Aitor Suarez Fernandez
Formació del sistema solar
2.La nebulosa protosolar
La nebulosa protosolar va ser el núvol de gas o disc de creixement què va formar el sistema solar. Aquesta nebulosa solar es va anar condensant en refredar-se i aplanant gradualment per l'efecte combinat de les forces de gravetat, amb el temps,va formar l'estrella central i els planetes.. El concepte modern equivalent al de nebulosa solar és el de disc de creixement. Aquests discos o nebuloses protoplanetàries s'han pogut observar al voltant d'estrelles molt joves.
5.Creació planetària
Quan es va formar el disc protoplanetari, les substàncies més pesades van quedar concentrades a les zones interiors. A causa de la gravetat, aquestes es van anar ajuntant i van donar lloc als planetes de superfície sòlida. Més endavant, després de la formació del Sol, el vent solar va expulsar els materials més lleugers cap a les parts externes del sistema, i allà es van acabar creant els planetes gegants de gas.
6.La creacio del nostre planeta i la Lluna
La terra va ser primer un planeta ple de flames i ple de lava. Amb el temps, la seva superfície es va refredar fins a formar una escorça dura, mentre els volcans i els xocs amb asteroides omplien l’aire de gasos. Així, lentament, es van crear els primers oceans i es van donar les condicions perquè la vida pogués aparèixer.
La Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys com a resultat de la Teoria del Gran Impacte, la qual postula que un cos de la mida de Mart, anomenat Theia, va col·lisionar amb la Terra jove. Aquesta col·lisió catastròfica va expulsar runes que, amb el temps, es van compactar i van donar origen al nostre satèl·lit natural.
4.Creació de planetèssims
"A mesura que el Sol acabava de consolidar-se, la pols i el gas que l’envoltaven van començar a ajuntar-se. La gravetat i les contínues col·lisions entre petites partícules van fer que es formessin blocs cada vegada més grans. D’aquesta manera, van aparèixer els primers asteroides i petits planetes, tots ells disposats en un gran disc al voltant de l’estrella recent nascuda.
1.Col·lapse de la nebulosa
Fa aproximadament 4,6 mil milions d'anys, un gran núvol de gas i pols, conegut com la nebulosa solar, va començar a col·lapsar a causa de la gravetat. Aquest col·lapse es va desencadenar per pertorbacions, com ones de xoc d'explosions de supernova properes.
Conceptes obligats:
Núvol molecular
Acreció
Protonebulosa
Planetes rocosos
Planetes gasosos
Protoestrella
Disc protoplanetari
Atracció gravitatòria
Planetèssim
Pluja de meteorits.
3.Formació de la protoestrella
La nebulosa protosolar va originar una protoestrella, que actualment coneixem com el Sol. Amb el temps, el sol va assolir prou densitat i pressió perquè al seu interior s’iniciessin uns procesos que transformaban l’hidrogen en heli. Aquest fenomen va donar lloc al vent interestel·lar, que es va encarrega de atrure els meteorits mes pesats i axí formant el sistema solar.
Formació del sistema solar
Aitor SF
Created on September 19, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Visual Presentation
View
Terrazzo Presentation
View
Colorful Presentation
View
Modular Structure Presentation
View
Chromatic Presentation
View
City Presentation
View
News Presentation
Explore all templates
Transcript
Aitor Suarez Fernandez
Formació del sistema solar
2.La nebulosa protosolar
La nebulosa protosolar va ser el núvol de gas o disc de creixement què va formar el sistema solar. Aquesta nebulosa solar es va anar condensant en refredar-se i aplanant gradualment per l'efecte combinat de les forces de gravetat, amb el temps,va formar l'estrella central i els planetes.. El concepte modern equivalent al de nebulosa solar és el de disc de creixement. Aquests discos o nebuloses protoplanetàries s'han pogut observar al voltant d'estrelles molt joves.
5.Creació planetària
Quan es va formar el disc protoplanetari, les substàncies més pesades van quedar concentrades a les zones interiors. A causa de la gravetat, aquestes es van anar ajuntant i van donar lloc als planetes de superfície sòlida. Més endavant, després de la formació del Sol, el vent solar va expulsar els materials més lleugers cap a les parts externes del sistema, i allà es van acabar creant els planetes gegants de gas.
6.La creacio del nostre planeta i la Lluna
La terra va ser primer un planeta ple de flames i ple de lava. Amb el temps, la seva superfície es va refredar fins a formar una escorça dura, mentre els volcans i els xocs amb asteroides omplien l’aire de gasos. Així, lentament, es van crear els primers oceans i es van donar les condicions perquè la vida pogués aparèixer.
La Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys com a resultat de la Teoria del Gran Impacte, la qual postula que un cos de la mida de Mart, anomenat Theia, va col·lisionar amb la Terra jove. Aquesta col·lisió catastròfica va expulsar runes que, amb el temps, es van compactar i van donar origen al nostre satèl·lit natural.
4.Creació de planetèssims
"A mesura que el Sol acabava de consolidar-se, la pols i el gas que l’envoltaven van començar a ajuntar-se. La gravetat i les contínues col·lisions entre petites partícules van fer que es formessin blocs cada vegada més grans. D’aquesta manera, van aparèixer els primers asteroides i petits planetes, tots ells disposats en un gran disc al voltant de l’estrella recent nascuda.
1.Col·lapse de la nebulosa
Fa aproximadament 4,6 mil milions d'anys, un gran núvol de gas i pols, conegut com la nebulosa solar, va començar a col·lapsar a causa de la gravetat. Aquest col·lapse es va desencadenar per pertorbacions, com ones de xoc d'explosions de supernova properes.
Conceptes obligats:
Núvol molecular
Acreció
Protonebulosa
Planetes rocosos
Planetes gasosos
Protoestrella
Disc protoplanetari
Atracció gravitatòria
Planetèssim
Pluja de meteorits.
3.Formació de la protoestrella
La nebulosa protosolar va originar una protoestrella, que actualment coneixem com el Sol. Amb el temps, el sol va assolir prou densitat i pressió perquè al seu interior s’iniciessin uns procesos que transformaban l’hidrogen en heli. Aquest fenomen va donar lloc al vent interestel·lar, que es va encarrega de atrure els meteorits mes pesats i axí formant el sistema solar.