Moviments artístics
DADAISME 1916-1924
Conceptes claus
Moviment del període entorn de la Primera Guerra Mundial, pertany a les primeres avantguardes artístiques del segle XX.Moviment precedent i que influirà en el Surrealisme i en l'art contemporani. Moviment transversal intel·lectual, literari i estètic. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Tenen una postura nihilista (res no té un sentit, ni valor o veritat absoluta), irracional que questionen totes les convencions i una oposició a les ideologies existents, a l'art i la política tradicional. 1918 TristanTzara escrigué manifest dadà considerat un dels més importants entre els escrits del moviment. El moviment dadaista és un moviment antiartísitc, antiliterari i antipoètic perquè qüestona l'existència de l'art, la literatura i la poesia. De fet, per definició, qüestiona el propi Dadaisme. Estan contra la bellesa eterna, els principis preestablerts, la lògica i la immobilitat del pensament. Aposten per la llibertat de l'individu, l'espontaneïtat, l'immediat, actual i aleatori. Defensen el caos contra l'ordre. Formes expressives són el gest, l'escàndol, la provocació. Buscaven impactar o deixar perplex al públic. Al 1924 el «Manifeste du surréalisme» d'André Breton posa fi al moviment.
Característiques formals (tècnica, materials, color, iconografia, composició...)
Tècnica: Ús de ready-mades, objectes quotidians elevats a obra d’art. Experimentació amb collage, fotomuntatge i assemblatge.Materials: no convencionals, sovint trobats o reciclats.Iconografia: el tema principal l'antiartístics i provocadors, humor, absurditat i crítica a la guerra i la societat burgesa a la que consideren resposable del desastre.Imatges sovint fragmentades, descontextualitzades i iròniques.
Context: Sorgeix durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), en un moment de crisi política i moral provocada per la destrucció i la irracionalitat del conflicte bèl·lic. Molts artistes es van exiliar a ciutats neutrals com Zuric, fugint del reclutament i del nacionalisme agressiu. Economia europea estava devastada, i la confiança en el progrés, la ciència i les institucions havia desaparegut.
Artistes
Marcel Duchamp (1887-1968)
Tristan Tzara (1896-1963)
Hugo Ball (1886-1927)
Man Ray (1890-1976) i Surrealista
Jean Arp (1887-1966)
Conceptes claus
Marcel Duchamp França 1887-1968
Moviments artístics
Objecte
Anti-art
Apropiació
Concepte
Dadaisme
rady-made
objecte quotidià ja existent que l’artista selecciona i presenta com a obra d’art, sense transformar-lo o amb intervencions mínimes, amb la intenció de qüestionar el valor i la definició de l’art.
Fou pintor i escultor. Participà en diversos moviments artístics a part del dadaisme (principal), també fa incursió al futurisme, el cubisme i també al surrealisme. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i arriba fins a l'art més actual.
Iconografia / Temàtica:
Substitueix la representació per la idea.
Converteix objectes quotidians en art.
Utilitza la ironia com a llenguatge central.
Critica el sistema de l’art des de dins. Tècnica: prefereix triar abans que fer.
Intervé el mínim sobre l’objecte.
Experimenta amb mecanismes i il·lusions òptiques. Materials: objectes industrials i prefabricats. Utilitza vidre, metall i altres materials no artístics.
Nu baixant l'escala n.2 1912
Als seus inicis va adoptar tendències cubistes i futuristes
Els darrers anys les obres eren de caràcter més eròtic i properes al surrealisme
La font 1917
Entre 1913 i 1915 va constuir els seus rady-made obra propiament dadaista
Étant donnés 1) La chute d'eau 2) le gaz d'éclairage (1944- 1968)
Conceptes claus
Moviments artístics
Marcel Duchamp França 1887-1968
Dadaisme
Objecte
Anti-art
Apropiació
Concepte
M.Duchamp
Rady-made modificat
La font 1917
Roda de bicicleta 1913
Portaampolles 1914
L.H.O.O.Q. "ella té el cul calent" 1919
La núvia despullada fins i tot pels seus solters (El gran vidre) 1915-23
En presentar un urinari com a obra d'art, Duchamp va desafiar la noció d'originalitat i habilitat tècnica tradicional, convertint un objecte quotidià en una crítica radical a les institucions artístiques.
Duchamp va crear una maleta amb reproduccions en miniatura de les seves obres, qüestionant la unicitat de l'art i convertint el mateix concepte de museu portàtil en una obra.
l’espectador ha d'imaginar i conceptualitzar l’obra més que percebre-la directament.
Amb soroll secret 1916 Rady-made sonor
Caixa a la maleta 1935-1941
Conceptes claus
Tristan Tzara Romania 1896-França 1968
Moviments artístics
Anti-art
Dadaisme
Les aventures celestes de Monsieur Antipyrine 1916
El cor de gas 1921
Etapa Dadaista: Defensa un anti-art basat en la destrucció de les normes i convencions, per alliberar la creativitat i expressar el caos i l’absurd del món modern.
Lampisteries 1919
Vint i cinc poemes 1918
Va ser un assagista i poeta. Fundador i escriptor dels manifestos del moviment.
Set manifestos Dada 1918-1924
L'home aproximatiu 1931
Mocador de núvols 1924
Etapa surrealista: exploració interior i els somnis Quan s’uneix al surrealisme, la seva poesia es torna més profunda i reflexiva, centrada en el món interior, els somnis i l’inconscient com a camins per entendre l’ésser humà.
Defensa l'absurd i l'atzar com a mètodes creatius, rebutjant la lògica i la bellesa tradicional.
Etapa final: Combina la seva visió poètica amb un compromís social i polític, alhora que desenvolupa una poesia més humana, meditativa i plena de valors universals.
Jove trist en un tren 1911
Molinet de cafè 1911
El pas de la verge a l'esposa 1912
1. Manifest Dada (1918)
Tzara defensa que l’art ha de ser lliure i absurd, perquè el món mateix és absurd. 2. Manifest Dada (1918, segona versió)
Dada rebutja totes les normes i valors, fins i tot els seus propis, per trencar amb la raó i la moral burgesa. 3. Manifest Dada (1919)
L’art no ha de tenir sentit ni explicacions: només ha de ser espontani i provocador. 4. Manifest Dada (1920)
Dada no vol crear res nou, sinó destruir el vell per començar des de zero. 5. Manifest Dada (1921)
L’art s’ha de convertir en un acte de rebel·lió contra la guerra, la hipocresia i el capitalisme. 6. Manifest Dada (1922)
Tzara defensa que Dada ha de seguir sent caòtic i sense regles per mantenir la seva llibertat. 7. Manifest Dada (1924)
Tzara reconeix el final de Dada, però afirma que ha obert el camí cap a una nova llibertat artística i creativa.
Dadaisme
ISAURA-ANNA FITE SALOMO
Created on September 27, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Teaching Challenge: Transform Your Classroom
View
Frayer Model
View
Math Calculations
View
Interactive QR Code Generator
View
Piñata Challenge
View
Interactive Scoreboard
View
Interactive Bingo
Explore all templates
Transcript
Moviments artístics
DADAISME 1916-1924
Conceptes claus
Moviment del període entorn de la Primera Guerra Mundial, pertany a les primeres avantguardes artístiques del segle XX.Moviment precedent i que influirà en el Surrealisme i en l'art contemporani. Moviment transversal intel·lectual, literari i estètic. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Tenen una postura nihilista (res no té un sentit, ni valor o veritat absoluta), irracional que questionen totes les convencions i una oposició a les ideologies existents, a l'art i la política tradicional. 1918 TristanTzara escrigué manifest dadà considerat un dels més importants entre els escrits del moviment. El moviment dadaista és un moviment antiartísitc, antiliterari i antipoètic perquè qüestona l'existència de l'art, la literatura i la poesia. De fet, per definició, qüestiona el propi Dadaisme. Estan contra la bellesa eterna, els principis preestablerts, la lògica i la immobilitat del pensament. Aposten per la llibertat de l'individu, l'espontaneïtat, l'immediat, actual i aleatori. Defensen el caos contra l'ordre. Formes expressives són el gest, l'escàndol, la provocació. Buscaven impactar o deixar perplex al públic. Al 1924 el «Manifeste du surréalisme» d'André Breton posa fi al moviment.
Característiques formals (tècnica, materials, color, iconografia, composició...)
Tècnica: Ús de ready-mades, objectes quotidians elevats a obra d’art. Experimentació amb collage, fotomuntatge i assemblatge.Materials: no convencionals, sovint trobats o reciclats.Iconografia: el tema principal l'antiartístics i provocadors, humor, absurditat i crítica a la guerra i la societat burgesa a la que consideren resposable del desastre.Imatges sovint fragmentades, descontextualitzades i iròniques.
Context: Sorgeix durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), en un moment de crisi política i moral provocada per la destrucció i la irracionalitat del conflicte bèl·lic. Molts artistes es van exiliar a ciutats neutrals com Zuric, fugint del reclutament i del nacionalisme agressiu. Economia europea estava devastada, i la confiança en el progrés, la ciència i les institucions havia desaparegut.
Artistes
Marcel Duchamp (1887-1968)
Tristan Tzara (1896-1963)
Hugo Ball (1886-1927)
Man Ray (1890-1976) i Surrealista
Jean Arp (1887-1966)
Conceptes claus
Marcel Duchamp França 1887-1968
Moviments artístics
Objecte
Anti-art
Apropiació
Concepte
Dadaisme
rady-made
objecte quotidià ja existent que l’artista selecciona i presenta com a obra d’art, sense transformar-lo o amb intervencions mínimes, amb la intenció de qüestionar el valor i la definició de l’art.
Fou pintor i escultor. Participà en diversos moviments artístics a part del dadaisme (principal), també fa incursió al futurisme, el cubisme i també al surrealisme. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i arriba fins a l'art més actual.
Iconografia / Temàtica: Substitueix la representació per la idea. Converteix objectes quotidians en art. Utilitza la ironia com a llenguatge central. Critica el sistema de l’art des de dins. Tècnica: prefereix triar abans que fer. Intervé el mínim sobre l’objecte. Experimenta amb mecanismes i il·lusions òptiques. Materials: objectes industrials i prefabricats. Utilitza vidre, metall i altres materials no artístics.
Nu baixant l'escala n.2 1912
Als seus inicis va adoptar tendències cubistes i futuristes
Els darrers anys les obres eren de caràcter més eròtic i properes al surrealisme
La font 1917
Entre 1913 i 1915 va constuir els seus rady-made obra propiament dadaista
Étant donnés 1) La chute d'eau 2) le gaz d'éclairage (1944- 1968)
Conceptes claus
Moviments artístics
Marcel Duchamp França 1887-1968
Dadaisme
Objecte
Anti-art
Apropiació
Concepte
M.Duchamp
Rady-made modificat
La font 1917
Roda de bicicleta 1913
Portaampolles 1914
L.H.O.O.Q. "ella té el cul calent" 1919
La núvia despullada fins i tot pels seus solters (El gran vidre) 1915-23
En presentar un urinari com a obra d'art, Duchamp va desafiar la noció d'originalitat i habilitat tècnica tradicional, convertint un objecte quotidià en una crítica radical a les institucions artístiques.
Duchamp va crear una maleta amb reproduccions en miniatura de les seves obres, qüestionant la unicitat de l'art i convertint el mateix concepte de museu portàtil en una obra.
l’espectador ha d'imaginar i conceptualitzar l’obra més que percebre-la directament.
Amb soroll secret 1916 Rady-made sonor
Caixa a la maleta 1935-1941
Conceptes claus
Tristan Tzara Romania 1896-França 1968
Moviments artístics
Anti-art
Dadaisme
Les aventures celestes de Monsieur Antipyrine 1916
El cor de gas 1921
Etapa Dadaista: Defensa un anti-art basat en la destrucció de les normes i convencions, per alliberar la creativitat i expressar el caos i l’absurd del món modern.
Lampisteries 1919
Vint i cinc poemes 1918
Va ser un assagista i poeta. Fundador i escriptor dels manifestos del moviment.
Set manifestos Dada 1918-1924
L'home aproximatiu 1931
Mocador de núvols 1924
Etapa surrealista: exploració interior i els somnis Quan s’uneix al surrealisme, la seva poesia es torna més profunda i reflexiva, centrada en el món interior, els somnis i l’inconscient com a camins per entendre l’ésser humà.
Defensa l'absurd i l'atzar com a mètodes creatius, rebutjant la lògica i la bellesa tradicional.
Etapa final: Combina la seva visió poètica amb un compromís social i polític, alhora que desenvolupa una poesia més humana, meditativa i plena de valors universals.
Jove trist en un tren 1911
Molinet de cafè 1911
El pas de la verge a l'esposa 1912
1. Manifest Dada (1918) Tzara defensa que l’art ha de ser lliure i absurd, perquè el món mateix és absurd. 2. Manifest Dada (1918, segona versió) Dada rebutja totes les normes i valors, fins i tot els seus propis, per trencar amb la raó i la moral burgesa. 3. Manifest Dada (1919) L’art no ha de tenir sentit ni explicacions: només ha de ser espontani i provocador. 4. Manifest Dada (1920) Dada no vol crear res nou, sinó destruir el vell per començar des de zero. 5. Manifest Dada (1921) L’art s’ha de convertir en un acte de rebel·lió contra la guerra, la hipocresia i el capitalisme. 6. Manifest Dada (1922) Tzara defensa que Dada ha de seguir sent caòtic i sense regles per mantenir la seva llibertat. 7. Manifest Dada (1924) Tzara reconeix el final de Dada, però afirma que ha obert el camí cap a una nova llibertat artística i creativa.