Activitats
CATEGORIES GRAMATICALS
ADJECTIU DETERMINATIU (DETERMINANT)
SUBSTANTIU
ADJECTIU QUALIFICATIU
PREPOSICIÓ
VERB
ADVERBI
CONJUNCIÓ
INTERJECCIÓ
PRONOMS
SUBSTANTIU
Definició:
Paraula que designa éssers animats o inanimats, idees o sentiments.
Funcions:
És el nucli del sintagma nominal. Pot fer la funció de subjecte, atribut o complement d’un verb, d’un altre substantiu o d'una preposició. .
Exemples:
Júlia, Xàtiva, veí, formiga, taula, diners, amistat, alegria...
ADJECTIU DETERMINATIU (DETERMINANT)
Definició: Paraula que concreta o determina el significat del substantiu al qual acompanya. Concorda en gènere i nombre amb aquest.
TIpus:
Funció: Determinant del substantiiu o d'una paraula substantivitzada.
ADJECTIU QUALIFICATIU
Definició:
Exemples:
Expressa alguna qualitat o característica del substantiu que acompanya. Concorda en gènere i nombre amb aquest.
Graus: Positu, comparatiu, superlatiu.
Funció:
Complement del nom, atribut o predicatiu.
verb
Tipus:
Definició:
Verb copulatiu: Verb que uneix subjecte amb atribut. Ser, estar, semblar i paréixer.
Paraules que designen accions, processos o estats.
Verb predicatiu: Verb no copulatiu. Estudiar, llegir, dormir...
Funció:
Nucli del sintagma verbal. Predicat verbal o nominal.
Verb auxiliar: Verb que s'uneix a una forma no personal (infinitiu, gerundi o participi) del verb principal (copulatiu o predicatiu). Haver, ser, anar.
Verb impersonal: Verb que no fa referència a cap subjecte. Verbs que fan referència a fenòmens meteorològics (nevar, ploure) i haver-hi.
ADVERBI
Classificació
Definició:
Paraula o bé una locució que modifica el verb, l'adjectiu o un altre adverbi.
Funcions:
Nucli del sintagma adverbial. Complenta al verb (complement circumstancial), a l'adjectiu o a un altre adverbi.
PREPOSICIÓ
CONJUNCIÓ
Relacionen paraules o sintagmes d'idèntica funció sintàctica o bé oracions coordinades o subordinades.
Definició:
que, si, com
i, ni
si, mentre que
o, o bé
encara que
però, sinó
doncs, de manera que
ni... ni, o... o
perquè
és a dir
tan... com, més... que
a més
Continuatives
perquè
Pronoms
Definició:
No tenen un significat permanent, sinó ocasional, ja que la seua funció bàsica és la de referir-se a un element que ja és conegut pel context lingüístic o bé per la situació comunicativa i representar-lo.
Funcions:
Subjecte o complement.
Interjeccions
Són paraules o locucions invariables, característiques de la llengua oral i del registre col·loquial, que expressen l’actitud i els sentiments del parlant o bé ajuden a establir la comunicació entre el parlant i l’oient.
Definició:
Les interjeccions pròpies són formes simples, de significat poc precís, que només poden actuar com a interjeccions (ai, ui, oh, apa, ecs…).
Classificació
Les interjeccions impròpies són noms, verbs, adverbis o locucions que s’utilitzen com a interjeccions (alerta, bon dia, som-hi, endavant, Déu n’hi do…).
manifesten sentiments del parlant (ecs, uf, ah, llàstima, que bé, vaja, quin remei...)
Expressives:
Funcions
D'incitació a actuar:
criden l'atenció de l'oient (ei, compte, atenció, escolte...)
salutacions, comiats, agraïments, perdó, desacord... (hola, bon dia, gràcies, de res, d'acord, enhorabona, per molts anys...)
De contacte:
Adverbis, preposicions i conjuncions
Substantius
Determinants
Verb
Categoriesgramaticals
Adjectius qualificatius
Interjecció
Totes les categories
Pronom
ACTIVITATS
Sintagmes
Categories
Pilar M.
Created on September 25, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Genial Calendar 2026
View
School Calendar 2026
View
January Higher Education Academic Calendar
View
School Year Calendar January
View
Academic Calendar January
View
Choice Board Flipcards
View
Comic Flipcards
Explore all templates
Transcript
Activitats
CATEGORIES GRAMATICALS
ADJECTIU DETERMINATIU (DETERMINANT)
SUBSTANTIU
ADJECTIU QUALIFICATIU
PREPOSICIÓ
VERB
ADVERBI
CONJUNCIÓ
INTERJECCIÓ
PRONOMS
SUBSTANTIU
Definició:
Paraula que designa éssers animats o inanimats, idees o sentiments.
Funcions:
És el nucli del sintagma nominal. Pot fer la funció de subjecte, atribut o complement d’un verb, d’un altre substantiu o d'una preposició. .
Exemples:
Júlia, Xàtiva, veí, formiga, taula, diners, amistat, alegria...
ADJECTIU DETERMINATIU (DETERMINANT)
Definició: Paraula que concreta o determina el significat del substantiu al qual acompanya. Concorda en gènere i nombre amb aquest.
TIpus:
Funció: Determinant del substantiiu o d'una paraula substantivitzada.
ADJECTIU QUALIFICATIU
Definició:
Exemples:
Expressa alguna qualitat o característica del substantiu que acompanya. Concorda en gènere i nombre amb aquest.
Graus: Positu, comparatiu, superlatiu.
Funció:
Complement del nom, atribut o predicatiu.
verb
Tipus:
Definició:
Verb copulatiu: Verb que uneix subjecte amb atribut. Ser, estar, semblar i paréixer.
Paraules que designen accions, processos o estats.
Verb predicatiu: Verb no copulatiu. Estudiar, llegir, dormir...
Funció:
Nucli del sintagma verbal. Predicat verbal o nominal.
Verb auxiliar: Verb que s'uneix a una forma no personal (infinitiu, gerundi o participi) del verb principal (copulatiu o predicatiu). Haver, ser, anar.
Verb impersonal: Verb que no fa referència a cap subjecte. Verbs que fan referència a fenòmens meteorològics (nevar, ploure) i haver-hi.
ADVERBI
Classificació
Definició:
Paraula o bé una locució que modifica el verb, l'adjectiu o un altre adverbi.
Funcions:
Nucli del sintagma adverbial. Complenta al verb (complement circumstancial), a l'adjectiu o a un altre adverbi.
PREPOSICIÓ
CONJUNCIÓ
Relacionen paraules o sintagmes d'idèntica funció sintàctica o bé oracions coordinades o subordinades.
Definició:
que, si, com
i, ni
si, mentre que
o, o bé
encara que
però, sinó
doncs, de manera que
ni... ni, o... o
perquè
és a dir
tan... com, més... que
a més
Continuatives
perquè
Pronoms
Definició:
No tenen un significat permanent, sinó ocasional, ja que la seua funció bàsica és la de referir-se a un element que ja és conegut pel context lingüístic o bé per la situació comunicativa i representar-lo.
Funcions:
Subjecte o complement.
Interjeccions
Són paraules o locucions invariables, característiques de la llengua oral i del registre col·loquial, que expressen l’actitud i els sentiments del parlant o bé ajuden a establir la comunicació entre el parlant i l’oient.
Definició:
Les interjeccions pròpies són formes simples, de significat poc precís, que només poden actuar com a interjeccions (ai, ui, oh, apa, ecs…).
Classificació
Les interjeccions impròpies són noms, verbs, adverbis o locucions que s’utilitzen com a interjeccions (alerta, bon dia, som-hi, endavant, Déu n’hi do…).
manifesten sentiments del parlant (ecs, uf, ah, llàstima, que bé, vaja, quin remei...)
Expressives:
Funcions
D'incitació a actuar:
criden l'atenció de l'oient (ei, compte, atenció, escolte...)
salutacions, comiats, agraïments, perdó, desacord... (hola, bon dia, gràcies, de res, d'acord, enhorabona, per molts anys...)
De contacte:
Adverbis, preposicions i conjuncions
Substantius
Determinants
Verb
Categoriesgramaticals
Adjectius qualificatius
Interjecció
Totes les categories
Pronom
ACTIVITATS
Sintagmes