ensenyament i aprentatge de l'eDucació Física 1
Josep roda Jimenez - josepmaria.roda@urv.cat
Sempre m’ha agradat molt l’esport, però sobretot recordo un professor de Primària que em
va motivar molt a endinsar-me en aquest món i, gràcies a ell, avui en dia tinc molt present
l’esport a la meva vida. Va ensenyar-me a veure que l’educació física pot ser molt més que
fer exercici: és una manera de transmetre als nens i nenes la mateixa passió i motivació que
em van fer sentir quan era petita, i alhora ajudar-los a créixer de manera sana i positiva.
A partir d’aquesta experiència vaig comprendre que l’educació física és també un espai on
els infants poden descobrir el valor de l’esforç, la constància i el treball en equip. M’agrada
la idea de mostrar-los que l’activitat física es pot viure d’una manera divertida i propera,
adaptada a cadascú, perquè tothom hi trobi el seu lloc i s’hi senti còmode.
Laia Sabater Llambrich
Sessió 1
Continguts
01. Evolució Històrica 10%
02. Aprenentatge Motor 20%
03. Expressió Corporal 20%
04. Sistemes Corporals 10%
05. Habilitats motrius bàsiques 20%
06. Habilitats Motrius Específiques 20%
DE L'EDAT ANTIGA A L'ACTUALITAT
Edat Antiga
Època Grega
ÈPOCA ROMANA
MÓN MEDIEVAL
RENAIXEMENT I IL·LUSTRACIÓ
TENDÈNCIES ACTUALS
eDAT aNTIGA
Egipte i Mesopotàmia
Funció de l’activitat física: bàsicament utilitària i de supervivència. Egipte: Desenvolupament físic relacionat amb la guerra i la defensa. Es practicaven jocs de lluita, tir amb arc, natació i regates al Nil. Danses rituals amb significat religiós. L’activitat física tenia també una dimensió festiva i cultural (festivals). Mesopotàmia: Gran importància de l’entrenament militar: carruatges, tir amb arc i combats. Es documenta la pràctica de jocs amb pilota. Conclusió: el cos era vist com una eina funcional i guerrera, més que com a objecte de bellesa o educació.
L’època romana
Funció principal: utilitària i militar. Pràctiques: Entrenament dels soldats (marxes, combats, armes). Jocs de masses: gladiadors, curses de quadrigues, lluites al circ. Diferències amb Grècia: A Roma l’activitat física perd el caràcter educatiu i filosòfic. Es converteix més en espectacle i entreteniment de masses, sovint molt violent. Conclusió: la Roma imperial associa el cos a potència i domini polític.
L’època grega
Concepció global de l’educació: paideia = harmonia cos-ment.
Esparta: Educació física centrada en la formació militar. Els nens des de petits eren preparats per a la guerra: resistència, disciplina, sofriment i obediència. Les dones també feien exercici físic per estar fortes i donar fills sans. Atenes: Educació més equilibrada → cos, esperit i cultura. Importància de la música, la filosofia i també l’activitat física (gimnasis i palestras). Jocs Olímpics antics (776 aC): Celebrats en honor a Zeus, cada 4 anys a Olímpia. Proves: curses, llançament de disc i javelina, lluita, pugilat, pentatló. Només homes lliures podien participar-hi. Conclusió: la Grècia clàssica va ser el primer gran model educatiu integral que incorporava el cos com a part essencial de la formació ciutadana.
El món medieval
Visió del cos: influència de la religió cristiana → cos = pecat, esperit = valor suprem.
Noblesa: Preparació per la guerra (tornejos, cavalleria, caça, falconeria). Els cavallers seguien un codi d’honor i practicaven activitats físiques amb finalitat militar i simbòlica. Poble: Feines agrícoles i manuals. Mantenien jocs populars (curses, lluites, jocs de pilota, salt de corda). Monestirs: Alguns ordres practicaven exercicis físics com a part de la rutina diària, sobretot activitats manuals i treball agrícola. Conclusió: el cos perd rellevància educativa, però l’activitat física sobreviu a través dels jocs populars i de les pràctiques cavalleresques.
El Renaixement i la Il·lustració
Renaixement (s. XV–XVI): Recuperació de l’humanisme grec i romà → el cos torna a ser valorat. Artistes com Leonardo da Vinci estudien l’anatomia i representen el cos com a ideal de bellesa i proporció. Importància de l’educació física com a part del desenvolupament integral de l’individu. La Il·lustració (s. XVIII): Predomini del pensament científic i racional. Es posa èmfasi en la salut, l’higiene i l’educació del cos. Montaigne: defensa que el cos ha de tenir un paper central en l’educació. Locke: aposta per l’activitat física per a la salut i la formació del caràcter. Rousseau (Emili): el nen ha de créixer en contacte amb la natura i amb llibertat de moviment. Conclusió: es prepara el terreny per a la institucionalització de l’educació física al segle XIX.
L’educació física contemporània: segle XIX
Context històric: Revolució Industrial → preocupació per la salut, higiene i ordre social. Naixement dels sistemes gimnàstics: Ling (Suècia): gimnàstica mèdica i correctiva (postura, salut, rehabilitació). Jahn (Alemanya): gimnàstica patriòtica i nacionalista; apareixen els aparells gimnàstics (barra fixa, cavall). Amorós (França): gimnàstica militar i educativa, enfocada al desenvolupament físic dels joves. Moviment higienista: importància de la higiene, la salut i la prevenció de malalties. Conseqüència: l’educació física entra com a assignatura obligatòria a les escoles en molts països europeus.
Context: Revolució Industrial → apareix temps lliure en certes classes socials. Gran Bretanya era potència mundial, amb un sistema educatiu elitista (col·legis privats i universitats). Característiques: Importància del “sport” i del joc organitzat com a part de l’educació. Es prioritzen esports d’equip: futbol, rugbi, cricket, hockey, rem, atletisme. A les public schools (Eton, Harrow, Rugby School) es fomenta el “fair play” (joc net), el respecte a les regles i el treball en equip. Esport com a mitjà de formació del caràcter: disciplina, lideratge, cooperació, superació. El moviment anglès dona lloc a la difusió mundial de l’esport modern (futbol, tennis, boxa). Objectius educatius: Desenvolupar el cos, però també el caràcter i els valors morals. Preparar futurs líders (militars, polítics, empresaris) a través de la competició esportiva. Influència internacional: El model anglès es converteix en la base de l’esport escolar i competitiu arreu del món.
Escola Anglesa (Joc i Esport)
L’educació física contemporània: segle XX
Principis del segle XX: Recuperació dels Jocs Olímpics moderns (1896, Coubertin). L’esport es converteix en eina educativa, social i cultural. Mitjan segle XX: Desenvolupament de la psicomotricitat (Le Boulch, Lapierre): importància del moviment per al desenvolupament cognitiu i emocional. Aparició de corrents pedagògiques que donen valor al joc com a mitjà educatiu. Final del segle XX: Inclusió de l’esport escolar com a activitat educativa. Importància de la coeducació (igualtat de gènere). Atenció a la diversitat i adaptació de l’activitat física a tots els alumnes.
tENDÈNCIES ACTUALS: segle XXI
Educació física per a la salut i la qualitat de vida: prevenció del sedentarisme i promoció d’hàbits saludables. Diversificació d’activitats: no només esports tradicionals, sinó també dansa, fitness, expressió corporal, activitats en la natura. Inclusió i integració: adaptacions per a alumnat amb discapacitat, coeducació real. Novetats tecnològiques: aplicacions mòbils, rellotges intel·ligents, videojocs actius (exergames). Educació física al llarg de la vida: des de la infància fins a la tercera edat, com a eina per al benestar i la cohesió social. Tendència pedagògica: metodologies actives (aprenentatge cooperatiu, gamificació, educació emocional).
L'escola del futur
Vivim en una societat marcada per la tecnologia, la globalització i nous reptes socials: sedentarisme, salut mental, inclusió, canvi climàtic… L’educació física del futur haurà de donar resposta a tot això, posant la persona al centre i integrant el cos, la ment i les emocions.
Anem a Jugar
Tasca 2
1.1. L’edat antiga. 1.2. L'època grega 1.3 l'època romana 1.3. El món medieval. 1.4. El Renaixement 1.5 La Il·lustració. 1.6. L’educació física contemporània: segle XIX. 1.7. L’educació física contemporània: segle XX. 1.8 L'escola Anglesa. 1.9 Les tendències actuals XXI. 2.0 L 'escola del futur
Sessió 1
URV
Created on September 24, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Snow Presentation
View
Corporate Christmas Presentation
View
Historical Presentation
View
Scary Eighties Presentation
View
Memories Presentation
View
Winter Presentation
View
Hanukkah Presentation
Explore all templates
Transcript
ensenyament i aprentatge de l'eDucació Física 1
Josep roda Jimenez - josepmaria.roda@urv.cat
Sempre m’ha agradat molt l’esport, però sobretot recordo un professor de Primària que em va motivar molt a endinsar-me en aquest món i, gràcies a ell, avui en dia tinc molt present l’esport a la meva vida. Va ensenyar-me a veure que l’educació física pot ser molt més que fer exercici: és una manera de transmetre als nens i nenes la mateixa passió i motivació que em van fer sentir quan era petita, i alhora ajudar-los a créixer de manera sana i positiva. A partir d’aquesta experiència vaig comprendre que l’educació física és també un espai on els infants poden descobrir el valor de l’esforç, la constància i el treball en equip. M’agrada la idea de mostrar-los que l’activitat física es pot viure d’una manera divertida i propera, adaptada a cadascú, perquè tothom hi trobi el seu lloc i s’hi senti còmode.
Laia Sabater Llambrich
Sessió 1
Continguts
01. Evolució Històrica 10%
02. Aprenentatge Motor 20%
03. Expressió Corporal 20%
04. Sistemes Corporals 10%
05. Habilitats motrius bàsiques 20%
06. Habilitats Motrius Específiques 20%
DE L'EDAT ANTIGA A L'ACTUALITAT
Edat Antiga
Època Grega
ÈPOCA ROMANA
MÓN MEDIEVAL
RENAIXEMENT I IL·LUSTRACIÓ
TENDÈNCIES ACTUALS
eDAT aNTIGA
Egipte i Mesopotàmia
Funció de l’activitat física: bàsicament utilitària i de supervivència. Egipte: Desenvolupament físic relacionat amb la guerra i la defensa. Es practicaven jocs de lluita, tir amb arc, natació i regates al Nil. Danses rituals amb significat religiós. L’activitat física tenia també una dimensió festiva i cultural (festivals). Mesopotàmia: Gran importància de l’entrenament militar: carruatges, tir amb arc i combats. Es documenta la pràctica de jocs amb pilota. Conclusió: el cos era vist com una eina funcional i guerrera, més que com a objecte de bellesa o educació.
L’època romana
Funció principal: utilitària i militar. Pràctiques: Entrenament dels soldats (marxes, combats, armes). Jocs de masses: gladiadors, curses de quadrigues, lluites al circ. Diferències amb Grècia: A Roma l’activitat física perd el caràcter educatiu i filosòfic. Es converteix més en espectacle i entreteniment de masses, sovint molt violent. Conclusió: la Roma imperial associa el cos a potència i domini polític.
L’època grega
Concepció global de l’educació: paideia = harmonia cos-ment.
Esparta: Educació física centrada en la formació militar. Els nens des de petits eren preparats per a la guerra: resistència, disciplina, sofriment i obediència. Les dones també feien exercici físic per estar fortes i donar fills sans. Atenes: Educació més equilibrada → cos, esperit i cultura. Importància de la música, la filosofia i també l’activitat física (gimnasis i palestras). Jocs Olímpics antics (776 aC): Celebrats en honor a Zeus, cada 4 anys a Olímpia. Proves: curses, llançament de disc i javelina, lluita, pugilat, pentatló. Només homes lliures podien participar-hi. Conclusió: la Grècia clàssica va ser el primer gran model educatiu integral que incorporava el cos com a part essencial de la formació ciutadana.
El món medieval
Visió del cos: influència de la religió cristiana → cos = pecat, esperit = valor suprem.
Noblesa: Preparació per la guerra (tornejos, cavalleria, caça, falconeria). Els cavallers seguien un codi d’honor i practicaven activitats físiques amb finalitat militar i simbòlica. Poble: Feines agrícoles i manuals. Mantenien jocs populars (curses, lluites, jocs de pilota, salt de corda). Monestirs: Alguns ordres practicaven exercicis físics com a part de la rutina diària, sobretot activitats manuals i treball agrícola. Conclusió: el cos perd rellevància educativa, però l’activitat física sobreviu a través dels jocs populars i de les pràctiques cavalleresques.
El Renaixement i la Il·lustració
Renaixement (s. XV–XVI): Recuperació de l’humanisme grec i romà → el cos torna a ser valorat. Artistes com Leonardo da Vinci estudien l’anatomia i representen el cos com a ideal de bellesa i proporció. Importància de l’educació física com a part del desenvolupament integral de l’individu. La Il·lustració (s. XVIII): Predomini del pensament científic i racional. Es posa èmfasi en la salut, l’higiene i l’educació del cos. Montaigne: defensa que el cos ha de tenir un paper central en l’educació. Locke: aposta per l’activitat física per a la salut i la formació del caràcter. Rousseau (Emili): el nen ha de créixer en contacte amb la natura i amb llibertat de moviment. Conclusió: es prepara el terreny per a la institucionalització de l’educació física al segle XIX.
L’educació física contemporània: segle XIX
Context històric: Revolució Industrial → preocupació per la salut, higiene i ordre social. Naixement dels sistemes gimnàstics: Ling (Suècia): gimnàstica mèdica i correctiva (postura, salut, rehabilitació). Jahn (Alemanya): gimnàstica patriòtica i nacionalista; apareixen els aparells gimnàstics (barra fixa, cavall). Amorós (França): gimnàstica militar i educativa, enfocada al desenvolupament físic dels joves. Moviment higienista: importància de la higiene, la salut i la prevenció de malalties. Conseqüència: l’educació física entra com a assignatura obligatòria a les escoles en molts països europeus.
Context: Revolució Industrial → apareix temps lliure en certes classes socials. Gran Bretanya era potència mundial, amb un sistema educatiu elitista (col·legis privats i universitats). Característiques: Importància del “sport” i del joc organitzat com a part de l’educació. Es prioritzen esports d’equip: futbol, rugbi, cricket, hockey, rem, atletisme. A les public schools (Eton, Harrow, Rugby School) es fomenta el “fair play” (joc net), el respecte a les regles i el treball en equip. Esport com a mitjà de formació del caràcter: disciplina, lideratge, cooperació, superació. El moviment anglès dona lloc a la difusió mundial de l’esport modern (futbol, tennis, boxa). Objectius educatius: Desenvolupar el cos, però també el caràcter i els valors morals. Preparar futurs líders (militars, polítics, empresaris) a través de la competició esportiva. Influència internacional: El model anglès es converteix en la base de l’esport escolar i competitiu arreu del món.
Escola Anglesa (Joc i Esport)
L’educació física contemporània: segle XX
Principis del segle XX: Recuperació dels Jocs Olímpics moderns (1896, Coubertin). L’esport es converteix en eina educativa, social i cultural. Mitjan segle XX: Desenvolupament de la psicomotricitat (Le Boulch, Lapierre): importància del moviment per al desenvolupament cognitiu i emocional. Aparició de corrents pedagògiques que donen valor al joc com a mitjà educatiu. Final del segle XX: Inclusió de l’esport escolar com a activitat educativa. Importància de la coeducació (igualtat de gènere). Atenció a la diversitat i adaptació de l’activitat física a tots els alumnes.
tENDÈNCIES ACTUALS: segle XXI
Educació física per a la salut i la qualitat de vida: prevenció del sedentarisme i promoció d’hàbits saludables. Diversificació d’activitats: no només esports tradicionals, sinó també dansa, fitness, expressió corporal, activitats en la natura. Inclusió i integració: adaptacions per a alumnat amb discapacitat, coeducació real. Novetats tecnològiques: aplicacions mòbils, rellotges intel·ligents, videojocs actius (exergames). Educació física al llarg de la vida: des de la infància fins a la tercera edat, com a eina per al benestar i la cohesió social. Tendència pedagògica: metodologies actives (aprenentatge cooperatiu, gamificació, educació emocional).
L'escola del futur
Vivim en una societat marcada per la tecnologia, la globalització i nous reptes socials: sedentarisme, salut mental, inclusió, canvi climàtic… L’educació física del futur haurà de donar resposta a tot això, posant la persona al centre i integrant el cos, la ment i les emocions.
Anem a Jugar
Tasca 2
1.1. L’edat antiga. 1.2. L'època grega 1.3 l'època romana 1.3. El món medieval. 1.4. El Renaixement 1.5 La Il·lustració. 1.6. L’educació física contemporània: segle XIX. 1.7. L’educació física contemporània: segle XX. 1.8 L'escola Anglesa. 1.9 Les tendències actuals XXI. 2.0 L 'escola del futur