presocratics
Anaximandre
Pitágoras
Parménides
Demòcrit
Empédocles
Tales
Heráclit
Anaxímenes
Anaxímenes (585 – 525 aC)
Arjé: Aire 🌬️ Explicació: L’aire, en rarefacció (més lleuger → foc) i condensació (més dens → aigua, terra), es transforma en totes les coses.
Anaximandre (610 – 545 aC)
Arjé: Àpeiron (allò indefinit, infinit) ♾️ Explicació: L’aigua és limitada i no pot ser l’origen de tot. L’àpeiron és una substància eterna i infinita d’on sorgeixen totes les coses.
Parmènides (515 – 450 aC)
Arjé: L’Ésser 🌀 Explicació: Negava el canvi i el moviment. “L’ésser és i el no-ésser no és”. La realitat és única, eterna, immòbil i immutable.
Tales de Milet (624 – 546 aC)
Arjé: Aigua 💧 Explicació: Tot el que viu necessita aigua i és present a tot arreu. Per això pensava que l’aigua és l’origen i el suport de la vida.
Heràclit (540 – 480 aC)
Arjé: Foc 🔥 Explicació: El món és canvi constant (panta rei, tot flueix). El foc simbolitza la transformació i el moviment perpetu de la realitat.
Demòcrit (460 – 370 aC)
Arjé: Àtoms ⚛️ Explicació: Tot està format per àtoms, partícules indivisibles i eternes que es mouen en el buit. Així explicava la diversitat i el canvi a l’univers.
Pitàgores (570 – 495 aC)
Arjé: El nombre 🔢 Explicació: Els nombres i les proporcions matemàtiques expliquen l’harmonia del cosmos. L’univers és ordre i música basada en relacions numèriques.
Empèdocles (490 – 430 aC)
Arjé: Els quatre elements 🌍💧🔥🌬️ Explicació: No hi ha un sol principi sinó quatre: terra, aigua, foc i aire. Es combinen i es separen gràcies a dues forces: Amor (uneix) i Odi (separa).
Presocratics - Joel Martos
Joel Martos Cardona
Created on September 27, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Education Timeline
View
Images Timeline Mobile
View
Sport Vibrant Timeline
View
Decades Infographic
View
Comparative Timeline
View
Square Timeline Diagram
View
Timeline Diagram
Explore all templates
Transcript
presocratics
Anaximandre
Pitágoras
Parménides
Demòcrit
Empédocles
Tales
Heráclit
Anaxímenes
Anaxímenes (585 – 525 aC)
Arjé: Aire 🌬️ Explicació: L’aire, en rarefacció (més lleuger → foc) i condensació (més dens → aigua, terra), es transforma en totes les coses.
Anaximandre (610 – 545 aC)
Arjé: Àpeiron (allò indefinit, infinit) ♾️ Explicació: L’aigua és limitada i no pot ser l’origen de tot. L’àpeiron és una substància eterna i infinita d’on sorgeixen totes les coses.
Parmènides (515 – 450 aC)
Arjé: L’Ésser 🌀 Explicació: Negava el canvi i el moviment. “L’ésser és i el no-ésser no és”. La realitat és única, eterna, immòbil i immutable.
Tales de Milet (624 – 546 aC)
Arjé: Aigua 💧 Explicació: Tot el que viu necessita aigua i és present a tot arreu. Per això pensava que l’aigua és l’origen i el suport de la vida.
Heràclit (540 – 480 aC)
Arjé: Foc 🔥 Explicació: El món és canvi constant (panta rei, tot flueix). El foc simbolitza la transformació i el moviment perpetu de la realitat.
Demòcrit (460 – 370 aC)
Arjé: Àtoms ⚛️ Explicació: Tot està format per àtoms, partícules indivisibles i eternes que es mouen en el buit. Així explicava la diversitat i el canvi a l’univers.
Pitàgores (570 – 495 aC)
Arjé: El nombre 🔢 Explicació: Els nombres i les proporcions matemàtiques expliquen l’harmonia del cosmos. L’univers és ordre i música basada en relacions numèriques.
Empèdocles (490 – 430 aC)
Arjé: Els quatre elements 🌍💧🔥🌬️ Explicació: No hi ha un sol principi sinó quatre: terra, aigua, foc i aire. Es combinen i es separen gràcies a dues forces: Amor (uneix) i Odi (separa).