Quìmica
Quìmica
Info
L'àtom
Descobriment de l'electró
Un temps mes tard Robert Millikan va ser que va determinar la càrrega de l'electró i d'aquesta manera es va poder caracteritzar perfectament la càrrega i la massa de la particula.
Raigs catòdics
Al 1075 William Crookes va disenyar un tub per poder realitzar el "buit casi perfecte" va realitzar un experiment amb els raig catodic i va demostrar que el àtom tenia dos carregues. L'experiment consistia en crear a quets tubs estreure tot el que hi ha a dins i aconseguir a quest buit i possar dos bateries una positiva i una negativa i va observa com els raigos catodics es desviaven sutilment cap a la part positiva. William per això no va ser qui va publicar-ho sino va ser Thomson. L'esperiment de Thomson conectava a la font corrent i es podien observar diferentes coses: 1-Apareixia un raig que sortia del càtode (negatiu) i es dirigia cap a l’ànode (positiu) 2-Aquest raig verdós, visible a l’interior del tub, es coneixia com a raigs catòdics. Thomson va analitzar el comportament d’aquests raigs: 1-Aplicació d’un camp elèctric o magnètic al raig: Va observar que els raigs es desviaven. Es desviaven cap a la placa positiva, cosa que indicava que estaven formats per partícules amb càrrega negativa.
MODEL ATÒMIC DE THOMSON
El model atòmic de Thomson, proposat l’any 1904, explicava que l’àtom era una esfera amb càrrega positiva on els electrons, amb càrrega negativa, estaven repartits com si fossin panses dins un púding. Segons aquest model, l’àtom era neutre perquè les càrregues es compensaven. Tot i que va representar un pas important en la comprensió de l’àtom, més endavant va ser descartat gràcies als experiments de Rutherford, que van demostrar que la càrrega positiva no estava repartida, sinó concentrada en un nucli.
Descobriment del protó
L'experiència de la lamina d'or
EL MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD
Rutherford va proposar un nou model d’àtom l’any 1911. Segons ell, l’àtom té un nucli petit al centre amb càrrega positiva, i els electrons giren al voltant. Ho va descobrir gràcies a un experiment amb làmines d’or, que va demostrar que l’àtom no era compacte com es pensava abans.
Descobriment del neutró
La massa dels atoms
Experiment de Modeley
Els Isòtops són àtoms del mateix element que es diferencien per el que fa la seva massa.
Espectrometria de masses
Böhr
Bohr va proposar un model on els electrons giren al voltant del nucli en òrbites definides. Quan un electró salta d’una òrbita a una altra, absorbeix o emet energia. Aquesta energia es veu com llum en forma de línies als espectres atòmics. Cada element té un espectre únic, com una “empremta digital” pròpia.
L'amina d'or
L'any 1896 Henri Becquerel va descobrir el fenomen de la radioactivitat. apartir del seu experiment amb una làmina d'or alguns cienífics per comprovar el model de Thomsonvan aprofitar aquest experiment per dir la seva propia teoria i evolucionar.L'experimennt concistia en :l'interior d'un bloc de plom,es va raealitzaruna sortida a l'exterior en que s'hi va col.locar el matrerial radiactiu que produïa les particules alpha.Tots els raigs que no tinguessin la direccióde l'orifici serien absorvits per el plom.El que es va poder observar va ser que alguns atravesaben la lamina d'or sense cap problema ,d'altres que rebotaven i per ultim algunes que es desviaven. Amb aquests resultats van poder esverinar que l'àtom estava format majoritariament per espai buit i aixi va ser com es va desemvlupar una altre teoria atòmica.
EXPERIMENT DE R.MILLIKAN
RESUM
Va ser un dels experiments mes ingeniosos de Robert Millikan. L'any 1909 amb gotes d'oli , les va posar en suspensio i va mesurar la càrrega. Va observar que hi havien gotes que es quedaven en suspensio i va dir que era perque complia la força gravitatoria(pes) era igual a la força electrica.
Particules atòmiques
Nombre atòmic: Z Nombre màssic: A
QUARKSLEPTONS
Experiment de Moseley
Què va fer Moseley? Moseley va estudiar com els àtoms emeten raigs X quan són colpejats amb electrons. Va veure que la freqüència dels raigs X depenia del número atòmic (Z) de l’element, no de la seva massa. Això va demostrar que el número atòmic (Z) és el que realment defineix cada element, no la massa atòmica (com es pensava abans).
James Chadwick
Chadwick va bombardejar un element lleuger (com el beril·li) amb partícules alfa (nuclis d’heli). Aquest bombardeig produïa una radiació misteriosa, que no tenia càrrega elèctrica però que podia fer rebotar protons d’altres materials (com el parafina). Amb aquestes observacions, Chadwick va deduir que havia descobert una nova partícula: Sense càrrega elèctrica (neutra) Amb una massa semblant a la del protó
Particules atòmiques
Nombre atòmic: Z Nombre màssic: A
QUARKSLEPTONS
Experiment de Moseley
Què va fer Moseley? Moseley va estudiar com els àtoms emeten raigs X quan són colpejats amb electrons. Va veure que la freqüència dels raigs X depenia del número atòmic (Z) de l’element, no de la seva massa. Això va demostrar que el número atòmic (Z) és el que realment defineix cada element, no la massa atòmica (com es pensava abans).
Particules atòmiques
Nombre atòmic: Z Nombre màssic: A
QUARKSLEPTONS
Experiment de Moseley
Què va fer Moseley? Moseley va estudiar com els àtoms emeten raigs X quan són colpejats amb electrons. Va veure que la freqüència dels raigs X depenia del número atòmic (Z) de l’element, no de la seva massa. Això va demostrar que el número atòmic (Z) és el que realment defineix cada element, no la massa atòmica (com es pensava abans).
La història de l'atom
Actualitat
1909
1803
ÀTOM
1913
1904
ÀTOM
Quìmica
Lena Davant Navarro
Created on September 21, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Decisions and Behaviors in the Workplace
View
Tangram Game
View
Process Flow: Corporate Recruitment
View
Weekly Corporate Challenge
View
Wellbeing and Healthy Routines
View
Match the Verbs in Spanish: Present and Past
View
Planets Sorting Game
Explore all templates
Transcript
Quìmica
Quìmica
Info
L'àtom
Descobriment de l'electró
Un temps mes tard Robert Millikan va ser que va determinar la càrrega de l'electró i d'aquesta manera es va poder caracteritzar perfectament la càrrega i la massa de la particula.
Raigs catòdics
Al 1075 William Crookes va disenyar un tub per poder realitzar el "buit casi perfecte" va realitzar un experiment amb els raig catodic i va demostrar que el àtom tenia dos carregues. L'experiment consistia en crear a quets tubs estreure tot el que hi ha a dins i aconseguir a quest buit i possar dos bateries una positiva i una negativa i va observa com els raigos catodics es desviaven sutilment cap a la part positiva. William per això no va ser qui va publicar-ho sino va ser Thomson. L'esperiment de Thomson conectava a la font corrent i es podien observar diferentes coses: 1-Apareixia un raig que sortia del càtode (negatiu) i es dirigia cap a l’ànode (positiu) 2-Aquest raig verdós, visible a l’interior del tub, es coneixia com a raigs catòdics. Thomson va analitzar el comportament d’aquests raigs: 1-Aplicació d’un camp elèctric o magnètic al raig: Va observar que els raigs es desviaven. Es desviaven cap a la placa positiva, cosa que indicava que estaven formats per partícules amb càrrega negativa.
MODEL ATÒMIC DE THOMSON
El model atòmic de Thomson, proposat l’any 1904, explicava que l’àtom era una esfera amb càrrega positiva on els electrons, amb càrrega negativa, estaven repartits com si fossin panses dins un púding. Segons aquest model, l’àtom era neutre perquè les càrregues es compensaven. Tot i que va representar un pas important en la comprensió de l’àtom, més endavant va ser descartat gràcies als experiments de Rutherford, que van demostrar que la càrrega positiva no estava repartida, sinó concentrada en un nucli.
Descobriment del protó
L'experiència de la lamina d'or
EL MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD
Rutherford va proposar un nou model d’àtom l’any 1911. Segons ell, l’àtom té un nucli petit al centre amb càrrega positiva, i els electrons giren al voltant. Ho va descobrir gràcies a un experiment amb làmines d’or, que va demostrar que l’àtom no era compacte com es pensava abans.
Descobriment del neutró
La massa dels atoms
Experiment de Modeley
Els Isòtops són àtoms del mateix element que es diferencien per el que fa la seva massa.
Espectrometria de masses
Böhr
Bohr va proposar un model on els electrons giren al voltant del nucli en òrbites definides. Quan un electró salta d’una òrbita a una altra, absorbeix o emet energia. Aquesta energia es veu com llum en forma de línies als espectres atòmics. Cada element té un espectre únic, com una “empremta digital” pròpia.
L'amina d'or
L'any 1896 Henri Becquerel va descobrir el fenomen de la radioactivitat. apartir del seu experiment amb una làmina d'or alguns cienífics per comprovar el model de Thomsonvan aprofitar aquest experiment per dir la seva propia teoria i evolucionar.L'experimennt concistia en :l'interior d'un bloc de plom,es va raealitzaruna sortida a l'exterior en que s'hi va col.locar el matrerial radiactiu que produïa les particules alpha.Tots els raigs que no tinguessin la direccióde l'orifici serien absorvits per el plom.El que es va poder observar va ser que alguns atravesaben la lamina d'or sense cap problema ,d'altres que rebotaven i per ultim algunes que es desviaven. Amb aquests resultats van poder esverinar que l'àtom estava format majoritariament per espai buit i aixi va ser com es va desemvlupar una altre teoria atòmica.
EXPERIMENT DE R.MILLIKAN
RESUM
Va ser un dels experiments mes ingeniosos de Robert Millikan. L'any 1909 amb gotes d'oli , les va posar en suspensio i va mesurar la càrrega. Va observar que hi havien gotes que es quedaven en suspensio i va dir que era perque complia la força gravitatoria(pes) era igual a la força electrica.
Particules atòmiques
Nombre atòmic: Z Nombre màssic: A
QUARKSLEPTONS
Experiment de Moseley
Què va fer Moseley? Moseley va estudiar com els àtoms emeten raigs X quan són colpejats amb electrons. Va veure que la freqüència dels raigs X depenia del número atòmic (Z) de l’element, no de la seva massa. Això va demostrar que el número atòmic (Z) és el que realment defineix cada element, no la massa atòmica (com es pensava abans).
James Chadwick
Chadwick va bombardejar un element lleuger (com el beril·li) amb partícules alfa (nuclis d’heli). Aquest bombardeig produïa una radiació misteriosa, que no tenia càrrega elèctrica però que podia fer rebotar protons d’altres materials (com el parafina). Amb aquestes observacions, Chadwick va deduir que havia descobert una nova partícula: Sense càrrega elèctrica (neutra) Amb una massa semblant a la del protó
Particules atòmiques
Nombre atòmic: Z Nombre màssic: A
QUARKSLEPTONS
Experiment de Moseley
Què va fer Moseley? Moseley va estudiar com els àtoms emeten raigs X quan són colpejats amb electrons. Va veure que la freqüència dels raigs X depenia del número atòmic (Z) de l’element, no de la seva massa. Això va demostrar que el número atòmic (Z) és el que realment defineix cada element, no la massa atòmica (com es pensava abans).
Particules atòmiques
Nombre atòmic: Z Nombre màssic: A
QUARKSLEPTONS
Experiment de Moseley
Què va fer Moseley? Moseley va estudiar com els àtoms emeten raigs X quan són colpejats amb electrons. Va veure que la freqüència dels raigs X depenia del número atòmic (Z) de l’element, no de la seva massa. Això va demostrar que el número atòmic (Z) és el que realment defineix cada element, no la massa atòmica (com es pensava abans).
La història de l'atom
Actualitat
1909
1803
ÀTOM
1913
1904
ÀTOM