Els museus arreu del món
Per: Iago Barrantes Porra
Taula de continguts
- Museu del prado
- Museu del Louvre
- Museu metropolità d'art
- British museum
- Galería Nacional de Londres
1.Museu del prado
Ubicat al carrer del Retiro a Madrid, el museu del Prado es tracta del major museu de Espanya, grácies a la seva gran pinacoteca de pintures d'origen principalment espanyol.
Amb la seva construcció aprovada el 1786 i avui dia ocupant al voltant de 42.995 m², El Prado va ser originalment dissenyat per l’arquitecte Juan de Villanueva, sota les ordres del rei Carles III i José Moñino y Redondo, compte de Floridablanca. La construcció d’aquest va ser impulsada pel pensament il·lustrat cada vegada més prevalent a Espanya.
Retrat de Juan de Villanieva
La seva construcció va ser llarga i es va veure envoltada en múltiples conflictes socials i bèl·lics. Encara haver estat pràcticament terminat i llest per la seva obertura a principis del segle XIX, l’arribada de tropes franceses i la guerra d’independència va forçar que l’edifici fos utilitzat com una caserna de cavalleria i que els seus sostres de plom siguessin fosos en bales, deixant-lo en un estat de total devastació.
"El dos de mayo de 1808 en Madrid"Cuadre de Goya representant una escena de la guerra d'independència. Tambè present al Prado
Per sort, gràcies a l’interès i el finançament del rei Fernando VII i de la seva esposa Isabel de Bragança, una reconstrucció del museu va ser començada l’any 1818, ara amb Antonio López Aguado (deixeble de Villanueva) com l’arquitecte.
Així, el 1819, va ser per fi obert amb el nom de Museo Real de Pintura, en poc temps tornant-se en un dels tresors de la nació, contenint algunes de les obres més icòniques no només d’Espanya, sinó que del món de l’art en general.
Il·lustració del museu
Federico Ruiz mostrant com era al 1858
Las Meninas
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
1656
Sala 012 a El Prado
Oli sobre llenç de 320,5 cm × 281,5 cm
Cronologia
- 1656: és comissionada per la família reial espanyola i pintada el mateix any. Es llavors exposada al despatx del rei Felip IV al cuarto de verano, al Alcazar de Madrid, el motiu pel qual va ser pintat.
- 1734: segueix al palau fins a l’incendi que el va destruir. El quadre es rescatat juntament amb altres obres.
- En algun moment el quadre arriba al Palau d’Orient.
- 1819: es traslladat al Prado poc després de la seva obertura.
- Durant la Guerra Civil Espanyola el quadre es traslladat a Ginebra per la seva protecció, sent retornat al Prado al final d’aquesta.
- 1984: es restaurat sota la direcció de John Brealey, restaurador del Museu Metropolità de Nova York.
Considerada l’obre mestre de Diego Velázquez, Las meninas es tracta d’una de les obres més analitzades de la història, gràcies a la seva gran quantitat de detalls de gran complexitat, especialment per l’època.
Es tracta d’un retrat de la família reial des de la perspectiva d’un mirall, amb la infanta Margarida Teresa d’Àustria al centre com protagonista, acompanyada per les seves menines (les que li donen títol al quadre), servents al fons, els reis (pares de la infanta) reflectits a un altre mirall al fons i el mateix Velázquez pintant.
Totes les persones presents al quadre es troben retractades a mida real tal com es veurien des de la perspectiva de Velázquez. D’aquí les grans dimensions del quadre.
Autorretrat de Diego Velázquez
1814
Francisco de Goya y Lucientes
Sala 064B
El tres de mayo de 1808
Oli sobre llenç de 266 cm × 345 cm
Cronologia
- 1814: Pintat per Goya poc després del retorn de Ferran VII al tron, com a homenatge als ciutadans madrilenys executats pels soldats francesos durant l’ocupació napoleònica. - 1814: És presentat al govern provisional però passa anys gairebé oblidat en magatzems. - 1872: Finalment entra a la col·lecció del Prado. - Durant la Guerra Civil Espanyola, com altres obres importants, va ser traslladat fora de Madrid per garantir la seva conservació. - Restaurat diverses vegades, especialment al segle XX.
Una de les obres més icòniques del pintor aragonès, mostra l’execució d’uns revels espanyols la nit del 3 de maig de 1808. És considerat un dels primers exemples d’art antibel·licista. El protagonisme es d'un home vestit de blanc amb els braços oberts, davant d’un escamot d’execució francès, que apareix de manera mecànica. L’escena destaca per l’ús dramàtic de la llum i la composició que expressa horror i amb els seus elements fa alusió a l'execusió de Crist.
Retrat de Goya per Vicente López
Hieronymus Bosch (El Bosco)
Entre 1490 i 1510
Sala 056
El Jardí de les delícies
Tècnica mixta sobre taula de fusta (tríptic tancable), 220 cm × 389 cm
Cronologia
- Inicis del segle XVI: Probablement creat a Flandes, possiblement com a encàrrec per a la aristocràticia. - 1593: Documentat per primera vegada a l’Escorial, on va ser conservat per la monarquia espanyola. - 1939: És traslladat definitivament al Museu del Prado, on es torna una de les seves obres més visitades.
Representa tres escenes: - El Paradís (panell esquerre) - El món ple de plaers terrenals (panell central) - L’Infern (panell dret) És una crítica i alhora una oda al comportament humà, on El Bosco mostra figures amb accions estranyes, mostrant les que el Bosco considerava eren les cares del comportament humà.
Retrat de Jheronimus Bosch per Cornelis Cort
Peter Paul Rubens
Entre 1630 i 1635
Sala 029
Les Tres Gràcies
Oli sobre llenç de 221 cm × 181 cm
Cronologia
- 1630-1635: Pintada pel mateix Rubens ja en la seva maduresa artística. Es creu que no va ser encarregada, sinó creada per plaer personal. - 1640: Després de la mort del pintor, fou comprada pel rei Felip IV. - Museu del Prado: Ha estat sempre part de la col·lecció reial i posteriorment integrada al museu.
Inspirada en la mitologia clàssica, representa les tres filles de Zeus: Aglaia, Eufròsine i Tal·la, símbols de bellesa i la fertilitad. L’escena mostra les tres deeses nues, en una cercle, amb cossos voluptuosos, típiques de l’estil de Rubens.
Autorretrat de Rubens
2. Museu del Louvre
El Louvre està situat a la riba dreta del riu Sena, al centre de París. És un dels museus més grans i importants del món, conegut per la seva col·lecció extremadament extensa que abasta obres i artefactes desde civilitzacions antigues fins al segle xix. Destaquen la seva colecció pictórica i reliquies egipicies.
El Louvre va néixer com a fortalesa al segle XII, construïda per ordre del rei Felip II. Al segle XVI, el rei Francesc I el va convertir en palau i hi va incorporar obres mestres com la Mona Lisa. Durant la Revolució Francesa, el 1793, es va convertir en un museu públic obert al poble. Al llarg dels segles XIX i XX es va ampliar i enriquir amb col·leccions d’arreu del món. El 1989 s’hi va afegir la piràmide de vidre, que en fa la icona actual.
Retrat de Felip II de França per Louis-Félix Amiel
Leonardo da Vinci
Entre 1503 – 1519
Sala 711 al Louvre (Ala Denon, 1r pis)
La Gioconda
Oli sobre fusta de xop (77 cm × 53 cm)
Cronologia
- 1503 – 1519: Leonardo da Vinci pinta la Gioconda a Florència, possiblement com a encàrrec de Francesco del Giocondo, un ric mercader florentí, retratant la seva esposa, Lisa Gherardini. - 1517: L’obra acompanya Leonardo quan aquest s’instal·la a França sota el mecenatge del rei Francesc I. - Després de la mort de Leonardo (1519): El rei Francesc I adquireix l’obra, que passa a formar part de la col·lecció reial francesa. - Segles XVII–XVIII: Es conserva en diversos palaus reials com Fontainebleau i Versalles. - 1797: Amb la Revolució Francesa, s’instal·la definitivament al Museu del Louvre.
- 1911: La pintura és robada per Vincenzo Peruggia, un nacionalista italià; és recuperada el 1913 a Florència. - Durant la Segona Guerra Mundial: Evacuada i protegida per evitar danys. - Actualitat: Considerada la pintura més famosa del món, és una de les peces més visitades i custodiades del Louvre.
"La Gioconda" és coneguda per la seva expressió enigmàtica, l’ús magistral de l’esfumato i la tècnica de difuminat que Leonardo domina. L’obra destaca també pel fons paisatgístic irreal i el misteri que envolta la identitat del personatge i el seu somriure. Ha estat objecte d’incomptables estudis, interpretacions i referències culturals.
Autorretrat de Leonardo da Vinci
Eugène Delacroix
1830
Sala Mollien, ala Denon, Louvre, París.
La Liberté guidant le peuple
Oli sobre llenç, 260 × 325 cm
Cronologia
- 1830: comissionada per capturar els fets de la Revolució de Juliol (Els “Tres Gloriosos Dies”: 27‑29 de juliol). - 1831: exposada al Saló de París (Salon) de 1831 per primera vegada. - 1831: comprada pel govern francès. 1874: traslladada definitivament al Louvre i assignada a la col·lecció estatal. - 2023‑2024: restauració: retir de diverses capes de vernís forçades, que havien enfosquit els colors originals; restauradors van treballar per revelar els tons veritablement vius de la pintura.
És una de les obres més emblemàtiques del romanticisme francés i la representació més coneguda de la revolució fracesa. La dona amb la bandera, la Liberté, representa l'esperit lluitador del poble Francés. Es troba encapçalant una multitud de persones diverses sobre barricades i cadàvers, mostrant una escena d'una manifestvió revolucionaria.
Autorretrat de Eugène Delacroix
Escultor desconegut, atribuïda a Alexandros d’Antioquia
130 aC
Sala 0Sala 345, ala Sully, planta baixa56
La Venus de Milo
Escultura de marbre de 203 cm d'alçada
Cronologia
- 130 aC: Es creu que és creada durant el període hel·lenístic, possiblement per Alexandros d’Antioquia. - 1820: És descoberta per un pagès grec a l’illa de Milos (Cíclades), dins una cova. - Poc després (1821): El marí francès Olivier Voutier facilita el seu transport i adquisició per part de França. - 1821: Arriba a França i és presentada al rei Lluís XVIII, qui la dóna al Louvre. - S. XIX: Esdevé una icona de l’escultura clàssica, tot i la polèmica sobre la seva autoria i la posició original dels braços. - Actualitat: Una de les escultures més emblemàtiques del museu, situada en una sala destacada.
Aquesta escultura hel·lenística representa Afrodita, deessa de l’amor i la bellesa (coneguda pels romans com Venus). Tot i la manca dels seus braços, la Venus de Milo ha estat un símbol de la bellesa clàssica i de l’harmonia de formes. L’escultura destaca per la seva postura en contrapposto, que aporta naturalisme al cos i equilibri visual.
Recreació de l'estatua completa
Escultor desconegut, atribuïda a Alexandros d’Antioquia
190 a.C.
Escalera Daru, Ala Denon
La Victoria de Samotracia
Escultura de marbre de 2,75 m d'altura
Cronologia
- 190 a.C.: Es crea l'escultura, probablement per encàrrec dels habitants de l'illa de Rodes per celebrar una victòria naval sobre la flota de Demetri Poliorcetes. - 1863: El cònsol i arqueòleg francès aficionat Charles Champoiseau la descobreix en fragments a l'illa de Samotràcia (Grècia), on havia estat com a ofrena als déus. - 1883: L'obra es trasllada al Museu del Louvre i es col·loca al replà superior de l'Escalera Daru. - 1950: Durant una excavació a Samotràcia, es troba una mà de l'escultura, que es conserva per separat al Louvre. - 2014: Es du a terme una restauració completa de l'obra per netejar el marbre i assegurar-ne l'estabilitat estructural.
Considerada una de les escultures més importants de l'art hel·lenístic, la Victòria de Samotràcia, també coneguda com a Niké de Samotràcia, representa la deessa grega de la victòria, Niké. L'obra va ser concebuda per commemorar una victòria naval, d'aquí que la deessa estigui posada a la proa d'un vaixell.
3. Museu metropolità d'art
El Museu Metropolità d'Art, conegut popularment com The Met, és un dels museus més grans i importants del món. Es troba a Nova York i acull una col·lecció de més de dos milions d'obres d'art.
Va ser fundat el 1870 per un grup de ciutadans, entre ells el financer John Taylor Johnston i el pintor Eastman Johnson. Va obrir les portes el 1872 en un edifici de la Cinquena Avinguda, que amb el temps es va ampliar diverses vegades.
Fotografia del museu a 1914 per Irving Underhill
El museu reuneix col·leccions d’art de tot el món, des de l’antic Egipte fins a art modern. Al segle XX es van afegir seccions destacades com The Cloisters, dedicat a l’art medieval europeu. Avui és un dels museus més grans i visitats del planeta.
Emanuel Leutze
1851
Galeria 760, Ala Americana
Washington creuant el Delaware
Pintura a l'oli sobre tela (378,5 cm x 647,7 cm)
Cronologia
1849: L'artista comença a pintar la primera versió del quadre. 1851: La segona i actual versió de l'obra és completada i adquirida pel col·leccionista John Jacob Astor. 1897: L'obra és donada a l'aleshores recentment creat Metropolitan Museum of Art.
Aquesta pintura, una icona de la història dels Estats Units, representa el famós creuament del riu Delaware per part del general George Washington i el seu exèrcit durant la Guerra d'Independència. La imatge és un exemple de pintura històrica, que busca transmetre un sentit de patriotisme, determinació i heroisme a través de la seva composició dramàtica i el seu gran format.
Desconegut (arquitectes de l'Antic Egipte)
15 a.C.
Ala Sackler
El Temple de Dendur
Temple de pedra arenisca (alçada: 6,4 m; llargada: 25 m)
Cronologia
15 a.C.: El temple es construeix per ordre de l'emperador romà August en honor a la deessa Isis i als fills de Nubia. 1963: Egipte desmunta el temple per a salvar-lo de la inundació. 1967: El govern egipci el regala als Estats Units. 1978: El temple és reconstruït i obert al públic al Metropolitan Museum of Art, dins d'una sala especialment dissenyada per a ell.
Aquest temple de l'antic Egipte és un dels elements més espectaculars del Met. Va ser un regal del govern egipci als Estats Units en agraïment per l'ajuda en el rescat de monuments amenaçats per la construcció de la presa d'Assuan. El temple es troba dins d'una sala amb un estany artificial que reflecteix la seva imatge, recreant el seu entorn original.
Johannes Vermeer
1662
Galeria 964, Ala Robert Lehman
Dona amb una gerra d'aigua
Pintura a l'oli sobre tela (45,7 cm x 40,6 cm)
Cronologia
1662: Vermeer pinta l'obra. 1872: L'obra és adquirida per un col·leccionista. 1970: És donada al Metropolitan Museum of Art com a part de la Col·lecció Robert Lehman.
Obra mestra de l'artista holandès Vermeer. El quadre mostra una dona jove en una habitació tranquil·la, amb un domini magistral de la llum i de l'ús de la pintura a l'oli. El fet que la llum sembli realment entrar per la finestra i il·luminar cada detall de l'escena és la marca distintiva d'aquest artista.
Part del cuadre "La alcahueta" per Veemer , consideradt un posible autorretrato del propi autor.
4. British museum
El British Museum és un dels museus més antics i prestigiosos del món. Situat a Londres, alberga una de les col·leccions més grans i completes d'antiguitats i etnografia del planeta, amb més de 8 milions d'objectes. La seva col·lecció permanent documenta la història de la cultura humana des dels seus inicis fins al present, amb objectes de tots els continents.
Fundat el 1753 gràcies a la col·lecció del metge i científic Sir Hans Sloane, va ser adquirit pel govern britànic el mateix any. Va obrir al públic el 1759 en la casa Montagu, al barri de Bloomsbury, on encara es troba avui dia.
Retrat de Sir Hans Sloane per Stephen Slaughter
Durant el segle XIX va créixer amb adquisicions famoses com la Pedra de Rosetta o els Marmess d’Elgin. El 1857 es va inaugurar el seu edifici principal amb la gran Sala de Lectura de la Biblioteca. Avui és un dels museus més importants del món, amb col·leccions de tota la història de la humanitat.
Pedra Rosetta
Fídies i els seus ajudants
447-432 a.C.
Galeria 18, Grècia Antiga
Els Marbres d'Elgin
Escultures de marbre de l'edifici del Partenó (diverses mides)
Cronologia
- 447-432 a.C.: Fídies i el seu taller creen les escultures per al Partenó. - 1801-1805: Lord Elgin, ambaixador britànic a l'Imperi Otomà, les obté i les trasllada a Gran Bretanya. - 1816: Són comprades pel govern britànic i col·locades al British Museum.
Els Marbres d'Elgin són una col·lecció de marbres, frisos i figures del Partenó d'Atenes. El museu argumenta que els van adquirir legalment al segle XIX, mentre que el govern grec reclama el seu retorn. Són considerats l'epítom de l'escultura clàssica grega, destacant per la seva naturalitat i la seva representació dinàmica.
Desconegut (artesà romà)
10 d.C.
Galeria 70, Roma Clàssica
La Copa Warren
Copa de plata amb relleus 10 cm d'altura; 11 cm de diàmetre
Cronologia
- 10 d.C.: L'obra és creada. - 1911: Edward Perry Warren l'adquireix. - 1999: El British Museum l'adquireix per 1,8 milions de lliures esterlines, gràcies a una campanya de mecenatge.
La Copa Warren és una copa de plata romana amb escenes de caràcter homosexual. Els relleus, d'una gran qualitat artística, mostren de forma explícita les relacions sexuals entre homes l'Antiga Roma. És una peça fonamental per a l'estudi de la sexualitat en el món antic.
Albrecht Dürer
1515
Diversos exemplars a la British Museum (Londres) i altres col·leccions europees
Il·lustració medieval d'un rinoceront
Gravat en fusta (xilografia) 23,5 × 29,8 cm
Cronologia
- 1515: Un rinoceront indi és enviat com a regal diplomàtic al rei de Portugal, Manuel I. L’animal causa gran curiositat a Europa, on no se n’havia vist cap des de l’antiguitat romana. - El rinoceront és enviat més tard al papa Lleó X, però mor en un naufragi davant la costa italiana. - 1515: Sense haver vist mai l’animal, Dürer realitza el gravat basant-se en una descripció escrita i un esbós. Tot i les inexactituds anatòmiques, la seva xilografia esdevé la imatge de referència del rinoceront a Europa durant més de 200 anys. - Segles XVI–XVIII: El gravat es reprodueix àmpliament i apareix en llibres, enciclopèdies i obres científiques. - Avui dia: És considerada una de les obres més famoses de Dürer i un símbol del coneixement i la imaginació renaixentista.
El gravat mostra un rinoceront recobert d’una mena d’armadura natural amb plaques i reblons, detalls inventats per Dürer. Aquesta representació, tot i ser inexacta, va ser acceptada durant segles com la imatge “científica” de l’animal.
5.Galería nacional de Londres
Ubicat al carrer deUbicada a Trafalgar Square, al centre de Londres, la Galeria Nacional és un dels museus més emblemàtics del Regne Unit i d'Europa. Inaugurada l'any 1824, acull una col·lecció impressionant de més de 2.300 obres mestres de la pintura europea, que abracen des del segle XIII fins al final del segle XIX.
Es va fundar el 1824 amb la compra de 38 pintures per part del govern britànic, iniciativa impulsada pel polític Charles Townshend i el coleccionista John Julius Angerstein. Va obrir les portes aquell mateix any a la Trafalgar Square. Al llarg del segle XIX i XX, el museu es va ampliar amb nous edificis i sales per albergar obres mestres . La col·lecció inclou pintures de grans artistes com Van Gogh, Turner o Rembrandt. Avui és un dels principals centres del món dedicats a la pintura europea.
Vincent van Gogh
1888
Sala 43
Els girasols
Oli sobre llenç, 92 cm × 73 cm
Cronologia
- 1888: Van Gogh pinta Sunflowers a Arles, al sud de França. Aquesta pintura forma part d’una sèrie que va fer per decorar la Casa Groga, concretament per l’habitació que esperava que ocupés Paul Gauguin. - 1888: El quadre fa part dels primers del període d’Arles en què Van Gogh desplega el seu estil expressiu matisat, amb colors brillants i aplicació de pintura gruixuda. - 1923: El quadre és inclòs en l’exposició individual de Van Gogh a Londres, a les Leicester Galleries. Això crida l’atenció del públic i crítica britànics. - 1924: La National Gallery compra Sunflowers directament a la família de l’artista amb ajuda del Courtauld Fund. El quadre es col·loca a la col·lecció del Millbank (una part de la National Gallery de llavors) i posteriorment es trasllada a la seu principal de Trafalgar Square. - 2014: Es fa una exposició especial The Sunflowers que reuneix dues versions dels Sunflowers, la de Londres i una de l’Amsterdam Van Gogh Museum. Estan juntes per primera vegada en 65 anys.
Representa un ram de dotze flors en diferents estadis, des de les que tot just floreixen fins a les que ja s’assequen, dins d’un gerro senzill sobre un fons groc. Van Gogh volia decorar casa seva amb aquestes pintures de tonalitats grogues per rebre el seu amic Paul Gauguin, i per això els Girasols esdevenen símbol d’amistat i hospitalitat.
Autorretrat de Vincent van Gogh
Diversos artesans mesopotàmics
2500-2400 a.C.
Galeria 56, Mesopotàmia
La Venus del mirall
Reliquia de marbre (25 cm de diàmetre; 2,5 cm de gruix)
Cronologia
- 1647–1651: Velázquez pinta La Venus del mirall durant la seva estada a Itàlia o poc després de tornar a Madrid. - Segle XVII: L’obra passa per col·leccions privades espanyoles, entre elles la del duc d’Alba. - Segle XIX: El quadre surt d’Espanya i entra a la col·lecció del polític anglès John Savile Lumley, 1r Baró de Savile. - 1906: El baró Savile el ven a la National Gallery de Londres, on roman fins avui. - 1914: La sufragista Mary Richardson l’ataca amb un ganivet al museu en protesta pel tracte donat a Emmeline Pankhurst. El quadre és restaurat amb èxit. - Avui dia: Continua exposat a la National Gallery com una de les obres més destacades del barroc espanyol.
És l’únic nu femení conservat de Velázquez, un gènere molt poc freqüent a la pintura espanyola del segle XVII per motius morals i religiosos. Mostra la deessa Venus nua, estirada d’esquena sobre un llit, mentre es mira al mirall sostingut pel seu fill Cupido.
Jan van Eyck
1434
Sala 28
El matrimoni Arnolfini
Oli sobre fusta Mida: 82,2 × 60 cm
Cronologia
- 1434: Jan van Eyck pinta el quadre probablement a Bruges. - Segle XV–XVI: Es manté en mans privades de famílies del nord d’Europa. - 1516: Es documenta per primera vegada en un inventari a Espanya, a la col·lecció dels mercaders italians Arnolfini establerts a Bruges. - Segle XIX: L’obra és redescoberta i esdevé objecte de debat sobre la seva interpretació (contracte de matrimoni, retrat domèstic o escena simbòlica). - 1842: La National Gallery de Londres l’adquireix, on continua exposada com una de les joies del Renaixement flamenc.
Aquest quadre és considerat una de les primeres grans obres mestres de la pintura a l’oli, tant per la seva tècnica com pel seu simbolisme. Representa el mercader italià Giovanni Arnolfini i la seva esposa dins d’una cambra domèstica.
Fonts:
Museo del prado:
- Web del museu del Prado
- Web del museu del Louvre
- Web del museu metropolità d'art
- Web del British museum
- Web del
- WikiArt.org
Museus arreu del món
Iago Barrantes Porra
Created on September 17, 2025
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Math Mission
View
Simulation: How to Act Against Bullying
View
World Ecosystems
View
AI Diagnostic Survey for the Corporate Environment
View
Video: Keys to Effective Communication
View
Character Clues Game Education
View
Character Clues Game Education Mobile
Explore all templates
Transcript
Els museus arreu del món
Per: Iago Barrantes Porra
Taula de continguts
- Museu del prado
- Museu del Louvre
- Museu metropolità d'art
- British museum
- Galería Nacional de Londres
1.Museu del prado
Ubicat al carrer del Retiro a Madrid, el museu del Prado es tracta del major museu de Espanya, grácies a la seva gran pinacoteca de pintures d'origen principalment espanyol.
Amb la seva construcció aprovada el 1786 i avui dia ocupant al voltant de 42.995 m², El Prado va ser originalment dissenyat per l’arquitecte Juan de Villanueva, sota les ordres del rei Carles III i José Moñino y Redondo, compte de Floridablanca. La construcció d’aquest va ser impulsada pel pensament il·lustrat cada vegada més prevalent a Espanya.
Retrat de Juan de Villanieva
La seva construcció va ser llarga i es va veure envoltada en múltiples conflictes socials i bèl·lics. Encara haver estat pràcticament terminat i llest per la seva obertura a principis del segle XIX, l’arribada de tropes franceses i la guerra d’independència va forçar que l’edifici fos utilitzat com una caserna de cavalleria i que els seus sostres de plom siguessin fosos en bales, deixant-lo en un estat de total devastació.
"El dos de mayo de 1808 en Madrid"Cuadre de Goya representant una escena de la guerra d'independència. Tambè present al Prado
Per sort, gràcies a l’interès i el finançament del rei Fernando VII i de la seva esposa Isabel de Bragança, una reconstrucció del museu va ser començada l’any 1818, ara amb Antonio López Aguado (deixeble de Villanueva) com l’arquitecte. Així, el 1819, va ser per fi obert amb el nom de Museo Real de Pintura, en poc temps tornant-se en un dels tresors de la nació, contenint algunes de les obres més icòniques no només d’Espanya, sinó que del món de l’art en general.
Il·lustració del museu Federico Ruiz mostrant com era al 1858
Las Meninas
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
1656
Sala 012 a El Prado
Oli sobre llenç de 320,5 cm × 281,5 cm
Cronologia
- 1656: és comissionada per la família reial espanyola i pintada el mateix any. Es llavors exposada al despatx del rei Felip IV al cuarto de verano, al Alcazar de Madrid, el motiu pel qual va ser pintat. - 1734: segueix al palau fins a l’incendi que el va destruir. El quadre es rescatat juntament amb altres obres. - En algun moment el quadre arriba al Palau d’Orient. - 1819: es traslladat al Prado poc després de la seva obertura. - Durant la Guerra Civil Espanyola el quadre es traslladat a Ginebra per la seva protecció, sent retornat al Prado al final d’aquesta. - 1984: es restaurat sota la direcció de John Brealey, restaurador del Museu Metropolità de Nova York.
Considerada l’obre mestre de Diego Velázquez, Las meninas es tracta d’una de les obres més analitzades de la història, gràcies a la seva gran quantitat de detalls de gran complexitat, especialment per l’època. Es tracta d’un retrat de la família reial des de la perspectiva d’un mirall, amb la infanta Margarida Teresa d’Àustria al centre com protagonista, acompanyada per les seves menines (les que li donen títol al quadre), servents al fons, els reis (pares de la infanta) reflectits a un altre mirall al fons i el mateix Velázquez pintant. Totes les persones presents al quadre es troben retractades a mida real tal com es veurien des de la perspectiva de Velázquez. D’aquí les grans dimensions del quadre.
Autorretrat de Diego Velázquez
1814
Francisco de Goya y Lucientes
Sala 064B
El tres de mayo de 1808
Oli sobre llenç de 266 cm × 345 cm
Cronologia
- 1814: Pintat per Goya poc després del retorn de Ferran VII al tron, com a homenatge als ciutadans madrilenys executats pels soldats francesos durant l’ocupació napoleònica. - 1814: És presentat al govern provisional però passa anys gairebé oblidat en magatzems. - 1872: Finalment entra a la col·lecció del Prado. - Durant la Guerra Civil Espanyola, com altres obres importants, va ser traslladat fora de Madrid per garantir la seva conservació. - Restaurat diverses vegades, especialment al segle XX.
Una de les obres més icòniques del pintor aragonès, mostra l’execució d’uns revels espanyols la nit del 3 de maig de 1808. És considerat un dels primers exemples d’art antibel·licista. El protagonisme es d'un home vestit de blanc amb els braços oberts, davant d’un escamot d’execució francès, que apareix de manera mecànica. L’escena destaca per l’ús dramàtic de la llum i la composició que expressa horror i amb els seus elements fa alusió a l'execusió de Crist.
Retrat de Goya per Vicente López
Hieronymus Bosch (El Bosco)
Entre 1490 i 1510
Sala 056
El Jardí de les delícies
Tècnica mixta sobre taula de fusta (tríptic tancable), 220 cm × 389 cm
Cronologia
- Inicis del segle XVI: Probablement creat a Flandes, possiblement com a encàrrec per a la aristocràticia. - 1593: Documentat per primera vegada a l’Escorial, on va ser conservat per la monarquia espanyola. - 1939: És traslladat definitivament al Museu del Prado, on es torna una de les seves obres més visitades.
Representa tres escenes: - El Paradís (panell esquerre) - El món ple de plaers terrenals (panell central) - L’Infern (panell dret) És una crítica i alhora una oda al comportament humà, on El Bosco mostra figures amb accions estranyes, mostrant les que el Bosco considerava eren les cares del comportament humà.
Retrat de Jheronimus Bosch per Cornelis Cort
Peter Paul Rubens
Entre 1630 i 1635
Sala 029
Les Tres Gràcies
Oli sobre llenç de 221 cm × 181 cm
Cronologia
- 1630-1635: Pintada pel mateix Rubens ja en la seva maduresa artística. Es creu que no va ser encarregada, sinó creada per plaer personal. - 1640: Després de la mort del pintor, fou comprada pel rei Felip IV. - Museu del Prado: Ha estat sempre part de la col·lecció reial i posteriorment integrada al museu.
Inspirada en la mitologia clàssica, representa les tres filles de Zeus: Aglaia, Eufròsine i Tal·la, símbols de bellesa i la fertilitad. L’escena mostra les tres deeses nues, en una cercle, amb cossos voluptuosos, típiques de l’estil de Rubens.
Autorretrat de Rubens
2. Museu del Louvre
El Louvre està situat a la riba dreta del riu Sena, al centre de París. És un dels museus més grans i importants del món, conegut per la seva col·lecció extremadament extensa que abasta obres i artefactes desde civilitzacions antigues fins al segle xix. Destaquen la seva colecció pictórica i reliquies egipicies.
El Louvre va néixer com a fortalesa al segle XII, construïda per ordre del rei Felip II. Al segle XVI, el rei Francesc I el va convertir en palau i hi va incorporar obres mestres com la Mona Lisa. Durant la Revolució Francesa, el 1793, es va convertir en un museu públic obert al poble. Al llarg dels segles XIX i XX es va ampliar i enriquir amb col·leccions d’arreu del món. El 1989 s’hi va afegir la piràmide de vidre, que en fa la icona actual.
Retrat de Felip II de França per Louis-Félix Amiel
Leonardo da Vinci
Entre 1503 – 1519
Sala 711 al Louvre (Ala Denon, 1r pis)
La Gioconda
Oli sobre fusta de xop (77 cm × 53 cm)
Cronologia
- 1503 – 1519: Leonardo da Vinci pinta la Gioconda a Florència, possiblement com a encàrrec de Francesco del Giocondo, un ric mercader florentí, retratant la seva esposa, Lisa Gherardini. - 1517: L’obra acompanya Leonardo quan aquest s’instal·la a França sota el mecenatge del rei Francesc I. - Després de la mort de Leonardo (1519): El rei Francesc I adquireix l’obra, que passa a formar part de la col·lecció reial francesa. - Segles XVII–XVIII: Es conserva en diversos palaus reials com Fontainebleau i Versalles. - 1797: Amb la Revolució Francesa, s’instal·la definitivament al Museu del Louvre.
- 1911: La pintura és robada per Vincenzo Peruggia, un nacionalista italià; és recuperada el 1913 a Florència. - Durant la Segona Guerra Mundial: Evacuada i protegida per evitar danys. - Actualitat: Considerada la pintura més famosa del món, és una de les peces més visitades i custodiades del Louvre.
"La Gioconda" és coneguda per la seva expressió enigmàtica, l’ús magistral de l’esfumato i la tècnica de difuminat que Leonardo domina. L’obra destaca també pel fons paisatgístic irreal i el misteri que envolta la identitat del personatge i el seu somriure. Ha estat objecte d’incomptables estudis, interpretacions i referències culturals.
Autorretrat de Leonardo da Vinci
Eugène Delacroix
1830
Sala Mollien, ala Denon, Louvre, París.
La Liberté guidant le peuple
Oli sobre llenç, 260 × 325 cm
Cronologia
- 1830: comissionada per capturar els fets de la Revolució de Juliol (Els “Tres Gloriosos Dies”: 27‑29 de juliol). - 1831: exposada al Saló de París (Salon) de 1831 per primera vegada. - 1831: comprada pel govern francès. 1874: traslladada definitivament al Louvre i assignada a la col·lecció estatal. - 2023‑2024: restauració: retir de diverses capes de vernís forçades, que havien enfosquit els colors originals; restauradors van treballar per revelar els tons veritablement vius de la pintura.
És una de les obres més emblemàtiques del romanticisme francés i la representació més coneguda de la revolució fracesa. La dona amb la bandera, la Liberté, representa l'esperit lluitador del poble Francés. Es troba encapçalant una multitud de persones diverses sobre barricades i cadàvers, mostrant una escena d'una manifestvió revolucionaria.
Autorretrat de Eugène Delacroix
Escultor desconegut, atribuïda a Alexandros d’Antioquia
130 aC
Sala 0Sala 345, ala Sully, planta baixa56
La Venus de Milo
Escultura de marbre de 203 cm d'alçada
Cronologia
- 130 aC: Es creu que és creada durant el període hel·lenístic, possiblement per Alexandros d’Antioquia. - 1820: És descoberta per un pagès grec a l’illa de Milos (Cíclades), dins una cova. - Poc després (1821): El marí francès Olivier Voutier facilita el seu transport i adquisició per part de França. - 1821: Arriba a França i és presentada al rei Lluís XVIII, qui la dóna al Louvre. - S. XIX: Esdevé una icona de l’escultura clàssica, tot i la polèmica sobre la seva autoria i la posició original dels braços. - Actualitat: Una de les escultures més emblemàtiques del museu, situada en una sala destacada.
Aquesta escultura hel·lenística representa Afrodita, deessa de l’amor i la bellesa (coneguda pels romans com Venus). Tot i la manca dels seus braços, la Venus de Milo ha estat un símbol de la bellesa clàssica i de l’harmonia de formes. L’escultura destaca per la seva postura en contrapposto, que aporta naturalisme al cos i equilibri visual.
Recreació de l'estatua completa
Escultor desconegut, atribuïda a Alexandros d’Antioquia
190 a.C.
Escalera Daru, Ala Denon
La Victoria de Samotracia
Escultura de marbre de 2,75 m d'altura
Cronologia
- 190 a.C.: Es crea l'escultura, probablement per encàrrec dels habitants de l'illa de Rodes per celebrar una victòria naval sobre la flota de Demetri Poliorcetes. - 1863: El cònsol i arqueòleg francès aficionat Charles Champoiseau la descobreix en fragments a l'illa de Samotràcia (Grècia), on havia estat com a ofrena als déus. - 1883: L'obra es trasllada al Museu del Louvre i es col·loca al replà superior de l'Escalera Daru. - 1950: Durant una excavació a Samotràcia, es troba una mà de l'escultura, que es conserva per separat al Louvre. - 2014: Es du a terme una restauració completa de l'obra per netejar el marbre i assegurar-ne l'estabilitat estructural.
Considerada una de les escultures més importants de l'art hel·lenístic, la Victòria de Samotràcia, també coneguda com a Niké de Samotràcia, representa la deessa grega de la victòria, Niké. L'obra va ser concebuda per commemorar una victòria naval, d'aquí que la deessa estigui posada a la proa d'un vaixell.
3. Museu metropolità d'art
El Museu Metropolità d'Art, conegut popularment com The Met, és un dels museus més grans i importants del món. Es troba a Nova York i acull una col·lecció de més de dos milions d'obres d'art.
Va ser fundat el 1870 per un grup de ciutadans, entre ells el financer John Taylor Johnston i el pintor Eastman Johnson. Va obrir les portes el 1872 en un edifici de la Cinquena Avinguda, que amb el temps es va ampliar diverses vegades.
Fotografia del museu a 1914 per Irving Underhill
El museu reuneix col·leccions d’art de tot el món, des de l’antic Egipte fins a art modern. Al segle XX es van afegir seccions destacades com The Cloisters, dedicat a l’art medieval europeu. Avui és un dels museus més grans i visitats del planeta.
Emanuel Leutze
1851
Galeria 760, Ala Americana
Washington creuant el Delaware
Pintura a l'oli sobre tela (378,5 cm x 647,7 cm)
Cronologia
1849: L'artista comença a pintar la primera versió del quadre. 1851: La segona i actual versió de l'obra és completada i adquirida pel col·leccionista John Jacob Astor. 1897: L'obra és donada a l'aleshores recentment creat Metropolitan Museum of Art.
Aquesta pintura, una icona de la història dels Estats Units, representa el famós creuament del riu Delaware per part del general George Washington i el seu exèrcit durant la Guerra d'Independència. La imatge és un exemple de pintura històrica, que busca transmetre un sentit de patriotisme, determinació i heroisme a través de la seva composició dramàtica i el seu gran format.
Desconegut (arquitectes de l'Antic Egipte)
15 a.C.
Ala Sackler
El Temple de Dendur
Temple de pedra arenisca (alçada: 6,4 m; llargada: 25 m)
Cronologia
15 a.C.: El temple es construeix per ordre de l'emperador romà August en honor a la deessa Isis i als fills de Nubia. 1963: Egipte desmunta el temple per a salvar-lo de la inundació. 1967: El govern egipci el regala als Estats Units. 1978: El temple és reconstruït i obert al públic al Metropolitan Museum of Art, dins d'una sala especialment dissenyada per a ell.
Aquest temple de l'antic Egipte és un dels elements més espectaculars del Met. Va ser un regal del govern egipci als Estats Units en agraïment per l'ajuda en el rescat de monuments amenaçats per la construcció de la presa d'Assuan. El temple es troba dins d'una sala amb un estany artificial que reflecteix la seva imatge, recreant el seu entorn original.
Johannes Vermeer
1662
Galeria 964, Ala Robert Lehman
Dona amb una gerra d'aigua
Pintura a l'oli sobre tela (45,7 cm x 40,6 cm)
Cronologia
1662: Vermeer pinta l'obra. 1872: L'obra és adquirida per un col·leccionista. 1970: És donada al Metropolitan Museum of Art com a part de la Col·lecció Robert Lehman.
Obra mestra de l'artista holandès Vermeer. El quadre mostra una dona jove en una habitació tranquil·la, amb un domini magistral de la llum i de l'ús de la pintura a l'oli. El fet que la llum sembli realment entrar per la finestra i il·luminar cada detall de l'escena és la marca distintiva d'aquest artista.
Part del cuadre "La alcahueta" per Veemer , consideradt un posible autorretrato del propi autor.
4. British museum
El British Museum és un dels museus més antics i prestigiosos del món. Situat a Londres, alberga una de les col·leccions més grans i completes d'antiguitats i etnografia del planeta, amb més de 8 milions d'objectes. La seva col·lecció permanent documenta la història de la cultura humana des dels seus inicis fins al present, amb objectes de tots els continents.
Fundat el 1753 gràcies a la col·lecció del metge i científic Sir Hans Sloane, va ser adquirit pel govern britànic el mateix any. Va obrir al públic el 1759 en la casa Montagu, al barri de Bloomsbury, on encara es troba avui dia.
Retrat de Sir Hans Sloane per Stephen Slaughter
Durant el segle XIX va créixer amb adquisicions famoses com la Pedra de Rosetta o els Marmess d’Elgin. El 1857 es va inaugurar el seu edifici principal amb la gran Sala de Lectura de la Biblioteca. Avui és un dels museus més importants del món, amb col·leccions de tota la història de la humanitat.
Pedra Rosetta
Fídies i els seus ajudants
447-432 a.C.
Galeria 18, Grècia Antiga
Els Marbres d'Elgin
Escultures de marbre de l'edifici del Partenó (diverses mides)
Cronologia
- 447-432 a.C.: Fídies i el seu taller creen les escultures per al Partenó. - 1801-1805: Lord Elgin, ambaixador britànic a l'Imperi Otomà, les obté i les trasllada a Gran Bretanya. - 1816: Són comprades pel govern britànic i col·locades al British Museum.
Els Marbres d'Elgin són una col·lecció de marbres, frisos i figures del Partenó d'Atenes. El museu argumenta que els van adquirir legalment al segle XIX, mentre que el govern grec reclama el seu retorn. Són considerats l'epítom de l'escultura clàssica grega, destacant per la seva naturalitat i la seva representació dinàmica.
Desconegut (artesà romà)
10 d.C.
Galeria 70, Roma Clàssica
La Copa Warren
Copa de plata amb relleus 10 cm d'altura; 11 cm de diàmetre
Cronologia
- 10 d.C.: L'obra és creada. - 1911: Edward Perry Warren l'adquireix. - 1999: El British Museum l'adquireix per 1,8 milions de lliures esterlines, gràcies a una campanya de mecenatge.
La Copa Warren és una copa de plata romana amb escenes de caràcter homosexual. Els relleus, d'una gran qualitat artística, mostren de forma explícita les relacions sexuals entre homes l'Antiga Roma. És una peça fonamental per a l'estudi de la sexualitat en el món antic.
Albrecht Dürer
1515
Diversos exemplars a la British Museum (Londres) i altres col·leccions europees
Il·lustració medieval d'un rinoceront
Gravat en fusta (xilografia) 23,5 × 29,8 cm
Cronologia
- 1515: Un rinoceront indi és enviat com a regal diplomàtic al rei de Portugal, Manuel I. L’animal causa gran curiositat a Europa, on no se n’havia vist cap des de l’antiguitat romana. - El rinoceront és enviat més tard al papa Lleó X, però mor en un naufragi davant la costa italiana. - 1515: Sense haver vist mai l’animal, Dürer realitza el gravat basant-se en una descripció escrita i un esbós. Tot i les inexactituds anatòmiques, la seva xilografia esdevé la imatge de referència del rinoceront a Europa durant més de 200 anys. - Segles XVI–XVIII: El gravat es reprodueix àmpliament i apareix en llibres, enciclopèdies i obres científiques. - Avui dia: És considerada una de les obres més famoses de Dürer i un símbol del coneixement i la imaginació renaixentista.
El gravat mostra un rinoceront recobert d’una mena d’armadura natural amb plaques i reblons, detalls inventats per Dürer. Aquesta representació, tot i ser inexacta, va ser acceptada durant segles com la imatge “científica” de l’animal.
5.Galería nacional de Londres
Ubicat al carrer deUbicada a Trafalgar Square, al centre de Londres, la Galeria Nacional és un dels museus més emblemàtics del Regne Unit i d'Europa. Inaugurada l'any 1824, acull una col·lecció impressionant de més de 2.300 obres mestres de la pintura europea, que abracen des del segle XIII fins al final del segle XIX.
Es va fundar el 1824 amb la compra de 38 pintures per part del govern britànic, iniciativa impulsada pel polític Charles Townshend i el coleccionista John Julius Angerstein. Va obrir les portes aquell mateix any a la Trafalgar Square. Al llarg del segle XIX i XX, el museu es va ampliar amb nous edificis i sales per albergar obres mestres . La col·lecció inclou pintures de grans artistes com Van Gogh, Turner o Rembrandt. Avui és un dels principals centres del món dedicats a la pintura europea.
Vincent van Gogh
1888
Sala 43
Els girasols
Oli sobre llenç, 92 cm × 73 cm
Cronologia
- 1888: Van Gogh pinta Sunflowers a Arles, al sud de França. Aquesta pintura forma part d’una sèrie que va fer per decorar la Casa Groga, concretament per l’habitació que esperava que ocupés Paul Gauguin. - 1888: El quadre fa part dels primers del període d’Arles en què Van Gogh desplega el seu estil expressiu matisat, amb colors brillants i aplicació de pintura gruixuda. - 1923: El quadre és inclòs en l’exposició individual de Van Gogh a Londres, a les Leicester Galleries. Això crida l’atenció del públic i crítica britànics. - 1924: La National Gallery compra Sunflowers directament a la família de l’artista amb ajuda del Courtauld Fund. El quadre es col·loca a la col·lecció del Millbank (una part de la National Gallery de llavors) i posteriorment es trasllada a la seu principal de Trafalgar Square. - 2014: Es fa una exposició especial The Sunflowers que reuneix dues versions dels Sunflowers, la de Londres i una de l’Amsterdam Van Gogh Museum. Estan juntes per primera vegada en 65 anys.
Representa un ram de dotze flors en diferents estadis, des de les que tot just floreixen fins a les que ja s’assequen, dins d’un gerro senzill sobre un fons groc. Van Gogh volia decorar casa seva amb aquestes pintures de tonalitats grogues per rebre el seu amic Paul Gauguin, i per això els Girasols esdevenen símbol d’amistat i hospitalitat.
Autorretrat de Vincent van Gogh
Diversos artesans mesopotàmics
2500-2400 a.C.
Galeria 56, Mesopotàmia
La Venus del mirall
Reliquia de marbre (25 cm de diàmetre; 2,5 cm de gruix)
Cronologia
- 1647–1651: Velázquez pinta La Venus del mirall durant la seva estada a Itàlia o poc després de tornar a Madrid. - Segle XVII: L’obra passa per col·leccions privades espanyoles, entre elles la del duc d’Alba. - Segle XIX: El quadre surt d’Espanya i entra a la col·lecció del polític anglès John Savile Lumley, 1r Baró de Savile. - 1906: El baró Savile el ven a la National Gallery de Londres, on roman fins avui. - 1914: La sufragista Mary Richardson l’ataca amb un ganivet al museu en protesta pel tracte donat a Emmeline Pankhurst. El quadre és restaurat amb èxit. - Avui dia: Continua exposat a la National Gallery com una de les obres més destacades del barroc espanyol.
És l’únic nu femení conservat de Velázquez, un gènere molt poc freqüent a la pintura espanyola del segle XVII per motius morals i religiosos. Mostra la deessa Venus nua, estirada d’esquena sobre un llit, mentre es mira al mirall sostingut pel seu fill Cupido.
Jan van Eyck
1434
Sala 28
El matrimoni Arnolfini
Oli sobre fusta Mida: 82,2 × 60 cm
Cronologia
- 1434: Jan van Eyck pinta el quadre probablement a Bruges. - Segle XV–XVI: Es manté en mans privades de famílies del nord d’Europa. - 1516: Es documenta per primera vegada en un inventari a Espanya, a la col·lecció dels mercaders italians Arnolfini establerts a Bruges. - Segle XIX: L’obra és redescoberta i esdevé objecte de debat sobre la seva interpretació (contracte de matrimoni, retrat domèstic o escena simbòlica). - 1842: La National Gallery de Londres l’adquireix, on continua exposada com una de les joies del Renaixement flamenc.
Aquest quadre és considerat una de les primeres grans obres mestres de la pintura a l’oli, tant per la seva tècnica com pel seu simbolisme. Representa el mercader italià Giovanni Arnolfini i la seva esposa dins d’una cambra domèstica.
Fonts:
Museo del prado:
- Web del museu del Prado
- Web del museu del Louvre
- Web del museu metropolità d'art
- Web del British museum
- Web del
- WikiArt.org