EIX CRONOLÒGIC
EVOLUCIÓDEL MODELS ATÒMICS
1926
1913
1911
1803
1904
MODEL ACTUAL
MODEL DE BOHR
MODEL DE RUTHERFORD
MODEL DE THOMSON
TEORIA ATÒMICA DE DALTON
1897
1909
1931
1918
model de rutherford
El model de Rutherford va ser el primer model nuclear i va revolucionar la ciència en mostrar que els àtoms tenen un nucli amb càrrega positiva i electrons que giren al voltant.Però tenia dos problemes importants:
- No respectava les lleis de l’electromagnetisme (Maxwell): un electró en moviment hauria de perdre energia i caure sobre el nucli, cosa que faria que l’àtom col·lapsara.
- No explicava els espectres atòmics, és a dir, per què els àtoms emeten o absorbeixen llum en franges de colors molt concretes.
Això demostrava que, tot i ser una gran passa endavant, el model de Rutherford no era complet i havia de millorar-se amb nous models (com el de Bohr).
MODEL DE THOMSON
Quan Thomson va descobrir l’electró, es va adonar que la teoria de Dalton no podia ser correcta, perquè els àtoms sí que es poden dividir en partícules més petites.Per això va proposar un nou model: l’àtom és com una esfera de càrrega positiva (que compensa els electrons) i dins hi ha els electrons amb càrrega negativa repartits, com si fossin llavors panses dins un púding. Aquest model va ser important perquè va ser el primer que incloïa partícules subatòmiques i va obrir la porta als models més avançats.
Teoria atòmica de dalton
Dalton, inspirant-se en els filòsofs grecs antics i en els experiments amb gasos que ell mateix va fer, va proposar que tota la matèria està formada per unes partícules molt petites anomenades àtoms. Segons ell, els àtoms són indivisibles i indestructibles, i tots els àtoms d’un mateix element són iguals entre si. Quan àtoms de tipus diferents s’ajunten, formen compostos. A més, Dalton deia que en les reaccions químiques els àtoms simplement es reordenen, però mai no desapareixen ni es creen de nous.
MODEL ACTUAL
En el model atòmic modern ja no es parla d’òrbites fixes (com en Bohr), sinó de probabilitat. Els electrons no giren en camins definits, sinó que es mouen en orbitals, que són zones de l’espai on és molt probable trobar un electró. Així, l’àtom es descriu amb les eines de la mecànica quàntica, i això permet explicar millor el comportament dels elements i les seves propietats..
MODEL DE BOHR
El model de Bohr va ser una barreja entre la física clàssica i la física quàntica.Bohr va proposar que els electrons es mouen en òrbites fixes i privilegiades on no perden energia. L’energia no és contínua, sinó quantitzada: només es pot guanyar o perdre en paquets concrets.Si un àtom rep energia suficient, l’electró salta a una òrbita més alta (estat excitat). Quan torna a l’òrbita inicial, l’àtom emet llum d’un color concret (longitud d’ona).Així, aquest model solucionava els dos problemes del de Rutherford:
- Els electrons no cauen sobre el nucli.
- Explica els espectres atòmics (colors emesos pels àtoms).
Descobriment de l'electró
Thomson va descobrir l’electró fent servir tubs de raigs catòdics. En aquests experiments va veure que uns raigs provinents del càtode es desviaven amb camps magnètics i elèctrics, indicant que no eren simplement llum, sinó partícules amb càrrega negativa. Va mesurar que aquestes partícules tenien massa molt menor que un àtom, i que sempre eren les mateixes, passi el que passi amb el metall del qual era fet el tub.
descobriment del neutró
El neutró va ser descobert l’any 1931 per James Chadwick. Tot i que ja s’havia hipotetitzat la seva existència a partir del model atòmic de Rutherford, no va ser fins que Chadwick va realitzar experiments amb xocs de diverses partícules que va poder identificar-lo i descriure les seues propietats. El descobriment del neutró va ser clau per entendre millor l’estructura de l’àtom i va obrir la porta a avanços en la física nuclear.
Làmina d'or
Rutherford va fer el famós experiment de la làmina d’or per comprovar el model de Thomson. Pensava que les partícules alfa passarien sense problemes, però va descobrir que algunes rebotaven en lloc de travessar. Això només es podia explicar si la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l’àtom estaven concentrades en un nucli petit i dens, i els electrons orbitaven al voltant. Aquest descobriment va donar lloc al model nuclear de Rutherford, que mostrava que l’àtom és quasi tot buit.
DESCOBRIMENT DEL PROTÓ
L’any 1918, Rutherford va descobrir el protó.En un experiment amb gas nitrogen, va observar que es formaven nuclis d’hidrogen. D’això va deduir que aquests nuclis havien de ser una partícula fonamental de l’àtom: el protó, amb càrrega positiva i situat al nucli. Aquest descobriment va reforçar la idea que el nucli atòmic conté la major part de la massa i la càrrega positiva de l’àtom.
EVOLUCIÓ DELS MODELS ATÒMICS
Paula Coma Ferrer
Created on September 19, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Timeline
View
History Timeline
View
Education Timeline
View
Timeline video mobile
View
Timeline Lines Mobile
View
Major Religions Timeline
View
Timeline Flipcard
Explore all templates
Transcript
EIX CRONOLÒGIC
EVOLUCIÓDEL MODELS ATÒMICS
1926
1913
1911
1803
1904
MODEL ACTUAL
MODEL DE BOHR
MODEL DE RUTHERFORD
MODEL DE THOMSON
TEORIA ATÒMICA DE DALTON
1897
1909
1931
1918
model de rutherford
El model de Rutherford va ser el primer model nuclear i va revolucionar la ciència en mostrar que els àtoms tenen un nucli amb càrrega positiva i electrons que giren al voltant.Però tenia dos problemes importants:
- No respectava les lleis de l’electromagnetisme (Maxwell): un electró en moviment hauria de perdre energia i caure sobre el nucli, cosa que faria que l’àtom col·lapsara.
- No explicava els espectres atòmics, és a dir, per què els àtoms emeten o absorbeixen llum en franges de colors molt concretes.
Això demostrava que, tot i ser una gran passa endavant, el model de Rutherford no era complet i havia de millorar-se amb nous models (com el de Bohr).MODEL DE THOMSON
Quan Thomson va descobrir l’electró, es va adonar que la teoria de Dalton no podia ser correcta, perquè els àtoms sí que es poden dividir en partícules més petites.Per això va proposar un nou model: l’àtom és com una esfera de càrrega positiva (que compensa els electrons) i dins hi ha els electrons amb càrrega negativa repartits, com si fossin llavors panses dins un púding. Aquest model va ser important perquè va ser el primer que incloïa partícules subatòmiques i va obrir la porta als models més avançats.
Teoria atòmica de dalton
Dalton, inspirant-se en els filòsofs grecs antics i en els experiments amb gasos que ell mateix va fer, va proposar que tota la matèria està formada per unes partícules molt petites anomenades àtoms. Segons ell, els àtoms són indivisibles i indestructibles, i tots els àtoms d’un mateix element són iguals entre si. Quan àtoms de tipus diferents s’ajunten, formen compostos. A més, Dalton deia que en les reaccions químiques els àtoms simplement es reordenen, però mai no desapareixen ni es creen de nous.
MODEL ACTUAL
En el model atòmic modern ja no es parla d’òrbites fixes (com en Bohr), sinó de probabilitat. Els electrons no giren en camins definits, sinó que es mouen en orbitals, que són zones de l’espai on és molt probable trobar un electró. Així, l’àtom es descriu amb les eines de la mecànica quàntica, i això permet explicar millor el comportament dels elements i les seves propietats..
MODEL DE BOHR
El model de Bohr va ser una barreja entre la física clàssica i la física quàntica.Bohr va proposar que els electrons es mouen en òrbites fixes i privilegiades on no perden energia. L’energia no és contínua, sinó quantitzada: només es pot guanyar o perdre en paquets concrets.Si un àtom rep energia suficient, l’electró salta a una òrbita més alta (estat excitat). Quan torna a l’òrbita inicial, l’àtom emet llum d’un color concret (longitud d’ona).Així, aquest model solucionava els dos problemes del de Rutherford:
Descobriment de l'electró
Thomson va descobrir l’electró fent servir tubs de raigs catòdics. En aquests experiments va veure que uns raigs provinents del càtode es desviaven amb camps magnètics i elèctrics, indicant que no eren simplement llum, sinó partícules amb càrrega negativa. Va mesurar que aquestes partícules tenien massa molt menor que un àtom, i que sempre eren les mateixes, passi el que passi amb el metall del qual era fet el tub.
descobriment del neutró
El neutró va ser descobert l’any 1931 per James Chadwick. Tot i que ja s’havia hipotetitzat la seva existència a partir del model atòmic de Rutherford, no va ser fins que Chadwick va realitzar experiments amb xocs de diverses partícules que va poder identificar-lo i descriure les seues propietats. El descobriment del neutró va ser clau per entendre millor l’estructura de l’àtom i va obrir la porta a avanços en la física nuclear.
Làmina d'or
Rutherford va fer el famós experiment de la làmina d’or per comprovar el model de Thomson. Pensava que les partícules alfa passarien sense problemes, però va descobrir que algunes rebotaven en lloc de travessar. Això només es podia explicar si la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l’àtom estaven concentrades en un nucli petit i dens, i els electrons orbitaven al voltant. Aquest descobriment va donar lloc al model nuclear de Rutherford, que mostrava que l’àtom és quasi tot buit.
DESCOBRIMENT DEL PROTÓ
L’any 1918, Rutherford va descobrir el protó.En un experiment amb gas nitrogen, va observar que es formaven nuclis d’hidrogen. D’això va deduir que aquests nuclis havien de ser una partícula fonamental de l’àtom: el protó, amb càrrega positiva i situat al nucli. Aquest descobriment va reforçar la idea que el nucli atòmic conté la major part de la massa i la càrrega positiva de l’àtom.