EVOLUCIÓ
EDUCACIÓ
Evolució concepte infant, lleis educatives, model assistencial a un educatiu, transició de l’escola Tradicional a l’escola Nova, joc com a eix metodològic i una mica de Fröbel, Pikler i Bowlby.
Antecedents (1782 – inicis s. XX)
Fröbel (1782-1852): Kindergarten → joc = eina natural d’aprenentatge.Infant deixa de ser vist com un “adult petit”. Escola Nova: infant protagonista, experiència i joc al centre.
Pedagogs clau (1902 – 1930s)
Pikler (1902): moviment lliure, afecte, respecte ritmes.Bowlby (1907): teoria de l’afecció → vincle segur clau. 1930s: Escola Nova arriba a Espanya, però Guerra Civil la frena.
Transició legislativa (1970)
1970 → Llei General d’Educació (LGE). És la primera vegada que a Espanya es reconeix que l’etapa preescolar té un caràcter educatiu i no únicament assistencial. Es defineixen objectius per al desenvolupament integral (llenguatge, motricitat, observació, joc, hàbits socials). Aquesta llei suposa el punt de trencament amb el model anterior de guarderies que només vetllaven per la custòdia i atenció bàsica dels infants.
Consolidació i influències (1980 – 1990)
1984 → Mort de Pikler, llegat del joc lliure i afecte.1990 → LOGSE: educació infantil (0-6) amb dos cicles. 1990 → Mort de Bowlby, teoria de l’afecció consolida el paper del vincle.
Actualitat (2006 – 2020)
2006 → LOE: reforça coherència entre 0-3 i 3-6.2013 → LOMCE: petits canvis, infantil es manté. 2020 → LOMLOE: joc i benestar integral com a eixos bàsics.
www.loremipsum.com
Pedagogs clau (1902 – 1930s)
1902 → Neix Emmi Pikler. Pediatra hongaresa que va treballar amb infants petits i va desenvolupar una pedagogia basada en el moviment lliure, el respecte als ritmes propis i la importància d’una relació afectiva estable amb l’adult. El joc lliure esdevé motor de desenvolupament. 1907 → Neix John Bowlby. Psicòleg britànic creador de la teoria de l’afecció. Va demostrar que el vincle segur amb l’adult de referència és fonamental perquè l’infant explori i aprengui amb confiança. El joc s’entén també com una manera de reforçar la seguretat emocional. 1930s → L’Escola Nova arriba a Espanya. S’obren escoles experimentals que apliquen mètodes actius i centrats en l’infant. Tot i això, la Guerra Civil i posterior dictadura aturen el moviment i retornen un model més tradicional.
Consolidació i influències (1980 – 1990)
1984 → Mort d’Emmi Pikler. La seva obra inspira escoles i institucions de tot el món, posant en valor la qualitat de les interaccions adult-infant i la importància del joc lliure. 1990 → LOGSE. Gran reforma educativa que substitueix el terme “preescolar” per educació infantil, establint dos cicles (0-3 i 3-6). Es consolida definitivament com a etapa educativa dins del sistema. Es regulen continguts, metodologies i formació del professorat. 1990 → Mort de John Bowlby. La seva teoria de l’afecció esdevé fonamental per entendre la relació emocional en la criança i l’aprenentatge. El seu llegat reforça la importància del vincle afectiu i del joc compartit.
Antecedents (1782 – inicis s. XX)
1782 → Neix Friedrich Fröbel, pedagog alemany creador del Kindergarten (“jardí d’infants”). Va defensar que el joc és l’eina natural d’aprenentatge i que els infants necessiten un entorn específic, amb materials i activitats adaptades a la seva etapa. 1852 → Mort de Fröbel. El seu llegat trenca amb la visió de l’infant com a “adult en miniatura” i posa les bases per considerar-lo un subjecte amb necessitats pròpies. El joc deixa de ser només diversió i guanya pes educatiu. Finals del s. XIX – inicis del s. XX → Moviment de l’Escola Nova. Pedagogs com Rousseau, Pestalozzi, Dewey, Montessori o Decroly situen l’infant com a protagonista de l’aprenentatge. Defensen l’experiència directa, l’activitat pràctica, la llibertat i el joc com a eix central.
Actualitat (2006 – 2020)
2006 → LOE. Reforça l’educació infantil com a etapa educativa a tot el territori, garantint que els dos cicles (0-3 i 3-6) siguin coherents i complementaris. 2013 → LOMCE. Introdueix canvis curriculars en altres etapes, però manté intacte el model educatiu d’infantil. 2020 → LOMLOE. Última reforma educativa. Dona més importància a l’equitat, a l’accés universal i a la compensació de desigualtats. Reforça el joc, el benestar emocional i el desenvolupament integral com a eixos bàsics de l’educació infantil.
EDUCACIÓ
Marta Mediavilla Piccolo
Created on September 26, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Timeline
View
Timeline video mobile
View
Timeline Lines Mobile
View
Major Religions Timeline
View
Timeline Flipcard
View
Timeline video
View
History Timeline
Explore all templates
Transcript
EVOLUCIÓ
EDUCACIÓ
Evolució concepte infant, lleis educatives, model assistencial a un educatiu, transició de l’escola Tradicional a l’escola Nova, joc com a eix metodològic i una mica de Fröbel, Pikler i Bowlby.
Antecedents (1782 – inicis s. XX)
Fröbel (1782-1852): Kindergarten → joc = eina natural d’aprenentatge.Infant deixa de ser vist com un “adult petit”. Escola Nova: infant protagonista, experiència i joc al centre.
Pedagogs clau (1902 – 1930s)
Pikler (1902): moviment lliure, afecte, respecte ritmes.Bowlby (1907): teoria de l’afecció → vincle segur clau. 1930s: Escola Nova arriba a Espanya, però Guerra Civil la frena.
Transició legislativa (1970)
1970 → Llei General d’Educació (LGE). És la primera vegada que a Espanya es reconeix que l’etapa preescolar té un caràcter educatiu i no únicament assistencial. Es defineixen objectius per al desenvolupament integral (llenguatge, motricitat, observació, joc, hàbits socials). Aquesta llei suposa el punt de trencament amb el model anterior de guarderies que només vetllaven per la custòdia i atenció bàsica dels infants.
Consolidació i influències (1980 – 1990)
1984 → Mort de Pikler, llegat del joc lliure i afecte.1990 → LOGSE: educació infantil (0-6) amb dos cicles. 1990 → Mort de Bowlby, teoria de l’afecció consolida el paper del vincle.
Actualitat (2006 – 2020)
2006 → LOE: reforça coherència entre 0-3 i 3-6.2013 → LOMCE: petits canvis, infantil es manté. 2020 → LOMLOE: joc i benestar integral com a eixos bàsics.
www.loremipsum.com
Pedagogs clau (1902 – 1930s)
1902 → Neix Emmi Pikler. Pediatra hongaresa que va treballar amb infants petits i va desenvolupar una pedagogia basada en el moviment lliure, el respecte als ritmes propis i la importància d’una relació afectiva estable amb l’adult. El joc lliure esdevé motor de desenvolupament. 1907 → Neix John Bowlby. Psicòleg britànic creador de la teoria de l’afecció. Va demostrar que el vincle segur amb l’adult de referència és fonamental perquè l’infant explori i aprengui amb confiança. El joc s’entén també com una manera de reforçar la seguretat emocional. 1930s → L’Escola Nova arriba a Espanya. S’obren escoles experimentals que apliquen mètodes actius i centrats en l’infant. Tot i això, la Guerra Civil i posterior dictadura aturen el moviment i retornen un model més tradicional.
Consolidació i influències (1980 – 1990)
1984 → Mort d’Emmi Pikler. La seva obra inspira escoles i institucions de tot el món, posant en valor la qualitat de les interaccions adult-infant i la importància del joc lliure. 1990 → LOGSE. Gran reforma educativa que substitueix el terme “preescolar” per educació infantil, establint dos cicles (0-3 i 3-6). Es consolida definitivament com a etapa educativa dins del sistema. Es regulen continguts, metodologies i formació del professorat. 1990 → Mort de John Bowlby. La seva teoria de l’afecció esdevé fonamental per entendre la relació emocional en la criança i l’aprenentatge. El seu llegat reforça la importància del vincle afectiu i del joc compartit.
Antecedents (1782 – inicis s. XX)
1782 → Neix Friedrich Fröbel, pedagog alemany creador del Kindergarten (“jardí d’infants”). Va defensar que el joc és l’eina natural d’aprenentatge i que els infants necessiten un entorn específic, amb materials i activitats adaptades a la seva etapa. 1852 → Mort de Fröbel. El seu llegat trenca amb la visió de l’infant com a “adult en miniatura” i posa les bases per considerar-lo un subjecte amb necessitats pròpies. El joc deixa de ser només diversió i guanya pes educatiu. Finals del s. XIX – inicis del s. XX → Moviment de l’Escola Nova. Pedagogs com Rousseau, Pestalozzi, Dewey, Montessori o Decroly situen l’infant com a protagonista de l’aprenentatge. Defensen l’experiència directa, l’activitat pràctica, la llibertat i el joc com a eix central.
Actualitat (2006 – 2020)
2006 → LOE. Reforça l’educació infantil com a etapa educativa a tot el territori, garantint que els dos cicles (0-3 i 3-6) siguin coherents i complementaris. 2013 → LOMCE. Introdueix canvis curriculars en altres etapes, però manté intacte el model educatiu d’infantil. 2020 → LOMLOE. Última reforma educativa. Dona més importància a l’equitat, a l’accés universal i a la compensació de desigualtats. Reforça el joc, el benestar emocional i el desenvolupament integral com a eixos bàsics de l’educació infantil.