GEOGRAFIA - UT1

Geografia

ACFGS JULIÀ COMPANY

UT 1 L'espai geogràfic espanyol

PRIMERA part de la ut1

1. El relleu terrestre
2. El relleu peninsular
3. Evolució geològica
4. Litologia

1.L'ESPAI GEOGRÀFIC ESPANYOL

1.1 La composició del territori: Situació i posició.

Espanya és un estat europeu de tamany mitjà (.505.987 km2) situat en la zona temperada de l'hemisferio nord.

També formen part l'arxipèlag Balear al Mediterrani i les illes Canàries

I les ciutat autònomes de Ceuta i Melilla

2. ELRELLEU PENINSULAR

2.1 El relleu terrestre:

Relleu

• És el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.
• S'organitzen en unitats o conjunts morfoestructurals que són el resultat de:

1. L'estructura geològica: Depèn del tipus de roca (litologia) i de les orogènesis (alçaments).

2. El modelatge: és la acció feta per agents externs com pluja o vent.

2.2 Trets de la Península Ibérica:

• Altitud mitjana (660 metres). Només Suïssa té una altitud major mitjana a Europa.

• Existència d'un relleu perifèric que frena la influència de la mar.

• El relleu s'organitza al voltant de la Meseta.

2.3 Evolució de la Península Ibérica:

DIFERENTS FASES:

1. Era arcaica 4.600-540 m. a:
2. L'era primària 540-250 m. a: L'orogènesi herciniana.
3. L'era secundària. 250-65 m. a: Calma i erosió.
4. L'era terciària: 65-2,5 m. a: L'orogènesi alpina.
5. L'era quaternària:Glaciació i erosió.

Durant l'era primària es produïx l'orogènesi herciniana. (540- 250 milions d'anys). De les mars van sorgir les serralades, la més important va ser el Massís Hespèric del qual queden algunes restes.

L'era secundaria (250 - 65 milions d'anys) va ser un període de calma i erosió.

Durant l'era terciària (65 a 2,5 milions d'anys) es va produir l'orogènesi alpina que va provocar grans canvis en el relleu peninsular. Es van produir les serralades alpines: Pirineus i Bètiques al plegar-se els materials dipositats. També van sorgir les depressions alpines: Ebre i Guadalquivir.

També es va produir:

• Inclinació cap a l'Atlàntic. Molt important respecte als rius peninsulars. • També es van formar la part oriental de la Serralada (cordillera) Cantàbrica i Sierra Morena. •El sòcol (zócalo) de la Meseta es va fracturar en blocs com al Sistema Central i els Montes de Toledo. •En alguns puntos, van sorgir focus volcànics: Camp de Calatrava (Ciudad Real), Olot (Girona) i Cap de Gata (Almeria)

Durant l'era quaternària (2,5 milions d'anys fins ara) es van produir fenòmens de glaciació i la definitiva configuració de la xarxa (red) hidrogràfica.

2.4 Litologia: Els tipus de relleu - rocam (roquedo)

Info

Trobem 4 tipus de relleu

1.

SILICI

CALCARI

2.

3.

ARGILÓS

4.

VOLCÀNIC

ÀREA SILÍCIA · Formada per roques antigues.

· Localització: sobretot en l'oest de la Península, amb ramificacions cap a la serralada Cantàbrica, el Sistema Central, els Montes de Toledo i Sierra Morena. · També queden restes en massissos antics: Pirineus, Sistema Ibèric, serralada Costaner-Catalana i serralada Penibètica. · La roca més freqüent és el granit

Quan el granit es fractura (diàclasi o diaclasa), adopta diferents formes segons l'altitud:

• A les zones de muntanya: l'aigua s'infiltra per les fractures de les roques i, en congelar-se, augmenta de volum i les trenca. El resultat és la formació de crestes i tarteres (canchal) on s'acumulen roques trencades.

A les zones menys alçades es formen dom/caos de boles domo/berrocal/caos de boles. Dom: És una muntanya que ha adquirit una forma de cúpula circular o oval a causa de l'erosió. Caos de boles: Boles amontonades baix de les serralades.

Info

Cresta

Tarteres - Canchal

Caos de boles/Berrocal

Dom

ÀREA CALCÀRIA - ÁREA CALIZA

•Està formada por roques de l'era secundària plegades a la terciària. •La roca predomínant es la calisa, una roca dura que se disol fàcilment amb l'aigua.

Crea relleu càrstic, amb les següents formes

Lapiaz: Formats per la filtració d'aigua.

També crea canons, goles i congosts - cañones, gargantas y hoces

Garganta

Cañón

Hoz

La dolina és una cavitat formada en llocs on l'aigua s'estanca. Quan hi ha vàries s'anomena uvala.

Les simes són obertures estretes que comuniquen la superfície amb galeries subterrànies (coves). En estes, solen formar-se estalactites, a partir de l'aigua, rica en carbonat càlcic) que degota del sostre, i estalagmites a partir de l'aigua depositada en el sòl. La unió s'anomena columna.

ÀREA ARGILOSA - ÁREA ARCILLOSA

•Està integrada per roques sedimentàries de les eres terciària i quaternària.

•La roca predominant és l'argila - arcilla, caracteritzada per l'escassa resistència. El relleu és horitzontal ja que els terrenys no han sigut plegats per alçament.

Es generen dos tipus de relleu: campinya i escorranc/xaragall - campiña - cárcava

• La campinya és una planura lleugerament ondulada.

• En les zones amb pluges mediterrànies es formen els escorrancs - cárcavas. Pareixen muntanyes en miniatura. Si abunden es formen badlands.

Campinya

Escorranc - Cárcava

Badlands

segona part de la ut1

Les grans unitats del relleu peninsular

LES GRANS UNITATS DEL RELLEU PENINSULAR

MESETA: alta plataforma de 600 a 800 ms.

SERRALADES INTERIORES A LA MESETA:

••SERRALADES QUE ENVOLTEN LA MESETA

Sistema Central.Montes de Toledo.

Massís Galaic

•••

Serrala Cantábrica.Sistema IbèricSierra Morena.

SERRALADES EXTERIORS

•Muntanyes basques - Montes vascos• Serralada Costero-catalana• Serralada Bètica• Pirineus

UNITATS EXTERIORS (DEPRESSIONS):

• Ebre i Guadalquivir

LA MESETA

Es una planura - llanura situada a una altitud de entre 600 i 800 m sobre el nivell del mar. Formada en l'era primària per l'erosió de l'antic Massís Hespèric. En l'era terciària va ser modificada per l'orogènesi alpina creant 3 unitats:

1. Restes del sòcol - zócalo visible en algunes parts de l'oest peninsular.

2. Serres interiors: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.

3. Conques sedimentàries interiors: Submeseta nord i sud.

Serres interiors de la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo - Montes de Toledo.

Formades a base de material primari (granit i pisarra) en l'era terciària. La formació està basada en el trencament per blocs (horts)

El Sistema Central: més alt, divideix la Meseta en dos. Destaquen les serres de: Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia y Gata.

Els Montes de Toledo: són de menor altura i dividen en dos la submeseta sud. Separen les conques del Tajo i del Guadiana. Destaca la Serra de Gualalupe.

LA MESETA – VORES MUNTANYOSES

El Massís Galaic. Format en l'era terciària per l'alçament del sòcol de la Meseta en l'orogènesi alpina. Muntanyes de poca altura. Serres destacades: Segundera i Los Ancares.

Sierra de Los Ancares. Entre las provincias de León y Lugo

LA MESETA – VORES MUNTANYOSES

2. La Serralada - cordillera Cantábrica:Té dos sectors diferenciats:A l'oest: Sector asturià format a l'era terciària amb materials palezoics (era primària). En el seu extrem oriental existeix un gran aformanent de calisses i els Pics d'Europa, destacant: Torre de Cerredo, Peña Vieja y el Naranjo de Bulnes). Al centre la Muntanya Cantàbrica, formada en el terciari per materials secundaris (mesozoics). A l'est trobem les Muntanyes Basques, transició entre els Pirineus i la Serralada Cantàbrica.

Torre de Cerredo

Info

Muntanyes basques - Montes vascos

LA MESETA – VORES MUNTANYOSES

3. El Sistema Ibèric:És una cordillera intermedia, formada en l'era terciària amb materials secundaris. Materials calisos.

Distingim dos sectors 1. El terç nord destaquen els pics d'Urbión, 2235 m i Moncayo, 2316 m).

2. Des de Sòria es bifurca en dos subsectors: la interior o castellana (Serra d'Albarracín i Conca) i l'exterior o aragonesa (Javalambre).

Sistema central

4. Sierra Morena:No es una serralada, es un escaló que separa la Meseta de la Vall del Guadalquivir.Formada en l'era terciària al crear-se les Serralades Bètiques.

UNITATS EXTERIORS - SERRALADES ALPINES

Formades a l'era terciària per l'orogènesi alpina.

Són muntanyes jóvens i molt plegades. Destaquen els materials calissos.

1. Pirineos:

Tenen una estructura complexa:1. El Pirineu axial tiene un relleu abrupte: Destaquen l'Aneto, (3.404 m)i Monte Perdido (3355 m).

Montes Vascos

2. Prepirineus, format per calises , relleu més suau i menys elevat.

Pico Aneto (3404 m)

2. Muntanyes basques - Montes Vascos:

Són la prolongació dels Pirineus. Es consideren zona intermèdia amb la Serralada Cantàbrica. Rocam - roquedo calís. Formes suaus, altitud mitjana. Elevacions a destacar: Sierra de Aralar, Aitzkorri i Peña Gorbea.

Montes Vascos

Sierra de Aitzkorri(Guipúzcoa)

3. Serralada Costero-Catalana:

És una transformació de la zona oriental dels Pirineus.Separada de los Pirineos per falles. És també regió volcànica.

Montes Vascos

La Garrotxa. Girona

Volcán de Santa Margarita. Girona

Montes Vascos

Mitad nord de la serralada: materials paleozoics. Són restes del vellmassís hercinià Catalano-Balear alçat per l'orogènesi alpina. Mitad sud: està constituïda por terrenys calissossecundaris plegats en l'orogènesis alpina.Dividida en dos: Una paralel·la a la costa, d'escassa altura (Alts del Garraf); i altrainterior més alta (Montseny, Montserrat).

Montes Vascos

Macizo de Montserrat. (Barcelona)

4. Serralades Bètiques

Abarca des de Tarifa al Cap de La Nau - Nao a Xàbia i continua fins les Balears. Muntanyes joves estructurades en dos: Penibètica i Subbètica.

Montes Vascos

4.1. La Serralada Penibética:

Voreja la costa. Formada en l'era terciària amb materials primaris (paleozoics). Destaca Mulhacén - 3478 m - i Veleta - 3395.

Montes Vascos

4.2. La Serralada Subbética: S'ubica a l'interior. Menor altura i voreja la vall del Guadalquivir.

Separades per la depressió intrabética

UNITATS EXTERIORS: DEPRESSIONS ALPINES

5. Depressions exteriors de la Meseta: Ebre i Guadalquivir

Són foses formades a l'era terciària de forma triangular, paral·leles a les serralades alpines.

5.1 La depressió de l'Ebre:Es troba entre el Sistema Ibèric, la Serralada Catalana i els Pirineus. El relleu és el resultat de la diferent duresa dels materials i el clima àrid. Trobem les diferents formes de relleu:

• Entres les serres exteriors i el centre: Samontà - Somontano: Terres planes i lleugerament inclinades a la vore de les muntanyes.
• Al centre: zona molt àrida i plana. Destaquen les badlands.

5.2 La depressió del Guadalquivir:Es paral·lela a les serralades Bètiques i es disposa entre Sierra Morena i l'Atlàntic.

El relleu dominat per argiles crea campinyes suaument ondulades. Quan sorgixen calises es formen meses (muntanyes tabulars) i turons - alcores/colinas (muntanyes xicotetes).

Mesa - muntanya tabular

3. EL RELLEU DE LES BALEARS

Arxipelag format per 3 illes majors (Mallorca, Menorca i Eivissa Ibiza), 2 menors (Formentera i Cabrera) i alguns illots. Quasi totes les illes estan associades al Sistema Bètic menys Menorca que està associat a la Serradada Catalana.

Es va formar a partir de l'orogènesi alpina.

A Mallorca, l'illa de major grandària, distingim 3 parts: 1.la Serra de Tramuntana, al nord-oest. El Puig Major, amb 1445 m és la major altitud de l'illa. 2. En la costa sud-est, està la Serra de Llevant, 3. la plana central o Pla ocupa el centre de l'illa, entre la badia de Palma i la d'Alcúdia.

4. EL RELLEU DE LES CANÀRIES

Totes tenen un origen volcànic. Les terres van emergir de l'oceà fa uns 20 milions d'anys. Però no es van desenrotllar alhora. Cada una és independent, amb el seu propi edifici volcànic.

Rocam - roquedo

Conjunt de roques que forma una unitat geològica o presenta una uniformitat litològica.

Caos de bloques, caos de bolas o berrocal son sinónimos en castellano