C1 UD 1: LA SALUT
SUMARI
1. El concepte de salut
4. Nivells de prevenció
5. La salut pública i comunitària
2. La malaltia
6. Indicadors de salut
3. Els determinants de la salut
1. El concepte de salut
SALUT és un estat de complet benestar físic, psíquic (mental) i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties
Salut física: és un estat de benestar, on el cos funciona de manera òptima. És l’absència de malalties en el cos i el bon funcionament fisiològic del nostre organisme.Salut mental: l’OMS la descriu com: “Un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat Salut social: la capacitat d’interactuar amb els altres i prosperar en entorns socials. En l’àmbit col·lectiu, pot referir-se a com es tracta als membres de la societat i com es comporten entre ells. Les investigacions demostren que les interaccions socials poden ajudar a millorar els altres àmbits de salut.Salut funcional: inclou com se sent la persona davant d’un impediment seu i com interfereix aquest amb la seva rutina. Es fa una determinació del funcionalisme adequat de la persona.
2. El concepte de MALATIA
MALALTIA: un trastorn de l’organisme que provoca malestar i/o alteració de les funcions normals
Pot ser de dos tipus:AGUDA: D’inici brusc amb manifestacions clíniques òbvies i amb una ràpida evolució. CRÒNICA: Comença de forma progressiva, amb manifestacions poc clares, de llarga durada, amb evolució lenta i progressiva que es pot alternar amb fases de remissió (pocs símptomes) i fases amb símptomes i signes molt evidents.
3. eLS DETERMINANTS DE LA SALUT
DETERMINANTS DE SALUT: Son el conjunts de factors personals, socials i polítics i ambientals que determinen l'estat de salut dels individus i de les poblacions.(OMS)
El nivell de salut d'una comunitat estaria influit per quatre grans grups de determinants, interrelacionats entre si.
- SISTEMA D'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
- Quantitat
- Qualitat
- Cobertura
- Accés
- Gratuitat
SALUT
- MEDI AMBIENT:
- Contaminació de l'aire, de l'aigua, de sòl, per factors de naturalesa biològica, física i química.
- Medi ambient psicosocial
- Demografia
- Nivell econòmic
- Grau de desenvolupament
- ESTIL DE VIDA
- Conduces o comportaments insans
- Sedentarisme
- Alimentació desequilibrada
- Consum de drogues
- Violència
3. eLS DETERMINANTS DE LA SALUT
La concurrència d'aquests factors en el desencadenament de les malalties és variable. Per exemple: en les malalties per carència, infeccioses i parasitàries predominen els factors ambientals. Les malalties cròniques no son transmissibles depenen més de factors com l'estil de vida o el comportament individual. En el moment actual, es considera que gairebñe tots els factors que integren els determinants de salut son modificables, per la qual cosa cada vegada se'ls dona més importància i es dediquen més recursos a la promoció de la salut.
DEBAT
4. Nivells de prevenció
D’acord amb Last (1988), s’entén la prevenció de la següent manera: Accions que es prenen amb la finalitat d’erradicar, eliminar o minimitzar l’impacte de la malaltia i la incapacitat i, si això no és possible, retardar el progrés de la malaltia i la incapacitat.Hi ha tres nivells de prevenció que corresponen a les diferents fases del desenvolupament de la malaltia:
Terciària
Primària
Secundària
DEBAT
Primària
4. Nivells de prevenció
Prevenció primària → Abans que aparega la malaltia Objectiu: impedir que ens posem malalts. Com? 💉 Vacunes 🥗 Menjar sa i equilibrat 🚿 Bons hàbits d’higiene 🧠 Educació sanitària (saber cuidar-nos)
DEBAT
Exemple: Rentar-se les mans per no agafar una grip.
4. Nivells de prevenció
Secundària
DEBAT
Prevenció secundària → Caçar la malaltia a temps Objectiu: detectar la malaltia el més prompte possible. Com? 📏 Presa de la tensió arterial 🔎 Revisió de pigues i lunars 👂 Proves d’audició infantil 📸 Mamografies
DEBAT
Exemple: Descobrir un càncer en fase inicial i poder tractar-lo millo
Terciària
4. Nivells de prevenció
DEBAT
Prevenció terciària → Quan la malaltia ja hi és Objectiu: evitar complicacions i seqüeles. Com? 🩺 Rehabilitació 🩻 Seguiment mèdic constant 🏡 Visites domiciliàries (diabètics, hipertensos…)
DEBAT
Exemple: Una persona amb ictus que fa rehabilitació per recuperar mobilitat.
4. Nivells de prevenció
En grups. Llegiu les diferents situacions i decidiu a quin nivell de prevenció correspon:
Terciària
Primària
Secundària
DEBAT
5. La salut pública i la salut comunitària
DEBAT
👩⚕️ Salud pública vs salut comunitària Imagineu que hi ha una epidèmia de grip a l'estat
Salut comunitària seria diferent Al vostre barri o poble, les persones professionals de la salut parlen amb la gent: “Quins problemes teniu més per ací?” “Us preocupa més la contaminació? El tabaquisme? Els accidents de trànsit?” Amb aquestes respostes, decideixen accions juntament amb la comunitat: - Tallers antitabac a l’institut, - Grups de marxa a peu per a la gent gran, - Campanyes locals sobre reciclatge o aire net. → És de baix cap amunt: la comunitat participa i decideix què necessita.
Salut pública és quan el govern diu: “Obrim centres de vacunació per a tothom.” “Posem normes de mascareta.” “Fem campanyes de TV per recordar-vos que vos heu de rentar les mans.” → Tot això ve de dalt cap avall: són ordres i organització dels governs per cuidar la salut de tothom.
DEBAT
5. La salut pública i la salut comunitària
DEBAT
DINÀMICA d'aula: Govern i Comunitat
Tenim un problema: La contaminació de l’aire
2 grups El Govern i la Comunitat Busqueu solucions dins de les vostres competències
DEBAT
6. Indicadors de salut
DEBAT
Els indicadors de salut són com “termòmetres” que ens ajuden a saber com està la salut d’una població. Serveixen per mesurar canvis, comparar zones o veure si les accions que fem per millorar la salut funcionen o no.
Exemple: si cada any hi ha menys fumadors o menys casos de grip, és gràcies a aquests indicadors! L’OMS diu que són variables que ens permeten mesurar els canvis en la salut.
DEBAT
6. Indicadors de salut
DEBAT
Hi ha quatre grans tipus: a) Indicadors de mortalitat (quanta gent mor i per què) b) Indicadors de Natalitat (mesures la reproducció d'una població) c)indicadors de morbiditat (quanta gent emmalalteix) d) Indicadors de qualitat de vida (com viu la gent i quant viu).
a) Indicadors de mortalitat (quanta gent mor i per què)
6. Indicadors de salut
DEBAT
Aquests ens indiquen quantes persones moren en una població. No és per ser dramàtics, sinó per entendre com està la salut d’un país i si s’està millorant. S’obté amb aquesta fórmula:
Si és alta, pot significar que hi ha malalties greus, accidents o poca atenció sanitària. Si és baixa, vol dir que la població està més sana i té més esperança de vida. A l'estat espanyol, la mortalitat és més alta en zones envellides (Castella i Lleó, Galícia...) i més baixa a zones amb població jove (Illes Balears, Madrid...).
a) Indicadors de mortalitat (quanta gent mor i per què)
6. Indicadors de salut
DEBAT
Taxa de mortalitat infantil (TMI) Mesura quants nadons moren abans de complir un any. És un indicador molt important: quan és baixa, significa que un país té bones condicions sanitàries i socials.
Taxa de mortalitat materna (TMM) Indica les morts de dones durant l’embaràs, el part o el postpart. Com més baixa és la taxa, millor és l’atenció sanitària per a les dones i nadons. L’OMS té com a objectiu reduir-la molt abans del 2030.
a) Indicadors de mortalitat (quanta gent mor i per què)
6. Indicadors de salut
DEBAT
Index de Swaroop Aquest indicador ens ajuda a saber si una població és jove o envellida. Mira quantes de les persones que moren tenen més de 50 anys respecte al total de defuncions. Índex de Swaroop (IS) = (Nre. de morts de més de 50 anys / Nre. total de morts) × 100 - Si el percentatge és alt (90% o més) → vol dir que la majoria de morts són de persones grans. Això indica una població envellida però amb bona salut general. - Si és baix → vol dir que molta gent mor abans dels 50 → senyal de pobresa o problemes de salut greus.
6. Indicadors de salut
DEBAT
a) Indicadors de mortalitat (quanta gent mor i per què)
Taxa de mortalitat proporcional Aquesta taxa ens diu quin percentatge de les morts totals d’una població es deuen a una causa concreta (com el càncer, la diabetis o els accidents). Mortalitat proporcional = (Nre. de morts per una causa determinada / Total de morts) × 100 És molt útil perquè permet comparar la importància de diferents malalties dins d’una població i en diferents anys. Per exemple: Si en un any el 30% de les morts són per malalties del cor i el 10% per càncer, vol dir que les malalties cardiovasculars són la causa més freqüent de mort. -> Per què és important? Perquè ajuda a decidir on cal invertir més esforços en salut pública: més campanyes contra el tabaquisme, més revisions de cor,
6. Indicadors de salut
DEBAT
b) Indicadors de Natalitat (mesures la reproducció d'una població)
Aquests mesuren la capacitat de reproducció d’una població, és a dir, quants naixements hi ha en relació amb la població total. Taxa de natalitat = (Nombre de naixements / Nombre d’habitants) × 1000 Quan la natalitat és baixa, hi ha menys gent jove i més persones grans, cosa que provoca envelliment de la població i reptes per al futur (menys persones treballant, més despeses sanitàries i de pensions…). Exemple a Catalunya: Segons l’Idescat, l’any 2023 la taxa de natalitat va ser d’uns 6,5 naixements per cada 1.000 habitants, una de les més baixes registrades mai. Això vol dir que neixen pocs infants i que cada any hi ha més defuncions que naixements (creixement natural negatiu).
6. Indicadors de salut
DEBAT
c) Indicadors de morbiditat (quanta gent emmalalteix)
Enquesta de morbiditat hospitalària: Recull les malalties més freqüents als hospitals. Prevalença: És la proporció de persones que tenen una malaltia en un moment concret. Exemple: Si el 10% de la població té diabetis, aquesta és la prevalença. Incidència: És la proporció de persones que emmalalteixen en un període de temps. Exemple: si aquest any hi ha nous casos de grip, això és la incidència. Diferència clau: Prevalença = malalties existents Incidència = nous casos
6. Indicadors de salut
DEBAT
Indicadors de qualitat de vida (com viu la gent i quant viu).
No només importa viure molts anys… sinó viure bé. Aquests indicadors tenen en compte la salut física, mental i la capacitat per fer una vida autònoma i satisfactòria. Esperança de vida: És la mitjana d’anys que s’espera que visca una persona si es mantenen les condicions actuals. Les dones solen viure més anys que els homes (uns 5 o 6 més). Esperança de vida saludable: Mesura quants d’aquests anys es viuen amb bona salut, sense malalties greus ni discapacitat. Reflexió Què preferiries: viure 90 anys amb dolors constants o 60 anys amb salut i energia?
6. Indicadors de salut
DEBAT
RESUM
Mortalitat → Quanta gent mor i per què Natalitat → Quanta gent naix Morbiditat → Quanta gent s’emmalalteix Qualitat de vida → Com viu la gent i quant de bé viu Tots junts ens ajuden a entendre com està la salut d’un país i si cal millorar alguna cosa.
C1_UD 1: LA SALUT
Elena
Created on September 20, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Customer Service Course
View
Dynamic Visual Course
View
Dynamic Learning Course
View
Akihabara Course
Explore all templates
Transcript
C1 UD 1: LA SALUT
SUMARI
1. El concepte de salut
4. Nivells de prevenció
5. La salut pública i comunitària
2. La malaltia
6. Indicadors de salut
3. Els determinants de la salut
1. El concepte de salut
SALUT és un estat de complet benestar físic, psíquic (mental) i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties
Salut física: és un estat de benestar, on el cos funciona de manera òptima. És l’absència de malalties en el cos i el bon funcionament fisiològic del nostre organisme.Salut mental: l’OMS la descriu com: “Un estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat Salut social: la capacitat d’interactuar amb els altres i prosperar en entorns socials. En l’àmbit col·lectiu, pot referir-se a com es tracta als membres de la societat i com es comporten entre ells. Les investigacions demostren que les interaccions socials poden ajudar a millorar els altres àmbits de salut.Salut funcional: inclou com se sent la persona davant d’un impediment seu i com interfereix aquest amb la seva rutina. Es fa una determinació del funcionalisme adequat de la persona.
2. El concepte de MALATIA
MALALTIA: un trastorn de l’organisme que provoca malestar i/o alteració de les funcions normals
Pot ser de dos tipus:AGUDA: D’inici brusc amb manifestacions clíniques òbvies i amb una ràpida evolució. CRÒNICA: Comença de forma progressiva, amb manifestacions poc clares, de llarga durada, amb evolució lenta i progressiva que es pot alternar amb fases de remissió (pocs símptomes) i fases amb símptomes i signes molt evidents.
3. eLS DETERMINANTS DE LA SALUT
DETERMINANTS DE SALUT: Son el conjunts de factors personals, socials i polítics i ambientals que determinen l'estat de salut dels individus i de les poblacions.(OMS)
El nivell de salut d'una comunitat estaria influit per quatre grans grups de determinants, interrelacionats entre si.
SALUT
3. eLS DETERMINANTS DE LA SALUT
La concurrència d'aquests factors en el desencadenament de les malalties és variable. Per exemple: en les malalties per carència, infeccioses i parasitàries predominen els factors ambientals. Les malalties cròniques no son transmissibles depenen més de factors com l'estil de vida o el comportament individual. En el moment actual, es considera que gairebñe tots els factors que integren els determinants de salut son modificables, per la qual cosa cada vegada se'ls dona més importància i es dediquen més recursos a la promoció de la salut.
DEBAT
4. Nivells de prevenció
D’acord amb Last (1988), s’entén la prevenció de la següent manera: Accions que es prenen amb la finalitat d’erradicar, eliminar o minimitzar l’impacte de la malaltia i la incapacitat i, si això no és possible, retardar el progrés de la malaltia i la incapacitat.Hi ha tres nivells de prevenció que corresponen a les diferents fases del desenvolupament de la malaltia:
Terciària
Primària
Secundària
DEBAT
Primària
4. Nivells de prevenció
Prevenció primària → Abans que aparega la malaltia Objectiu: impedir que ens posem malalts. Com? 💉 Vacunes 🥗 Menjar sa i equilibrat 🚿 Bons hàbits d’higiene 🧠 Educació sanitària (saber cuidar-nos)
DEBAT
Exemple: Rentar-se les mans per no agafar una grip.
4. Nivells de prevenció
Secundària
DEBAT
Prevenció secundària → Caçar la malaltia a temps Objectiu: detectar la malaltia el més prompte possible. Com? 📏 Presa de la tensió arterial 🔎 Revisió de pigues i lunars 👂 Proves d’audició infantil 📸 Mamografies
DEBAT
Exemple: Descobrir un càncer en fase inicial i poder tractar-lo millo
Terciària
4. Nivells de prevenció
DEBAT
Prevenció terciària → Quan la malaltia ja hi és Objectiu: evitar complicacions i seqüeles. Com? 🩺 Rehabilitació 🩻 Seguiment mèdic constant 🏡 Visites domiciliàries (diabètics, hipertensos…)
DEBAT
Exemple: Una persona amb ictus que fa rehabilitació per recuperar mobilitat.
4. Nivells de prevenció
En grups. Llegiu les diferents situacions i decidiu a quin nivell de prevenció correspon:
Terciària
Primària
Secundària
DEBAT
5. La salut pública i la salut comunitària
DEBAT
👩⚕️ Salud pública vs salut comunitària Imagineu que hi ha una epidèmia de grip a l'estat
Salut comunitària seria diferent Al vostre barri o poble, les persones professionals de la salut parlen amb la gent: “Quins problemes teniu més per ací?” “Us preocupa més la contaminació? El tabaquisme? Els accidents de trànsit?” Amb aquestes respostes, decideixen accions juntament amb la comunitat: - Tallers antitabac a l’institut, - Grups de marxa a peu per a la gent gran, - Campanyes locals sobre reciclatge o aire net. → És de baix cap amunt: la comunitat participa i decideix què necessita.
Salut pública és quan el govern diu: “Obrim centres de vacunació per a tothom.” “Posem normes de mascareta.” “Fem campanyes de TV per recordar-vos que vos heu de rentar les mans.” → Tot això ve de dalt cap avall: són ordres i organització dels governs per cuidar la salut de tothom.
DEBAT
5. La salut pública i la salut comunitària
DEBAT
DINÀMICA d'aula: Govern i Comunitat
Tenim un problema: La contaminació de l’aire
2 grups El Govern i la Comunitat Busqueu solucions dins de les vostres competències
DEBAT
6. Indicadors de salut
DEBAT
Els indicadors de salut són com “termòmetres” que ens ajuden a saber com està la salut d’una població. Serveixen per mesurar canvis, comparar zones o veure si les accions que fem per millorar la salut funcionen o no.
Exemple: si cada any hi ha menys fumadors o menys casos de grip, és gràcies a aquests indicadors! L’OMS diu que són variables que ens permeten mesurar els canvis en la salut.
DEBAT
6. Indicadors de salut
DEBAT
Hi ha quatre grans tipus: a) Indicadors de mortalitat (quanta gent mor i per què) b) Indicadors de Natalitat (mesures la reproducció d'una població) c)indicadors de morbiditat (quanta gent emmalalteix) d) Indicadors de qualitat de vida (com viu la gent i quant viu).
a) Indicadors de mortalitat (quanta gent mor i per què)
6. Indicadors de salut
DEBAT
Aquests ens indiquen quantes persones moren en una població. No és per ser dramàtics, sinó per entendre com està la salut d’un país i si s’està millorant. S’obté amb aquesta fórmula:
Si és alta, pot significar que hi ha malalties greus, accidents o poca atenció sanitària. Si és baixa, vol dir que la població està més sana i té més esperança de vida. A l'estat espanyol, la mortalitat és més alta en zones envellides (Castella i Lleó, Galícia...) i més baixa a zones amb població jove (Illes Balears, Madrid...).
a) Indicadors de mortalitat (quanta gent mor i per què)
6. Indicadors de salut
DEBAT
Taxa de mortalitat infantil (TMI) Mesura quants nadons moren abans de complir un any. És un indicador molt important: quan és baixa, significa que un país té bones condicions sanitàries i socials.
Taxa de mortalitat materna (TMM) Indica les morts de dones durant l’embaràs, el part o el postpart. Com més baixa és la taxa, millor és l’atenció sanitària per a les dones i nadons. L’OMS té com a objectiu reduir-la molt abans del 2030.
a) Indicadors de mortalitat (quanta gent mor i per què)
6. Indicadors de salut
DEBAT
Index de Swaroop Aquest indicador ens ajuda a saber si una població és jove o envellida. Mira quantes de les persones que moren tenen més de 50 anys respecte al total de defuncions. Índex de Swaroop (IS) = (Nre. de morts de més de 50 anys / Nre. total de morts) × 100 - Si el percentatge és alt (90% o més) → vol dir que la majoria de morts són de persones grans. Això indica una població envellida però amb bona salut general. - Si és baix → vol dir que molta gent mor abans dels 50 → senyal de pobresa o problemes de salut greus.
6. Indicadors de salut
DEBAT
a) Indicadors de mortalitat (quanta gent mor i per què)
Taxa de mortalitat proporcional Aquesta taxa ens diu quin percentatge de les morts totals d’una població es deuen a una causa concreta (com el càncer, la diabetis o els accidents). Mortalitat proporcional = (Nre. de morts per una causa determinada / Total de morts) × 100 És molt útil perquè permet comparar la importància de diferents malalties dins d’una població i en diferents anys. Per exemple: Si en un any el 30% de les morts són per malalties del cor i el 10% per càncer, vol dir que les malalties cardiovasculars són la causa més freqüent de mort. -> Per què és important? Perquè ajuda a decidir on cal invertir més esforços en salut pública: més campanyes contra el tabaquisme, més revisions de cor,
6. Indicadors de salut
DEBAT
b) Indicadors de Natalitat (mesures la reproducció d'una població)
Aquests mesuren la capacitat de reproducció d’una població, és a dir, quants naixements hi ha en relació amb la població total. Taxa de natalitat = (Nombre de naixements / Nombre d’habitants) × 1000 Quan la natalitat és baixa, hi ha menys gent jove i més persones grans, cosa que provoca envelliment de la població i reptes per al futur (menys persones treballant, més despeses sanitàries i de pensions…). Exemple a Catalunya: Segons l’Idescat, l’any 2023 la taxa de natalitat va ser d’uns 6,5 naixements per cada 1.000 habitants, una de les més baixes registrades mai. Això vol dir que neixen pocs infants i que cada any hi ha més defuncions que naixements (creixement natural negatiu).
6. Indicadors de salut
DEBAT
c) Indicadors de morbiditat (quanta gent emmalalteix)
Enquesta de morbiditat hospitalària: Recull les malalties més freqüents als hospitals. Prevalença: És la proporció de persones que tenen una malaltia en un moment concret. Exemple: Si el 10% de la població té diabetis, aquesta és la prevalença. Incidència: És la proporció de persones que emmalalteixen en un període de temps. Exemple: si aquest any hi ha nous casos de grip, això és la incidència. Diferència clau: Prevalença = malalties existents Incidència = nous casos
6. Indicadors de salut
DEBAT
Indicadors de qualitat de vida (com viu la gent i quant viu).
No només importa viure molts anys… sinó viure bé. Aquests indicadors tenen en compte la salut física, mental i la capacitat per fer una vida autònoma i satisfactòria. Esperança de vida: És la mitjana d’anys que s’espera que visca una persona si es mantenen les condicions actuals. Les dones solen viure més anys que els homes (uns 5 o 6 més). Esperança de vida saludable: Mesura quants d’aquests anys es viuen amb bona salut, sense malalties greus ni discapacitat. Reflexió Què preferiries: viure 90 anys amb dolors constants o 60 anys amb salut i energia?
6. Indicadors de salut
DEBAT
RESUM
Mortalitat → Quanta gent mor i per què Natalitat → Quanta gent naix Morbiditat → Quanta gent s’emmalalteix Qualitat de vida → Com viu la gent i quant de bé viu Tots junts ens ajuden a entendre com està la salut d’un país i si cal millorar alguna cosa.