüències d’un principi. Heus aquí la conseqüència del vostre raonament. Treure la conseqüència. 2 2 [FS] treure a conseqüència Adduir per derivar-ne una conseqüència. 3 1 [LC] a conseqüència de loc. prep. Com a conseqüència o resultat de. Ha mort a conseqüència d’una caiguda. 3 2 [LC] en conseqüència loc. adv. Per tant. No tinc diners; en conseqüència, no us puc ajudar. Procedir en conseqüència. Definició FINAL: Allò que és resultat d'algun fet o una cosa que el deriva.
Definició Júlia: Allò que passa després d'un fet. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Allò que resulta de forma necessària d'algun fet o alguna cosa. Les conseqüències de les seves accions. La guerra es va perdre com a conseqüència de les males decisions del general. 2. Proposició que es dedueix d'unes premisses lògiques. 3. Coherència entre els principis d'una persona o institució i els seus actes. Fet, idea o raonament que deriva o resulta d'un altre: l'erupció d'un volcà pot tenir moltes conseqüències, com incendis, riuades o terratrèmols.
Viccionari
WordReference
TRANSDISCIPLINARIETAT
Viccionari
Col·laboració entre diverses disciplines en l'estudi d'un fenomen o la resolució d'un problema a partir de la participació d'especialistes d'aquestes disciplines de manera que es desestabilitzen les fronteres entre les disciplines però es respecta l'expertesa en cadascuna. Definició FINAL: Enfocament de treball que es basa en la col·laboració entre diverses disciplines per tal de resoldre un problema o repte, integrant diverses àrees i perspectives.
Definició Júlia: Englobar més d'una àrea o àmbit en l'aprenentatge. CERCA D'INFORMACIÓ La transdisciplinarietat és un enfocament de treball i aprenentatge que va més enllà de les fronteres d’una sola disciplina (com matemàtiques, ciències o llengua) per integrar coneixements, mètodes i perspectives de diferents àrees, amb l’objectiu de comprendre i resoldre problemes complexos de manera global. Col·laboració entre diverses disciplines en l'estudi d'un fenomen o la resolució d'un problema a partir de la participació d'especialistes d'aquestes disciplines de manera que es desestabilitzen les fronteres entre les disciplines però es respecta l'expertesa en cadascuna.
ChatGPT
Termcat
SUPERVIVÈNCIA
1.1 Acció de sobreviure; 1.2 l’efecte. 2. dret civil Fet d’ésser designat per a reemplaçar algú en cas de mort d’aquest, especialment en el gaudi d’una renda o una pensió. 3. pacte de supervivència dret civil català 3.1 Pacte renunciatiu als drets a una herència encara no oberta, per tal de mantenir la integritat dels patrimonis. 3.2 Institució de caràcter consuetudinari, pròpia del dret civil català, que permet als cònjuges que viuen en règim de separació de béns de pactar en les compravendes que facin conjuntament i per quotes iguals, que, a la mort d’un d’ells dos, el supervivent faci seva la totalitat del bé adquirit amb aquest pacte. Definició FINAL: Capacitat o fet de continuar vivint en condicions adverses.
Diccionari.cat
Definició Júlia: Resistir-se a la mort. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Conservació de la vida, especialment després d'un fet o un moment determinats. 1. Acció de sobreviure; l’efecte.
WordReference
DIEC2
APRENENTATGE
WordReference
1. Fet d'aprendre alguna cosa: procés d'aprenentatge; per viure en societat cal un aprenentatge. 2. Adquisició dels coneixements necessaris per exercir una funció, especialment un art o un ofici: per arribar a ser un bon enginyer calen anys d'aprenentatge.3.Temps en què s'aprèn un ofici, una professió o unes determinades regles. Definició FINAL: Procés pel qual s'adquireixen nous coneixements, habilitats o trets.
Definició Júlia: Aquirir nous coneixements. CERCA D'INFORMACIÓ 1 1 m. [LC] [SO] [PE] Acció d’aprendre. L’aprenentatge d’una llengua. 1 2 m. [SO] [PE] Procés pel qual un individu o una col·lectivitat adquireixen coneixements, habilitats, trets o pautes culturals, com el llenguatge, els prejudicis, les normes, les creences, les regles de conducta. 1 3 m. [PS] En psic., exercici que produeix els mòduls de comportament o els trets de personalitat no atribuïbles a la influència exclusiva de l’herència genètica. 1 4 [PE] aprenentatge significatiu Aprenentatge en què l’alumnat relaciona els nous coneixements amb els coneixements previs. 2 m. [LC] [SO] [PE] Període de temps en què s’aprèn un ofici. Són dos anys d’aprenentatge que hauràs de fer. Ara fa l’aprenentatge de fuster.
DIEC 2
MÈTODE
1.1 Camí que se segueix, manera ordenada, sistemàtica, de procedir, per a arribar a un fi. Ha prescrit un nou mètode de cura. Estudiar sense mètode. Fer les coses amb mètode. 1.2 Filosofia i metodologia. Manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc., per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament les dades de l’experiència, de resoldre un problema, una qüestió. 2. Obra elemental per a iniciar-se en una disciplina, en el coneixement d’una especialitat, d’una tècnica, d’un idioma, etc. Mètode de piano, de cant, de lectura, de càlcul, de dibuix, d’anglès, etc. Definició FINAL: Manera concreta i ordenada de procedir per arribar a un fi.
Diccionari.cat
Definició Júlia: Manera en la qual es fa una cosa. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Manera ordenada i sistemàtica de procedir per obtenir un resultat o per arribar a un fi: Cal treballar amb mètode; amb quin mètode classifiques el fitxer? 2. Manera d'obrar que té habitualment una persona: La meva germana diu que té un mètode infal·lible per memoritzar les coses. 3. Conjunt de normes i exercicis destinats a ensenyar una tècnica, un art o una ciència: Mètode d'informàtica; mètode de piano.
WordReference
ADAPTACIÓ
1 f. [LC] Acció d’adaptar o d’adaptar-se; l’efecte. 2 1 f. [EG] [MD] [BI] Adequació dels organismes a llur medi natural. 2 2 f. [SO] [PS] [PE] [BI] Procés mitjançant el qual un individu, un grup o una col·lectivitat s’acomoden i viuen en llur medi físic i social. 3 1 f. [JE] [FLL] [CO] Reelaboració d’una obra literària en una altra llengua, un altre gènere o un altre mitjà expressiu. Van proposar-li l’adaptació de la seva darrera novel·la al cinema. Vaig veure l’adaptació televisiva de l’obra de teatre premiada. 3 2 f. [CO] Ampliació o reducció d’un text original perquè ocupi les mides establertes en la seva compaginació. 4 f. [GL] Situació geomorfològica en què la xarxa hidrogràfica i el relleu s’acomoden a l’estructura tectònica. Definició FINAL: Acció d'adaptar-se a una situació inusual.
DIEC 2
Definició Júlia: La manera d'ajustar-se i acceptar una situació poc usual. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Avinença, acomodació d'una cosa a una altra. 2. Transformació d'una cosa perquè faci funcions diferents d'aquelles per a les quals es va crear. 3. Modificació d'una obra intel·lectual per presentar-la de manera diferent de l'original o oferir-la a un altre destinatari: faran l'adaptació de la novel·la al cinema. 4. Procés d'un ésser viu per acomodar-se al medi on viu: investiga l'adaptació dels elefants al zoo.
WordReference
Un título genial
Abajo el contenido aburrido en tu presentación: hazlo entretenido
CURIOSITAT
Qualitat de curiós. La curiositat dels infants. Tenir curiositat per una cosa. Satisfer la curiositat d’algú. Despertar la curiositat d’algú. La curiositat d’un fet. Cosa rara, estranya, curiosa, que desperta l’interès. Curiositats científiques. Ens mostraren les principals curiositats del museu. Definició FINAL: Tenir interès per alguna cosa que et crida l'atenció i voler-ne saber més al respecte.
Diccionari.cat
Definició Júlia: Ganes de saber més d'una cosa. CERCA D'INFORMACIÓ 1 f. [LC] Qualitat de curiós. La curiositat dels infants. Tinc curiositat de conèixer-les. Satisfer la curiositat d'algú. Despertar la curiositat d'algú. La curiositat d'un fet. Em desvetllà la curiositat per les matemàtiques. Sentia curiositat pel que passava a la casa dels veïns. 2 f. [LC] Cosa rara, estranya, que desperta l’interès i crida l’atenció. Curiositats científiques. Ens mostraren les principals curiositats del museu. Desig intens de saber, de conèixer, d'aprendre alguna cosa.
DIEC2
Termcat
REPTE
1 m. [LC] Fet de provocar algú a un combat, a un duel, etc. El capità no acceptà el repte del seu enemic. 2 m. [LC] per ext. Els reptes de la societat actual. 1. Reprensió severa. 2. Acció de provocar algú a un combat, un duel, etc. 3. Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa. Definició FINAL: Propòsit o objectiu que parteix d'un estímul, motivació o desafiament de qui s'ho proposa.
DIEC2
Definició Júlia: Situació que incentiva a assolir un objectiu. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Provocació que se li fa a una persona per enfrontar-s'hi físicament o verbalment: No m'hi volia barallar, però després del seu repte, no m'hi vaig poder negar. 2. Objectiu difícil d'aconseguir en el qual es posa molta voluntat i molt esforç: El seu repte personal és fer el cim de l'Everest.
Diccionari.cat
WordReference
RESOLUCIÓ
1. Solució a un problema o a un dubte. 2. Decisió que es pren en comú després de considerar tots els factors d'un problema o d'un dubte: van prendre la resolució de canviar-se de casa. 3. Determinació i seguretat a l'hora de fer una cosa: li falta resolució per afrontar el seu problema. 4. Exactitud o claredat en la reproducció d'una imatge: la pantalla és vella i no té gaire bona resolució, es veu la imatge borrosa.f. [LC] Definició FINAL: - Acció de donar solució a un repte o problema. - Qualitat de reproducció d'una imatge. - Quantitat d'informació mostrada en un dispositiu digital.
WordReference
Definició Júlia: Solució a una situació complexa o problemàtica. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Acció de resoldre. Normalment es considera la resolució de problemes com un procés que implica tres passos seqüencials: la identificació del problema, l'anàlisi del problema i la resolució del problema.[1] 2. Decisió d'un òrgan administratiu o judicial que dóna solució a una part o a la totalitat d'un procediment. En aquest punt del procés, l'òrgan competent dicta la resolució de l'expedient, que ha d'ésser motivada i ha de decidir sobre totes les qüestions plantejades.[2] 3. (videojocs) Mesura de la quantitat d'informació que es pot mostrar en un dispositiu digital.
Viccionari
REPTE
1 m. [LC] Fet de provocar algú a un combat, a un duel, etc. El capità no acceptà el repte del seu enemic. 2 m. [LC] per ext. Els reptes de la societat actual. 1. Reprensió severa. 2. Acció de provocar algú a un combat, un duel, etc. 3. Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa. Definició FINAL: Propòsit o objectiu que parteix d'un estímul, motivació o desafiament de qui s'ho proposa.
DIEC2
Definició Júlia: Situació que incentiva a assolir un objectiu. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Provocació que se li fa a una persona per enfrontar-s'hi físicament o verbalment: No m'hi volia barallar, però després del seu repte, no m'hi vaig poder negar. 2. Objectiu difícil d'aconseguir en el qual es posa molta voluntat i molt esforç: El seu repte personal és fer el cim de l'Everest.
Diccionari.cat
WordReference
INNOVACIÓ
1. Canvi que comporta la introducció d'una novetat: En aquest model nou de vehicle s'han incorporat innovacions importants. Definició FINAL: Canvi per a millorar allò que ja està creat.
WordReference
Definició Júlia: Millora a partir d'allò que ja està creat. CERCA D'INFORMACIÓ f. [LC] Acció d’innovar; l’efecte. "La innovació és el procés de diverses etapes pel qual les organitzacions transformen idees en productes, serveis o processos nous/millorats, per tal d'avançar, competir i diferenciar-se amb èxit en el seu mercat." Baragheh et al.
DIEC2
Viccionari
ABELLA
1.1 Insecte de l’ordre dels himenòpters que viu en eixams i produeix mel i cera (Apis mellifera). Un rusc d’abelles. 1.2 abella mare [o abella mestra] Abella reina. 1.3 abella reina Femella fèrtil, única en cada eixam, que conviu amb els mascles i un gran nombre de femelles infèrtils que curen de l’alimentació i del treball al rusc. 2.1 Insecte de l’ordre dels himenòpters semblant a l’abella. 2.2 abella constructora Abella solitària que construeix el niu amb sorra mastegada i saliva (Chalicodoma muraria). 2.3 abella de prat Abella del gènere Andrena que té dues sutures sota les fossetes de les antenes i que pot patir una inversió sexual en ésser parasitada. 3. Abellera. Definició FINAL: Insecte himenòpter pol·linitzador que viu en eixams i produeix mel i cera.
DIEC2
Definició Júlia: Insecte pol·linitzador que produeix mel i cera. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Petit insecte himenòpter de la família dels àpids (Apis mellifica) que viu en eixams i produeix mel i cera. Abella reina. Abella obrera. per extensió Nom aplicat a diversos himenòpters semblants a l’abella. Cal destacar-ne l’abella de prat (gènere Andrena), l’abella fustera (gènere Megachile) i l’abella constructora (Chalicodoma muraria). 1. Insecte de color groc fosc i negre que viu en eixams i produeix la cera i la mel: les abelles viuen en ruscos.
Diccionari.cat
WordReference
INDAGACIÓ
1. Acció i efecte d'indagar. Definició FINAL: Metodologia d'aprenentatge per la qual a través del mètode científic es vol resoldre un repte, significatiu per als infants.
Definició Júlia: Metodologia d'aprenentatge per la qual s'implanteix el mètode científic i les set habilitats científiques partint d'un context proper i significatiu per a l'alumnat. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Acció d’indagar; 2. l’efecte. L’indagació en l’educació és una metodologia d’aprenentatge activa en què els alumnes aprèn a través de la investigació, la curiositat i la descoberta pròpia, en lloc de rebre simplement la informació del professor. És a dir, l’alumnat és protagonista del seu aprenentatge: fa preguntes, busca respostes, experimenta i treu conclusions per ell mateix.
WordReference
Diccionari.cat
ChatGPT
CANVI
WordReference
1.1 Acció de canviar; 1.2.L’efecte. 2.1 Bescanvi. 2.2 Economia Forma de distribució de les mercaderies dins la societat. 2.3 Economia Preu de cotització dels valors mercantils. 2.4 Economia Establiment on hom fixava les negociacions de canvi de valors. 2.5 (o canvi monetari) economia Adquisició d’un signe monetari distint del que hom posseeix. 2.6 lliure canvi economia Situació econòmica caracteritzada per una àmplia capacitat operativa de les lleis del mercat, les quals determinen espontàniament la formació dels preus entre els béns i els factors de producció. ... Definició FINAL: Acció de modificar, substituir, intercanviar, o variar les característiques d'un element, situació o objecte.
Definició Júlia: Variació de les característiques d'una situació o objecte. CERCA D'INFORMACIÓ 1 1 m. [LC] Acció de canviar; l’efecte. Un canvi de decoració. Un canvi d’estat, de posició. Un canvi de direcció. Un canvi de govern. Un canvi de conducta. Un canvi de moda. El temps ha fet un canvi. 1 2 [EI] [TRG] canvi de marxes Mecanisme de certes màquines, especialment vehicles automòbils, que permet emprar en cada moment la potència més adequada. 1 3 [LC] [OP] canvi de rasant a) Punt d’intersecció de dues rasants corresponents a dos trossos de carretera de diferent inclinació, especialment quan un d’ells és ascendent i l’altre descendent segons un mateix sentit de marxa. ...
DIEC2
ÈTICA
Diccionari.cat
1. Relatiu o pertanyent a l’ètica. 2. Que es capté segons els principis de l’ètica i els sentiments, els deures, etc., que en deriven; moral. 3.1 Conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions humanes. Ètica professional. Actua sense cap mena d’ètica. 3.2 Filosofia Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions. 3.3 Ètica de situació filosofia Ètica segons la qual la decisió moral depèn de cadascuna de les situacions concretes en què hom es troba, sense possibilitat de remetre’s a una norma objectiva prefixada. 3.4 Ètica mèdica biologia, medicina i filosofia Bioètica. Definició FINAL: Conjunt de principis i regles morals que dirigeixen el comportament humà i determinen uns deures i obligacions.
Definició Júlia: Manera d'actuar que es considera moralment o no correcte. CERCA D'INFORMACIÓ 1.Conjunt de regles morals que dirigeixen el comportament de l'ésser huma, en general o en un camp específic: la seva ètica professional li impedeix explicar-nos més coses. 2. Part de la filosofia que estudia la moral i el comportament humà pel que fa al bé i al mal: Aristòtil és el fundador de l'ètica. 1. Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals. 2. Disciplina filosòfica que tracta de la moral.
WordReference
DIEC2
PROTOTIP
1 m. [LC] Model primitiu a partir del qual es desenvolupen altres formes. 2 m. [LC] El més perfecte exemplar d’una cosa. 3 m. [SP] prototip d’esport Automòbil de competició de dues places equipat amb tots els accessoris imprescindibles per a poder circular per carretera, emprat especialment en curses de resistència. Definició FINAL: Primera versió d'un model inicial (primitiu) d'un objecte amb la finalitat d'estudiar-ne la funcionalitat.
DIEC2
Definició Júlia: Primera versió d'un element. CERCA D'INFORMACIÓ Un prototip és una primera versió o model inicial d’un objecte, producte o idea que es crea per provar com funcionarà o com serà abans de fer-lo definitivament. 1. Primer exemplar que es fabrica d'una màquina o d'alguna altra cosa, que serveix per fer proves i estudiar-ne el funcionament i com a model per fabricar-ne d'altres iguals: avui provaran el prototip de cotxe elèctric. 2. Persona o cosa que serveix de model o exemple per representar allò més característic del seu gènere: el Miquel és el prototip d'home masclista.
ChatGPT
Wordreference
POL·LINITZACIÓ
Definició Júlia: Acció de transferir pol·len. CERCA D'INFORMACIÓ 1 . Acció de pol·linitzar; l’efecte. 1. Transferència del pol·len des dels estams fins als pistils. 1. Procés que consisteix en el transport del pol·len des de l'estam fins al lloc adequat de la planta perquè germini o produeixi llavor: el vent i alguns insectes i ocells fan la pol·linització.
Chat GPT
1. La pol·linització és el procés mitjançant el qual el pol·len d’una flor arriba fins al seu òrgan reproductor femení (estigma) per tal de permetre la fecundació i la formació de llavors i fruits. En altres paraules: És el transport del pol·len d’una flor a una altra (o a la mateixa flor), sovint fet per insectes com les abelles, però també pel vent, l’aigua o altres animals. Definició FINAL: Acció de transferir pol·len des dels estams fins als pistils.
DIEC2
Diccionari.cat
WordReference
EXTINCIÓ
WordReference
Definició Júlia: Quan desapareix l'últim individu o objecte d'un grup, col·lectiu o espècie i no hi ha manera de recuperar-lo. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Acció d’extingir o d’extingir-se; l’efecte. 2.Cessació dels efectes d’un acte o d’una relació de naturalesa jurídica. 3.1 Disminució de la intensitat de la llum d’un estel quan aquesta és absorbida i difosa per la pols interestel·lar o per l’atmosfera terrestre. 3.2 Desaparició d’una espècie o d’un tàxon que presenta una línia evolutiva determinada.
1. Fet d'apagar un foc, especialment un incendi: molts civils van col·laborar en les tasques d'extinció. 2.Acabament d'alguna cosa que ha anat disminuint o desapareixent a poc a poc: espècies en perill d'extinció. En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població. Definició FINAL: Desaparició dels individus d'una espècie o població.
DIEC2
Viccionari
FINALITAT
Viccionari
1. Funció per a la qual es fa alguna cosa. «Internament aquest tipus de vora sembla que fou fabricat amb la finalitat de poder tapar millor el recipient.» (Àngel Bosch i Lloret, Josep Tarrús i Galter, La cova sepulcral del Neolític antic de l'Avellaner, 1990) 1. Fi 2. Filosofia Influx de la causa final en l’ésser que es mou o actua amb vista a un fi i la relació que en resulta. Definició FINAL: L'objectiu pel qual es fa alguna cosa de manera concreta.
Definició Júlia: El perquè de procedir d'una manera concreta. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Objectiu o raó que mou a fer una cosa determinada: tots hem vingut amb la finalitat d'ajudar-te. 1 f. [LC] [FS] Fi amb què es fa una cosa. 2 f. [LC] [FS] Ordenació dels mitjans al fi.
WordReference
Diccionari.cat
DIEC2
PROBLEMA
m. [LC] [MT] Qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir. Un problema d’aritmètica, de geometria. Resoldre un problema. La solució d’un problema. Definició FINAL: Situació complexa o qüestió que cal resoldre o aclarir.
DIEC2
Definició Júlia: Pèrdua de control més o menys complexa que altera l'ordre d'una situació preestablerta, s'ha de buscar solució o aclarir. CERCA D'INFORMACIÓ 1. Situació difícil que complica la realització o l'aconseguiment d'una cosa i que cal resoldre o aclarir: el meu problema és que no tinc temps per estudiar. 2. MATEMÀTIQUES. Presentació d'un enunciat que planteja unes dades i una pregunta a partir de les quals es pot trobar una solució fent operacions matemàtiques. 1. MATEMÀTIQUES Tota qüestió en què partint d’unes dades conegudes cal arribar a uns resultats. 2. Qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir. Un problema social. Aquest cas és un veritable problema.
WordReference
Diccionari.cat