Logística d'aprovisionament

Política d’aprovisionament

Pla d’aprovisionament

Contribució competitiva

Beneficis

Variables que intervenen

01

Preus

Push i Pull

Classificació de les compres

INTRODUCCIÓ

Classificació de les compres

Previsió de demanda de materials o serveis

Factors que influeixen

Mètodes quantitatius

Importancia

01

Quan hi ha dades històriques

Mètodes qualitatius

Quan no hi ha dades històriques

Investigació de mercat

Estudis òmnibus

INTRODUCCIÓ

La funció de producció

Sistemes de producció ajustada (JIT)

Malbarataments

Sistemes de producció

Característiques

Producció per projectes

Avantatges / Inconvenients

Organització de la distribució

Producció pen taller o artesanal

Mètode Kanban

01

Producció per lots

Programació de la producció

Producció en línia

Pla agregat de produccio

Producció contínua

Pla mestre de producció

INTRODUCCIÓ

Estrcutura del producte o servei

El seu objectiu és assegurar la disponibilitat dels materials en el moment adequat amb el mínim cost i el rang de qualitat exigida. Els tres factors comuns que condicionen els programes d'aprovisionament són: - Previsió de la demanda - Sistema de producció - El programa d’aprovisionament ha de ser curosament planificat.

- Definició: desglossa materials, components, característiques i processos del producte final. - Funció: gestionar, planificar i controlar la producció amb informació detallada. - Organització: jerarquies i arbres d’informació; nivells i subnivells. - Departaments implicats: disseny, enginyeria, operacions, compres, vendes, administració, legal. - Usos:- Comunicació i actualització de dades.- Planificació de producció i comandes.- Arxiu històric per repeticions o millores futures. - Impacte: influeix en temps, costos, disponibilitat del producte i satisfacció del client.

- Es poden fer previsions segons correlacions causals. - Basades en indicadors econòmics o de l’entorn (si se sap com evolucionaran). Exemple: paraigües - Venda reactiva → depèn de la pluja. - No hi ha demanda constant. - Solució: previsió segons històric de pluges per regions. - Mètode de previsió per correlació causal.

La distribució és el circuit pel qual el producte arriba al client final i inclou la logística i l’emmagatzematge. - Tipus de canals: - Canal detallista (retail): botigues pròpies, cadenes monomarca.- Canal majorista: intermediari entre l’empresa i diverses botigues (multimarca).- Canal en línia (online): e-commerce, venda per internet.- Canals especials/combinats:-Outlets: botiga física amb productes fora de temporada.-Ventes flash: vendes temporals online amb descompte.-Pop-up: botigues temporals per llançaments o col·leccions estacionals.-Omnicanal: combinació online + botiga física (ex. compra online i recollida a botiga).

- Objectiu: Cobrir la demanda prevista i assolir els nivells d’estoc desitjats. - Factors a considerar: - Interns: pressupostos, liquiditat, crèdit, maquinària, personal, espai, TIC, tecnologia, manteniment, transport, control de qualitat. - Externs: matèries primeres, components, proveïdors, transport. - Pla de producció: mapa descriptiu de recursos i activitats per elaborar un producte o servei final. - Objectius del pla: control, planificació i previsió de recursos, terminis i operacions per oferir producte/servei amb preu, qualitat i termini definits.

1. Individuals- Consulta a una sola persona (normalment, el cap de vendes).- Desavantatge: basat només en l’experiència individual → molt subjectiu. 2. Grupals- Mètode Delphi- Avantatge: opinió d’experts.- Inconvenient: subjectivitat.- Tècnica del grup nominal- Avantatge/inconvenient: similars al Delphi, amb la diferènciaque en aquesta tècnica la pressió del grup pot perjudicar l’objectivitat de l’avaluació de les idees.- Problema addicional: pressió del grup pot afectar objectivitat.

- Producció: lots de productes similars, mateixa família - Procés: repetitiu, operacions dividides en grups especialitzats (fresatge, tornejament, premsatge) - Línia: mateixa línia per diferents models, reconfiguració després de cada lot - Sistema: discontinu (interrupcions per adaptar màquines i recursos) - Avantatge: solució quan demanda insuficient per producció contínua - Requisit: maquinària flexible i adaptable - Característiques: temps perduts en canvis, ritme variable segons model - Ús: producció de models variats, volum mitjà de comandes - Exemples: impremtes, confecció

- Producció: grans volums, seqüència fixa i equilibrada - Flux: materials avancen linealment, poc estoc entre operacions - Inversió: elevada en maquinària i transport - Utilització: molt alt grau de maquinària i equip - Productes: estandarditzats, fabricació per estoc - Mà d’obra: menor qualificació - Prioritats: servei, cost - Exemples: muntatge d'automoció, envasament aliments

Matriu de Kraljic, de Peter Kraljic

- Objectiu: decidir l’estratègia de compra adequada per a cada producte. - Metodologia: classificar les compres en funció de dues dimensions: Impacte financer en el resultat (variable interna). Risc o complexitat del subministrament (variable externa).o Recursos!

- Preu del producte (o del servei) - Qualitat del producte (o del servei) - Públic objectiu - Estratègia de màrqueting

- Funció: planificar recursos i activitats segons demanda prevista. - Nivell agregat: famílies de productes, no detalls. - Objectius: taxa de producció, recursos necessaris, estoc, subcontractació, demanda pendent. - Estratègies:- Uniforme/anivellada: producció contínua, lean.- Alça/“chase”: ajust a demanda, flexible, costos alts.- Híbrida: combinació segons mercat. - Ús: marc per planificacions a curt termini, aprovisionament i distribució.

Les despeses totals d’aprovisionament inclouen el preu pagat al proveïdor i les despeses logístiques fins a la recepció del producte pel consumidor. - Preu de compra d’un producte o de contractació d’un servei necessari per al subministrament de l’empresa - Preu de la infraestructura, l’equip, el personal i les operacions per adquirir aquest producte o contractar aquest servei El preu de compra depèn de la negociació amb proveïdors, seleccionant els més adequats segons - preu, qualitat, condicions i serietat per aconseguir acords justos i beneficiosos.

- Anticipació a la demanda (sistema d’impuls o push) - Reacció a la demanda (sistema d’estirada o pull) * Es poden treballar amb sistemes mixtos de push-pull. I s’utilitza això → Posicions de venda, SKU o referència-color.

1. Quan hi ha dades històriques (producte consolidat) - Es poden aplicar mètodes quantitatius. - Les dades històriques mostren:- Tendència → creixement mitjà de la demanda.- Estacionalitat → variacions mes a mes dins l’any. Evolució particular → patrons que es repeteixen cada any. Exemple: complements (xals i bufandes)- Demanda puja a la tardor i hivern.- Demanda baixa a la primavera i estiu.- Pic especial a Nadal (articles de regal).

- Producció = processos i operacions → inputs → outputs (producte final). - Operacions: elaboració, transformació, assemblatge, fabricació.- Objectiu: afegir valor al producte final.- Procés de producció → disseny d’estratègies per competir: cost, qualitat, lliuraments, flexibilitat, servei al client, medi ambient.- Empresa → busca màxima productivitat. - Productivitat = eficiència, producció → relació recursos utilitzats / béns o serveis obtinguts → determina rendibilitat (tècnica i econòmica).

- Funció: concretar el pla agregat; determina quants productes finals produir i en quin període. - Intervals: setmanes o dies; quantitats per període. Relació amb MRP: base per planificació de necessitats de materials. - Objectiu: assegurar cobertura de demanda futura, considerant capacitat i temps. - Fases: planificació → consens → seguiment/control → actualització i correccions.

- Productes: únics, gran complexitat - Terminis: llargs - Mà d’obra: alt grau de qualificació - Flux producte: no hi ha - Recursos i components: al lloc de fabricació - Operacions: seqüència específica, única per projecte - Client: producte a mida, segons especificacions - Característiques: alt cost, difícil planificació i control - Inici: després de comanda concreta - Exemples: avió, iot de luxe

Unitats de producció (Teoria dels 5 zeros): Zero estocs → detectar problemes: proveïdors, retards, avaries, temps preparació, deixalles, qualitat Zero defectes → producte perfecte: proveïdors fiables, maquinària de qualitat, manteniment preventiu, control continu Zero avaries → evitar aturades: distribució planta adequada, manteniment exigent, formació polivalent personal Temps i processos: Zero terminis → cicle de fabricació curt: reduir esperes, temps de preparació, moviments Zero burocràcia → minimitzar paper i tasques administratives

- Reducció de costos - Optimització de la gestió - Ajustament de la producció - Perspectiva integra - Noves oportunitats de negoci - Consideració de la competència - Suport estratègic - Satisfacció del client

- Marc legal i normatiu (lleis, normatives, RSC, medi ambient). - Nivell de competitivitat (estructura del mercat). - Qualitat (indicadors i paràmetres objectius, sistemes de control). - Valor afegit (cost traslladat al llarg de la cadena). - Compres d’emergència (ruptures d’estocs, transport urgent). - Dotació de l’àrea de compres (manca/excés de recursos). - Intermediaris (contacte directe amb productors = estalvi). - Distància respecte al centre de producció o distribució. - Diversitat de proveïdors (no únic proveïdor, no excés). - Establiment de protocols (evitar sobrepreus, revisar preus).

- Definició: tècnica JIT per controlar treball en curs mitjançant targetes (Kanban) - Targetes Kanban: - Kanban de transport: indica tipus i quantitat de producte a recollir per estació posterior - Kanban de producció: indica quantitats a fabricar per al procés de transport - Funció: autorització per retirar material i ordres de producció automàtiques

- Producció: no seriada, lots petits, comandes úniques/petites quantitats - Procés: flexible, adaptació a clients - Mà d’obra: alt grau d’especialització - Productes: es mouen dins el procés productiu - Comanda: habitual sota comanda, processos híbrids (estoc + personalització) - Objectiu: combinar flexibilitat i rapidesa de resposta - Competència: innovació, flexibilitat - Exemples: sastreries, ebenisteries

- Procés: seqüència predeterminada, flux constant i automatitzat - Matèries primeres: transformació en grans volums de productes acabats - Inversió: molt alta, producció 24 h/dia - Localització: important per volum de materials i productes - Personal: control i supervisió - Prioritat: cost - Exemples: indústria alimentària, plantes químiques

- Sobreproducció → sobrecostos, existències innecessàries - Estoc → capital immobilitzat, obsolescència - Defectuosos (tares) → no servibles, tractament addicional - Esperes → temps improductius - Transport → moviments innecessaris - Processos inadequats → recursos mal utilitzats

- Cada cop requereix més precisió i tècnica. - No serveixen estimacions subjectives sense fonament quantitatiu i qualitatiu. - Pot ser responsabilitat:- D’una sola persona. - D’un equip. - O de diferents departaments que aportin coneixement del mercat.

Avantatges: - Reducció inversió en inventaris - Reducció temps de producció - Reducció necessitats d’espai - Millora utilització equipaments - Millora qualitat - Millora productivitat mà d’obra - Potenciació participació treballadors

Inconvenients:- Difícil resposta a canvis de volum o disseny - No permet variants especials sota demanda - Requereix més responsabilitat dels treballadors - Poc marge de variabilitat en la programació diària - Necessitat de condicions contractuals amb proveïdors - Proveïdors pròxims i entrega puntual necessaris

Segons la Matriu Kraljic

- Productes palanquejats: Factor determinant: preu. Exemple: farina per fer pa. - Productes estratègics: Estratègia: establir acords amb proveïdors estratègics. Exemple: components d’una nova línia de productes. - Productes rutinaris: Estratègia: simplificació màxima del procés i reducció de costos. Exemple: materials fàcilment substituïbles. - Productes “coll d’ampolla”: Estratègia: assegurar estoc amb compres en grans quantitats. Exemple: etiquetes específiques.

Els mètodes quantitatius per calcular les previsions de la demanda es basen en dades numèriques, estadístiques i models matemàtics.

- Objectius: orientació al client, flexibilitat/rapidesa, reducció de costos. - Evolució: - Taller → flexible i qualitat, però car.- Sèrie → gran volum i baix cost, poca flexibilitat.- JIT (Toyota, 1949) → lean manufacturing: innovació, qualitat, flexibilitat, cost i servei.- Personalització massiva (Dell) → lots grans, però personalitzats, combina cost + diferenciació. - Decisió procés: depèn de demanda, producte i grau d’estandardització/personalització.

* L’objectiu prioritari de la gestió de l’aprovisionament sempre és la reducció de totes les despeses. - Preu de la infraestructura: Aquest cost es pot reduir a través de l'optimització de recursos i garantint l’eficàcia i eficiència de les operacions, equips i personal. - Gestió de l’estoc: Representa una inversió econòmica important. La seva mala gestió afecta directament la competitivitat:- Estoc excessiu: costos alts, deterioraments, desfasament (ex. moda). - Estoc insuficient / ruptura d’estocs: pèrdua de vendes i clients. - Equilibri òptim entre vendes, recursos i estoc.- Despeses administratives i operatives: També cal controlar les activitats internes per evitar sobrecostos:- Reduir despeses de cada activitat.- Evitar operacions innecessàries i duplicades.

La previsió de la demanda són totes les tasques qualitatives i quantitatives que generen com a resultat la millor estimació de la futura evolució de les vendes. Demanda i previsió * Demanda = volum de productes o serveis que els consumidors (finals, intermediaris o industrials) sol·liciten en un període de temps determinat.- Objectiu: satisfer les necessitats dels consumidors.- S’ha de tenir en compte: el volum i el temps La previsió de la demanda són totes les tasques qualitatives i quantitatives que generen com a resultat la millor estimació de la futura evolució de les vendes.

- Definició: fabricar només el que demana el client, quan i en la quantitat justa, a cost mínim - Metodologia: reduir al mínim tots els elements de la fabricació Sistema: basat en la demanda (pull), producció només sota comanda - Característiques: minimització d’estoc i espai d’emmagatzematge - Objectiu: reducció de costos (fabricació, administratius, inventari, vendes, operacions) - Principi fonamental: eliminar malbaratament i maximitzar recursos (inclosa mà d’obra) - Ineficiència: tot allò que no aporti valor al producte

Política d’aprovisionament es un conjunt de normes que han de respondre: - que, com, quant, quan, on i a qui comprem. Hi ha tres tipus bàsics segons les necessitats de subministraments que s’en derivin: - Activitats productives - Activitats de manteniment i suport - Activitats de redistribució i revenda * Aquesta política sempre ha de lligar sempre les compres a la demanda i a l’estoc per tenir la màxima rendibilitat. Demanda -> Estoc -> Compres -> Producció -> Distribució -> Comercialització

Objectiu: predir la demanda de nous productes. Característiques:- Tècnica qualitativa més directa.- Permet establir estimacions de manera fiable.- Inconvenient: cost elevat (moltes enquestes).

Definició: investigacions de mercat compartides per diverses empreses. Avantatges:- Reducció de costos (despeses compartides).- Flexibilitat: cada empresa pot seguir el recorregut que li interessi.- Possibilitat d’abandonar la investigació en qualsevol moment.