Història de l'atenció al client
De la Grècia clàssica als nostres dies
Segles IV aC
Segles VI i V aC
Grècia clàssica
Imperi romà
Els argentarii
Els trapezites
Segle XII
I Gènova
Els banchieri
Segle XIII
Al final de les croades, els templers són considerats els banquers d'Occident.
1397
1856
Es funda el Banc Medici a Florència i apareixen les primeres sucursals descentralitzades.
Espanya
La finestreta
Anys 70
Circulen les primeres targetes de crèdit i s'implanten els caixers automàtics.
1397
Finals del segle XIX – principis del XX
Neixen les primeres caixes d'estalvi, entitats de crèdit i dipòsit, sense ànim de lucre, que introdueixen al circuit financer persones amb escassos recursos.
Finals dels 90
Principis s. XXI
Digitalització general de la banca: llançament de les aplicacions per a mòbils i millores sobre atenció al client online.
S'estén l'atenció al client personalitzada en zones sense envidrar dins de les oficines.
2020
Assistents virtuals
Els argentarii eren banquers privats que atenien els clients a la «taula argentària».
Les entitats financeres apliquen la intel·ligència artificial als assistents virtuals per millorar la interacció amb els seus clients.
A Gènova comencen a rebre el nom de banchieri («banquers» en català) els canvistes de moneda de l'època.
En aquesta època coincideixen dues fites: El Banc d'Espanya adopta la seva actual denominació. L'atenció al client es comença a desenvolupar en oficines a través de finestreta.
01
02
Emergeixen els trapezites, banquersprivats que atenien els clients a l’àgora.
A Gènova comencen a rebre el nom de banchieri (banquers en català) els canvistes de moneda de l'època. S'encunya el terme banca (banc).
La Caixa implanta el Servei Electrònic Comptable el 1962 i el 1969 el teleprocés, gràcies al qual els clients podien anar a qualsevol oficina del territori nacional per fer les seves operacions quotidianes.
A l'Imperi romà hi operaven els argentarii, també banquers privats. Atenien els clients a la taula argentària, propietat de l'Estat.
Emergeix la figura dels trapezites (banquers privats) a la Grècia clàssica. Atenien els clients cara a cara a l'àgora o a prop d'aquests mercats.
Les entitats financeres apliquen la intel·ligència artificial als assistents virtuals per millorar la interacció amb els seus clients.
La Caixa prescindeix de manera pionera a les oficines dels taulells de vidre i implanta el primer model d'oficina oberta d'atenció al client.
Es creen bancs a les principals capitals d'Espanya. Les oficines són espais físics on es desenvolupa l'activitat bancària i el tracte amb els clients a través de finestreta.
Catalán - MEDIAHUB_MOVIL - Historia de la atención al cliente
Prodigioso Volcán
Created on September 24, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Teaching Challenge: Transform Your Classroom
View
Frayer Model
View
Math Calculations
View
Interactive QR Code Generator
View
Piñata Challenge
View
Interactive Scoreboard
View
Interactive Bingo
Explore all templates
Transcript
Història de l'atenció al client
De la Grècia clàssica als nostres dies
Segles IV aC
Segles VI i V aC
Grècia clàssica
Imperi romà
Els argentarii
Els trapezites
Segle XII
I Gènova
Els banchieri
Segle XIII
Al final de les croades, els templers són considerats els banquers d'Occident.
1397
1856
Es funda el Banc Medici a Florència i apareixen les primeres sucursals descentralitzades.
Espanya
La finestreta
Anys 70
Circulen les primeres targetes de crèdit i s'implanten els caixers automàtics.
1397
Finals del segle XIX – principis del XX
Neixen les primeres caixes d'estalvi, entitats de crèdit i dipòsit, sense ànim de lucre, que introdueixen al circuit financer persones amb escassos recursos.
Finals dels 90
Principis s. XXI
Digitalització general de la banca: llançament de les aplicacions per a mòbils i millores sobre atenció al client online.
S'estén l'atenció al client personalitzada en zones sense envidrar dins de les oficines.
2020
Assistents virtuals
Els argentarii eren banquers privats que atenien els clients a la «taula argentària».
Les entitats financeres apliquen la intel·ligència artificial als assistents virtuals per millorar la interacció amb els seus clients.
A Gènova comencen a rebre el nom de banchieri («banquers» en català) els canvistes de moneda de l'època.
En aquesta època coincideixen dues fites: El Banc d'Espanya adopta la seva actual denominació. L'atenció al client es comença a desenvolupar en oficines a través de finestreta.
01
02
Emergeixen els trapezites, banquersprivats que atenien els clients a l’àgora.
A Gènova comencen a rebre el nom de banchieri (banquers en català) els canvistes de moneda de l'època. S'encunya el terme banca (banc).
La Caixa implanta el Servei Electrònic Comptable el 1962 i el 1969 el teleprocés, gràcies al qual els clients podien anar a qualsevol oficina del territori nacional per fer les seves operacions quotidianes.
A l'Imperi romà hi operaven els argentarii, també banquers privats. Atenien els clients a la taula argentària, propietat de l'Estat.
Emergeix la figura dels trapezites (banquers privats) a la Grècia clàssica. Atenien els clients cara a cara a l'àgora o a prop d'aquests mercats.
Les entitats financeres apliquen la intel·ligència artificial als assistents virtuals per millorar la interacció amb els seus clients.
La Caixa prescindeix de manera pionera a les oficines dels taulells de vidre i implanta el primer model d'oficina oberta d'atenció al client.
Es creen bancs a les principals capitals d'Espanya. Les oficines són espais físics on es desenvolupa l'activitat bancària i el tracte amb els clients a través de finestreta.